Seguiment papallones diürnes a l'Estany de Sils

 Informació facilitada per Antoni Mariné


DISCUSIÓ DE RESULTATS


El nombre d’espècies controlades a l’itinerari BMS de l’estany de Sils durant la temporada 2010 ha estat de 55 espècies de ropalòcers, una més que la temporada 2009, que va ser de 54 espècies. L’increment d’espècies identificades, amb tot, ha estat de 5 espècies noves: Boloria dia, Pyronia tithonus, Nymphalis antiopa, Pyrgus armoricanus i Gegenes nostrodamus, destacant per la seva raresa aquesta última. També s’ha descartat una espècie d’identificació dubtosa: Thymelicus lineola, i s’ha identificat correctament com a T. Sylvestris i s’ha descartat com identificació negativa una altra espècie de la temporada 2009: Pieris mannii.

Algunes espècies (4) del llistat del 2009 no han aparegut en aquesta temporada 2010, com són: Glaucopsiche alexis, Thecla betulae, Euchloe crameri i Carcharodus flocciferus.

L’espècie Nymphalis polychloros segueix sense aparèixer durant aquesta temporada, com a l’anterior, havent aparegut només al 2007, fora de l’àmbit de l’itinerari proposat per l’estació BMS, però dins del parc i considerant-la de probable aparició.

Particularment dràstics són els descensos en papallones típicament migratòries i per tant sotmeses a fluctuacions d’abundància per causes naturals en els llocs d’origen, com són Cynthia cardui, Leptotes pirithous, Pieris daplidice o Lampides boeticus.

Algunes oscilacions es poden considerar lligades a la inundació casi continua dels trams 10 i 11, inclosos a la parcela 148 del poligon 9 del’estany de Sils, com són:

Polygonia c-album, Apatura ilia, celastrina argiolus, Ochlodes venatus o Limenitis reducta.

Hi ha hagut augments importants, pràcticament el doble, en Maniola jurtina i Brintesia circe (espècies típiques de matollars i forestals i també secundàriament en prats), a la temporada 2010, probablement lligats a una climatologia favorable per aquestes espècies i les seves plantes nutrícies.

S’observen descensos en papallones lligades a ambients de bosc de ribera i humits com Pieris napi, Inachis io, Apatura ilia, Melitaea deione,... Tot i haver estat un any amb un règim pluviomètric elevat. Aquests descensos poden tenir a veure amb la fenologia de les espècies i les condicions climàtiques.




L'informe complet aquí.

Seguiment papallones diürnes a l'Estany de Sils

 Informació facilitada per Antoni Mariné


DISCUSIÓ DE RESULTATS


El nombre d’espècies controlades a l’itinerari BMS de l’estany de Sils durant la temporada 2010 ha estat de 55 espècies de ropalòcers, una més que la temporada 2009, que va ser de 54 espècies. L’increment d’espècies identificades, amb tot, ha estat de 5 espècies noves: Boloria dia, Pyronia tithonus, Nymphalis antiopa, Pyrgus armoricanus i Gegenes nostrodamus, destacant per la seva raresa aquesta última. També s’ha descartat una espècie d’identificació dubtosa: Thymelicus lineola, i s’ha identificat correctament com a T. Sylvestris i s’ha descartat com identificació negativa una altra espècie de la temporada 2009: Pieris mannii.

Algunes espècies (4) del llistat del 2009 no han aparegut en aquesta temporada 2010, com són: Glaucopsiche alexis, Thecla betulae, Euchloe crameri i Carcharodus flocciferus.

L’espècie Nymphalis polychloros segueix sense aparèixer durant aquesta temporada, com a l’anterior, havent aparegut només al 2007, fora de l’àmbit de l’itinerari proposat per l’estació BMS, però dins del parc i considerant-la de probable aparició.

Particularment dràstics són els descensos en papallones típicament migratòries i per tant sotmeses a fluctuacions d’abundància per causes naturals en els llocs d’origen, com són Cynthia cardui, Leptotes pirithous, Pieris daplidice o Lampides boeticus.

Algunes oscilacions es poden considerar lligades a la inundació casi continua dels trams 10 i 11, inclosos a la parcela 148 del poligon 9 del’estany de Sils, com són:

Polygonia c-album, Apatura ilia, celastrina argiolus, Ochlodes venatus o Limenitis reducta.

Hi ha hagut augments importants, pràcticament el doble, en Maniola jurtina i Brintesia circe (espècies típiques de matollars i forestals i també secundàriament en prats), a la temporada 2010, probablement lligats a una climatologia favorable per aquestes espècies i les seves plantes nutrícies.

S’observen descensos en papallones lligades a ambients de bosc de ribera i humits com Pieris napi, Inachis io, Apatura ilia, Melitaea deione,... Tot i haver estat un any amb un règim pluviomètric elevat. Aquests descensos poden tenir a veure amb la fenologia de les espècies i les condicions climàtiques.




