16 jul. 2015

El Turó de les Gatoses



La darrera estona de llum, un dels dos únics moments en què es pot passejar per l'eixarreït bosc mediterrani a ple estiu. El Turó de les Gatoses, afectat pel foc forestal de fa ja tres dècades, està cobert per una vegetació cerosa i dura, poc amigable. Brucs, estepes, gatoses, argelagues i arboços acompanyen els suros supervivents, arbres poderosos i d'aspecte rancuniós, reticents a mostrar encara tot el seu esplendor verd, arrabassat fa anys per la negligència i la flama.

Pujant-hi, faig renegar entre la vegetació a les tallaretes cuallargues, cada cop més escasses des que la vegetació es va obrint, més per l'actuació humana que per successió ecològica. Van sent substituïdes pels tallarols capnegres i pels tallarols de garriga, tot i que aquests no assoleixen les densitats que havien assolit les cuallargues pocs anys després de l'incendi, quan la vegetació baixa creixia densa i atapeïda, oferint un hàbitat òptim. Amb les primeres clarianes també van aparèixer els botxins meridionals, les garses botxines, que en diem aquí, fet que va suposar una alegria, degut a la davallada que pateix aquesta espècie arreu. Els botxins els havia vist fent niu en suros petits, modestos, però que de ben segur oferien alguna condició als ocells que jo era incapaç d'esbrinar. Caçaven musaranyes i sargantaners grossos i els empalaven en la vegetació punxeguda. Al juny els polls ja volaven i cridaven als pares des de les branques dels brucs i els arboços. Eren alimentats majoritàriament amb ortòpters, llagostes, saltamartins i nimfes de mantis. De tant en tant un descuidat pollet volander de tallareta era capturat i empalat sense misericòrdia, esquarterat i convertit en peixet pels capgrossos botxins.

Es nota un mínim moviment d'aire en arribar a les cotes més altes del Turó. Des d'aquí es veu la major part de Santa Coloma, que s'estira urbanísticament en paral·lel a la riera. Més enllà, tota la plana selvatana, inclosa la part del Gironès, Gavarres, Cadiretes, Collsacabra, fins i tot l'Empordà més extrem i el Pirineu del Ripollès. Aquí pujàvem a fer controls de migració d'ocells planadors a principis de tardor. Hores i hores passades mirant el cel amb l'única intenció de veure passar aquests viatgers alats, ignorats per la majoria dels humans, tot i oferir un dels més grans espectacles zoològics d'Europa. Quina llàstima. 

Hi havia dies de pas bons i altres no tant. Els millors, quan vèiem créixer nuvolades cap al nord. Les tempestes de la Garrotxa i del Pirineu escombraven els ocells sedimentats o que no tenien gaire pressa. Generalment l'avís de que s'havia 'obert l'aixeta' era el pas continu de centenars de petits ocells migradors, majoritàriament orenetes vulgars i cuablanques i falciots. Entre el flux continu d'aquests discrets migradors, apareixia de sobte la silueta inconfusible d'un rapinyaire al cel, creant alarma entre els observadors que jèiem per terra sense deixar de mirar el cel. Desenes o centenars d'aligots vespers viatjant en grups que ens feien exclamar d'eufòria. S'havia d'estar molt atent, ja que habitualment aquests grups eren acompanyats o seguits d'altres espècies. Àligues calçades i pescadores, cigonyes, voltors i fins i tot esparvers cendrosos i falcons de la reina feien que l'eufòria fos encara menys continguda. Si no passaven ocells, tampoc hi havia lloc per a l'ensopiment. L'esparver o l'astor que passava fregant insultantment silenciós les capçades de les alzines sureres, creant alarma en els cotolius que fins ara cantaven abaix, a l'altiplà de Ca l'Agustí; les papallones d'arboç, abundantíssimes, que miraven d'esquivar les enormes teranyines de les aranyes tigres, les fabuloses Argiopes; els sargantaners grossos, saltant de gatosa en gatosa, com petits micos, rere els insectes voladors i evitant així trobar-se amb la serp llisa meridional que rondava la zona. 

