Apunts africans: Càlaos i teixidors

NO a la carretera pel Serengeti

http://www.salvalaselva.org/mailalert/664/no-a-la-carretera-por-el-serengeti?sms_ss=twitter&at_xt=4d3f40fd67dafe7b,0

La necessitat de progrés econòmic a la zona és evident, però no crec que aquesta carretera vingui a ajudar, més aviat al contrari. Els espais naturals són un importantíssima font d'ingressos per a aquests països.

Confirmat: Són dues

Fa pocs anys s'havia apuntat a la possibilitat de que els elefants africans de selva (ara, Loxodonta cyclotis) fossin una espècie diferent als de sabana (Loxodonta africana). Ara un estudi genètic ho acaba de confirmar. Són tan diferents com ho podrien ser un elefant asiàtic i un mamut.

Abans s'havia apuntat a la teoria de que fossin subespècies, essent l'espècie original l'elefant de selva, del que hauria evolucionat una subespècie de més grandària i adaptada a la vida en la sabana.

La notícia dolenta és que ara no tenim una espècie en perill d'extinció, en tenim dues.

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/tipos/elefantes/Africa/elpepusoc/20101221elpepusoc_10/Tes

http://www.plosbiology.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pbio.1000564

P.S.: disculpeu la mala qualitat de la imatge, no en tenia cap més a mà. És una aquarel·la feta en un paper poc idoni durant el meu primer viatge a l'Àfrica negra.

Xacal d'esquena negra (Canis mesomelas)

Llac Nakuru, Kenia, juny de 2007

Rinoceront negre (Diceros bicornis)

Cràter del Ngorongoro, Tanzània, novembre del 1997

Serval (Leptailurus (= Felis) serval)

Masai Mara, Kenya, juny 2007

De cacera amb els Hadzabe

Els bosquímans de la etnia Hadzabe són una de les tribus africanes que han quedat més o menys aturades al paleolític. Són nómades, caçadors, recol·lectors i grans fumadors (sempre que he estat amb ells m'ha fet la impressió de que fumen més que no pas respiren, i fumen marihuana en pipa de pedra).

Viuen en petits grups familiars al voltant del llac Eyasi, on vam establir campament durant el viatge del 97. Allà vam tenir l'oportunitat de passar una jornada amb un d'aquests grups (pagant per avançat, naturalment). Els grups que vam visitar s'autoproclamaven els autèntics habitants humans del cràter del Ngorongoro, fins a l'arribada dels belicosos massai, que els van expulsar.

A banda de veure'ls encendre les seves catximbes una i altra vegada, haig de reconèixer que alguns dels moments més intensos dels viatges a l'Africa ha estat participar amb ells en les seves caceres. Capaços de no veure un antílop de més de 100 quilos a menys de deu metres, però també, sorprenentment, capaços de fer baixar amb una fletxa un ocell de la mida d'un Colius del punt més alt de la capçada d'una acàcia de més de 12 metres d'alçada.

Aus estepàries

La gran planura del Serengueti és un bullidor d'ocells estèpics. Hi ha desenes d'espècies de passeriformes, els pteròclids i els francolins són una constant en el cel o al terra i les figures dels grans piocs de Kori es retallen sovint en l'horitzó.

Algunes aus ens sorprenen en aparèixer sobtadament entre l'alta herba, moltes canten enfilades des de les branques d'arbres aillat o de kopjes i altres caminen tranquil·lament pels camins i pistes.

Elefant africà (Loxodonta africana)

Un paper massa fi per les aquarel·les. Llac Manyara, novembre 1997.

Quadern africà: Búfal (Syncerus caffer)

Revisant quaderns de viatges he redescobert amb agradable nostàlgia el quadern d'apunts del meu primer viatge a l'Àfrica negra.

Els grans parcs africans són indrets idonis on es pot practicar amb facilitat la fotografia i fins i tot el dibuix. Des del propi balcó o terrassa dels lodges és fàcil trobar molts turistes comfortablement instal·lats fent fotografies als animals salvatges que s'acosten als punts de menjar o de beure creats expressament per atreure'ls. La confiança dels animals també permet fer bones fotografies a pocs metres, des de la finestreta dels vehicles que s'utilitzen per visitar la zona.

La qüestió és que nosaltres no vam utilizar els lodges, dormiem en tendes de campanya, circumstància que va crear algunes situacions força interessants pel que fa a la proximitat de les bèsties salvatges.