L'informe complet aquí.

Plantada popular a l'Estany de Sils: Nova Data!

Benvolguts i benvolgudes,

Per causa de la pluja s'ha ajornat la plantada popular a l'Estany de Sils
fins el dijous 6 de febrer.

Per tant, us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el
diumenge 6 de febrer a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les
Zones Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la
zona dels cavalls (vegeu mapa adjunt).

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat fins el dijous 3 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

Plantada popular a l'Estany de Sils: Nova Data!

Benvolguts i benvolgudes,

Per causa de la pluja s'ha ajornat la plantada popular a l'Estany de Sils
fins el dijous 6 de febrer.

Per tant, us convidem a la plantada popular d'arbres que tindrà lloc el
diumenge 6 de febrer a 2/4 d'11 h del matí a l'estany en motiu del Dia de les
Zones Humides. El lloc de trobada serà la sèquia de Sils, al cantó de la
zona dels cavalls (vegeu mapa adjunt).

És una activitat per a totes les edats i hi haurà esmorzar per a tothom. És
necessària inscripció prèvia al Centre cívic de Sils, al 972 16 82 85 o a
estany@sils.cat fins el dijous 3 de febrer.

Atentament,

Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/11/19/lestany-sils-guanya-9-hectarees-pels-acords-custodia-12-propietaris/446759.html

SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.

Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.

El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.

L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/11/19/lestany-sils-guanya-9-hectarees-pels-acords-custodia-12-propietaris/446759.html

SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.

Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.

El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.

Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides

Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara

que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat

sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de

protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.

Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.

La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).

Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.

*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.

Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.

Laia d'Armengol i Catà

Tècnica de l'Estany de Sils

Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES

12.00 – 13.00h
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany

13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers

13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia

14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica

15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG

9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal

9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys

9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura

10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils

10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català

11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana

Sils, 25 de novembre de 2010

Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)

Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.

Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides

Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara

que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat

sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de

protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.

Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.

La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).

Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.

*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.

Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.

Laia d'Armengol i Catà

Tècnica de l'Estany de Sils

Ajuntament de Sils

Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat

I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES

12.00 – 13.00h
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany

13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers

13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia

14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica

15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG

9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal

9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys

9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura

10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils

10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català

11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana

Sils, 25 de novembre de 2010

Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)

Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.

Sils engegarà la neteja dels marges de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/21/sils-engegara-aquesta-setmana-neteja-dels-marges-sequia/427005.html

Un cop desbrossada, l'ACA ja podrà realitzar la millora del drenatge interior, com estava previst


SILS JORDI VERA
Sils engegarà aquesta propera setmana la neteja dels marges de la sèquia de la localitat per deixar-la en les millors condicions perquè després l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) n'adeqüi tota la part interior, és a dir, el drenatge, com ja estava previst. L'any passat, l'ACA ja va drenar un tram d'uns 1.300 metres de la mateixa sèquia i es va comprometre a fer-ne un de nou per aquest any. Segons l'alcalde, l'actuació està prevista que es dugui a terme entre el 15 d'agost i el 15 de novembre, que són els tres mesos de termini que dóna el PEIN.

El drenatge, però, no s'iniciarà fins que l'Ajuntament no realitzi la neteja dels marges. L'Ajuntament es va comprometre amb l'ACA, que des del consistori es faria el desbrossament dels marges i de l'interior, per contra, se'n faria càrrec la Generalitat. La neteja exterior, doncs, la faran les persones de la brigada municipal. "Aquesta setmana es realitzarà la neteja dels marges, que és l'aportació a què es va comprometre el municipi amb l'ACA", va afirmar l'alcalde de la localitat, Martí Nogué. Des del consistori estan a l'espera que l'ACA netegi tota la part interior, perquè l'aigua pugui circular amb més facilitat.

El tram, on està previst que tant l'ACA com el consistori hi realitzin l'actuació, és d'uns 1.300 metres i va des del pont de Puigcadús fins al passadís de Can Poll a tocar el nucli de Sils. Es tracta d'una actuació per evitar futures inundacions, com les que hi va haver fa pocs dies i d'altres de més importants, com les que va patir el municipi fa uns 20 anys, en què la sèquia no va poder absorbir l'aigua i el nucli va quedar tot negat. "L'ACA millorarà el drenatge per afavorir el pas de l'aigua per la riera. Això és molt important per evitar possibles inundacions, ja que totes les aigües pluvials de Sils aboquen directament a la sèquia", va explicar Nogué. Tot i l'actuació encara faltarà feina: "Encara quedarà més trams per millorar, però el compromís d'aquest any era fer-ho fins aquí", va afegir.

Sils engegarà la neteja dels marges de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/21/sils-engegara-aquesta-setmana-neteja-dels-marges-sequia/427005.html

Un cop desbrossada, l'ACA ja podrà realitzar la millora del drenatge interior, com estava previst


SILS JORDI VERA
Sils engegarà aquesta propera setmana la neteja dels marges de la sèquia de la localitat per deixar-la en les millors condicions perquè després l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) n'adeqüi tota la part interior, és a dir, el drenatge, com ja estava previst. L'any passat, l'ACA ja va drenar un tram d'uns 1.300 metres de la mateixa sèquia i es va comprometre a fer-ne un de nou per aquest any. Segons l'alcalde, l'actuació està prevista que es dugui a terme entre el 15 d'agost i el 15 de novembre, que són els tres mesos de termini que dóna el PEIN.

El drenatge, però, no s'iniciarà fins que l'Ajuntament no realitzi la neteja dels marges. L'Ajuntament es va comprometre amb l'ACA, que des del consistori es faria el desbrossament dels marges i de l'interior, per contra, se'n faria càrrec la Generalitat. La neteja exterior, doncs, la faran les persones de la brigada municipal. "Aquesta setmana es realitzarà la neteja dels marges, que és l'aportació a què es va comprometre el municipi amb l'ACA", va afirmar l'alcalde de la localitat, Martí Nogué. Des del consistori estan a l'espera que l'ACA netegi tota la part interior, perquè l'aigua pugui circular amb més facilitat.

El tram, on està previst que tant l'ACA com el consistori hi realitzin l'actuació, és d'uns 1.300 metres i va des del pont de Puigcadús fins al passadís de Can Poll a tocar el nucli de Sils. Es tracta d'una actuació per evitar futures inundacions, com les que hi va haver fa pocs dies i d'altres de més importants, com les que va patir el municipi fa uns 20 anys, en què la sèquia no va poder absorbir l'aigua i el nucli va quedar tot negat. "L'ACA millorarà el drenatge per afavorir el pas de l'aigua per la riera. Això és molt important per evitar possibles inundacions, ja que totes les aigües pluvials de Sils aboquen directament a la sèquia", va explicar Nogué. Tot i l'actuació encara faltarà feina: "Encara quedarà més trams per millorar, però el compromís d'aquest any era fer-ho fins aquí", va afegir.

Cigonya blanca: una reintroducció viable ? (II)

"Respecte al que dius de les cigonyes a Sils i les esteses elèctriques tens tota la raó. Però perquè jo tinc al cap que cigonyes, les mínimes? en alguna banda he llegit que mengen moooooolt, potser massa si la zona humida no és molt gran... "

..........................................................................................

"Si l'espai reuneix les condicions necessàries i l'espècie es troba en expansió, com és el cas,... cal forçar una reintroducció artificial???
Catalunya no és, i no ha de ser, com Extremadura. Per poder imitar unes condicions similars primer caldria gestionar correctament el territori, i la fauna respondria de seguida, no al contrari.
Les diferents campanyes de reintroducció de cigonyes que s'han fet arreu de Catalunya són una pèssima eina d'educació ambiental, doncs porten a l'engany i a l'error de lo que són els ecosistemes... llocs per veure ocells grans. O dit d'altre manera, si no hi ha ocells de gran envergadura no són espais naturals valuosos... gran error que ens ha portat a una situació de degradació de la majoria d'ecosistemes a costa d'un turisme i un pol d'atracció ornitològic de cada vegada més difícli rectificació, i que ningunea i perjudica a la resta d'espècies naturals d'un espai.
La pregunta correcta hauria de ser... ¿¿¿pot l'estany de Sils o la Plana de la Selva abastar els recursos tròfics necessaris per a una població permanent (que no migratòria) de cigonyes blanques sense perjudicar o posar en perill les poblacions herpetològiques de la zona???
La Plana de la Selva està considerada d'importància nacional a nivell herpetològic, i per exemple a l'estany de Sils podem trobar gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils que a altres zones ja els agradaria. Aquestes poblacions es troben ara per ara en perill degut a l'augment de les poblacions de grans depredadors (principalment ardeids) i de la proliferació d'espècies exòtiques (competidores, depredadores o que degraden l'hàbitat), i calen molts esforços i recursos per almenys intentar mantenir aquelles espècies més interessants... es planteja afegir altre problema abans de solucionar els que ja tenen???... La meva opinió és que no s'ha de contemplar la possibilitat de reintroduir cigonyes a la Plana de la Selva, i molt menys a Sils.
Si algú vol veure cigonyes ho pot fer a un munt de llocs d'arreu de Catalunya, per no dir de la resta de la península, però no a tot arreu es pot gaudir d'unes poblacions herpetològiques com aquí.
Si només es pensa en protecció i gestió del territori a base d'ornitologia, el problema és doble.
O pot ser d'aquí a no gaire ens plantejarem un pla de reintroducció o recuperació d'espècies que ara són abundants, amb problemes però abundants???"

