23 març 2015

Arpella pàl.lida russa (Circus macrourus): primers registres a la comarca de la Selva d'aquest rapinyaire propi de les estepes asiàtiques.


 L'arpella pàl·lida russa és un rapinyaire migrador que nidifica a les regions estepàries compreses entre Mongòlia i el sud de Rússia. Hiverna al sud del Sàhara, el subcontinent indi i l'est de la Xina.

A Catalunya i a la resta de la península Ibèrica és un migrador i hivernant fins ara considerat molt escàs, tot i que s'aprecia un augment de registres en els darrers anys. La major part de les arpelles, durant la migració de primavera, creua directament sobre el mar Mediterrani central. Aquesta circumstància comporta que, quan hi ha forts temporals de llevant, els ocells que en aquell moment estan creuant el mar siguin empesos més cap a l'oest, arribant a les costes i el prelitoral del llevant peninsular i de Catalunya. Per altra banda, part de la població nidificant s'està desplaçant a altres àrees on fins ara no era present, degut a la desaparició del seu hàbitat de nidificació ocasionat per l'activitat humana. Aquests ocells establerts com a nous reproductors a Finlàndia i altres àrees del nord d'Europa també estarien comportant noves variables en les rutes migratòries, ja que es desplaçarien directament cap al sud durant la migració de tardor, creuant tot Europa i arribant a la península Ibèrica. I és de suposar que, un cop arribada la primavera, utilitzin la mateixa ruta fent el viatge en sentit contrari. Aquests exemplars, juntament amb els que són empesos pels temporals de llevant, són els que presumiblement s'observen a les comarques del litoral i prelitoral català. 

Precisament aquests dies, coincidint amb el temporal de llevant, s'està produint una sèrie d'observacions d'aus pertanyents a aquesta espècie a la plana selvatana (compresa entre les comarques administratives de la Selva i el Gironès), i també a les comarques empordaneses. Aquests registres serien els primers coneguts per a la comarca administrativa de la Selva, si bé ja n'hi ha de precedents a la plana selvatana inclosa administrativament a la comarca del Gironès. En concret, entre els dies 21 i 23 s'han observat arpelles als termes municipals de Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Campllong, i és més que probable que les observacions d'aquest escàs i bellíssim rapinyaire es repeteixin els propers dies si continuen les actuals condicions climàtiques.

5 març 2015

Migració de primavera: comença Ja!


Ha començat la migració de primavera, també anomenada prenupcial, ja que és la que es produeix abans de l'època reproductora. Són més de 150 espècies (milions d'ocells) les que es desplacen des de l'Àfrica tropical fins al continent europeu, buscant l'alta productivitat de insectes i altres invertebrats dels ecosistemes més septentrionals . Cal suposar, doncs, que es tracta d'espècies tropicals que es desplacen a zones on troben millors condicions, tot i que temporals,  per a reproduir-se. D'aquesta manera eviten la competència pels recursos en les seves àrees d'origen.

L'arribada d'aquests ocells és esglaonada, arriben unes espècies abans que les altres i, d'una mateixa espècie, arriben uns exemplars abans que la resta. Aquests ocells més primerencs aposten per avançar l'arribada, possiblement amb la intenció de ser els primers en triar els territoris on intentaran reproduir-se, els més productius o els que reuneixen altres característiques apropiades. Però, com dic, és una aposta, i pot sortir malament. Un hivern que s'allargui, un front extens de precipitacions o l'entrada d'aire fred que endarreixi l'aparició dels insectes i altres invertebrats dels quals s'alimenten, poden suposar un greu problema per a uns ocells que ja arriben fatigats i amb unes minses reserves energètiques.

Aquests minúsculs ocellets de pocs grams de pes que han realitzat una increïble migració entre continents, creuant vastes regions d'hàbitats inhòspits en pocs dies, són un prodigi natural i són dignes d'admiració.

Aprofiteu, doncs, les properes setmanes. Sortiu al camp amb curiositat i amb el màxim respecte.

6 febr. 2015

L'ANY ORNITOLÒGIC 2014 A LA SELVA: ACCIPITRIDAE, PANDIONIDAE I FALCONIDAE (Rapinyaires diürns)


Milvus migrans, Milà negre

Observat des del mes de març fins al setembre, sobretot a Sils, Cassà de la Selva i Llagostera, localitats on nidifica o ha nidificat recentment.

 

Milvus milvus, Milà reial

Uns pocs exemplars migrants o estivals (màxim de 3), en localitats com Sils, Llagostera, Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners.

 

Gyps fulvus, Voltor comú

El 29/04 s'observa un exemplar a Sant Gregori, i 4 exemplars el 10/05 a les Agudes, al Montseny. Al juny hi ha diverses observacions d'un grup d'aproximadament 50 ocells als cingles del Far.

 

Circus aeruginosus, Arpella vulgar

Observat des del març i fins a l'octubre, arreu de la plana, amb una concentració de dades a l'estany de Sils

 

Circus cyaneus, Arpella pàl·lida

Un únic exemplar observar el 01/01 a Sant Andreu Salou.

 

Circus pygargus, Esparver cendrós

Diversos ocells migrant en solitari, sobretot durant l'abril i el setembre, a Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Coloma de Farners i Sant Gregori.

 

Aquila pennata, Àguila calçada

Diverses observacions d'entre 1 i 4 exemplars entre el març i el novembre, tant a la plana com a les serralades interiors, però sobretot en aquestes, on hi ha diversos territoris de nidificació.

 

Pandion haliaetus, Àguila pescadora

Dades d'ocells migrant: 1 el 12/04 a l'aiguabarreig Ter-Brugent, 4 exemplars el mateix dia a Anglès, i un exemplar el 22/11 a Santa Coloma de Farners.

 

Falco naumanni, Xoriguer petit

Dos ocells el 17/03 a Cartellà, vall del Llémena.

 

Falco vespertinus, Falcó camaroig

Només una observació d'un exemplars el 02/05 a Cassà de la Selva.

 

Falco columbarius, Esmerla

Dades d'ocells hivernants, sempre solitaris, entre el gener i el febrer i també entre l'octubre i el novembre, a Cassà de la Selva i Caldes de Malavella.

 

Falco eleonorae, Falcó de la reina

Observat entre l'abril i el setembre, sempre en localitats d'interior i majoritàriament en grups de 3 o 4 exemplars.

 

 

20 gen. 2015

Censos d'aus hivernants a l'estany de Sils. Una petita anàlisi dels darrers 15 anys.




Des de l'any 2001 es realitzen a l'estany de Sils censos d'aus hivernants relacionades amb hàbitat humits. Enguany, quinze anys després del primer ces, hom disposa d'un mínim de dades i de perspectiva històrica per a fer una mínima valoració de l'evolució de les poblacions de les espècies més característiques d'ocells relacionades amb aquest espai.
Els resultats dels censos són condicionats per molts factors, des de la climatologia i l'horari fins al número de participants i, també, la sort. Per aquest motiu cal una sèrie prou llarga en el temps per poder aventurar-se a realitzar una anàlisi que permeti avaluar-ne els resultats.
Agrair la col·laboració d'en Joan Ventura, qui aporta les dades i organitza any rere any els censos a l'Estany de Sils i la plana de la Selva, i d'en Joan Goy, qui ha elaborat els gràfics que fonamenten aquest post.


El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és escàs a l'hivern i depèn de la presència de lamines d'aigua permanents i de certa fondària. La minsa població hivernant sembla mantenir-se estable els darrers anys.


El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és de presència habitual a l'hivern a l'estany de Sils des de la creació de la llacuna permanent. Els màxims registrats coincideixen amb períodes de pluges intenses que afavoreixen l'augment de cabal de la sèquia i la conseqüent aportació d'aigües (i peixos) cap a la llacuna permanent i altres zones inundables. Població hivernant en davallada a la zona.


A l'hivern, els representants d'aquesta família a la zona són el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'agró blanc (Casmerodius albus), el bitó (Botaurus stellaris), el martinet blanc (Egretta garzetta) i l'esplugabous (Bubulcus ibis).
L'espècie més nombrosa és l'esplugabous, amb desenes o centenars d'exemplars que utilitzen l'estany únicament com a ajocador, és a dir, hi passen la nit i a trenc d'alba es desplacen cap a les zones d'alimentació de la plana de la Selva i del litoral. Els màxims registrats venen determinats per la mida del grup d'aus que s'agrupen a l'ajocador. Les molèsties humanes i la presència de depredadors determinen la ubicació d'aquest, i si les molèsties són molt intenses, simplement desplacen el punt de descans a altres indrets de la comarca o de comarques veïnes.
El martinet blanc es manté com a hivernant regular però en baix nombre que rarament supera la desena d'exemplars. Els darrers anys amb prou feines arriba a la mitja dotzena d'ocells.
La presència de bitó a l'Estany als censos d'hivern és anecdòtica (es van detectar dos exemplars durant el cens de l'any 2011).
L'agró blanc és de presència relativament recent als censos d'hivern, essent una espècie molt escassa en època hivernal. Els primers exemplars es detecten el 2011 i el 2012 (2 exemplars), els anys següents no es detecta la seva presència i al 2015 apareix novament (1 ex.).
El bernat pescaire és de presència habitual durant tot l'any i la seva detecció durant els censos d'hivern sembla aparentment estable en nombre variable (màxims de 15 exemplars).


El grup dels ànecs demostra una clara davallada poblacional pel que fa a efectius hivernants. Les dues espècies més freqüents i regulars són l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i el xarxet comú (Anas crecca), amb efectius clarament a la baixa i que amb prou feina supera el centenar d'ocells entre les dues espècies en el darrer cens. La presència d'altres espècies d'anàtides, sempre en baix nombre, com ara l'ànec cullerot (Anas clypeata) i el griset (Anas strepera), són anecdòtiques. Destaca la presència d'un grup d'oques vulgars (Anser anser) hivernants els anys 2008 i 2009 (7 i 3 ocells, respectivament).


Les espècies presents a la zona són l'aligot comú (Buteo buteo), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) i el xoriguer (Falco tinnnunculus) que compten amb contingents hivernants aparentment estables, amb una tendència a l'alça pel que fa als aligots. Ocasionalment s'han registrats altres espècies, sempre un únic exemplar de cada una d'elles: Esmerla (Falco columbarius), Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) i Astor (Accipiter gentilis).


La polla d'aigua (Gallinula chloropus) i el rascló (Rallus aquaticus) són les espècies presents habitualment a la zona durant l'hivern. Els efectius hivernants semblen tendir a l'estabilitat, però es tracta d'espècies d'hàbits amagadissos, difícils de detectar i amb poblacions clarament subestimades.
A destacar la desaparició de la fotja (Fulica atra) com a hivernant a partir de l'any 2012.


Aquest grup està representat únicament per la fredeluga (Vanellus vanellus) en l'època en que es realitzen els censos. Arran de la desaparició de les zones obertes amb vegetació baixa i dels prats de pastura aquesta espècie ha desaparegut com a hivernant.


El becadell (Gallinago gallinago) és l'únic representant d' aquesta família a la zona durant els censos, si bé hi ha registres ocasionals de becadell sord (Limnocriptes minimus). Al igual que la fredeluga, el becadell era molt més nombrós quan existien parcel·les gestionades que es mantenien amb vegetació baixa i amb una fina làmina d'aigua. Arran de la disminució d'aquests hàbitats s'ha convertit en una espècie amb una clara tendència a la baixa.


El blauet (Alcedo atthis) és de presència habitual a la zona, si bé durant l'hivern és més aviat escàs. Els censos semblen denotar una tendència a l'estabilització dels minsos contingents hivernants.




13 gen. 2015

L'any ornitològic 2014 a la Selva: GAVIIDAE, PODECIPIDAE, PROCELLARIDAE, SULIDAE, PHALOCROCORIDAE (Calàbries, cabussons, baldrigues, mascarells i corbs marins)


Gavia sp., Calàbria no identificada

S'observen 2 exemplars el 6 d'abril davant la platja de Blanes. És una data força tardana per a hivernants. L'espècie més citada a la zona és la Calabria grossa (Gavia immer).

 

Tachybaptus ruficollis, Cabusset

És freqüent i relativament comú durant tot l'any a les principals zones humides, estany de Sils, desembocadura de la Tordera i, sobretot, les basses del camp de golf de Caldes de Malavella, on es registren les observacions de grups més grans (fins a 15 individus).

 

Podiceps cristatus, Cabussó emplomallat

Citacions d'entre 1 i 3 exemplars durant els mesos de gener, febrer i desembre a la desembocadura de la Tordera. Destaca l'observació d'un mínim de 12 exemplars a la mateixa localitat el 20-09, data primerenca per a l'arribada de contingents hivernants, pel què es de suposar que  es tractés de migrants.

 

Podiceps nigricollis, Cabussó collnegre

Dades d'un exemplar durant els mesos de març i abril a la desembocadura de la Tordera. També un exemplar entre el setembre i l'octubre al veïnat d'Esclet, en zones inundables. Sobta la presència d'aquesta espècie capbussadora en un indret on manquen les làmines d'aigua amb certa profunditat i on la pressió cinegètica és molt elevada.

 

Calonectric diomedea, Baldriga cendrosa

Observacions freqüents de grups de fins a un mínim de 35 exemplars enfront la costa entre Tossa i Blanes entre els mesos de maig i setembre.

 

Puffinus yelkouan / Puffinus mauretanicus, Baldrigues mediterrània i balear

Les observacions enfront el litoral selvatà es reparteixen al llarg de l'any, si bé els màxims d'observacions i d'exemplars es produeix entre el maig i el juny.

 

Morus bassanus, Mascarell atlàntic

Citacions des del gener fins al maig. No hi ha cap més dada fins a l'octubre, quan comença a fer-se més habitual.

 

Phalacrocorax aristotelis, Corb marí emplomallat

Observat durant tot l'any al litoral, amb un màxim de 50 exemplars el 07-05 enfront la desembocadura de la Tordera.

  
 

9 gen. 2015

L'any ornitològic 2014 a la Selva: Anatidae (Oques, cignes i ànecs)


Sense cap ànim de ser un recull exhaustiu, aniré exposant un petit resum de les dades més interessants del que ha sigut l'any ornitològic del 2014 a la comarca natural de la Selva (incloent la vall del Llémena i tota la plana de la Selva, inclosa la part que pertany administrativament al Gironès).

Comencem amb el grup de les anàtides.

 

 

Anser anser, Oca vulgar

S'observa un exemplar a la desembocadura de la Tordera durant tot l'any, probablement un animal provinent de captiveri.

 

Alopochen aegyptiaca, Oca egípcia

Entre 1 i 3 exemplars al llarg del març i l'abril a la desembocadura de la Tordera.

 

Tadorna tadorna, Ànec blanc

Un exemplar observat el 31-05 a la desembocadura de la Tordera, on es torna a fer una nova observació el 30-12. El 31-12 se n'observen 2 exemplars al veïnat d'Esclet, de Cassà.

 

Spatula clypeata, Ànec cullerot

Durant el març hi ha un grapat de citacions repartides entre l'estany de Sils, les llacunes de Caldes de Malavella i la desembocadura de la Tordera. En aquesta darrera localitat s'observen un màxim de 12 exemplars. No es torna a detectar fins a l'agost, de nou a les tres localitats i amb un màxim de 4 exemplars a la desembocadura de la Tordera.

 

Spatula querquedula, Xarrasclet

Entre 2 i 3 exemplars observats durant els mesos de març i abril a l'estany de Sils i a la desembocadura de la Tordera. No hi ha més observacions fins al setembre, quan s'observen 3 exemplars a l'estany de Sils.

 

Mareca penelope, Ànec  xiulador

Un exemplar el 31-03 a l'estany de Sils, única dada de migració prenupcial. El 04-10 s'observa un exemplar a Esclet, i al desembre es repeteixen les observacions d'entre 1 i 2 ocells a l'estany de Sils.

 

Mareca strepera, Ànec griset

Entre 1 i 3 exemplars observats al setembre a la desembocadura de la Tordera.

 

Aix galericulata, Ànec mandarí

Durant el febrer s'observen entre 2 i 4 exemplars a l'aiguabarreig Ter-Brugent. L'espècie és habitual els darrers anys a l'aiguabarreig i al Ter entre el Pasteral i Susqueda durant algunes setmanes d'hivern.

 

Anas crecca, Xarxet comú

A partir del gener i fins al març s'observen petits grups a l'estany de Sils, la desembocadura de la Tordera i les basses del camp de golf de Caldes de Malavella, amb un màxim de 60 exemplars a l'estany de Sils. No hi ha dades dels mesos de primavera i estiu i es torna a detectar des del setembre fins al desembre a las mateixes localitats.

 

Anas acuta, Ànec cuallarg

Observats entre el març i l'abril entre 1 i 3 exemplars a l'estany de Sils i la desembocadura de la Tordera.

 

Netta rufina, Xibec

Entre 1 i 3 exemplars observats al llarg del març a la desembocadura de la Tordera.

 

Aythya ferina, Morell cap-roig

Diverses citacions d'un únic exemplar observat durant l'octubre a l'estany de Sils.

 

Aythya nyroca, Morell xocolater

A mitjans d'agost s'observen entre 1 i 2 exemplars en una bassa de reg de Caldes de Malavella, d'on desapareixen per relocalitzar-se dies més tard a l'estany de Sils (pressuposant que es tracti dels mateixos individus). Hi ha dubtes sobre la classificació taxonòmica d'un dels exemplars, ja que podria tractar-se d'un híbrid entre A.nyroca i A.ferina.

 

Aythya fuligula, Morell de plomall

Un mascle roman a l'estany de Sils durant els mesos de novembre i desembre.

5 nov. 2014

Sopant al Meru


  Al parc d'Arusha, a peus del mont Meru, sopàvem en cadires i taula plegables, amb un petit llum de carburo i en plena selva. En silenci, escoltant els sorprenentment estridents crits de dik-diks i duiquers amagats entre la vegetació. I sempre vigilant les letrines (un grup de canyes que envoltaven un forat a terra), on, tal i com ens havia informat amb veu dolça el nostre guia, era millor no acostar-s'hi un cop es feia fosc perquè hi acostumava a rondar un lleopard.

24 oct. 2014

Mosquiters siberians


Us proposo sortir una estona, aprofitant que la climatologia acompanya, a observar ocells, centrant-nos en els mosquiters, aquest grup de petits passeriformes que sovint poden provocar algun maldecap a l'hora de identificar-los (tant als ornitòlegs més novells com als experts).

Ara ja hi ha un bon contingent de mosquiters comuns (Phyllosocopus collybita), la majoria dels quals es quedaran a passar l'hivern, i encara hi ha uns pocs mosquiters de passa o xiulaires (P. trochilus i P. sibilatrix) en migració. Aquests dies també s'estan produint al llevant ibèric no poques observacions d'una espècie considerada una raresa a pràcticament tota Europa, el mosquiter de doble ratlla (Phylloscopus inornatus). El gruix de la població nidificant d'aquest ocell es distribueix bàsicament a la regió de Sibèria, distribuint-se pels boscos caducifolis boreals i de muntanya. L'hivern el passa al sudest d'Àsia. La seva població sembla haver augmentat els darrers anys, fet que podria ser una de les causes per les quals és cada cop més detectat a Europa, sobretot a Escandinàvia i a les Illes Britàniques, però també als països mediterranis i fins i tot a l'arxipèlag canari.

A Catalunya hi ha hagut els darrers dies un mínim de mitja dotzena d'observacions d'aquesta espècie, fet que fa pensar que podria produir-se un bon recull d'observacions, tal i com va passar la tardor passada.

Us recomano (a més de consultar la guia, evidentment) escoltar i aprendre el reclam del mosquiter (en la majoria d'ocasions el primer contacte serà auditiu). No utilitzeu, si us plau, el reclam per atreure l'ocell. Cada cop hi ha més estudis que qüestionen aquesta interferència en el comportament de les aus i podria ser perjudicial. El podeu buscar a qualsevol lloc. Les darreres setmanes s'han anellat 3 exemplars (tots tres ocells nascuts aquest any, per cert) a Roses, en una vall amb brolla i pins. La tardor passada vaig tenir la sort de detectar i observar un exemplar en boscos de ribera a l'estany de Sils. Potser no és mala idea acostar-se a les arbredes i boscos caducifolis.

Sortiu al camp amb tranquil·litat i prenent nota de tot. Tingueu respecte per tota forma de vida. Sense crits, ni estridències, ni cap mena de pertorbació. Els ocells i l'altra fauna ho agrairan i vosaltres tindreu més probabilitat de gaudir d'una bona jornada naturalista.

Sort.

La Natura a la comarca de la Selvawww.altas-buscadores.com">http://www.altas-buscadores.com">