La gestió de l'estany de Sils, altre cop

Molt recomanable lectura del nou post sobre els estany de Sils al blog d'en Lluís Motjé, probablement la persona que més coneix la problemàtica actual i passada d'aquest espai i la més coneixedora dels seus valors naturals.

http://talaia-santllop.blogspot.com/2012/02/soc-viu.html

Sobrepasturatge

Fotografia: http://www.panoramio.com/photo/48794932

 No hi ha dubte que la gestió d'un espai natural és complicada, i que aconseguir l'equilibri entre la conservació dels valors naturals que el fan mereixedor de protecció, els usos tradicionals i l'ús social de l'espai és sempre delicat i difícil.

Una de les mesures que s'acostumen a aplicar en alguns tipus d'espais és el pasturatge. D'aquesta manera s'aconsegueixen espais oberts, regeneració vegetal i diversificació d'hàbitats. Però el que en un principi pot ser una bona eina de gestió pot convertir-se en una amenaça per a l'espai en qüestió si no s'utilitza adequadament.

És el que està succeint en algunes zones de l'Espai Natural del Volcà de la Crosa, com la de l'àrea de les Guilloteres. Es fa difícil passar per la carretera qualsevol dia i no trobar el ramat d'ovelles i cabres que sovinteja la zona. El resultat és un espai obert cada cop més nu, despullat de vegetació, excepte alguns peus solitaris d'espècies que no són desitjades pels animals.

Una àrea acotada com aquesta, relativament tranquil·la (està tancada perimetralment, excepte el dia de celebració de la festa anual, que s'hauria de canviar de data per evitar interferir en la floració i nidificació), amb aquest substrat de materials volcànics, podria ser un indret de presència d'espècies vegetals especialistes i escasses a la comarca. Ara la presència de vegetació és pràcticament nul·la, excepte la presència escassa de vegetació herbàcia de caràcter oportunista que és ràpidament consumida pel ramat. Evidentment, sense vegetació no hi ha fauna, i una zona que podria ser important per a la presència de lepidòpters o alàudids, per exemple, es troba totalment deserta.

No hi ha dubte que el pasturatge és necessari i una eina molt necessària per a la gestió d'espais naturals, però amb mesura i sempre no oblidant que aquestes mesures s'apliquen amb un objectiu clar: conservar i potenciar els valors naturals de la zona.

Eliminats 560 crancs exòtics del Montseny i de les Guilleries

http://www.ecodiari.cat/noticia/6948/eliminats/560/crancs/exotics/montseny/guilleries

En una acció nocturna realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort

L'acció nocturna va ser realitzada divendres a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort. Foto: Servei de Premsa DdB.

La nit de divendres passat, voluntaris del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals van col·laborar en una acció per eradicar crancs exòtics invasors que es troben en rius del Parc Natural del Montseny i de l'Espai Natural de Guilleries –Savassona i que posen en perill les poblacions de cranc autòcton. Concretament, i en col·laboració amb els tècnics, guardes dels parcs i agents rurals, van capturar 560 crancs senyal a la riera Major de Sant Sadurní d'Osormort per tal d'evitar que no arribessin als torrents més alts, on s'hi conserva el cranc ibèric autòcton.

El Parc Natural del Montseny i l'Espai Natural de Guilleries-Savassona són dos dels pocs indrets de casa nostra on encara hi és present el cranc de riu autòcton, espècie protegida i que té un important paper ecològic en els torrents i rius mediterranis. L'objectiu de l'acció de divendres a la nit era conscienciar a la població en general de la problemàtica que suposen les espècies exòtiques per a la conservació del patrimoni natural.

Les espècies exòtiques i invasores que es troben en aquests dos parcs són el cranc americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), que posen en perill les poblacions del cranc autòcton perquè acaba desapareixent, ja que els crancs invasors  porten un fong que els infecta i els mata.

El Pla de la Diputació de Barcelona per eliminar espècies invasores va començar el maig de 2009. Tot i que es fan entre tres i quatre captures a l'any, és difícil valorar-ne els resultats ja que la ràpida reproducció dels crancs invasors fan complicada la seva completa eradicació.

L'acció es fa de nit perquè el cranc senyal només es deixa veure quan es fa fosc. Un cop capturats, s'obtenen mesures biològiques per analitzar-ne estadístiques, valorar l'estat de la població exòtica i extreure'n conclusions per a la seva eradicació. Els crancs capturats són retirats i sacrificats
.

Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Jornada sobre la problemàtica dels senglars en entorns rurals i zones boscoses

Els darrers anys l'increment de l'agricultura extensiva de blat de moro, de gira-sol, etc.
l'augment de l'espai ocupat pels boscos han permès l'increment de la població de
senglars, uns animals que s'adapten fàcilment a d'altres hàbits i que han aconseguit fins i
tot acostumar-se a la presència humana en alguns indrets del país.

Tanmateix l'increment d'exemplars en zones de la comarca de la Garrotxa i concretament
a la Vall del Llémena ha comportat un augment dels danys en conreus i en boscos a
banda d'augmentar el risc d'accidents de trànsit degut a aquests animals. Els pagesos
reclamen solucions i els caçadors es queixen de les limitacions que suposen algunes
normatives per regular la caça del senglar.

Per parlar d'aquesta problemàtica a la Garrotxa i a la Vall del Llémena des de l'Associació
Salvem Sant Aniol s'ha organitzat pel dissabte 12 de març una taula rodona i una
conferència.

A la taula rodona hi participaran Lluís Sunyer, responsable a la Garrotxa d'Unió de
Pagesos, Josep Maria Arnau del Jarc, Carme Rosell, doctora en biologia i directora de
Minuartia i Nitu Oliveres president de la Colla de caçadors de Sant Aniol.
La conferència anirà a càrrec del naturalista i Doctor en Ciències Ambientals Martí Boada
sota el títol: "Catalunya, un país de boscos sense saber-ho".

També hi és convidat a participar a la jornada el Conseller d'Agricultura Josep Maria
Pelegrí. L'acte compte amb el suport de l'Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, el
Consell Comarcal de la Garrotxa i del Departament d'Agricultura.

Data: 12 de març
Lloc: Local Social Sant Esteve de Llémena C/ Escoles S/N
Hora dʼinici: a les 10:00 amb la Taula rodona

Arriba l'hivern !!!

Avui entra l'hivern. Una època aparentment dura però on la Natura no deixar de bategar i de mostrar-se activa. És una època on tot es prepara, discretament, per esperar la primavera. Per cert, a partir d'avui es comença a allargar el fotoperíode.

Erms, guarets i camps no conreuats són una font d'aliment per a molta fauna i una illa de diversitat biològica.

En les fotografies següents es poden observar estols de passeriformes alimentant-se de llavors en un camp no conreuat.

Identifiqueu les espècies que es poden veure??

P.S.: Pinsans comuns, caderneres, verdums, pardals comuns i sembla que algunes verderoles i repicatalons.

L'òliba (Tyto alba): l'ombra blanca de la nit

Quantes parelles d'òliba hi ha a la Vall ? El frustat "Atles dels Ocells de la Vall del Llémena" apuntava a un mínim de 5 parelles, que situen els seus territoris entre Sant Gregori i Cartellà i fins al municipi de Sant Aniol de Finestres.


Amant dels espais oberts, preferentment si són agrícoles o dedicats a la pastura, l'òliba és una espècie sovint lligada a la presència humana, ja que fa servir els habitatges i altres construccions humanes per tal de ubicar-hi el niu.


En aquest sentit cal remarcar que acostuma a acceptar amb facilitat les caixes-niu, fet que afavoreix notàblement la seva presència a determinades zones. No hi ha millor equip desratitzador que una parella d'òlibes. Qui no vol tenir aquests aliats a prop de casa?



Les caixes-niu es poden adquirir (n'hi ha de diferents qualitats i preus) però també les podem fer nosaltres mateixos o fins i tot, si es tracta d'un habitatge amb possibilitats, només cal deixar una racó o una habitació amb sortida a l'exterior on estiquin tranquil·les i no siguin molestades.


http://www.brinzal.org/cajasnido.html


http://www.oryxdistribuciones.com/catalog/cajas_nido_agricultura.pdf


http://www.aymarazegers.com/69732/Caja-Nido-Lechuza



P.S.: si teniu previst col·locar alguna caixa niu per a òliba us agrairïem que ens comuniquèssiu si ha tingut èxit, també us agrairïem informació de la presència d'òlibes a la Vall (aquestes dades val més que ens ho comuniqueu privadament)

Ja teniu a punt les menjadores per a ocells?

Malgrat que sembla que l'estiu s'allargui, ha arribat la tardor. Els primers freds provinents del nord i centre d'Europa ens fan arribar els ocells que fugen dels territoris on la neu i el glaç impossibiliten l'obtenció d'aliment.

A les latituds més atemperades, com la nostra, es concentren gran part d'aquests contingents d'ocells migradors que cerquen un indret més acollidor on passar els mesos més freds. Caçadors i ocellaires s'aprofiten d'aquesta circumstància i de la debilitat dels animals per abatre'ls o capturar-los sense miraments i en quantitats que superen els centenars de milers cada temporada, sense tenir en compte si es tracta d'espècie no cinegètiques o fins i tot protegides.

Què podem fer per tal de contrarestar aquesta actuació negativa i forasenyada? A banda de denunciar qualsevol pràctica il·legal o sospitosa a les autoritats competents (telèfon 112) podem actuar positivament i dur a terme algunes actuacions que, a més de permetre'ns un gaudi personal, ajudaran d'una manera efectiva als ocells que passen l'hivern amb nosaltres.

Una de les formes més senzilles i efectives és la de proporcionar menjar als ocells en aquestes setmanes que poden ser especialment dures. Us relacionem una sèrie de indicacions a tenir en compte:

• No cal disposar d'un gran pati o jardí per facilitar menjar als ocells. Es pot fer perfectament des del balcó o fins i tot la finestra d'un pis. No us desanimeu.
• Hi ha molts objectes, des d'un plat fins a una ampolla de plàstic foradada pels costats, penjada i plena de menjar, que poden servir com a recipient per al menjar. Evidentment, també hi ha els objectes fabricats expressament per a aquest fet.
• Sigueu imaginatius. Cacauets sencers enfilats per un filferro, un coco tallat per la meitat i penjat d'un fil, el cartró d'un rotlle de paper higiènic untat de mantega on es pugui enganxar grana petita,... poden tenir un èxit inesperat.
• MAI proporcioneu als ocells grana o fruits secs torrats, salats o condimentats d'alguna manera. Podriem morir de manera ràpida i cruel.
• Sempre es bo disposar d'un recipient amb aigua proper al punt de menjar, encara que sigui hivern.
• SEMPRE s'ha de retirar el menjar que s'ha mullat per qualsevol circumstància, hi poden proliferar fongs i altres agents patògens que poden ocasionar malalties als ocells.
• Els punts de menjar i beure han d'estar en llocs propers a elements que permetin als ocells posar-se a resguard en cas de perill (en cas de tenir-los en una finestra o balcó no tindreu aquest problema). Han de trobar-se propers a arbres, matolls, murs,... D'aquesta manera evitarem que la presència no desitjable d'alguns depredadors, com ara els gats domèstics, no sigui un impediment per a que els ocells mengin tranquils.
• Procureu no escampar menjar pel terra. Això podria atreure l'atenció de rossegadors, altres elements no desitjats. Les rates no les vol ningú, i un esquirol, per més gràcia que ens faci, no deixarà que s'acosti cap ocell al menjar, i fins i tot se'ls podria cruspir si aquests es despisten.
• Si voleu complementar l'ajut que proporcioneu als ocells, instal·leu caixes-niu. La tardor és la millor època per fer-ho, ja que els ocells s'acostumen a la seva presència. No instal·leu massa aprop una caixa-niu d'un punt d'alimentació. A ningú li agrada tenir una zona de pic-nic al costat de casa.
• Pregunteu i intercanvieu experiències. Aquesta pràctica, tan habitual en alguns països europeus, és força ignorada al nostre país.
• Gaudiu de la presència dels ocells !!!!!!

Més informació:

https://www.weboryx.com/phtml/tematica.phtml?menu=equipo&famid=EW

http://www.seo.org/media/docs/comederos.pdf

Fotografies: Chiraphan Markchoo & Isidre Cos

Protegir la Vall ?

La modesta enquesta que vam fer fa alguns dies sobre la necessitat de buscar o no una protecció legal per a la vall del Llémena no ha tingut gaire èxit i és poc representativa.

Malgrat això, en breu m'agradaria fer una disertació escrita sobre el tema. Si voleu aportar idees podeu afegir comentaris a aquest escrit. Seran de molta ajuda i ens permetran obternir diverses perspectives i percepcions sobre aquesta proposta.

Una salutació.

Alfons Delgado-Garcia