....................................................................................

En resposta als comentaris fets al primer post sobre la reintroducció de la cigonya blanca.

De fet jo soc un acèrrim contrari a les reintroduccions, ni de cigonyes ni de cap altra espècie i em sembla que s'han tret conclusions que són, com a mínim, precipitades. Recordo que en cap moment he plantejat com s'ha gestionar un espai natural, si no simplement comentar la possibilitat d'èxit o no de la reintroducció d'una espècie en concret i com crec que s'hauria de fer en cas de que es dugués a terme.

Les reintroduccions em sembla una mesura "ex situ" última, mediàtica i polititzada (als polítics els agrada molt sortir a la foto alliberant bestioles o alimentant pollets en captiveri). Soc més partidari de la gestió del medi de manera integral i partint de la base, és a dir, gestionant l'hàbitat sense "sacrificar-lo" a cap espècie ni grup d'espècies en particular.

La qüestió va sorgir arrel d'una conversa amb partidaris de les reintroduccions i va anar derivant fins a la gestió de l'estany de Sils i les possibles reintroduccions. La possibilitat de col·locar plataformes per a la nidificació de cigonyes a Sils s'havia plantejat en més d'una ocasió, i d'aquí el comentari al blog sobre el possible èxit o no de la reintroducció de l'espècie a la zona.

En primer lloc em sorprèn força que es pretengui culpabilitzar a una espècie en concret o a un conjunt de depredadors naturals del declivi de les poblacions d'amfibis i hèrptils. S'ha d'anar molt en compte al fer aquestes afirmacions perque es poden crear estats d'opinió que poden ser perillosos, molt perillosos. Serà que aquest grup i altres de vertebrats no tenen altres problemes molt més greus que la pressió dels seus enemics naturals? No tenen res a veure amb el descens poblacional d'amfibis i rèptils la dessecació de les zones humides, la proliferació de vies de comunicació on moren massivament, la pèrdua d'hàbitat per urbanització, la intensificació agrícola, la proliferació de depredadors exòtics, el canvi climàtic, ...???

Les poblacions d'hèrptils de la plana de la Selva no estan en perill per la pressió dels depredadors (què contents que estarien alguns si fos així, i quin argument més bo tindrien !! continuem destruint territori que si els bitxos desapareixen no és per culpa nostra, és perque se'ls mengen els altres).

Recentment s'ha autoritzat la cacera de corb marí gros en base a informacions que argumenten que l'augment de la població d'aquesta espècie ha fet disminuir les poblacions de peixos de rius, especialment de truita autòctona. No serà que la manca d'un cabal suficient, prou oxigenat i amb aigua de qualitat, juntament a la cada cop més massiva presència de pescadors i a la pèrdua de trams de rius per obres, canalitzacions, etc., ha fet disminuir molt les poblacions faunístiques, inclosa la de truita???

La disminució de les poblacions de corb marí a base de trets evidentment no ha servit de res, i ara els "defensors de les truites" busquen nous culpables, i tornen a perseguir amb escopeta a les llúdriges i, increíblement, a les merles d'aigua (!!!!!!!!!).

La plana de la Selva compta amb "gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils". Poden suportar les espècies-presa d'aquests amfibis i rèptils, com ara larves, postes i adults de peixos i invertebrats autòctons (espinòs, crustacis, odonats, lepidòpters, coleòpters, ...) la pressió d'aquesta munió de depredadors??? Jo crec que sí.

Si ara la plana de la Selva és considerada zona d'especial interés pels rèptils i anfibis per la seva riquesa d'espècies d'aquests grups, fa cinquanta, seixanta o més anys encara devia ser molt més rica, nombrosa i diversa. En aquell temps no tenien depredadors naturals?? No hi havia cigonyes, bernats, milans, aligots, guineus, mustèlids,...? Amb tota segurat, el doble o el triple dels que hi ha ara.

La cigonya blanca està recuperant terreny perdut després d'unes dècades en greu declivi. La recuperació es deu en part gràcies a l'aprofitament de recursos produïts per l'activitat humana. Les tortugues d'aigua no estan fent el mateix, gràcies a la presència artificial de basses, recs i sèquies, per exemple, que venen a substituir els aiguamolls i estanys primitius ??? Crec que sí, i m'alegro molt tant per les cigonyes com per les tortugues.

Criminalitzar l'ornitologia de la mala gestió dels espais naturals em sembla un greu error que no es mereix cap comentari. Buscar enemics allà on no hi són sí que pot portar molts problemes. Aquest és un error endèmic en els grups conservacionistes i naturalistes, creure que el "nostre" grup d'espècies preferides es mereix més que els altres.

No dubto que hi ha qui pensa així. Aquí no és el cas, i em sembla que està demostrat abastament.