Tornant als rapinyaires, en un turó veí hi nidificava una parella d'àligues marcenques. Un dels components de la parella era un exemplar inaudit pel seu plomatge. L'ocell, d'un blanc pràcticament immaculat, excepte per unes difuminades taques en les parts dorsals, causava impressió de veure. Un company ornitòleg l'havia vist volant alt un matí amb un cel d'aquells tan blaus que predisposen a utilitzar adjectius bucòlics. Li va semblar un àngel. Jo vaig veure per primer cop aquest ocell una tarda, quan el cel era gris, un gris fosc carregat d'aigua a punt de parir-la. El vaig veure remuntant les faldes de les muntanyes, en vol batut, dramàticament lent i a baixa alçada. Em va semblar un espectre del bosc, una criatura deliciosament fantasmagòrica i poderosa.

Haurem de tornar a repetir aquells controls de migració.


19 maig 2015

Controls de depredadors


Recentment s'ha publicat un estudi sobre els controls de gats assilvestrats a Tasmània, on aquests depredadors han extingit o han dut al límit de l'extinció a moltes espècies autòctones de fauna.

Degut a l'alta densitat de gats a les zones on es realitzaven els controls, en un principi va ser molt fàcil eliminar-los, però de seguida eren substituïts per exemplars més joves que venien de la perifèria i que ja no queien en els paranys.

Estudis anteriors sobre eliminació de guineus i mustèlids ja havien arribat a la mateixa conclusió: les campanyes d'eliminació de carnívors tenen com a resultat a mig termini l'augment de la població de l'espècie que es pretenia reduir, amb l'agreujant que alguns mètodes són letals per a altres espècies de carnívors escasses i protegides.

Els controls de depredadors que es fan a casa nostra són ridículs i no funcionen. Els problemes de les espècies cinegètiques venen provocats pels canvis en l'agricultura, la gestió del territori, l'ús de pesticides i biocides i les temudes llavors blindades. A tot això cal sumar-hi una selecció errònia dels mètodes i èpoques de caça, una gestió nefasta de la majoria de les àrees de caça i la nul·la implicació dels caçadors en la conservació.

Conclusió: Els mètodes de controls de depredadors són inútils, aconsegueixen l'efecte contrari al que pretenien (augment d'exemplars) i són una pèrdua de temps, de recursos i de diners.

Culpabilitzar a altres espècies de les nostres mancances és una visió obtusa i paleolítica del medi natural, quan tota espècie que no feia servei era un competidor o un enemic. Cal llegir, estudiar i escoltar més als que en saben.

http://www.theecologist.org/blogs_and_comments/Blogs/2861697/cullers_beware_killing_pest_animals_can_increase_their_abundance.html

24 abr. 2015

Sobre les reintroduccions de fauna


Dies enrere vaig llegir un article que resumeix l'avaluació d'un centenar llarg de projectes de reintroducció de fauna duts a terme a l'Estat Espanyol recentment. Els autors de l'avaluació, tots ells investigadors o professors en diferents universitats, estableixen una sèrie de criteris (10 en concret) que són una síntesi de les recomanacions del grup de reintroduccions de la UICN (International Union for Conservation of Nature). Tots aquests criteris no són més que una demanda per tal d'aplicar el sentit comú, alguns d'ells tan de calaix com que, si no s'han corregit els factors d'amenaça d'una espècie en una determinat indret, és perdre el temps i els diners tornar a introduir-la allà mateix.

Doncs bé, la majoria d'aquests criteris no es compleixen en els projectes avaluats. Dels 174 projectes tan sols quatre van complir els deu criteris, deu d'ells no acompliren cap dels criteris i la resta en complia tres o menys. Per grups faunístics, els que obtingueren un nivell més alt van ser el dels mamífers, mentre que els dels peixos continentals van ser els que obtingueren una qualificació més baixa.

Davant d'aquest panorama, un es pregunta per quin motiu no es poden fer les coses amb un mínim de rigor si només es tracta de seguir una simple i curta guia de deu passos. S'evitarien malversació de diners públics, de temps, de recursos humans i de paciència, i s'aconseguirien els objectius principals del projecte i una indiscutible consideració i respectes internacionals.

La resposta és simple. No es fa política, es fan actes polítics. La conservació ben entesa és llarga i avorrida, gris i silenciosa, enfront altres accions més visibles (les reintroduccions) que són molt més costoses i sovint equivocades. Però, clar, digueu-li a un governant que planifiqui i aprovi un pla de conservació i gestió de tot un ecosistema durant dècades en comptes de posar davant les càmeres amb les mànigues de camisa arremangades i alliberant un linx. Veureu què us diu.

 

 

Els deu criteris:

1.       Està amenaçada l'espècie objecte de reintroducció?

2.       Han estat eliminats o corregits els factors d'amenaça?

3.       La reintroducció és la mesura més encertada?

4.       Els riscos de la reintroducció són assumibles per a l'espècie?

5.       Són assumibles els riscos de la reintroducció per a la resta d'espècies?

6.       Els efectes de la reintroducció són assumibles per la població humana local?

7.       La reintroducció maximitza les possibilitats d'aconseguir una població viable?

8.       El projecte té objectius clars i un programa de seguiment?

9.       Són suficients els recursos econòmics i humans que s'hi destinen?

10.   El projecte compta amb el recolzament de tots els col·lectius implicats?

 

23 març 2015

Arpella pàl.lida russa (Circus macrourus): primers registres a la comarca de la Selva d'aquest rapinyaire propi de les estepes asiàtiques.


 L'arpella pàl·lida russa és un rapinyaire migrador que nidifica a les regions estepàries compreses entre Mongòlia i el sud de Rússia. Hiverna al sud del Sàhara, el subcontinent indi i l'est de la Xina.

A Catalunya i a la resta de la península Ibèrica és un migrador i hivernant fins ara considerat molt escàs, tot i que s'aprecia un augment de registres en els darrers anys. La major part de les arpelles, durant la migració de primavera, creua directament sobre el mar Mediterrani central. Aquesta circumstància comporta que, quan hi ha forts temporals de llevant, els ocells que en aquell moment estan creuant el mar siguin empesos més cap a l'oest, arribant a les costes i el prelitoral del llevant peninsular i de Catalunya. Per altra banda, part de la població nidificant s'està desplaçant a altres àrees on fins ara no era present, degut a la desaparició del seu hàbitat de nidificació ocasionat per l'activitat humana. Aquests ocells establerts com a nous reproductors a Finlàndia i altres àrees del nord d'Europa també estarien comportant noves variables en les rutes migratòries, ja que es desplaçarien directament cap al sud durant la migració de tardor, creuant tot Europa i arribant a la península Ibèrica. I és de suposar que, un cop arribada la primavera, utilitzin la mateixa ruta fent el viatge en sentit contrari. Aquests exemplars, juntament amb els que són empesos pels temporals de llevant, són els que presumiblement s'observen a les comarques del litoral i prelitoral català. 

Precisament aquests dies, coincidint amb el temporal de llevant, s'està produint una sèrie d'observacions d'aus pertanyents a aquesta espècie a la plana selvatana (compresa entre les comarques administratives de la Selva i el Gironès), i també a les comarques empordaneses. Aquests registres serien els primers coneguts per a la comarca administrativa de la Selva, si bé ja n'hi ha de precedents a la plana selvatana inclosa administrativament a la comarca del Gironès. En concret, entre els dies 21 i 23 s'han observat arpelles als termes municipals de Cassà de la Selva, Caldes de Malavella i Campllong, i és més que probable que les observacions d'aquest escàs i bellíssim rapinyaire es repeteixin els propers dies si continuen les actuals condicions climàtiques.

5 març 2015

Migració de primavera: comença Ja!