Aquest búfal el vam trobar, acostant-nos-hi caminant, prop d'una petita llacuna a l'interior del cràter del Ngorongogo, al costat de l'àrea de picnic on dinàvem. El nostre guia, angoixat, es va acostar amb el tot terreny fent sonar el clàxon, espantat davant la possibilitat que l'irascible animal no tingués gaires intencions d'estar-se quiet mentre el dibuixava.

En base als apunts que vaig poder prendre abans de que el búfal marxés, i ajudant-me de la guia de mamífers, vaig poder fer a posteriori aquest senzill esbòs. Són dibuixos amb poc detall, però m'agraden per la frescor que tenen.

Elefant i antílop geroglífic

 La foto està feta des del balcó del lodge The Ark, al bell mig de l'àrea selvàtica de les muntanyes Aberdares, a Kenya.

Davant el lodge, totalment fet de fusta, hi ha una explanada amb una petita llacuna i on també s'hi aboquen petites quantitats de sal per atreure la fauna. Durant la nit uns focos situats dalt la teulada de l'edifici il·luminen la zona. Vam comptabilitzar una vintena llarga de mamífers, des de petites mangostes fins als elefants, incloent-hi porcs selvàtics, rinoceronts, hienes,... Precisament un grup de hienes va atacar i devorar un dels infortunats antílops geroglífics.

El personal del lodge, sempre atents a la fauna dels voltants, porta un registre públic de tota la fauna que visita els entorns de l'edifici i avisa amb diversos tocs de timbre (hi ha un interruptor al lloc de guaita i un timbre a cada habitació) segons l'interès de l'espècie que s'acosta a l'explanada. Un toc, elefant, dos tocs, rinoceront blanc, tres tocs, porc de la selva, quatre tocs, ... el lleopard.
No cal dir que entre els nombrosos timbrassos i els nervis aquella nit la vam passar en blanc. Arraulits amb una manta al costat del foc a l'estància amb grans finestrals i tancada a l'exterior, situada just sota el gran balcó.

Una nit inoblidable.

P.S.: el lleopard no va fer acte de presència aquella nit, però sí va ser el protagonista en d'altres, però això ja és una altra història.

Kenya: rinoceronts

Nakuru, a més de ser un espectacle ornític, es va convertir en l'escenari de les trobades més emocionants amb dos dels gegants més buscats de la fauna africana: els rinoceronts.

El primer rinoceront blanc que se'ns va creuar al camí va ser un espectacular mascle que es desplaçava des del miombo fins als prats verds que envoltaven el gran llac. Va ser una estona inoblidable, amb exclamacions de sorpresa, admiració i una infinitat de fotografies i escenes filmades.

Aquesta espècie és el segon mamífer terrestre més pesat després dels elefants. Un gegant que pot superar els 3.500 kg.

En vam trobar més, molts més, al mateix parc, per a sorpresa i alegria de tots. La sorpresa més gran però, va ser quan, després de dinar, el nostre xòfer, Onyoni, es va aturar a observar un rino que es trobava a uns centenars de metres de la pista. Estava més amagat que els rinoceronts blancs que havien trobat pasturant tranquil·lament en els prats. Aquest semblava més interessant en lesfulles dels arbustos i matolls que creixien just al límit del bosc d'acàcies.

Comportament i grandària feien sospitar molt, i el nostre xòfer va acabar confirmant-lo: Black Rino.

Fotografies: rinoceront blanc (Cerathoterium simum) i rinoceront negre (Diceros bicornis).


Key words: Lake Nakuru, rinos, easy to watch, Cerathoterium simum, Diceros bicornis.

Kenya: rinoceronts

Nakuru, a més de ser un espectacle ornític, es va convertir en l'escenari de les trobades més emocionants amb dos dels gegants més buscats de la fauna africana: els rinoceronts.

El primer rinoceront blanc que se'ns va creuar al camí va ser un espectacular mascle que es desplaçava des del miombo fins als prats verds que envoltaven el gran llac. Va ser una estona inoblidable, amb exclamacions de sorpresa, admiració i una infinitat de fotografies i escenes filmades.

Aquesta espècie és el segon mamífer terrestre més pesat després dels elefants. Un gegant que pot superar els 3.500 kg.

En vam trobar més, molts més, al mateix parc, per a sorpresa i alegria de tots. La sorpresa més gran però, va ser quan, després de dinar, el nostre xòfer, Onyoni, es va aturar a observar un rino que es trobava a uns centenars de metres de la pista. Estava més amagat que els rinoceronts blancs que havien trobat pasturant tranquil·lament en els prats. Aquest semblava més interessant en lesfulles dels arbustos i matolls que creixien just al límit del bosc d'acàcies.

Comportament i grandària feien sospitar molt, i el nostre xòfer va acabar confirmant-lo: Black Rino.

Fotografies: rinoceront blanc (Cerathoterium simum) i rinoceront negre (Diceros bicornis).


Key words: Lake Nakuru, rinos, easy to watch, Cerathoterium simum, Diceros bicornis.

Kenya: búfals als Aberdares

Els búfals (Syncerus caffer) són molt freqüents i abundants als Aberdares. De camí ja en vam trobar a diversos punts, però va ser als aigüamolls que s'extenien davant el The Ark on vam trobar les concentracions més nombroses. La presència d'aquesta espècie en aquest indret era continua.

Key words: Aberdares N.P., African Buffalo, Syncerus caffer, The Ark, common species

Kenya: búfals als Aberdares

Els búfals (Syncerus caffer) són molt freqüents i abundants als Aberdares. De camí ja en vam trobar a diversos punts, però va ser als aigüamolls que s'extenien davant el The Ark on vam trobar les concentracions més nombroses. La presència d'aquesta espècie en aquest indret era continua.

Key words: Aberdares N.P., African Buffalo, Syncerus caffer, The Ark, common species

Kenya: timbres, corredisses i porcs de selva

La nit als Aberdares va ser indescriptiblement emocionant. Dins el petit hotel de fusta enmig de la selva existia una mena de nebulosa extreta directament del món dels somnis. Fora existia una realitat misteriosa i temuda però fascinant i atraient alhora. No podies apartar la mirada de les penombres, esperant l'aparició d'un nou actor en aquella representació tan real com inquietant. Des del nostre privilegiat mirador, aguantant la boira sòlida que t'anava calant fins els ossos, obrint pas a una fred que et feia encongir.

La foscor, el fred, la boira, les mirades injectades de vermell de les bèsties entre la vegetació envoltaven la nostra petita nau on tots ens sentiem camarades, còmplices observadors d'un drama que es repetia nit rera nit.

Al the Ark tot estava preparat per veure sense ser vist. El balcó exterior elevat, les gran llunes de vidre de la planta baixa, els focus, fins i tot la petita garita on podies mirar als animals de fit a fit, escoltar les seves respiracions, estremir-te quan creuaves la mirada amb els grans carnívors.

L'ambient de complicitat entre els que ens trobavem allà i el recolliment i la comfortabilitat de l'establiment creacen una agradable sensació d'estar en família. Tothom corria amunt i avall, de finestra en finestra, de balcó en balcó, anunciant amb xiuxiueigs que volien ser crits continguts d'emoció les espècies que anaven desfilant per aquell escenari natural. Fins i tot en això estava preparat l'hotel. A la capçalera del llit hi havia una petita nota mecanografiada, enganxada a la paret al costat d'un interruptor. Aquest interruptor tenia la funció d'engegar o apagar el timbre amb el qual t'avisaven dels animals que es presentaven a la zona a qualsevol hora del dia (fins i tot durant la nit!! d'aquí l'interruptor). En la petita nota quedaven especificades les claus dels timbres que es corresponien amb les espècies més buscades: un cop de timbre anunciava la presència d'elefants, dos eren pel rinoceront negre, tres pel lleopard i quatre en cas d'un fet o d'una espècie de presència extraordinària.

Fora feia fred, molta fred. La pluja queia pràcticament ens suspens, lentament, el suficientment fina com per calar tot el que vulgués, empesa per un vent suau que accentuava la sensació de gelor. La foscor ja havia caigut sobre la selva. Estavem desfent l'equipatge en el nostre petit camarot, estratègicament situat en una cantonada de l'hotel, cosa que ens permetia tenir finestres en dues de les quatre parets.

El primer cop de timbre, un timbre d'aquells metàl·lics, com de despertador antic, ens va sobresaltar. Expectants, vam esperar un segon timbre, que també es va produir. Ja en aquell moment vam reaccionar ràpidament buscant les càmeres frenèticament. I va sonar per tercera vegada. Als passadissos tot eren corredisses i veus exclamant-se en direrents idiomes. I va sonar el timbre per quarta vegada.

Vaig córrer i em vaig trobar de sobte al gran balcó mirador, sense roba d'abric i amb la càmera a punt. Va ser com canviar de món, com si m'haguessin arrencat de la comoditat del sofà de casa per plantar-me enmig dels paisatges dels documentals de natura. Sabia que la pluja em calava i que el fred em mossegava les galtes i els braços.