De la mateixa manera considero un error assegurar que exemplificar la gestió i recuperació d'un espai amb la reintroducció d'"ocells grans" és una manera pèssima d'educar. Malauradament la simpatia que provoca una cigonya al públic en general no és la mateixa que causa un gripau, però el que importa és tenir al públic allà per ensenyar-li la cigonya (o l'espècie que sigui) i aprofitar després per explicar que tant important com la cigonya és qualsevol altra espècie d'animal o planta, per petit o repelent que ens pugui semblar.

Cigonya blanca: una reintroducció viable?

Recentment he tornat d'una estada a Extremadura, un destí habitual des de fa alguns anys. Aquella terra és, sens dubte, la millor reserva de biodiversitat d'Europa. Un destí ineludible per als naturalistes i ornitòlegs viatgers. El manteniment d'activitats rurals i agrícoles tradicionals ha modelat un paisatge únic que combina en gran part de la seva extensió els conreus de secà, els prats de pastura i les deveses de suros i alzines, a més de comptar amb importants masses forestals poc explotades i, el que és més important, una població humana baixa (una sisena part de la catalana en una extensió de territori notablement superior). Tot plegat fa que la diversitat faunística i florística sigui especialment alta i nombrosa, incloent espècies úniques a Europa i al món.

Una de les imatges més repetides i constants al llarg del territori extremeny (i de gran part del territori ibèric, a excepció de Catalunya), és la dels nius de cigonya blanca en el paisatge urbà i rural. Ocupen la totalitat dels campanars, edificis alts, silos i monuments, però també són molt habituals en tota mena d'arbres, fins i tot de poca alçada, en els panells informatius de carreteres i autovies, en cartells publicitaris, sobre canals de formigó, grans canonades exteriors i en qualsevol altra estructura o edificació que els sembli adient per ubicar-hi les seves grans plataformes. Un dels paradigmes d'aquesta elevada densitat de cigonyes és el municipi de el Gordo, situat al nord de la província de Càceres, i que compta amb més de 400 nius d'aquesta espècie (la població humana del petit poble és de poc més de 300 habitants !!!).

A principis de la dècada dels 70 del segle XX, la població catalana de cigonya blanca era pobríssima, de poc més d'una desena de parelles, totes elles localitzades a les terres de Ponent. Posteriorment, degut a l'expansió general d'aquesta espècie a tota Europa occidental, la població de Ponent va crèixer notablement, gràcies als exemplars arribats d'altres indrets de la península i a la gestió dels residus urbans, amb la creació de nombrosos abocadors a l'aire lliure que els proporcionaven aliment.

La reintroducció de cigonyes a Catalunya s'ha efectuat amb més o menys èxit a diverses localitats del país. Probablement la més reixida va ser l'efectuada als Aigüamolls de l'Empordà, però també es van dur a terme reintroduccions a Perelada, Gallecs, Flix, Bàges, Cerdanya, estany de Banyoles i al Gironès, concretament a Salt.

La possibilitat de reintroduir la cigonya a Sils no és pas nova, i ha estat plantejada en diverses ocasions. La presència d'aquesta espècie a la zona de l'Estany és habitual i regular durant els dos passos migratoris i comptant, fins i tot, amb la presència d'alguns exemplars estiuejants que no es reprodueixen. Però, reuneix la zona de l'Estany les condicions necessàries per a la nidificació amb èxit d'aquesta espècie?

A priori la ubiació del niu no ha de suposar cap problema tècnic. Una simple plataforma instal·lada al campanar de l'esglèsia, sobre una torre elèctrica condicionada o sobre un poste de fusta de certa alçada a qualsevol indret podria ser suficient. Un problema, i no pas de poca importància, és la línia elèctrica que creua la zona i que transcorre paral·lelament a la sèquia. Aquesta línia és un autèntic parany per a moltes espècies d'ocells, especialment els de certa envergadura, i no és infreqüent, malauradament, trobar-hi exemplars morts sota el cablejat (fins i tot cigonyes). Precisament una línia de conducció elèctrica ha comportat molts problemes en el projecte de reintroducció a les deveses de Salt.

El problema de la ubiació del niu podria sol·lucionar-se situant-lo en una zona allunyada de la línia d'elèctrica, fins i tot fora del municipi. Però podria ser una sol·lució en fals. Les cigonyes s'alimenten en zones obertes, sovint en àrees humides però també en camps allunyats de l'aigua on capturen insectes i petits invertebrats. La presència de masses d'aigua permanents a l'Estany seria un focus d'atracció per a les cigonyes, amb la qual cosa ens tornariem a trobar amb el problema de la línia elèctrica, obstacle que haurien d'evitar contínuament per moure's per la zona.

Un problema afegit és la continua degradació dels ambients de plana dels voltants, fins i tot dins el mateix EIN de l'Estany de Sils (tinguem en compte la proposta de variant i noves carreteres que el malmetran), impossibilitant la presència d'àrees obertes i poc malmeses que puguin servir d'alternativa com a zona d'alimentació de les cigonyes.