Ha començat la migració de primavera, també anomenada prenupcial, ja que és la que es produeix abans de l'època reproductora. Són més de 150 espècies (milions d'ocells) les que es desplacen des de l'Àfrica tropical fins al continent europeu, buscant l'alta productivitat de insectes i altres invertebrats dels ecosistemes més septentrionals . Cal suposar, doncs, que es tracta d'espècies tropicals que es desplacen a zones on troben millors condicions, tot i que temporals,  per a reproduir-se. D'aquesta manera eviten la competència pels recursos en les seves àrees d'origen.

L'arribada d'aquests ocells és esglaonada, arriben unes espècies abans que les altres i, d'una mateixa espècie, arriben uns exemplars abans que la resta. Aquests ocells més primerencs aposten per avançar l'arribada, possiblement amb la intenció de ser els primers en triar els territoris on intentaran reproduir-se, els més productius o els que reuneixen altres característiques apropiades. Però, com dic, és una aposta, i pot sortir malament. Un hivern que s'allargui, un front extens de precipitacions o l'entrada d'aire fred que endarreixi l'aparició dels insectes i altres invertebrats dels quals s'alimenten, poden suposar un greu problema per a uns ocells que ja arriben fatigats i amb unes minses reserves energètiques.

Aquests minúsculs ocellets de pocs grams de pes que han realitzat una increïble migració entre continents, creuant vastes regions d'hàbitats inhòspits en pocs dies, són un prodigi natural i són dignes d'admiració.

Aprofiteu, doncs, les properes setmanes. Sortiu al camp amb curiositat i amb el màxim respecte.

6 febr. 2015

L'ANY ORNITOLÒGIC 2014 A LA SELVA: ACCIPITRIDAE, PANDIONIDAE I FALCONIDAE (Rapinyaires diürns)


Milvus migrans, Milà negre

Observat des del mes de març fins al setembre, sobretot a Sils, Cassà de la Selva i Llagostera, localitats on nidifica o ha nidificat recentment.

 

Milvus milvus, Milà reial

Uns pocs exemplars migrants o estivals (màxim de 3), en localitats com Sils, Llagostera, Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners.

 

Gyps fulvus, Voltor comú

El 29/04 s'observa un exemplar a Sant Gregori, i 4 exemplars el 10/05 a les Agudes, al Montseny. Al juny hi ha diverses observacions d'un grup d'aproximadament 50 ocells als cingles del Far.

 

Circus aeruginosus, Arpella vulgar

Observat des del març i fins a l'octubre, arreu de la plana, amb una concentració de dades a l'estany de Sils

 

Circus cyaneus, Arpella pàl·lida

Un únic exemplar observar el 01/01 a Sant Andreu Salou.

 

Circus pygargus, Esparver cendrós

Diversos ocells migrant en solitari, sobretot durant l'abril i el setembre, a Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Coloma de Farners i Sant Gregori.

 

Aquila pennata, Àguila calçada

Diverses observacions d'entre 1 i 4 exemplars entre el març i el novembre, tant a la plana com a les serralades interiors, però sobretot en aquestes, on hi ha diversos territoris de nidificació.

 

Pandion haliaetus, Àguila pescadora

Dades d'ocells migrant: 1 el 12/04 a l'aiguabarreig Ter-Brugent, 4 exemplars el mateix dia a Anglès, i un exemplar el 22/11 a Santa Coloma de Farners.

 

Falco naumanni, Xoriguer petit

Dos ocells el 17/03 a Cartellà, vall del Llémena.

 

Falco vespertinus, Falcó camaroig

Només una observació d'un exemplars el 02/05 a Cassà de la Selva.

 

Falco columbarius, Esmerla

Dades d'ocells hivernants, sempre solitaris, entre el gener i el febrer i també entre l'octubre i el novembre, a Cassà de la Selva i Caldes de Malavella.

 

Falco eleonorae, Falcó de la reina

Observat entre l'abril i el setembre, sempre en localitats d'interior i majoritàriament en grups de 3 o 4 exemplars.

