Doñana
No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana.
No he conegut cap espai natural més fascinant natural i socialment que aquest. Tot l'espai destila una potencialitat primitiva, és un esclat de vida.
Miraré de donar indicacions sobre les zones que conec, què són una petita part de tot el conjunt d'hàbitats que engloben el Parc Nacional i el Parc Natural de l'entorn de Doñana.
Els tres punts de informació de la zona oest, la Rocina, el Acebrón i el Acebuche es troben en llocs estratègics per conèixer el parc i des d'allà es poden iniciar itineraris per visitar diferents zones humides, arbredes i matollars. Hi ha aguaits a totes les zones humides.
El Rocío és un poble pintoresc, bonic i agradable i està al costat mateix de El Charco de la Boca, una extensa llacuna on es poden observar ocells durant tot l'any, fins i tot a l'estiu. Tant aquí com al Acebrón es poden llogar guies per visitar l'espai. El més probable és que si us esteu en algun allotjament de la zona també us ofereixen els serveis d'alguna de les nombroses empreses que es dediquen a fer guiatges i recorreguts pel Parc i el seu entorn.
És recomanable llogar els serveis d'alguna d'aquestes empreses? Cal? Depèn del nivell del vostre coneixement del medi i de la zona, del temps disponible i de les ganes que tingueu o no de visitar zones 'exclusives'. Nosaltres vam intentar contractar els serveis d'una d'elles però estava tot complet i pel dia que volíem. Els preus van dels 30 euros per persona als 50, depenent nostre objectiu i de si el guiatge el volem privat o no. Els nens de fins a 9 o 10 anys no paguen.
Per conèixer els hàbitats d'aiguamoll i forestals de la zona i observar algunes espècies de flora i fauna hi ha bons itineraris a peu i en vehicle que parteixen dels centres de informació, així com altres que podeu trobar via internet, per exemple els de la SEO. De totes maneres, és indubtable que anar acompanyats d'un guia coneixedor de la zona sempre ens brindarà més oportunitats d'observar fauna i d'accedir a indrets no permesos al públic en general. Per conèixer l'ecosistema dunar nosaltres vam decidir fer una curta visita al parc dunar i una de més llarga que incloïa bany a l'Atlàntic a Cuesta Maneli, on hi ha zona d'aparcament (pagant uns 2 euros per jornada), un tros llarg de camí de fusta sobre les dunes i la promesa d'una platja immensa i verge. Tots dos punts són accesibles des de la carretera de Matalascañas a Mazagón.
El linx
La mare dels ous. Tot naturalista que arriba a Doñana té una fita en ment, encara que no ho reconegui o que sigui subconscientment. El linx. Malgrat que hi ha zones amb més densitat i on les possibilitats de veure'l en llibertat són més grans, Doñana ha estat i estarà sempre lligada a la presència dels darrers linxs ibèrics. No hi ha volta de full.
Aconsegueixen les empreses que fan guiatges a la zona assegurar l'observació de linx? No, però si mireu les ressenyes a internet, veureu que molts cops ho aconsegueixen, ja sigui perquè coneixen els indrets on el gat fa aparició més sovint o simplement per xiripa. També trobareu ressenyes on queda clar que alguns dels participants acaben decebuts, no només per no veure el linx, sinó per no veure gaire fauna en general.
A veure. Movent-te per la zona, ja des de Pilas vas trobat senyals de trànsit que et van indicant constantment la velocitat a dur i advertint que per allà creuen linxs. Aquests senyals són una constant a tota la zona, i sovint van acompanyats d'elements dissuasius per evitar un excés de velocitat (però cap control de velocitat, ni electrònic ni humà) i tanques, sovint dobles, a banda i banda de la carretera per evitar que els animals creuin. O sigui que voltant per les carreteres, a primeres hores del matí o, sobretot!, a darreres hores de la tarda, les oportunitats de veure linx hi són. No perquè creui la carretera, sinó perquè tot sovint s'acosta a aquestes zones on es manté la vegetació baixa i on abunden els conills. D'aquesta manera el vam trobar nosaltres. En una carretera local, on es veia molt conill, fora de l'àrea protegida i molt proper a un entorn urbà.
Un cop trobat, i en base a l'experiència pròpia i a la de molts altres afortunats, t'adones de que el linx és sorprenentment confiat si no surts del vehicle i evites moviments i sorolls bruscos (i no vas acompanyat de gossos). La patxorra d'aquest gran gat és formidable.
