dimarts, 19 de gener de 2016

Notes de camp: neix el dia a Andújar


Sortida de sol a la Sierra de Andújar. Mentre espero que la resta de la família acabi de despertar-se i llevar-se m'assec en una gandula al porxo de la casa on ens estem per gaudir de la curta estona de frescor del dia i d'aquesta albada serrana. La llum va guanyant espais molt lentament, il·luminant en primer lloc les capçades de les alzines sureres, els pins i els eucaliptus que predominen a la petita urbanització, fronterera amb la gran massa forestal mediterrània que s'estén al voltant. De l'interior d'aquestes capçades emeten ja crits les abundants garses blaves, els rabilargos, que d'aquí a pocs minuts ja estaran buscant aliment al terra, al voltant de la petita piscina d'on la nit anterior vam estar salvant d'un ofegament segur a multitud d'invertebrats que s'hi atansaven atrets per les llums dels fanals. Les garses s'afanyaran a aprofitar els que no van superar el trauma o els que han quedat massa dèbils per fugir. Amb ells també baixaran alguns gaigs i unes poques garses comunes, molt més escasses aquí que els seus exòtics parents. Tots ells marxaran escandalitzats quan ens hi acostem nosaltres, per comprovar que no hi ha a l'aigua cap bestiola que necessiti la nostra ajuda. Els dies anteriors havíem auxiliat a gripaus corredors, escarabats rinoceronts, llangardaixos ocel·lats i fins i tot alguna petita serp blanca.

Fins fa poca estona encara se sentien xots cantant i un llunyà gamarús cap al nord, cap a la Sierra, i la coral de rossinyols ha estat espectacular, la més nombrosa que he sentit mai. Quan el sol ja ha assolit una alçada mínima com per il·luminar tènuement el terra m'acosto a observar els rastres que les corredisses nocturnes dels mamífers han deixat sobre la sorra fina en la petita explanada que hi ha a l'entrada de la casa. Hi trobo línies de petites petjades dels rosegadors que han creuant ràpidament la clariana. També hi ha rastres de guilla i de teixó pràcticament solapats i acostant-se molt a la casa, probablement atrets per alguna oloreta interessant provinent de la cuina o del pati on hi tenim temporalment les escombraries.

Escolto els primers cants dels oriols, també molt abundants, algunes merles, grives i els primers tallarols capnegres, que d'aquí a pocs minuts seran majoria simfònica. Una família de raspinells arriba al til·ler de fulla ampla de davant la casa, plantat suposadament amb la intenció de dotar d'un mínim d'ombra l'explanada. Em quedo immòbil. Els tinc a tocar. Emeten reclams curts i aguts mentre es persegueixen pel tronc, desapareixent i apareixent mentre s'enfilen fent espirals al voltant de la soca.

Un capsigrany arriba discretament i s'atura sobre la tanca de filat metàl·lic de la piscina. No triga a ser descobert per les garses blaves, que el persegueixen durant uns metres fins fer-lo fora dels seus dominis. Poc metres més enllà, entre les petites oliveres de la finca veïna, uns quants conills de bosc es retiren a l'espessor del matollar, buscant defugir del sol i dels depredadors. El sol ja és suficientment alt i una àguila calçada de morfo clar ha decidit enlairar-se lentament, descrivint cercles molt amplis sense deixar de mirar mai al terra.

Ara esmorzarem i planejarem com passar les hores de màxima calor. Hi haurà temps per a una ruta més o menys cultural, un bany a la piscina i una llarga migdiada després de dinar, per estar frescos i descansats quan arribi al vespre, i poder-nos endinsar en les fascinants muntanyes mediterrànies que ens esperen.

 

dimarts, 22 de setembre de 2015

Fires i programes d'ocells


El Delta
Arribem al Delta en aquella hora delicada en què el sol regala paisatges pintats en horitzontal. Un cel que havia estat exclusivament blau ara pren tonalitats vermelloses i violetes, que il·luminen camps coberts per espigues d'arròs i d'altres on la collita ja s'ha produït (o s'ha perdut per l'indesitjable caragol poma). Arreu hi ha ocells. Alenteixo la velocitat del cotxe instintivament per mirar de no perdre detall, però m'han d'advertir de que la concentració en la conducció ha de ser total o anirem de pet a algun rec. Faig bondat. Però mirant de cua d'ull.
Desenes de martinets blancs i esplugabous distribuïts aquí i allà en petits grups, acompanyats per solitaris bernats pescaires i per escamots de capons reials. Gavines rialleres i gavians de potes grogues sobrevolant constantment el cel, alguns fumarells carablancs en vol baix sobre els recs. De tant en tant creua la carretera alguna cuereta blanca, migradora o de les que ja es quedaran a hivernar, o un blauet de colors impossibles de descriure a aquella hora. En l'horitzó, planer i inabastable, un estol d'estornells dona vida a un núvol aparentment capritxós amb una coreografia exquisida.
Un cop allotjats ens permetem (frisem per sortir!) fer una curta escapada a la propera platja de Riumar, la qual acaba sent més curta del previst per l'atac massiu i constant dels mosquits. Cap observació ornítica a destacar.

Ocells i arrossos
El familybirder, si vol actuar com a tal, es caracteritza per la seva paciència inesgotable i per prioritzar en paral·lel el benestar familiar i l'observació d'ocells. Havent esmorzat, i d'acord amb la família d'amics que ens acompanyava, decidim anar cap al hemidelta sud, cap a la Tancada i el Trabucador, a prop de la zona on es celebra el Delta Birding Festival, el nostre destí final.
A la Tancada ja hi ha força contingents agrupats d'ànecs (xibecs, collverds, grisets,...) i de fotges. Balses de centenars d'ocells en la llunyania de la làmina d'aigua i fines línies rosades allà on s'agrupen els flamencs. Ens crida l'atenció, però, el gran nombre d'orenetes de ribera que tenim al darrera, entre les dunes de la platja. S'assolellen sobre la sorra prenent banys de sol amb evident plaer i de tant en tant s'envolen uns metres cap a la llacuna a caçar mosquits, acompanyades de miler d'orenetes comuns (vulgars em sona pejoratiu). Al Trabucador no hi ha gaire ocell. Un grapat de xatracs becllargs pescant, un parell de remena-rocs, pigres, corriols camanegres i poca cosa més.
S'acosta l'hora de dinar i la idea era fer-ho a la fira mateix, però hi ha tal quantitat de visitants que la zona d'aparcament està col·lapsada i els cotxes s'alineen a banda i banda de l'estreta carretera. L'aglomeració és previsible a la fira, per la qual cosa enfilem cap a l'Encanyissada per reagrupar-nos i decidir un pla B. Abans hem fet una curta aturada en un marge per discutir-ho, i aprofitar per fer un cop d'ull a les antigues salines i a les làmines d'aigua més properes. Territs menuts, corriols camanegres, gamba verda, xivita i dos xatracs grossos que es dirigeixen en línia recta cap a la fira. Seria remarcable que ningú d'allà els veiés. Acabem dinant variades especialitats d'arrossos al Poblenou del Delta. Tots ells dignes d'elogis diversos.
El Delta Birding Festival
I després de dinar (i de que els nens facin migdiada!), ara sí, cap al Delta Birding Festival a MonNatura. Tot el dia que ho constatem i ho comentem, el Delta està ocupat per ornitòlegs i és agradable veure tanta gent dedicada a l'observació d'ocells, compartint espai, observacions i inquietuds. També és esperançador, ja que és de suposar que la majoria d'ells (no tots, malauradament) seran sensibles a les polítiques de protecció de la natura i les exigiran a qui tingui potestat d'administrar-les. Hi ha expositors de material òptic, d'editorials, d'agències de birding i d'altres productes relacionats amb aquest món, tots amb la legítima intenció de vendre els seus productes. Una fira ben normal, vaja.
Però aquí el que és important és la gent. Deixant de banda les congregacions de gurús, de les vaques sagrades de l'ornitologia, aquesta sembla la fira de l'ocellaire aficionat, del que comença, del que s'emociona veient un estol de flamencs proper i que no té ni puta idea (ni falta que fa) de com és la rectriu externa d'un aligot vesper de 2on any o de si és vàlida o no la descripció d'una nova espècie de gamarús al desert africà. Aquí es ve o s'hauria de venir a descobrir una perspectiva nova de la natura o a relacionar-te amb aquells que som com tu, gent que surt al camp a gaudir i a emocionar-se amb l'observació d'ocells, deixant de banda la competició, les llistes i la cerca frenètica de rareses.
Bon ambient, molts coneguts i retrobaments en aquesta única jornada que hem viscut al DBF.

Tocats de l'ala
I per acabar, el motiu de la nostra visita al DBF: la presentació del nou programa que TV3 dedica als ocells i als ocellaires, 'Tocats de l'ala'.
A priori, qualsevol programa de televisió que es plantegi divulgar la natura més propera ja ha de ser ben rebut, però, si a més, es planteja fer-ho d'una manera didàctica, entenedora i dirigida a tots els públics, ens hem de felicitar. I així és. L'acollida per part dels assistents a la presentació del programa va ratllar l'eufòria col·lectiva, suposo que afavorida per l'immillorable entorn, l'ambient de bon rotllo, el sol, el vi i els arrossos a banda ingerits prèviament.
El programa mostrarà en cada capítol un espai natural diferent, un grapat d'espècies d'ocells característics d'aquest espai i les aventures i desventures d'una sèrie de personatges més o menys aficionats a l'observació d'ocells. A més, hi haurà consells sobre com apropar-se a aquest món de l'ornitologia amateur, cosa que a vegades pot ser dificultós per la visió sovint elitista o massa friki que és té d'aquesta afició.
Algunes crítiques al programa van encaminades cap a la temuda massificació del medi natural i a que les actituds d'alguns nouvinguts a l'afició no es comportin amb el respecte necessari cap als ocells, posant en perill espècies i hàbitats que es troben en situació delicada. Evidentment això seria un perill, però això ja està previst i s'han pres mesures per a que això no passi (hem de tenir en compte que l'Institut Català d'Ornitologia revisa tots i cada un dels capítols).
Proposo mirar-ho des de l'altra vessant. Un programa divulgatiu i on s'estableixin uns valors i una ètica ornitològica pot contribuir a fer pujar una afició que prioritza precisament la conservació de la fauna i dels seus hàbitats. Cal crear escola. L'ornitologia i el naturalisme en general no han de ser excloents, no han de ser vistos com activitats o actituds d'una minoria que no accepta cap intromissió. Seria ridícul. El coneixement de l'entorn natural ha d'anar calant en la societat en general, ha de consolidar-se com una manera de ser i d'actuar, no ha de ser una moda passatgera ni tampoc convertir-se en una ridícula competició per veure qui és més ocellaire que els altres. Aquí no hi ha ídols a seguir, no hi ha campions de curses de muntanya als que voler imitar, convertint-se en una caricatura antipàtica i patètica. Es tracta, simplement, de respectar.

divendres, 18 de setembre de 2015

Birding a la Jacetània


Birding a la Jacetània, Pirineu d'Osca

Ara que encara tinc fresca la darrera visita a Jaca i la seva comarca, uns curts apunts que volen ser orientatius per conèixer alguns indrets per anar a observar ocells basats en la meva experiència a la zona.

Hi ha molta informació arreu, tant a internet com en guies impreses i altres. Al portal www.birdingpirineos hi trobareu molta informació i itineraris ornitològics.

Comento breument els que conec. De fet, a tota la comarca, vagis on vagis, es van veient ocells arreu, sobretot rapinyaires en vol. Depenent de l'època de l'any: milans negres i reials, àguiles calçades, marcenques, aligots i voltors. També les cornelles i els corbs s'observen arreu.

 

Selva de Oza

A la vall d'Echo. És una de les àrees més turístiques i visitades, per tant, en temporada alta, hi ha perill de massificació. És una zona molt bona per picot garser blanc i negre i passeriformes forestals. També hi ha citacions de picot garser dorsiblanc (espècie que no he observat mai aquí). Als prats de la vall, on hi transcorre el riu Aragón Subordán, és fàcil de localitzar escorxador, còlit gris, grasset de muntanya, merla d'aigua i altres. I els cims estan sempre sobrevolats per voltors i, molt sovint, per trencalòs. Recomanacions: triar un grup d'espècies i dedicar-hi una bona caminada, ja sigui per les valls, cims o a l'interior dels esplèndids boscos. Els camins estan ben senyalitzats.

 

San Juan de la Peña

Un altre indret intensament visitat. L'altiplà, on es troba el monestir nou, és la millor zona per observar ocells. Hi sobrevolen milans, marcenques, voltors i aufranys, i la pineda, amb alguns peus destacables, és refugi de petits ocells forestals (molt fàcil d'observar el picasoques blau). Recomanació: si no és temporada de màxima afluència, fer una caminada per l'altiplà per zones allunyades de les àrees de pícnic.

 

Astún

Astún i Somport són llocs bons per observar espècies d'alta muntanya. S'hi arriba bé amb cotxe i des dels mateixos aparcaments ja se'n poden observar algunes. Molt fàcils d'observar són la merla roquera, el còlit gris, el passarell i el grasset de muntanya, entre altres. A les zones més altes, voltor, trencalòs i és un bon punt per veure àguila daurada. Recomanació: aprofitar el telecadira i pujar als ibons més propers, augmentant les possibilitats de trobar alguna espècie més difícil, com ara la perdiu blanca (què tampoc he vist mai aquí).

 

Aísa

Probablement la vall més maca de tota la comarca. Els pobles de Borau i Aísa mateix mereixen una visita especial. Tota la vall es pot recórrer amb vehicle tipus turisme, ja sigui des de Castiello de Jaca com des de Jaca mateix. Per observar ocells crec que és millor opció fer-ho des de Jaca, ja que l'itinerari transcorre per petites planes agrícoles que són molt productives ornitològicament parlant. Molts rapinyaires. Depenent de l'època: milans, voltors, aligots, esparver cendrós, falcó mostatxut, calçada, marcenca,... També molts alàudids i fringíl·lids. I crec que ha de ser un bon indret per a ocells hivernants d'espais oberts. La carretera segueix Aísa enllà, cap al nord, fins arribar a el Rigüelo, ja en plena muntanya pirinenca. A partir d'aquí es pot seguir a peu entre el riu, boscos d'alta muntanya i àrees rocalloses fins a arribar als Llanos de Napazal, on el paisatge és absolutament espectacular. Tota la zona és rica en ocells forestals i d'alta muntanya (pardal de bardissa, mallerengues, còlit gris, merla roquera, gralla de bec vermell,...), en època de migració de tardor hem vist centenars d'ocells a la zona, des de tallarols i tallaretes fins a mastegatatxes i papamosques. Crec que la zona de Napazal i les faldes de les muntanyes més properes han de ser zones bones per a perdiu blanca, però no ho he pogut comprovar. També crec que s'hi pot trobar pela-roques a la zona.

 

Canal Roya

A Candanchú. Hi ha zona d'aparcament a la dreta de la crta., on comença l'itinerari que puja resseguint el transcurs del riu. Es creua una zona de boscos, prats, cingles i faldes de muntanya de gran bellesa, molt atractiva paisatgísticament i amb moltes espècies forestals i típiques de matollar. Àguiles calçada i daurada, trencalòs, gralla de bec vermell, hortolà,... No descarto pela-roques en els cingles. És relativament fàcil observar esquirols i marmotes.

 

La Garcipollera

Àrea forestal de repoblació. Avorrida, basant-me en la meva experiència. Molta mallerenga petita, bruel i altres passeriformes forestals típics de coníferes. El riu tampoc ofereix gaire res. Acín és maco, i a partir d'aquí no he pujat més, potser és diferent i ofereix més interès ornitològic, però jo ho desconec. En teoria és bona zona per observar picots negre, verd i garser gros.

 

Villanúa

El municipi ofereix diverses rutes de senderisme que són totalment compatibles amb el birding. Per allà passa un tram del camí de Sant Jaume. Es pot fer el recorregut des de Villanúa a Canfranc, entre paisatges agradables i al costat del riu. Es poden observar tots els rapinyaires esmentats anteriorment, així com tallareta vulgar i cuallarga, mastegatatxes en migració, cuerete torrentera i merla d'aigua al riu i altres espècies. La Cueva de las Güixas és espectacular i s'hi poden trobar quatre espècies de rat-penats (de ferradura gran, de ferradura petit, mediterrani i de cova).

 

Foces de Biniés i Sigüés

Suposo que hi deu haver itineraris per fer a peu per la zona, però no estan senyalitzats ni publicitats. La carretera els creua de nord a sud. La foz de Biniés té un parell de punts on deixar el cotxe per baixar i fer un cop d'ull. Voltors i poca cosa més. A l'hivern es pot provar sort amb el pela-roques. La foz de Sigüés no ofereix cap punt per aturar-se a observar. Es poden visitar si venen de passada, però crec que prioritzaria altres zones. (la foz de Burgui, ja a territori navarrés però a pocs quilòmetres de Sigües, sí que està condicionada per a visitar-la caminant i té més interès faunístic).

Imatges:
Aísa, passat el Rigüelo
Camí de la Canal Roya
Mirador al nord de Biniés
Acín, a la Garcipollera

dimecres, 26 d’agost de 2015

Ocells amunt i avall

Un curt apunt sobre aquest fenomen zoològic què són les migracions d’ocells, ara que comença la migració de tardor o postnupcial.
Imagineu-vos un planeta amb uns casquets polars d’una gran extensió, un planeta pràcticament cobert per glaç i neu (una Terra Bola de Neu, com anomenen alguns geòlegs al planeta Terra i què sembla que seria l’estat més habitual del nostre planeta). Un món de gel excepte una estreta franja equatorial on les temperatures són suficientment altes com per no permetre les glaçades i on la majoria de precipitacions són en forma líquida.

dijous, 16 de juliol de 2015

El Turó de les Gatoses



La darrera estona de llum, un dels dos únics moments en què es pot passejar per l'eixarreït bosc mediterrani a ple estiu. El Turó de les Gatoses, afectat pel foc forestal de fa ja tres dècades, està cobert per una vegetació cerosa i dura, poc amigable. Brucs, estepes, gatoses, argelagues i arboços acompanyen els suros supervivents, arbres poderosos i d'aspecte rancuniós, reticents a mostrar encara tot el seu esplendor verd, arrabassat fa anys per la negligència i la flama.

dimarts, 19 de maig de 2015

Controls de depredadors


Recentment s'ha publicat un estudi sobre els controls de gats assilvestrats a Tasmània, on aquests depredadors han extingit o han dut al límit de l'extinció a moltes espècies autòctones de fauna.
Degut a l'alta densitat de gats a les zones on es realitzaven els controls, en un principi va ser molt fàcil eliminar-los, però de seguida eren substituïts per exemplars més joves que venien de la perifèria i que ja no queien en els paranys.

divendres, 24 d’abril de 2015

Sobre les reintroduccions de fauna


Dies enrere vaig llegir un article que resumeix l'avaluació d'un centenar llarg de projectes de reintroducció de fauna duts a terme a l'Estat Espanyol recentment. Els autors de l'avaluació, tots ells investigadors o professors en diferents universitats, estableixen una sèrie de criteris (10 en concret) que són una síntesi de les recomanacions del grup de reintroduccions de la UICN (International Union for Conservation of Nature). Tots aquests criteris no són més que una demanda per tal d'aplicar el sentit comú, alguns d'ells tan de calaix com que, si no s'han corregit els factors d'amenaça d'una espècie en una determinat indret, és perdre el temps i els diners tornar a introduir-la allà mateix.

dilluns, 23 de març de 2015

Arpella pàl.lida russa (Circus macrourus): primers registres a la comarca de la Selva d'aquest rapinyaire propi de les estepes asiàtiques.


 L'arpella pàl·lida russa és un rapinyaire migrador que nidifica a les regions estepàries compreses entre Mongòlia i el sud de Rússia. Hiverna al sud del Sàhara, el subcontinent indi i l'est de la Xina.
A Catalunya i a la resta de la península Ibèrica és un migrador i hivernant fins ara considerat molt escàs, tot i que s'aprecia un augment de registres en els darrers anys. La major part de les arpelles, durant la migració de primavera, creua directament sobre el mar Mediterrani central.

dijous, 5 de març de 2015

Migració de primavera: comença Ja!


