http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4812
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació i funcionament dels ecosistemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conservació i funcionament dels ecosistemes. Mostrar tots els missatges
divendres, 28 de setembre del 2012
dimarts, 12 de maig del 2009
Acciónatura signa un acord de custòdia del territori a l’Estany de Sils
http://www.ecodiari.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=3182
Francesc Giró, director d’Acciónatura, ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cubeta de l’Estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys.
Acciónatura és la primera ONG catalana dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Des de 1997, hem realitzat més de 70 estudis i projectes de recuperació i conservació del medi ambient a Catalunya, al conjunt de l’estat Espanyol i a països del sud.
Creiem necessari treballar per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques.
Francesc Giró, director d’Acciónatura, ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cubeta de l’Estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys.
La finca està situada a la zona dels Tres Ponts, inclosa dins l’espai natural protegit a nivell autonòmic (PEIN) i europeu (Xarxa Natura 2000). Hi trobem diverses comunitats i hàbitats naturals d’elevat valor ecològic, com ara “l’Herbassar de balcalló”, en zones d’inundació temporal, i el “prat de dall de fromental i gaudínia”.
El conveni també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera. Tanmateix l’ONG valorarà el fet de declarar-la establiment ecoturistic recomanat.
El conveni també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera. Tanmateix l’ONG valorarà el fet de declarar-la establiment ecoturistic recomanat.
Què és la custòdia del territori?
Els acords de custòdia son pactes voluntaris establerts entre el propietari d’un territori i una entitat de custòdia per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai.
Gràcies a aquest pacte, es garanteix una gestió sostenible de l’espai que afavoreix la conservació i recuperació dels ecosistemes i que garanteix una rendibilitat econòmica a llarg termini basada en l’estabilitat de la producció i l’ús del territori.
Els acords de custòdia no suposen la pèrdua dels drets del propietari sobre el terreny ni cap despesa econòmica per a ell. En canvi, signar un acord de custòdia aporta un reconeixement social de l’activitat dels propietaris respectuosa amb el medi ambient.
El projecte de recuperació de l’estany de Sils
El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, un estany quasi desaparegut i dels més grans de Catalunya, amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna.
Per al 2009, Acciónatura ha ideat un programa d’actuació, en el que s’inclouen accions de gestió i conservació, accions de comunicació i sensibilització i accions de seguiment de la biodiversitat.
Acciónatura
Els acords de custòdia son pactes voluntaris establerts entre el propietari d’un territori i una entitat de custòdia per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai.
Gràcies a aquest pacte, es garanteix una gestió sostenible de l’espai que afavoreix la conservació i recuperació dels ecosistemes i que garanteix una rendibilitat econòmica a llarg termini basada en l’estabilitat de la producció i l’ús del territori.
Els acords de custòdia no suposen la pèrdua dels drets del propietari sobre el terreny ni cap despesa econòmica per a ell. En canvi, signar un acord de custòdia aporta un reconeixement social de l’activitat dels propietaris respectuosa amb el medi ambient.
El projecte de recuperació de l’estany de Sils
El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, un estany quasi desaparegut i dels més grans de Catalunya, amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna.
Per al 2009, Acciónatura ha ideat un programa d’actuació, en el que s’inclouen accions de gestió i conservació, accions de comunicació i sensibilització i accions de seguiment de la biodiversitat.
Acciónatura
Creiem necessari treballar per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques.
Acciónatura signa un acord de custòdia del territori a l’Estany de Sils
http://www.ecodiari.cat/?seccio=noticies&accio=veure&id=3182
Francesc Giró, director d’Acciónatura, ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cubeta de l’Estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys.
Acciónatura és la primera ONG catalana dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Des de 1997, hem realitzat més de 70 estudis i projectes de recuperació i conservació del medi ambient a Catalunya, al conjunt de l’estat Espanyol i a països del sud.
Creiem necessari treballar per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques.
Francesc Giró, director d’Acciónatura, ha signat un acord de custòdia amb Joan Niell, propietari d’una finca situada dins l’antiga cubeta de l’Estany de Sils, per gestionar-la conjuntament de forma sostenible i conservant-ne els valors ecològics i paisatgístics. Es tracta del primer acord de custòdia del territori dut a terme a l’estany, espai on Acciónatura realitza un projecte de recuperació des de fa més de deu anys.