 

 

20 gen. 2015

Censos d'aus hivernants a l'estany de Sils. Una petita anàlisi dels darrers 15 anys.




Des de l'any 2001 es realitzen a l'estany de Sils censos d'aus hivernants relacionades amb hàbitat humits. Enguany, quinze anys després del primer ces, hom disposa d'un mínim de dades i de perspectiva històrica per a fer una mínima valoració de l'evolució de les poblacions de les espècies més característiques d'ocells relacionades amb aquest espai.
Els resultats dels censos són condicionats per molts factors, des de la climatologia i l'horari fins al número de participants i, també, la sort. Per aquest motiu cal una sèrie prou llarga en el temps per poder aventurar-se a realitzar una anàlisi que permeti avaluar-ne els resultats.
Agrair la col·laboració d'en Joan Ventura, qui aporta les dades i organitza any rere any els censos a l'Estany de Sils i la plana de la Selva, i d'en Joan Goy, qui ha elaborat els gràfics que fonamenten aquest post.


El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és escàs a l'hivern i depèn de la presència de lamines d'aigua permanents i de certa fondària. La minsa població hivernant sembla mantenir-se estable els darrers anys.


El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és de presència habitual a l'hivern a l'estany de Sils des de la creació de la llacuna permanent. Els màxims registrats coincideixen amb períodes de pluges intenses que afavoreixen l'augment de cabal de la sèquia i la conseqüent aportació d'aigües (i peixos) cap a la llacuna permanent i altres zones inundables. Població hivernant en davallada a la zona.


A l'hivern, els representants d'aquesta família a la zona són el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'agró blanc (Casmerodius albus), el bitó (Botaurus stellaris), el martinet blanc (Egretta garzetta) i l'esplugabous (Bubulcus ibis).
L'espècie més nombrosa és l'esplugabous, amb desenes o centenars d'exemplars que utilitzen l'estany únicament com a ajocador, és a dir, hi passen la nit i a trenc d'alba es desplacen cap a les zones d'alimentació de la plana de la Selva i del litoral. Els màxims registrats venen determinats per la mida del grup d'aus que s'agrupen a l'ajocador. Les molèsties humanes i la presència de depredadors determinen la ubicació d'aquest, i si les molèsties són molt intenses, simplement desplacen el punt de descans a altres indrets de la comarca o de comarques veïnes.
El martinet blanc es manté com a hivernant regular però en baix nombre que rarament supera la desena d'exemplars. Els darrers anys amb prou feines arriba a la mitja dotzena d'ocells.
La presència de bitó a l'Estany als censos d'hivern és anecdòtica (es van detectar dos exemplars durant el cens de l'any 2011).
L'agró blanc és de presència relativament recent als censos d'hivern, essent una espècie molt escassa en època hivernal. Els primers exemplars es detecten el 2011 i el 2012 (2 exemplars), els anys següents no es detecta la seva presència i al 2015 apareix novament (1 ex.).
El bernat pescaire és de presència habitual durant tot l'any i la seva detecció durant els censos d'hivern sembla aparentment estable en nombre variable (màxims de 15 exemplars).


El grup dels ànecs demostra una clara davallada poblacional pel que fa a efectius hivernants. Les dues espècies més freqüents i regulars són l'ànec collverd (Anas platyrhynchos) i el xarxet comú (Anas crecca), amb efectius clarament a la baixa i que amb prou feina supera el centenar d'ocells entre les dues espècies en el darrer cens. La presència d'altres espècies d'anàtides, sempre en baix nombre, com ara l'ànec cullerot (Anas clypeata) i el griset (Anas strepera), són anecdòtiques. Destaca la presència d'un grup d'oques vulgars (Anser anser) hivernants els anys 2008 i 2009 (7 i 3 ocells, respectivament).


