Els bosquímans de la etnia Hadzabe són una de les tribus africanes que han quedat més o menys aturades al paleolític. Són nómades, caçadors, recol·lectors i grans fumadors (sempre que he estat amb ells m'ha fet la impressió de que fumen més que no pas respiren, i fumen marihuana en pipa de pedra).
Viuen en petits grups familiars al voltant del llac Eyasi, on vam establir campament durant el viatge del 97. Allà vam tenir l'oportunitat de passar una jornada amb un d'aquests grups (pagant per avançat, naturalment). Els grups que vam visitar s'autoproclamaven els autèntics habitants humans del cràter del Ngorongoro, fins a l'arribada dels belicosos massai, que els van expulsar.
A banda de veure'ls encendre les seves catximbes una i altra vegada, haig de reconèixer que alguns dels moments més intensos dels viatges a l'Africa ha estat participar amb ells en les seves caceres. Capaços de no veure un antílop de més de 100 quilos a menys de deu metres, però també, sorprenentment, capaços de fer baixar amb una fletxa un ocell de la mida d'un Colius del punt més alt de la capçada d'una acàcia de més de 12 metres d'alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada