dimarts, 8 d’agost de 2017

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la marxa dels falciots i l'aparició dels primers limícols en zones humides.

Els falciots marxen en massa i de forma inesperada, com si un senyal invisible els donés el tret de sortida. Ara se'n veuen uns pocs, exemplars en migració vinguts del nord que es dispersen arreu en el seu viatge.
Els limícols, migradors de llarg recorregut, arriben en solitari o en grups reduïts. Probablement són ocells que han fet una cria força primerenca o ocells que han fracassat en la nidificació i no han tingut ocasió o temps per iniciar-ne una de substitució.

Més evidències d'aquesta migració les aporten els rapinyaires, sobretot els milans negres, que s'agrupen en grans estols per viatjar cap al sud ja en ple agost. Amb ells també es poden veure exemplars solitaris d'altres espècies, com ara els primer aligots vespers i alguns esparvers cendrosos.

dimecres, 2 d’agost de 2017

Becada al Montseny Guilleries

En Josep Maria Bas de la UdG va observar ahir una becada (Scolopax rusticola) entre Espinelves i Sant Sadurní d'Osormort. Potser un dels pocs exemplars reproductors al Montseny Guilleries. 

divendres, 21 de juliol de 2017

Un bareto de les Guilleries

És dissabte, però ja de bon matí el bar és ple de gent esmorzant. L'atmosfera és carregada de veus fortes i del fum blavós dels caliquenyos. El terra s'enganxa a les soles de les sabates malgrat que sembla impecablement fregat. A tot el local hi suren aromes de rom i ratafia. Els cambrers surten fent equilibris portentosos duent tres o quatre plats amb mans i avantbraços. Plats de diàmetre considerable, a vessar de mongetes, botifarres, escalivada, cansalada viada, empedrat…  Esmorzars de bosquerols, carregats de calories.

En Ditxo, que avui ens fa de guia, saluda l'amo, que fa cafès darrera la barra, caravermell i amb un somriure franc, satisfet de repartir felicitat de bon matí. ‘Nanos, tireu cap al final, allà al racó, que ara vindrà la noia a demanar-vos què voleu.’ I nosaltres tirem cap al final i seiem al voltant d'una petita taula rodona.

Avui l'ambient és distès. Es nota en els gestos i les converses del personal. Avui no s'ha de pencar i la manca de pressa permet allargar la conversa, l'anar d'una taula a l'altra a saludar o a fer bromes o comentaris de gust discutible però que fan riure a tothom, què coi.

Ve la noia. Seriosa i decidida per la feinada que té però d'una simpatia intel·ligent i franca. La veig estirar-se la cua de cavall i allisar-se els cabells mentre ve de camí. Quan arriba passa un drap per la taula i treu una llibreteta de sota del davantal blanc. ‘Què hi posem, macos?’

Demanem menjar tant contundent com la resta de comensals i un porró de vi, que hi afegeix en Ditxo. La noia marxa decidida i encara prenent notes.

Fora fa un dia ronso del mes de maig, d'aquells que dubten entre fotre un aiguat o fer lluir un sol que faci petar les pedres. Tant de bo aguanti així, amb el sol tapat i el ruixat que es reservi fins al vespre. Després d'esmorzar volem acostar-nos a la fageda on en Ditxo diu haver trobat una becada abans-d'ahir. A veure si encara la tindrem nidificant a les Guilleries!

Torna la noia amb el porró, gots i un platet d'arbequines. Faci sol o plogui el dia es presenta interessant. Àpat amb amics i misteris a la Natura. Omplim gots i brindem, reconeixent la nostra debilitat per aquests bars de poble que supuren humanitat per tot arreu.

dijous, 8 de juny de 2017

Capgros comú

Capgros comú (Carcharodus alceae), una papalloneta de la família dels hespèrids. Els hespèrids podrien ser un grup amb algunes característiques de les papallones diürnes i altres de les nocturnes. #SCFarners


dilluns, 15 de maig de 2017

Racons de la Selva

Paisatges que val més que no siguin gaire coneguts i que es preservin sense intervenció i en l'anonimat. Comarca de la Selva.

Fes un cop d'ull al tuit de @alfonsdg: https://twitter.com/alfonsdg/status/860919789623152640?s=09

Aus migratòries i estany de Sils a Ser Girona


 Una curta intervenció a Cadena Ser parlant de les aus migratòries i l'estany de Sils.

divendres, 12 de maig de 2017

'Pájaros en la cabeza' @ramonhoms @TundraEdiciones @victorjhernandz


 Leí 'Malalt d'ocells' (enfermo de pájaros) hace casi tres lustros, poco después de su publicación. Por aquel entonces no conocía a Ramón Homs, uno de sus autores, pero sí que era yo un pajarero de los de manual, de pájaros anidando en la cabeza hacía ya bastante tiempo. De hecho, al contrario que el protagonista del libro, creo que siempre lo he sido. Un pajarero o, más bien, un bichero. Creo que nací siendo así. 

Tampoco era entonces padre de familia. Me faltaban aún unos cuantos años para serlo pero en mi imaginación me veía como padre llevando a mis hijos a observar pájaros en largas y emocionantes excursiones en plena Naturaleza. Y esa fue una de las facetas de la novela que se grabó en mi memoria. En cierto modo, al leerla me vi retratado a mi mismo en un deseado futuro. Me reconocí en el protagonista en muchas de las escenas, y un servidor, que es niñero y sensible en todo lo que concierne a la infancia, se emocionó mucho con algunos pasajes del libro. 

Los años pasaron y llegaron mis hijos. Y quiso el destino que Ramón y yo nos conociéramos y que entabláramos amistad. No pocas de las escenas del libro se proyectaron en mi vida real estando de pajareo ya con mis niños, y eso es algo que he comentado con Ramón más de una vez. 

Todo ésto para decir que muchas de las situaciones que se relatan en la novela están tan ajustadas a la realidad que estoy seguro que más de un lector sonreirá y se sentirá identificado. Y ésto sólo lo puede conseguir alguien que, como Ramón y Xavier, lo habían conocido de primera mano. 

'Pájaros en la cabeza' es, sin duda, un libro divertidísimo, pero también es un elogio a la pasión por la Naturaleza y una llamada sensible a la amistad, a la familia (en el sentido más amplio de la palabra), y a todas las relaciones humanas. 

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...