Les espècies presents a la zona són l'aligot comú (Buteo buteo), l'esparver vulgar (Accipiter nisus) i el xoriguer (Falco tinnnunculus) que compten amb contingents hivernants aparentment estables, amb una tendència a l'alça pel que fa als aligots. Ocasionalment s'han registrats altres espècies, sempre un únic exemplar de cada una d'elles: Esmerla (Falco columbarius), Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) i Astor (Accipiter gentilis).


La polla d'aigua (Gallinula chloropus) i el rascló (Rallus aquaticus) són les espècies presents habitualment a la zona durant l'hivern. Els efectius hivernants semblen tendir a l'estabilitat, però es tracta d'espècies d'hàbits amagadissos, difícils de detectar i amb poblacions clarament subestimades.
A destacar la desaparició de la fotja (Fulica atra) com a hivernant a partir de l'any 2012.


Aquest grup està representat únicament per la fredeluga (Vanellus vanellus) en l'època en que es realitzen els censos. Arran de la desaparició de les zones obertes amb vegetació baixa i dels prats de pastura aquesta espècie ha desaparegut com a hivernant.


El becadell (Gallinago gallinago) és l'únic representant d' aquesta família a la zona durant els censos, si bé hi ha registres ocasionals de becadell sord (Limnocriptes minimus). Al igual que la fredeluga, el becadell era molt més nombrós quan existien parcel·les gestionades que es mantenien amb vegetació baixa i amb una fina làmina d'aigua. Arran de la disminució d'aquests hàbitats s'ha convertit en una espècie amb una clara tendència a la baixa.


El blauet (Alcedo atthis) és de presència habitual a la zona, si bé durant l'hivern és més aviat escàs. Els censos semblen denotar una tendència a l'estabilització dels minsos contingents hivernants.




13 gen. 2015

L'any ornitològic 2014 a la Selva: GAVIIDAE, PODECIPIDAE, PROCELLARIDAE, SULIDAE, PHALOCROCORIDAE (Calàbries, cabussons, baldrigues, mascarells i corbs marins)


Gavia sp., Calàbria no identificada

S'observen 2 exemplars el 6 d'abril davant la platja de Blanes. És una data força tardana per a hivernants. L'espècie més citada a la zona és la Calabria grossa (Gavia immer).

 

Tachybaptus ruficollis, Cabusset

És freqüent i relativament comú durant tot l'any a les principals zones humides, estany de Sils, desembocadura de la Tordera i, sobretot, les basses del camp de golf de Caldes de Malavella, on es registren les observacions de grups més grans (fins a 15 individus).

 

Podiceps cristatus, Cabussó emplomallat

Citacions d'entre 1 i 3 exemplars durant els mesos de gener, febrer i desembre a la desembocadura de la Tordera. Destaca l'observació d'un mínim de 12 exemplars a la mateixa localitat el 20-09, data primerenca per a l'arribada de contingents hivernants, pel què es de suposar que  es tractés de migrants.

 

Podiceps nigricollis, Cabussó collnegre

Dades d'un exemplar durant els mesos de març i abril a la desembocadura de la Tordera. També un exemplar entre el setembre i l'octubre al veïnat d'Esclet, en zones inundables. Sobta la presència d'aquesta espècie capbussadora en un indret on manquen les làmines d'aigua amb certa profunditat i on la pressió cinegètica és molt elevada.

 

Calonectric diomedea, Baldriga cendrosa

Observacions freqüents de grups de fins a un mínim de 35 exemplars enfront la costa entre Tossa i Blanes entre els mesos de maig i setembre.

 

Puffinus yelkouan / Puffinus mauretanicus, Baldrigues mediterrània i balear

Les observacions enfront el litoral selvatà es reparteixen al llarg de l'any, si bé els màxims d'observacions i d'exemplars es produeix entre el maig i el juny.

 

Morus bassanus, Mascarell atlàntic

Citacions des del gener fins al maig. No hi ha cap més dada fins a l'octubre, quan comença a fer-se més habitual.

 

Phalacrocorax aristotelis, Corb marí emplomallat

Observat durant tot l'any al litoral, amb un màxim de 50 exemplars el 07-05 enfront la desembocadura de la Tordera.