La finca està situada a la zona dels Tres Ponts, inclosa dins l’espai natural protegit a nivell autonòmic (PEIN) i europeu (Xarxa Natura 2000). Hi trobem diverses comunitats i hàbitats naturals d’elevat valor ecològic, com ara “l’Herbassar de balcalló”, en zones d’inundació temporal, i el “prat de dall de fromental i gaudínia”.
El conveni també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera. Tanmateix l’ONG valorarà el fet de declarar-la establiment ecoturistic recomanat.
El conveni també inclou l’assessorament d’Acciónatura als propietaris sobre criteris de sostenibilitat per a la casa de turisme rural Can Tarrides, situada en una finca propera. Tanmateix l’ONG valorarà el fet de declarar-la establiment ecoturistic recomanat.
Què és la custòdia del territori?
Els acords de custòdia son pactes voluntaris establerts entre el propietari d’un territori i una entitat de custòdia per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai.
Gràcies a aquest pacte, es garanteix una gestió sostenible de l’espai que afavoreix la conservació i recuperació dels ecosistemes i que garanteix una rendibilitat econòmica a llarg termini basada en l’estabilitat de la producció i l’ús del territori.
Els acords de custòdia no suposen la pèrdua dels drets del propietari sobre el terreny ni cap despesa econòmica per a ell. En canvi, signar un acord de custòdia aporta un reconeixement social de l’activitat dels propietaris respectuosa amb el medi ambient.
El projecte de recuperació de l’estany de Sils
El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, un estany quasi desaparegut i dels més grans de Catalunya, amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna.
Per al 2009, Acciónatura ha ideat un programa d’actuació, en el que s’inclouen accions de gestió i conservació, accions de comunicació i sensibilització i accions de seguiment de la biodiversitat.
Acciónatura
Els acords de custòdia son pactes voluntaris establerts entre el propietari d’un territori i una entitat de custòdia per gestionar el terreny de forma conjunta, garantint la conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics de l’espai.
Gràcies a aquest pacte, es garanteix una gestió sostenible de l’espai que afavoreix la conservació i recuperació dels ecosistemes i que garanteix una rendibilitat econòmica a llarg termini basada en l’estabilitat de la producció i l’ús del territori.
Els acords de custòdia no suposen la pèrdua dels drets del propietari sobre el terreny ni cap despesa econòmica per a ell. En canvi, signar un acord de custòdia aporta un reconeixement social de l’activitat dels propietaris respectuosa amb el medi ambient.
El projecte de recuperació de l’estany de Sils
El 1998, Acciónatura va començar el Projecte de Restauració i Gestió de l’Estany de Sils, un estany quasi desaparegut i dels més grans de Catalunya, amb la finalitat de pal·liar tots aquests efectes i afavorir la recuperació dels hàbitats naturals i la diversitat biològica més significativa de l’antiga llacuna.
Per al 2009, Acciónatura ha ideat un programa d’actuació, en el que s’inclouen accions de gestió i conservació, accions de comunicació i sensibilització i accions de seguiment de la biodiversitat.
Acciónatura
Creiem necessari treballar per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques.
dimarts, 27 de gener del 2009
dijous, 18 de desembre del 2008
Voluntariat a l'Estany
Busquem voluntaris per fer un seguiment d’amfibis i tortugues de l’Estany de Sils
Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.
Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.
Els participants han de tenir coneixements en biologia i ambientologia, un compromís a llarg termini amb el grup i han de viure a Sils o voltants.
Horari de les jornades
10:00 - 13:00 h
10:00 - 13:00 h
Lloc i hora de trobada
Estació de tren de Sils. Sortides cada 15 dies.
Com arribar-hi
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material
El material tècnic necessari per a desenvolupar les activitats serà proporcionat per Acciónatura.
Places: 2
Si estàs interessat, envia’ns un missatge a voluntariat@accionatura.org
Voluntariat a l'Estany
Busquem voluntaris per fer un seguiment d’amfibis i tortugues de l’Estany de Sils
Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.
Busquem dos voluntaris interessats en unir-se al grup que fa el seguiment dels amfibis i tortugues de l’estany de Sils per valorar l’impacte de les mesures de gestió d’Acciónatura.
Els participants han de tenir coneixements en biologia i ambientologia, un compromís a llarg termini amb el grup i han de viure a Sils o voltants.
Horari de les jornades
10:00 - 13:00 h
10:00 - 13:00 h
Lloc i hora de trobada
Estació de tren de Sils. Sortides cada 15 dies.
Com arribar-hi
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material
En tren: parada Sils En cotxe: Autopista A-7 sortida 9 (Sils)
Material
El material tècnic necessari per a desenvolupar les activitats serà proporcionat per Acciónatura.
Places: 2
Si estàs interessat, envia’ns un missatge a voluntariat@accionatura.org
dilluns, 17 de novembre del 2008
La ronda i l'estany de Sils
La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d'aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d'infraestructures.
http://laveudesils.blogspot.com/
http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/
http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html
A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:
"...Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d'inundació l'aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l'extrem nord-est de l’estany, l'efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l'autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l'aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d'arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte...). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l'EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d'1 m)."
" b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions
Certes activitats que s'han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l'augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:
-La implantació d'infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l'estany de Sils, augmenten el risc d'inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d'afecció a d'altres construccions i infraestructures allà localitzades.
-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l'interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d'infiltració.
-Els processos de deforestació (com a conseqüència d'incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d'infiltració a la conca.
-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l'erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona."
Rectificar és de savis. Encara som a temps d'evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s'ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l'Estany de Sils.
La ronda i l'estany de Sils
La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d'aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d'infraestructures.
http://laveudesils.blogspot.com/
http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/
http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html
A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:
"...Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d'inundació l'aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l'extrem nord-est de l’estany, l'efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l'autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l'aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d'arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte...). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l'EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d'1 m)."
" b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions
Certes activitats que s'han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l'augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:
-La implantació d'infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l'estany de Sils, augmenten el risc d'inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d'afecció a d'altres construccions i infraestructures allà localitzades.
-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l'interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d'infiltració.
-Els processos de deforestació (com a conseqüència d'incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d'infiltració a la conca.
-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l'erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona."
Rectificar és de savis. Encara som a temps d'evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s'ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l'Estany de Sils.
dijous, 6 de novembre del 2008
El perill de les tortugues exòtiques
Cliqueu aquí per accedir al tríptic informatiu (460 kb).
Fotografia de Xavier Romera. Híbrid de Trachemys scripta i Trachemys elegans.
El perill de les tortugues exòtiques
Cliqueu aquí per accedir al tríptic informatiu (460 kb).
Fotografia de Xavier Romera. Híbrid de Trachemys scripta i Trachemys elegans.
divendres, 8 d’agost del 2008
No hi ha cavalls abandonats a Sils
Alguns veïns de Sils han mostrat la seva preocupació envers els cavalls de la Camarga que pasturen a l'Estany. No és un fet nou, aquesta preocupació va aparèixer pràcticament des que es van instal·lar les parcel·les de pastura i es van introduir aquests cavalls.
Aquest fet ha trascendit als mitjans de comunicació i l'alcalde de la població ha hagut de fer declaracions per a desmentir la suposada situació en que es troben els animals.
Els cavalls de Sils no estan abandonats. Aquests cavalls perteneixen a la raça de la Camarga, animals totalment adaptats a la vida en zones humides que també han estat introduïts a altres espais naturals, com ara els Aigüamolls de l'Empordà i el parc de S'Albufera, a Mallorca. Són animals resistents i adaptats a menjar la vegetació típica dels ambients d'aiguamoll. I és per aquest motiu que són utilitzats com a eina de gestió, ja que la seva alimentació inclou els brots de canyís (Phragmites sp.), ajudant a crear espais inundables però de vegetació baixa, fet que afavoreix la diversitat faunística i florística. Són animals confiats i afables, i s'acosten tranquil·lament a tothom qui els vingui a visitar.
Acció Natura va portar els cavalls amb molt bon criteri per tal de gestionar algunes parcel·les, i el seguiment que s'està duent en elles pel que fa a l'evolució de les espècies d'ocells presents demostra que l'èxit és més que considerable. Només cal passejar-s'hi per la zona per constatar el nombre i varietat d'ocells que en fas ús.
Els resposables d'aquest èxit són els cavalls, que amb la seva feina lenta però constant han creat un espai nou que abans no existia. Tenen tot el menjar que necessiten de forma natural i, si cal, amb aportació d'aliment suplementari en determinades èpoques. També tenen tota l'aigua que necessiten, obtenint-la dels diversos recs que hi ha a la zona, però també, si cal, amb aportació suplementària.
No hi ha controversia possible. La preocupació d'alguns ciutadans és comprensible i benintencionada, però no cal patir. Ni molt menys.
Més informació sobre els cavalls de la Camarga:
Fotografia: Alfons Delgado-Garcia
dimecres, 25 de juny del 2008
Fauna i pluja
Les esperades pluges han fet revifar tota la natura a l'entorn de l'Estany. Les abundants precipitacions de les darrreres setmanes han reactivat tots els procesos naturals en una època crítica per a la majoria d'espècies: l'època reproductora.
Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.
Imatges dels prats de dall i de pastura.
La pluja ha beneficiat molt la floració de moltes de les plantes presents a la zona, plantes que estan adaptades a la vida en ambients humits i que pateixen especialment durant els períodes de sequera perllongats. Gràcies a la recuperació de les formacions vegetals tots els ecosistemes de la zona, i, en conseqüència la totalitat de les comunitats naturals de la zona, s'han vist beneficiats.
Però tot ha estat positiu desprès d'aquestes intenses pluges? La resposta, sobretot pensant en llarg termini, és que sí.
Malgrat tot, hi ha alguns aspectes referents als diferents grups faunístics que caldria comentar per separat. En comentem alguns.
Invertebrats: Les pluges afavoreixen a la majoria d'insectes i artròpodes de la zona. La vegetació nova proporciona aliment i refugi a molts invertebrats i a les seves postes. Els nous espais inundats proporcionen noves oportunitats als odonats (libèl·lules i espiadimonis) on dipositar les seves postes en indrets lliures de depredadors (gambússia i cranc americà, sobretot).
Amfibis: La humidificació de l'ambient afavoreix notablement a aquest grup, que es veu especialment afectat per la xerificació (dessecació) de l'ambient. Les pluges reactiven l'activitat reproductora d'algunes espècies, augmentant la probabilitat de reclutació de nous exemplars. També els amfibis es veuen molt afavorits per la creació de nous punts d'aigua lliures dels depredadors exòtics.
Ocells: Les inundacions proporcionen noves zones d'alimentació i de descans a algunes espècies d'ocells aquàtics, especialment anàtides (ànecs) i ardèids (bernats i martinets). La proliferació de invertebrats i d'amfibis també proporcionen més aliment (només cal passejar durant una estona per la zona per constatar la gran quantitat d'orenetes i falciots que hi ha capturant insectes voladors).
La pujada del nivell de l'aigua, però, pot obligar a algunes espècies a desplaçar-se. És el cas del limícols, com el cames llargues, que precisen d'aigües somes i que ja no es troben a la zona de pastura, sino a camps menys inundats. També la pujada sobtada del nivell de l'aigua pot haver afectat a algunes espècies que construeixen nius arran de terra o semisubmergits, com és el cas del propis cames llargues, la fotja, el cabusset i l'ànec collverd. De ben segur que alguns nius s'hauran perdut, fet especialment preocupant en el cas de les fotges, les quals no es reprodueixen a la zona des de fa dècades, i caldrà veure com ha afectat la pluja a la reproducció del martinet menut, que ubica el seu niu a l'interior del canyís. També els cames llargues, si han intentat la nidificació, hauran tingut problemes.
Les pluges torrencials i continuades també afecten molt als petits ocells. Si bé la majoria es veuen afavorits per la presència notable d'insectes i altres invertebrats, els que estiben els nius entre la vegetació els poden perdre fàcilment, per despreniment directe de l'estructura, per inundació o simplement perquè es malmeten o moren els ous o els pollets en veure's els adults obligats a abandonar la incubació.
Un altre aspecte a destacar és la repercusió de l'ús de l'espai condicionat per les pluges. Els camins inundats sembla a priori que impedeixen l'accés a alguns punts, amb la qual cosa la tranquil·litat a la zona és veu afavorida. Però no és del tot cert. Com podeu observar en la primera imatge, la pista principal està tallada per un gran bassal a l'alçada del mirador. Això ha comportat que molts dels visitants hagin optat per seguir el camí paral·lel a la sèquia, tot i estar prohibit i fent cas omís de les indicacions, fet que ha produït molèsties en una de les zones més importants de la llacuna permanent pel que fa a la reproducció i descans dels ocells. Aquests grups d'incívics eren tant gent de Sils, que passejaven fins i tot amb gossos desfermats, com aficionats a l'ornitologia gens respectuosos.
Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.
Imatges dels prats de dall i de pastura.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura... -
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont...