En definitiva, la presència de les línies de conducció elètrica, sobretot la que creua l'espai en paral·lel a la sèquia, podria ser el principals obstacle per a la presència viable i permanent de cigonyes blanques a l'Estany de Sils, juntament a la manca de zones d'alimentació adequades en àrees segures.

Probablement el plantejament d'un programa de reintroducció a nivell de tota la plana de la Selva, amb la participació de diversos municipis amb hàbitat adequat (estany de Sils, prats de Caldes, amaradors de Salitja, prats de Cassà i Llagostera...), i amb la implicació de les administracions locals més properes seria la sol·lució més viable per intentar fer tornar a aquesta espècie com a nidificant a la comarca, una espècie símbol de l'armonia que pot existir entre l'activitat humana i la conservació de la natura, a més de ser una bona eina d'educació ambiental.

Fotografia: Jordi Capdevila

Les carpes tornen a l´estany de Sils després de treure-les per millorar l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/21/comarques-carpes-tornen-lestany-sils-despres-treureles-millorar-laigua/394848.html

La llacuna principal i alguns camps ja estan inundats després que s'assequessin a l'estiu

E.BATLLE

L'estany de Sils torna a tenir carpes a les seves aigües i en concret observadors de la zona humida ja n'han detectat a la llacuna principal. Això, segons expliquen, es deuria al fet que en alguna zona la sèquia hauria sortit de mare i, per tant, haurien connectat amb la llacuna i, per tant, la fauna -les carpes- també hi hauria anat a desembocar.

Les carpes havien desaparegut de la llacuna perquè aquest estiu quan es va fer la dessecació de l'Estany se les va treure, en total se'n van eliminar més de 600 quilos amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua i també perquè s'hi instalessin nous amfibis i flora en aquella zona.
Un dels signes evidents que les carpes s'hi començaven a instal·lar i que ja era present fa uns dies, explica un dels naturalistes que visita l'Estany, és la presència de corb marí. La presència d'aquesta espècie és "una prova irrefutable" de la presència de carpes. De corbs marins se'n veien pocs a la zona fins ara però segons els observadors, en aquests moments ja n'hi hauria una desena instal·lats a l'àrea de la llacuna prinicipal.

Inundació de la zona humida
Els estanys de Sils són un espai protegit que es va dessecar aquest estiu en una actuació pionera a Catalunya per tal de poder recuperar-ne la qualitat de l'aigua així com guanyar en biodiversitat en aquesta zona humida. Després de la dessecació es preveia que l'Estany es reompliria durant l'època de pluges, que normalment se centra a la tardor, però aquest any passat no ha estat així i fins ara no s'ha tornat a inundar la llacuna gran dels Estanys així com alguns camps de pastura. Gràcies a la neu que va caure i a les pluges de les darreres setmanes, l'aspecte que presenten els Estanys comença a ser el que havien tingut abans de l'estiu.

Les carpes tornen a l´estany de Sils després de treure-les per millorar l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/21/comarques-carpes-tornen-lestany-sils-despres-treureles-millorar-laigua/394848.html

La llacuna principal i alguns camps ja estan inundats després que s'assequessin a l'estiu

E.BATLLE

L'estany de Sils torna a tenir carpes a les seves aigües i en concret observadors de la zona humida ja n'han detectat a la llacuna principal. Això, segons expliquen, es deuria al fet que en alguna zona la sèquia hauria sortit de mare i, per tant, haurien connectat amb la llacuna i, per tant, la fauna -les carpes- també hi hauria anat a desembocar.

Les carpes havien desaparegut de la llacuna perquè aquest estiu quan es va fer la dessecació de l'Estany se les va treure, en total se'n van eliminar més de 600 quilos amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua i també perquè s'hi instalessin nous amfibis i flora en aquella zona.
Un dels signes evidents que les carpes s'hi començaven a instal·lar i que ja era present fa uns dies, explica un dels naturalistes que visita l'Estany, és la presència de corb marí. La presència d'aquesta espècie és "una prova irrefutable" de la presència de carpes. De corbs marins se'n veien pocs a la zona fins ara però segons els observadors, en aquests moments ja n'hi hauria una desena instal·lats a l'àrea de la llacuna prinicipal.

Inundació de la zona humida
Els estanys de Sils són un espai protegit que es va dessecar aquest estiu en una actuació pionera a Catalunya per tal de poder recuperar-ne la qualitat de l'aigua així com guanyar en biodiversitat en aquesta zona humida. Després de la dessecació es preveia que l'Estany es reompliria durant l'època de pluges, que normalment se centra a la tardor, però aquest any passat no ha estat així i fins ara no s'ha tornat a inundar la llacuna gran dels Estanys així com alguns camps de pastura. Gràcies a la neu que va caure i a les pluges de les darreres setmanes, l'aspecte que presenten els Estanys comença a ser el que havien tingut abans de l'estiu.

Lluita contra les exòtiques

Les administracions tenen cada cop més clar (per fi !!!) que la presència d'espècies exòtiques són un perill tangible per a la fauna i flora autòctones (la segona causa de desaparició d'espècies a nivell mundial segons WildLife International). Les actuacions per retirar fauna exòtica dels espais humits, per exemple, és una de les actuacions que s'estan repetint arreu d'Europa. Esperem, però, que a la feina de retirada d'espècies s'uneixi una bona campanya de conscienciació.

A l'estany de Sils encara continuen veient-se tortugues de Florida, i aquests dies sembla que hi ha una petita invasió d'ànecs domèstics de diferents espècies, uns ocells que no fan més que empobrir la imatge d'aquest espai natural.

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Se-retiran--4.500-Tortuga-Florida-humedales-valencianos.asp

Se retiran más de 4.500 ejemplares de Tortuga de Florida de los humedales valencianos

18/3/2010
Comunidad Valenciana

REDACCIÓN
redaccion@ambientum.com

La Conselleria de Medio Ambiente ha capturado un total de 4.837 ejemplares de tortuga de Florida desde que, en 2003, se iniciara la campaña de control y seguimiento de esta especie exótica en los humedales de la Comunitat Valenciana.

Según ha asegurado la directora general de Gestión del Medio Natural, Mª Ángeles Centeno, "la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) está afectando gravemente a la composición, la estructura y el funcionamiento de los ecosistemas de agua dulce valencianos". "Entre otros factores, es la principal causa de la regresión de los galápagos autóctonos como el galápago europeo (Emys orbicularis), especie vulnerable según el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas", ha subrayado Centeno.

Detectado el problema, la Conselleria de Medio Ambiente inició en el año 2003 el control de las poblaciones de la tortuga de Florida allí donde su presencia silvestre es un problema el galápago europeo. "Estos datos preocupantes comienzan a ser positivos ya que desde 2007 ha disminuido en un 8% el número de tortugas exóticas capturadas, lo que nos indica que el número de ejemplares mantiene una tendencia a la baja", ha explicado la directora general.

En algunas localidades esta disminución es más importante, como en el caso del marjal de Peñíscola, donde la reducción de capturas respecto del máximo detectado en 2006 es del 50%, mientras que en los alrededores de los estanques de Almenara la reducción es del 39% respeto del máximo de 2006. Por otro lado se ha realizado un control de los nidos de tortuga de Florida en los estanques de Almenara. Desde 2006 se han retirado 938 nidos con 8891 huevos.

La tortuga de florida compite con la autóctona por sus recursos naturales y preda sobre sus crías. El principal motivo de la colonización es la suelta en el medio natural de ejemplares que han sido adquiridos como mascota por los ciudadanos. Por ese motivo, la Conselleria de Medio Ambiente desarrolla la campaña de información y divulgación "No es un juguete" para concienciar de los peligros de soltar tortugas exóticas en el medio natural y de capturarlas como mascota.

Fuente: Redacción ambientum.com

Lluita contra les exòtiques

Les administracions tenen cada cop més clar (per fi !!!) que la presència d'espècies exòtiques són un perill tangible per a la fauna i flora autòctones (la segona causa de desaparició d'espècies a nivell mundial segons WildLife International). Les actuacions per retirar fauna exòtica dels espais humits, per exemple, és una de les actuacions que s'estan repetint arreu d'Europa. Esperem, però, que a la feina de retirada d'espècies s'uneixi una bona campanya de conscienciació.

A l'estany de Sils encara continuen veient-se tortugues de Florida, i aquests dies sembla que hi ha una petita invasió d'ànecs domèstics de diferents espècies, uns ocells que no fan més que empobrir la imatge d'aquest espai natural.

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Se-retiran--4.500-Tortuga-Florida-humedales-valencianos.asp

Se retiran más de 4.500 ejemplares de Tortuga de Florida de los humedales valencianos

18/3/2010
Comunidad Valenciana

REDACCIÓN
redaccion@ambientum.com

La Conselleria de Medio Ambiente ha capturado un total de 4.837 ejemplares de tortuga de Florida desde que, en 2003, se iniciara la campaña de control y seguimiento de esta especie exótica en los humedales de la Comunitat Valenciana.

Según ha asegurado la directora general de Gestión del Medio Natural, Mª Ángeles Centeno, "la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) está afectando gravemente a la composición, la estructura y el funcionamiento de los ecosistemas de agua dulce valencianos". "Entre otros factores, es la principal causa de la regresión de los galápagos autóctonos como el galápago europeo (Emys orbicularis), especie vulnerable según el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas", ha subrayado Centeno.