  
 

9 gen. 2015

L'any ornitològic 2014 a la Selva: Anatidae (Oques, cignes i ànecs)


Sense cap ànim de ser un recull exhaustiu, aniré exposant un petit resum de les dades més interessants del que ha sigut l'any ornitològic del 2014 a la comarca natural de la Selva (incloent la vall del Llémena i tota la plana de la Selva, inclosa la part que pertany administrativament al Gironès).

Comencem amb el grup de les anàtides.

 

 

Anser anser, Oca vulgar

S'observa un exemplar a la desembocadura de la Tordera durant tot l'any, probablement un animal provinent de captiveri.

 

Alopochen aegyptiaca, Oca egípcia

Entre 1 i 3 exemplars al llarg del març i l'abril a la desembocadura de la Tordera.

 

Tadorna tadorna, Ànec blanc

Un exemplar observat el 31-05 a la desembocadura de la Tordera, on es torna a fer una nova observació el 30-12. El 31-12 se n'observen 2 exemplars al veïnat d'Esclet, de Cassà.

 

Spatula clypeata, Ànec cullerot

Durant el març hi ha un grapat de citacions repartides entre l'estany de Sils, les llacunes de Caldes de Malavella i la desembocadura de la Tordera. En aquesta darrera localitat s'observen un màxim de 12 exemplars. No es torna a detectar fins a l'agost, de nou a les tres localitats i amb un màxim de 4 exemplars a la desembocadura de la Tordera.

 

Spatula querquedula, Xarrasclet

Entre 2 i 3 exemplars observats durant els mesos de març i abril a l'estany de Sils i a la desembocadura de la Tordera. No hi ha més observacions fins al setembre, quan s'observen 3 exemplars a l'estany de Sils.

 

Mareca penelope, Ànec  xiulador

Un exemplar el 31-03 a l'estany de Sils, única dada de migració prenupcial. El 04-10 s'observa un exemplar a Esclet, i al desembre es repeteixen les observacions d'entre 1 i 2 ocells a l'estany de Sils.

 

Mareca strepera, Ànec griset

Entre 1 i 3 exemplars observats al setembre a la desembocadura de la Tordera.

 

Aix galericulata, Ànec mandarí

Durant el febrer s'observen entre 2 i 4 exemplars a l'aiguabarreig Ter-Brugent. L'espècie és habitual els darrers anys a l'aiguabarreig i al Ter entre el Pasteral i Susqueda durant algunes setmanes d'hivern.

 

Anas crecca, Xarxet comú

A partir del gener i fins al març s'observen petits grups a l'estany de Sils, la desembocadura de la Tordera i les basses del camp de golf de Caldes de Malavella, amb un màxim de 60 exemplars a l'estany de Sils. No hi ha dades dels mesos de primavera i estiu i es torna a detectar des del setembre fins al desembre a las mateixes localitats.

 

Anas acuta, Ànec cuallarg

Observats entre el març i l'abril entre 1 i 3 exemplars a l'estany de Sils i la desembocadura de la Tordera.

 

Netta rufina, Xibec

Entre 1 i 3 exemplars observats al llarg del març a la desembocadura de la Tordera.

 

Aythya ferina, Morell cap-roig

Diverses citacions d'un únic exemplar observat durant l'octubre a l'estany de Sils.

 

Aythya nyroca, Morell xocolater

A mitjans d'agost s'observen entre 1 i 2 exemplars en una bassa de reg de Caldes de Malavella, d'on desapareixen per relocalitzar-se dies més tard a l'estany de Sils (pressuposant que es tracti dels mateixos individus). Hi ha dubtes sobre la classificació taxonòmica d'un dels exemplars, ja que podria tractar-se d'un híbrid entre A.nyroca i A.ferina.

 

Aythya fuligula, Morell de plomall

Un mascle roman a l'estany de Sils durant els mesos de novembre i desembre.

La Natura a la comarca de la Selvawww.altas-buscadores.com">http://www.altas-buscadores.com">