24/02/2012

23/02/2012

21/02/2012

Batallaire (Philomachus pugnax)

Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, divendres 17 febrer 2012, Jaume Prat Espelt
Blanes, 2 individus, divendres 17 febrer 2012, Enric Badosa

Gavina de Delaware (Larus delawarensis)

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, dissabte 18 febrer 2012, Carlos Alvarez-cros

18/02/2012

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

Blanes, 2 individus, dimarts 14 febrer 2012, Enric Badosa
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 15 febrer 2012, Freddy Rivas
Fogars de Tordera, 2 individus, dijous 16 febrer 2012, David Caballé Ferrán
Riells i Viabrea, 2 individus, dimarts 14 febrer 2012, David Caballé Ferrán

Font: ornitho.cat

Gamba roja pintada (Tringa erythropus)

Blanes, 1 individu, dimarts 14 febrer 2012, Enric Badosa

14/02/2012

Carronyaires necròfagues de Catalunya

Santa Coloma de Farners, dijous 23 de febrer de 2012-02-09

Lloc de realització: Escola de Capacitació Agraria Forestal, Finca casa Xifra.

Aquesta jornada pretén mostrar als agents del sector que hi puguin estar interessats aspectes relacionats en la gestió d’aquestes espècies d’ocells. Es realitzarà una presentació dels aspectes bàsics de la seva biologia, evolució de les seves poblacions al llarg dels darrers anys a Catalunya, així com mesures de conservació i dificultats de gestió. Tot seguit s’abordarà la problemàtica que durant més de 10 anys ha afectat a les poblacions de necròfags amb la retirada, per llei, de les restes de la cabana ramadera i amb la conseqüent aparició (per falta d’aliment disponible) de conflictes entre ramaders i voltors.

Inscripcions: La jornada és gratuïta. Per a més informació podeu trucar al 972 84 17 65 (ECA Forestal ); o a través del correu electrònic: acxifra.daam@gencat.catCoordinador: Sr. Francesc Còrdoba (fcordoba@gencat.cat). Hi ha la possibilitat de dinar a l’Escola, prèvia confirmació abans del 14 de febrer a l’Escola. Preu dinar: 6 €.

Organitza: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.


http://www20.gencat.cat/docs/DAR/FO_Formacio/FO01_Transferencia_tecnologica/Patt/Jornades_tecniques_2012/Fitxers_Estatics_2012/Sta%20Coloma%20Farners_esp%C3%A8cies%20necr%C3%B2fagues_230212_725.pdf


13/02/2012

Gamba roja pintada (Tringa erythropus) a Sils

Un exemplar observat i fotografiat pe Toni Sánchez Broceño el 11-02-12. Anteriorment va ser detectada per Freddy Rivas el 09-02-12. 
Es tracta d'una observació d'interès en ser una espècie hivernant molt rara a Catalunya.






Involución

Involución:

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


Lo cierto es que pasan cosas (cuando escribo, la condena a Garzón; antes, los problemas de Público…), se anuncian otras (volver a abortar a Londres, urbanizar aun más la costa…), terminan los contratos de los más brillantes jóvenes de nuestros laboratorios sin resquicio para renovarlos… En general, la búsqueda del conocimiento es una aventura apasionante y divertida, pero estas semanas se antojan grises y ofrecen pocas oportunidades de reír. Tal vez por eso he recordado la involución, la evolución hacia un estado inferior, que fue llamada degeneración darwiniana.


Aclaremos de entrada, para no engañar a nadie, que la degeneración darwiniana fue una teoría de finales del XIX que carecía por completo de fundamento. ¿Qué es evolucionar a peor? ¿Acaso son mejores las patas que las aletas? Sin embargo, los partidarios de aquella idea sugerían que los delfines eran mamíferos degenerados, puesto que habían modificado sus patas. ¡Y para qué hablarles de las serpientes, que carecían de extremidades! ¡La degeneración en forma de bestia! Mark Twain se burló de estas aproximaciones (en otra ocasión escribí aquí mismo sobre él, pero creo que no conté esta historia).


Decía Twain, con su característica ironía, que los humanos descendíamos de animales superiores, como las anacondas, y éstas a su vez de otros animales aún mejores, y así la vida habría ido, poco a poco y durante largo tiempo, degenerando desde algún ancestro lejano casi perfecto, “tal vez un átomo”. Lo argumentaba invocando un experimento que se atribuía: tras colocar una anaconda con varios becerros, se comió uno y no molestó al resto, en cambio un conde inglés en las Grandes Llanuras mató un montón de bisontes y los dejó pudrir; sin duda, el conde era una anaconda degenerada.

El más conocido defensor de la teoría de la degeneración se llamó Lankester y fue director del Museo Británico de Historia Natural. A Lankester, un buen hombre de su tiempo, le preocupaba seriamente que los ingleses degeneraran: “Debemos saber que estamos sujetos a leyes naturales y tenemos tantas posibilidades de mejorar como de empeorar”. Pensó, por tanto, en recetas posibles para evitarlo, y encontró una: potenciar la investigación “para ser capaces de orientarse en el futuro a la luz del pasado”.


Estamos involucionando, se diría, aunque nada tenga ello que ver con Darwin y la biología. Tal vez, como Lankester sugería hace 130 años, la respuesta a esta crisis esté en el conocimiento. Pero el propio hecho de involucionar nos lleva a despreciarlo.

La Natura a la comarca de la Selvawww.altas-buscadores.com">http://www.altas-buscadores.com">