Detectado el problema, la Conselleria de Medio Ambiente inició en el año 2003 el control de las poblaciones de la tortuga de Florida allí donde su presencia silvestre es un problema el galápago europeo. "Estos datos preocupantes comienzan a ser positivos ya que desde 2007 ha disminuido en un 8% el número de tortugas exóticas capturadas, lo que nos indica que el número de ejemplares mantiene una tendencia a la baja", ha explicado la directora general.

En algunas localidades esta disminución es más importante, como en el caso del marjal de Peñíscola, donde la reducción de capturas respecto del máximo detectado en 2006 es del 50%, mientras que en los alrededores de los estanques de Almenara la reducción es del 39% respeto del máximo de 2006. Por otro lado se ha realizado un control de los nidos de tortuga de Florida en los estanques de Almenara. Desde 2006 se han retirado 938 nidos con 8891 huevos.

La tortuga de florida compite con la autóctona por sus recursos naturales y preda sobre sus crías. El principal motivo de la colonización es la suelta en el medio natural de ejemplares que han sido adquiridos como mascota por los ciudadanos. Por ese motivo, la Conselleria de Medio Ambiente desarrolla la campaña de información y divulgación "No es un juguete" para concienciar de los peligros de soltar tortugas exóticas en el medio natural y de capturarlas como mascota.

Fuente: Redacción ambientum.com

Acaben el drenatge i la neteja de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/05/comarques-acaben-drenatge-neteja-sequia/379047.html

SILS DDG

L'Ajuntament de Sils i l'Agència Catalana de l'Aigua han finalitzat la primera fase de manteniment i neteja de la sèquia de Sils, que ha consistit a estassar la vegetació arbustiva, podar els arbres i treure els sediments de la llera en un tram de 1.500 metres aigües amunt del pont sense baranes del veïnat de Massabé. D'altra banda, a causa de la presència de tortugues, el dragatge es va haver de fer en trams de 500 metres i prèviament, es van capturar una quarantena de tortugues per tram. Es preveu realitzar la neteja de tot el tram previst inicialment de cara a aquest 2010.

Acaben el drenatge i la neteja de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/01/05/comarques-acaben-drenatge-neteja-sequia/379047.html

SILS DDG

L'Ajuntament de Sils i l'Agència Catalana de l'Aigua han finalitzat la primera fase de manteniment i neteja de la sèquia de Sils, que ha consistit a estassar la vegetació arbustiva, podar els arbres i treure els sediments de la llera en un tram de 1.500 metres aigües amunt del pont sense baranes del veïnat de Massabé. D'altra banda, a causa de la presència de tortugues, el dragatge es va haver de fer en trams de 500 metres i prèviament, es van capturar una quarantena de tortugues per tram. Es preveu realitzar la neteja de tot el tram previst inicialment de cara a aquest 2010.

El pla territorial de les comarques gironines preveu una carretera sobre els estanys de Sils

L'absurditat, la ignorància o els interessos foscos preveuen construir una carretera que destruirà gran part de la zona teòricament protegida dels Estanys de Sils i hipotecarà la resta de l'àrea. A més no es preveu cap mesura de conservació ni de connectivitat ecològica entre els Estanys de Sils i el Turons de Maçanet, però sí que es preveu la construcció d'extenses zones industrials sobredimensionades a l'entorn d'aquests dos espais naturals (volia escriure "espais protegits" però em sembla ridícul).

El document, inclosos plànols, el trobareu aquí

http://www.gencat.cat/ptop/ptcat/pt_com_gir/documentacio_cat.htm


I trobareu més informació aquí

http://laveudesils.blogspot.com/2009/11/urbanisme-allegacions-icv-euia-epm-al.html

http://silsdelaselva.wordpress.com/?s=pla+territorial

El darrer i definitiu cop als Estanys de Sils podria estar molt a prop.

El pla territorial de les comarques gironines preveu una carretera sobre els estanys de Sils

L'absurditat, la ignorància o els interessos foscos preveuen construir una carretera que destruirà gran part de la zona teòricament protegida dels Estanys de Sils i hipotecarà la resta de l'àrea. A més no es preveu cap mesura de conservació ni de connectivitat ecològica entre els Estanys de Sils i el Turons de Maçanet, però sí que es preveu la construcció d'extenses zones industrials sobredimensionades a l'entorn d'aquests dos espais naturals (volia escriure "espais protegits" però em sembla ridícul).

El document, inclosos plànols, el trobareu aquí

http://www.gencat.cat/ptop/ptcat/pt_com_gir/documentacio_cat.htm


I trobareu més informació aquí

http://laveudesils.blogspot.com/2009/11/urbanisme-allegacions-icv-euia-epm-al.html

http://silsdelaselva.wordpress.com/?s=pla+territorial

El darrer i definitiu cop als Estanys de Sils podria estar molt a prop.