A sota, a pocs metres d'on em trobava, els focus il·luminaven una munió d'éssers. Jo buscava amb desesperació què havia provocat l'alarma. El vigilant de l'hotel es trobava a la sala d'estar, rera els grans vidres on la majoria dels que haviem corregut instants abans ja devien saber què els havia fet perdre l'alè. Al balcó només hi erem dues o tres persones, curiosament tots amb la cámera a mig camí de la cara, buscant amb la mirada el nostre objectiu.

Desenes d'elefants, búfals i alguns antílops geroglífics, mangostes africanes, mangostes de cua blanca, hienes,... De moment res que no s'hagués deixat observar fins ara. De sobte el vaig veure. Just en el límit entre l'explanada i la selva. Una figura enorme, fosca, amb ulls vermells. Era un porc de selva gegant (Hylochoerus meinertzhageni). S'estava immòbil, observant la resta, com avaluant la situació. No semblava gaire intranquil, fet que em va permetre fer algunes fotografies. Va ser quan vaig veure la càmera, xopa, quan vaig ser conscient realment d'on era. El bitxo en qüestió estava lluny, massa lluny dels focus, i no era permès utilitzar el flash. Vaig recolzar la càmera a la barana, vaig augmentar la sensibilitat de la pel·lícula i vaig disminuir la velocitat d'apertura. Vaig disparar tres o quatre vegades, sense gaires miraments. Plovia. L'animal no es va moure, i jo, sense comprovar els resultats dels meus intents de retratar-lo, vaig córrer a aixoplugar-me. Ja m'estava bé sortís el que sortís. Ho havia intentat.

Key words: Aberdares N.P., Forest Hog, Hylochoerus meinertzhageni, The Ark, present at night, easy to watch, groups with animals of various ages

Kenya: timbres, corredisses i porcs de selva

La nit als Aberdares va ser indescriptiblement emocionant. Dins el petit hotel de fusta enmig de la selva existia una mena de nebulosa extreta directament del món dels somnis. Fora existia una realitat misteriosa i temuda però fascinant i atraient alhora. No podies apartar la mirada de les penombres, esperant l'aparició d'un nou actor en aquella representació tan real com inquietant. Des del nostre privilegiat mirador, aguantant la boira sòlida que t'anava calant fins els ossos, obrint pas a una fred que et feia encongir.

La foscor, el fred, la boira, les mirades injectades de vermell de les bèsties entre la vegetació envoltaven la nostra petita nau on tots ens sentiem camarades, còmplices observadors d'un drama que es repetia nit rera nit.

Al the Ark tot estava preparat per veure sense ser vist. El balcó exterior elevat, les gran llunes de vidre de la planta baixa, els focus, fins i tot la petita garita on podies mirar als animals de fit a fit, escoltar les seves respiracions, estremir-te quan creuaves la mirada amb els grans carnívors.

L'ambient de complicitat entre els que ens trobavem allà i el recolliment i la comfortabilitat de l'establiment creacen una agradable sensació d'estar en família. Tothom corria amunt i avall, de finestra en finestra, de balcó en balcó, anunciant amb xiuxiueigs que volien ser crits continguts d'emoció les espècies que anaven desfilant per aquell escenari natural. Fins i tot en això estava preparat l'hotel. A la capçalera del llit hi havia una petita nota mecanografiada, enganxada a la paret al costat d'un interruptor. Aquest interruptor tenia la funció d'engegar o apagar el timbre amb el qual t'avisaven dels animals que es presentaven a la zona a qualsevol hora del dia (fins i tot durant la nit!! d'aquí l'interruptor). En la petita nota quedaven especificades les claus dels timbres que es corresponien amb les espècies més buscades: un cop de timbre anunciava la presència d'elefants, dos eren pel rinoceront negre, tres pel lleopard i quatre en cas d'un fet o d'una espècie de presència extraordinària.

Fora feia fred, molta fred. La pluja queia pràcticament ens suspens, lentament, el suficientment fina com per calar tot el que vulgués, empesa per un vent suau que accentuava la sensació de gelor. La foscor ja havia caigut sobre la selva. Estavem desfent l'equipatge en el nostre petit camarot, estratègicament situat en una cantonada de l'hotel, cosa que ens permetia tenir finestres en dues de les quatre parets.

El primer cop de timbre, un timbre d'aquells metàl·lics, com de despertador antic, ens va sobresaltar. Expectants, vam esperar un segon timbre, que també es va produir. Ja en aquell moment vam reaccionar ràpidament buscant les càmeres frenèticament. I va sonar per tercera vegada. Als passadissos tot eren corredisses i veus exclamant-se en direrents idiomes. I va sonar el timbre per quarta vegada.