El consell que us donaria si visiteu la zona pel vostre compte és que us ho prengueu amb molta però molta calma. El linx hi és, a Doñana, i si vosaltres aneu amb calma, el linx ja apareixerà. Visiteu i pareu molta atenció a qualsevol punt on veieu que abunden els conills. Això és bàsic. La carretera que va de Villamanrique a el Rocío és una molt bona zona per fer a velocitat lenta i anar fent les aturades que es puguin (no hi ha gaire llocs on aturar-se, però). Pareu especial atenció als creuament de les pistes que entren i surten de les finques i que creuen la carretera. Atureu el cotxe i mireu amb atenció els espais oberts, els quals són utilitzats pels conills i on qualsevol roca, soca o matoll pot ser un linx assegut o ajagut tranquil·lament esperant la seva oportunitat. Si us atreviu a deixar el cotxe allà (pels manguis), proveu de fer un tros a peu (la circulació hi és prohibida) a la Raya Real. És un punt calent d'observacions de linx.
Sobretot, calma, silenci i tenir clar que es tracta de provar sort.
Sierra Morena Oriental: Andújar
Poc abans mencionava llocs on les oportunitats de veure linx són superiors, en teoria, a Doñana. Una d'elles és la Sierra d'Andújar, lloc de peregrinatge no només al Santuario de la Virgen de la Cabeza sinó de centenars o de milers de naturalistes que durant tot l'any intenten trobar-se amb al gran minino. La veritat és que conec a molta gent que ho ha aconseguit, però també d'altra que s'hi ha passat una setmana i ha tornat amb un pam de nas. La Sierra, però, no decep a qui va amb modèstia. L'observació de fauna està assegurada, de gran fauna i de fauna d'espècies més aviat rares, com el propi linx, l'àguila imperial i el voltor negre. És més, recentment hi ha hagut una introducció de bisons europeus per part del propietari d'una gran finca. La seva idea era crear una mena de reserva i aixecar un allotjament de luxe. El projecte sembla que no tirarà endavant. Tres dels bisons ja no hi són. Un va morir poc després del trasllat, i altres dos han desaparegut, probablement a mans dels furtius.
Avís. De les tres ocasions en que he visitat Andújar no he vist el linx en cap d'elles (potser en la darrera sí, però va ser una observació molt llunyana i fugissera). Però ja dic que l'espectacle de fauna està assegurat. Nosaltres acostumàvem a fer dos itineraris en cotxe i anar fent parades. Ho fèiem a la tarda-vespre. Ens duiem menjar per fer un pícnic i sopàvem a mig de la muntanya.
Un dels recorreguts va del centre de visitants de Viñas de Peñallana fins al mirador de Mingoramos, seguint en direcció nord la carretera A-6177. Al centre de visitants, que està força bé, hi tenen algunes menjadores i s'hi poden veure garses blaves, durbecs i ocells forestals. Les gases blaves es veuen a per tot, no patiu. Durant aquest recorregut es poden fer força parades estratègiques, hi ha llocs on deixar el cotxe i miradors. Una de les aturades obligatòries podria ser al creuar el riu Jàndula, sobretot a darreres hores de la tarda, quan la fauna s'hi acosta per beure. S'hi poden observar llúdrigues, conills, llebres, cérvols i al voltant de la Presa del Encinarejo no són rares les observacions de linx. Per arribar-hi haureu de seguir una pista de sorra just quan es creua el riu pel pont. No és gaire lluny.
Altres aturades es poden fer al Mirador del Peregrino i a l'àrea de El Jabalí, on hi ha zona de pícnic. Després ja ens acostem al santuari de la Virgen de la Cabeza. A partir d'aquí comença la zona més interessant, amb més bosc en devesa i més zones obertes. Fins aquí el paisatge estava dominat per un bosc dens i amb matollar i infinitat de formacions granítiques. Tot plegat dissenya un paisatge espectacular, però és fa complicadíssim trobar mamífers discrets entre un entorn tan barroc. Aquesta carretera creua la finca de El Encinarejo, on s'han introduït els bisons. Els cérvols són abundantíssims arreu, i si fem el camí de tornada poc abans de que sigui negra nit, encara els veurem molt més, juntament a guilles, teixons, conills i llebres. I sempre pot saltar la sorpresa.
L'altre recorregut és el que ens du cap a la finca de Los Escoriales. Seguint la carretera JH-5002 (que comença molt a prop del restaurant Los Pinos, a la mateixa carretera A-6177, la que he mencionat abans). Aquesta carretera l'heu de seguir fins a trobar el trencant a l'esquerra que indica Central Eléctrica i Mirador del Embalse del Jándula. Durant tot el trajecte heu d'estar molt atents a la presència de fauna a banda i banda, però a partir d'aquí les possibilitats de veure'n es multipliquen per 100. Cérvols, daines, muflons, porcs senglars, conills, llebres, àguila imperial, voltor negre... Aquesta carretera està molt transitada els caps de setmana i festius d'hivern i de principis de primavera, és on tothom ve a buscar el linx. Aneu fent aturades tècniques on us vagi bé o on us obligui la fauna. Preneu-vos-ho amb molta calma i anar fent. Es ve a relaxar-se i a gaudir de tot l'entorn. Al final del trajecte hi ha una mirador alt amb algunes taules de pícnic.
Molta sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada