L'illa dels Cíclops

A Sicília hi hem anat a parar de rebot, com qui diu. La idea inicial era viatjar cap al nord (en teoria més fresc) i deixar estar per un any la tòrrida Mediterrània. Però passa allò que comences a mirar vols, allotjaments i els seus preus i la idea inicial s'acaba diluint. I tornem a la Mediterrània, on el sol i la calor estan assegurats, però també ho estan els preus més assequibles, el menjar com Déu mana, la cultura que ens ha fet de bressol i, també, la Natura que sempre ens crida. Amb aquest punt de partida comences a descartar destins per diversos motius (financers, maniàtics, per evitar repeticions…) i acabes veient en l'horitzó que l'illa dels Cíclops de l'Odissea es va atansant i va prenent forma com a destí ineludible. Abans de fer la tria definitiva comences a rebuscar a Internet i en guies de tota mena i els descobriments que en fas acaben enfortint encara més l'opció. Llavors, si els vols, els horaris i les opcions d'allotjament quadren amb les teves intencions… Ja ho tens. Un cop fixat el destí ja comença el viatge, mesos abans de marxar, fins i tot. Comences a acumular informació i et preguntes com era possible haver dubtat tant. Si estava claríssim que hi havíem d'anar! A casa, un viatge, per petit que sigui, és motiu de recerca per part de tots (ara que la mainada ja és grandeta i té criteri, sovint més fresc i innovador que el nostre) i tots compartim els resultats de la recerca i dissenyem un itinerari que ens permeti visitar el que creiem que hem de conèixer de primera mà. Es comenta tot, i en mesos absorvim dades i coneixements sobre la destinació que fins llavors ens havien estat totalment aliens. Tot el que comento a casa i amb (algunes) amistats ho callo a la feina. Si no m'ho demanen, no explico res. A la feina és com amb la família, no tries a les persones, et toquen les que et toquen. Però inevitablement et pregunten. Llavors vénen comentaris tan acollonants com: ‘Sicília? Quina part de la bota és?’ ‘Sicília? Així no podreu anar a la platja, no? Perquè no en té.’ ‘Sicília? No teniu por que us segresti la màfia?’ ‘Sicíla? Altre cop? No hi havies estat fa dos anys? No, allò va ser Florència. Ah, I Sicília no és la ciutat del costat?’ ... El nivell cultural i les llums del personal és per plorar. El més cardat és que hi has de conviure, amb aquesta penya, i no pas poques hores al dia. En fi. Sikelia era el nom que donaven els antics grecs a l'actual Sicília, l'illa no grega més grega del Mediterrani i la regió italiana menys italiana del món. Hi vam estar fa uns dies i, com ha de ser, encara perduren alguns efectes ressacosos de la visita. No són pas molestos, són més aviat sensacions i records sensitius que apareixen surant entre la marejada de la memòria. Aquests dies, quan tenim gana, apareixen de cop els records dels ‘pani ca meusa’ i les ‘stigghiles’, el panet amb pulmons i melsa fregits i els budells d'anyells farcits de ceba que ens cruspiem sota un toldo als mercats al carrer de Palerm, entre olors, colors i crits de tota mena, acompanyats d'un ‘chinotto’ en un got de plàstic amb glaçons de la mida d'un iceberg. Després ja vindrien les visites a museus, l'envoltar els duomo i el patejar les pedres que milers d'anys abans ja havien trepitjat els antics grecs. Ara tocava suar i pair en sicilià. Que menjar tripes també és una manera de conèixer el país.