Ha començat la migració de primavera, també anomenada prenupcial, ja que és la que es produeix abans de l'època reproductora. Són més de 150 espècies (milions d'ocells) les que es desplacen des de l'Àfrica tropical fins al continent europeu, buscant l'alta productivitat de insectes i altres invertebrats dels ecosistemes més septentrionals . Cal suposar, doncs, que es tracta d'espècies tropicals que es desplacen a zones on troben millors condicions, tot i que temporals,  per a reproduir-se. D'aquesta manera eviten la competència pels recursos en les seves àrees d'origen.

L'arribada d'aquests ocells és esglaonada, arriben unes espècies abans que les altres i, d'una mateixa espècie, arriben uns exemplars abans que la resta. Aquests ocells més primerencs aposten per avançar l'arribada, possiblement amb la intenció de ser els primers en triar els territoris on intentaran reproduir-se, els més productius o els que reuneixen altres característiques apropiades. Però, com dic, és una aposta, i pot sortir malament. Un hivern que s'allargui, un front extens de precipitacions o l'entrada d'aire fred que endarreixi l'aparició dels insectes i altres invertebrats dels quals s'alimenten, poden suposar un greu problema per a uns ocells que ja arriben fatigats i amb unes minses reserves energètiques.

Aquests minúsculs ocellets de pocs grams de pes que han realitzat una increïble migració entre continents, creuant vastes regions d'hàbitats inhòspits en pocs dies, són un prodigi natural i són dignes d'admiració.

Aprofiteu, doncs, les properes setmanes. Sortiu al camp amb curiositat i amb el màxim respecte.

divendres, 6 de febrer de 2015

L'ANY ORNITOLÒGIC 2014 A LA SELVA: ACCIPITRIDAE, PANDIONIDAE I FALCONIDAE (Rapinyaires diürns)


Milvus migrans, Milà negre

Observat des del mes de març fins al setembre, sobretot a Sils, Cassà de la Selva i Llagostera, localitats on nidifica o ha nidificat recentment.

 

Milvus milvus, Milà reial

Uns pocs exemplars migrants o estivals (màxim de 3), en localitats com Sils, Llagostera, Cassà de la Selva i Santa Coloma de Farners.

 

Gyps fulvus, Voltor comú

El 29/04 s'observa un exemplar a Sant Gregori, i 4 exemplars el 10/05 a les Agudes, al Montseny. Al juny hi ha diverses observacions d'un grup d'aproximadament 50 ocells als cingles del Far.

 

Circus aeruginosus, Arpella vulgar

Observat des del març i fins a l'octubre, arreu de la plana, amb una concentració de dades a l'estany de Sils

 

Circus cyaneus, Arpella pàl·lida

Un únic exemplar observar el 01/01 a Sant Andreu Salou.

 

Circus pygargus, Esparver cendrós

Diversos ocells migrant en solitari, sobretot durant l'abril i el setembre, a Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Coloma de Farners i Sant Gregori.

 

Aquila pennata, Àguila calçada

Diverses observacions d'entre 1 i 4 exemplars entre el març i el novembre, tant a la plana com a les serralades interiors, però sobretot en aquestes, on hi ha diversos territoris de nidificació.

 

Pandion haliaetus, Àguila pescadora

Dades d'ocells migrant: 1 el 12/04 a l'aiguabarreig Ter-Brugent, 4 exemplars el mateix dia a Anglès, i un exemplar el 22/11 a Santa Coloma de Farners.

 

Falco naumanni, Xoriguer petit

Dos ocells el 17/03 a Cartellà, vall del Llémena.

 

Falco vespertinus, Falcó camaroig

Només una observació d'un exemplars el 02/05 a Cassà de la Selva.

 

Falco columbarius, Esmerla

Dades d'ocells hivernants, sempre solitaris, entre el gener i el febrer i també entre l'octubre i el novembre, a Cassà de la Selva i Caldes de Malavella.

 

Falco eleonorae, Falcó de la reina

Observat entre l'abril i el setembre, sempre en localitats d'interior i majoritàriament en grups de 3 o 4 exemplars.