El nostre programa de viatge incloïa el dinar en aquest establiment, on havíem de deixar tot l’equipatge, excepte l’estrictament necessari per després endinsar-nos en la selva i arribar fins al refugi on passaríem la nit, a l’interior del parc.
Era tan fàcil observar la fauna del lloc, que fins i tot des del porxo on dinàvem era factible fotografiar-les. Malgrat el dia núvol i una mica ventós, va ser fàcil reconèixer fins a una vintena d’espècies d’ocells, i alguns mamífers tan esquerps (en teoria), com alguns antílops selvàtics.
De dalt a baix: Monticola saxatilis (merla roquera, l’únic amb nom en català), Motacilla aguimp (una cuereta africana) i Colius striatus (el "pájaro ratón").
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada