Blog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont...
-
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
2 comentaris:
està molt bé que tinguis un quadern de camp, imagino que es deu estar perdent aquest bon costum! Algun dia hauríem de muntar una exposició de quaderns de camp.
Apa quina disfrutada deuries experimentar a les sabanes africanes...!
Conec pocs naturalistes que portin a sobre un quadern de camp, de fet, conec pocs que n'hagin fet servir mai.
Jo el porto sempre a sobre, i en tinc pràcticament des que sé escriure. Alguns d'especials, més aptes per dibuixar, per quan viatjo.
Em reconec un hereu ideològic dels quaderns d'en Felix, aquells que mostrava en els seus documentals. Em fascinaven i continuen fent-ho, de la mateixa manera que em fascinen els quaderns de camp/dibuix dels altres, amb aquella facilitat que teniu per plasmar en un paper amb pocs traços un tros de natura.
Sí, la sabana africana retorna una part de la nostra herència genètica al passat. I encara és dels pocs llocs al món, suposo, en que et sents ridículament petit enmig de tanta natura primitiva.
Publica un comentari a l'entrada