Vaig córrer i em vaig trobar de sobte al gran balcó mirador, sense roba d'abric i amb la càmera a punt. Va ser com canviar de món, com si m'haguessin arrencat de la comoditat del sofà de casa per plantar-me enmig dels paisatges dels documentals de natura. Sabia que la pluja em calava i que el fred em mossegava les galtes i els braços.

A sota, a pocs metres d'on em trobava, els focus il·luminaven una munió d'éssers. Jo buscava amb desesperació què havia provocat l'alarma. El vigilant de l'hotel es trobava a la sala d'estar, rera els grans vidres on la majoria dels que haviem corregut instants abans ja devien saber què els havia fet perdre l'alè. Al balcó només hi erem dues o tres persones, curiosament tots amb la cámera a mig camí de la cara, buscant amb la mirada el nostre objectiu.

Desenes d'elefants, búfals i alguns antílops geroglífics, mangostes africanes, mangostes de cua blanca, hienes,... De moment res que no s'hagués deixat observar fins ara. De sobte el vaig veure. Just en el límit entre l'explanada i la selva. Una figura enorme, fosca, amb ulls vermells. Era un porc de selva gegant (Hylochoerus meinertzhageni). S'estava immòbil, observant la resta, com avaluant la situació. No semblava gaire intranquil, fet que em va permetre fer algunes fotografies. Va ser quan vaig veure la càmera, xopa, quan vaig ser conscient realment d'on era. El bitxo en qüestió estava lluny, massa lluny dels focus, i no era permès utilitzar el flash. Vaig recolzar la càmera a la barana, vaig augmentar la sensibilitat de la pel·lícula i vaig disminuir la velocitat d'apertura. Vaig disparar tres o quatre vegades, sense gaires miraments. Plovia. L'animal no es va moure, i jo, sense comprovar els resultats dels meus intents de retratar-lo, vaig córrer a aixoplugar-me. Ja m'estava bé sortís el que sortís. Ho havia intentat.

Key words: Aberdares N.P., Forest Hog, Hylochoerus meinertzhageni, The Ark, present at night, easy to watch, groups with animals of various ages

Kenya: l'entrada als Aberdares

El primer dia de safari ens vam dirigir fins a les muntanyes Aberdares, una àrea selvàtica de muntanya. L’accés al parc és prou singular, després de creuar la porta principal per l’única carretera que hi condueix, on vam poder observar els primers impales (Aepycerus melampus) i papions canins (Papio anubis), arribàvem a l’establiment principal. Es tractava d’un gran edifici de fusta, envoltat de jardins connectats per caminets que conduïen fins als petit bungalows on s’allotjaven els clients.

El nostre programa de viatge incloïa el dinar en aquest establiment, on havíem de deixar tot l’equipatge, excepte l’estrictament necessari per després endinsar-nos en la selva i arribar fins al refugi on passaríem la nit, a l’interior del parc.

Era tan fàcil observar la fauna del lloc, que fins i tot des del porxo on dinàvem era factible fotografiar-les. Malgrat el dia núvol i una mica ventós, va ser fàcil reconèixer fins a una vintena d’espècies d’ocells, i alguns mamífers tan esquerps (en teoria), com alguns antílops selvàtics.

De dalt a baix: Monticola saxatilis (merla roquera, l’únic amb nom en català), Motacilla aguimp (una cuereta africana) i Colius striatus (el "pájaro ratón").

Kenya: l'entrada als Aberdares

El primer dia de safari ens vam dirigir fins a les muntanyes Aberdares, una àrea selvàtica de muntanya. L’accés al parc és prou singular, després de creuar la porta principal per l’única carretera que hi condueix, on vam poder observar els primers impales (Aepycerus melampus) i papions canins (Papio anubis), arribàvem a l’establiment principal. Es tractava d’un gran edifici de fusta, envoltat de jardins connectats per caminets que conduïen fins als petit bungalows on s’allotjaven els clients.

El nostre programa de viatge incloïa el dinar en aquest establiment, on havíem de deixar tot l’equipatge, excepte l’estrictament necessari per després endinsar-nos en la selva i arribar fins al refugi on passaríem la nit, a l’interior del parc.

Era tan fàcil observar la fauna del lloc, que fins i tot des del porxo on dinàvem era factible fotografiar-les. Malgrat el dia núvol i una mica ventós, va ser fàcil reconèixer fins a una vintena d’espècies d’ocells, i alguns mamífers tan esquerps (en teoria), com alguns antílops selvàtics.

De dalt a baix: Monticola saxatilis (merla roquera, l’únic amb nom en català), Motacilla aguimp (una cuereta africana) i Colius striatus (el "pájaro ratón").