Nova repoblació d’anguiles als rius gironins

http://www.selva.cat/selwa/aigua/nova-repoblacio-danguiles-als-rius-gironins/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter


Aquest mes d’octubre s’ha realitzat una nova reintroducció d’anguiles als rius gironins, desprès de la que va tenir lloc a finals de juliol i de la qual ja us en varem informar amb una notícia del SELWA. Durant aquest any 2011 ja se n’han reintroduït més de 10.000 exemplars, que serviran per garantir la recuperació de les poblacions d’aquests peixos. Concretament, en aquesta darrera operació s’han alliberat 6.323 cries en rius i afluents de les conques del Ter, el Daró i la Muga. Els alliberaments s’emmarquen en les accions d’aplicació dels Plans de Gestió de l’Anguila Europea.

Els animals van ser aportats pels pescadors de les confraries de pescadors de Roses i de l’Estartit com a contribució prevista en el vigent Pla de Gestió. Els exemplars alliberats han passat més de 9 mesos a les instal·lacions de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries que té el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a Sant Carles de la Ràpita. Allà, han crescut fins assolir una mida mitjana de 12 cm i s’han deixat en diversos trams de riu en els que l’estat ecològic és prou bo i el cabal d’aigua suficient per garantir la supervivència del major nombre d’exemplars possible.

Arran de l’entrada en vigor del Reglament (CE) 1100/2007 del Consell, de 18 de desembre de 2007, pel qual s’estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea, els estats membres han hagut d’elaborar els corresponents plans d’actuació per garantir la gestió sostenible i la recuperació de les poblacions d’anguila.

A Catalunya s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (direccions generals del Medi Natural, de Pesca i Afers Marítims i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), l’Agència Catalana de l’Aigua, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona. La Comissió ha elaborat la redacció i l’aplicació dels Plans de Gestió de les conques internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del riu Ebre.

La repoblació efectuada avui és la tercera que s’efectua durant aquest 2011 a les conques de Girona i constitueix, conjuntament amb altres mesures de gestió com són la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora en la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació que han de garantir la recuperació d’una espècie tan carismàtica del nostres rius com és l’anguila.

Alliberament de 1.300 anguiles al Ter destinades a la repoblació

http://www.selva.cat/selwa/aigua/alliberament-de-1-300-anguiles-al-ter-destinades-a-la-repoblacio/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural va alliberar a finals de juliol 1.300 exemplars d’anguila per repoblació. El procés de reintroducció es va fer en un afluent del Ter i se’n farà un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i la recaptura amb trampes d’alguns dels exemplars marcats. L’alliberament forma part dels plans de gestió de l’anguila europea que estableixen mesures per a la recuperació de la població d’anguila europea. Els estats membres han hagut d’elaborar plans d’actuació per garantir-ne la gestió i recuperació de les poblacions.

 

Concretament, dels Estats Membres, a Catalunya s’ha creat una comissió tècnica interdepartamental formada per les direccions generals del Medi Natural i Biodiversitat i de Pesca i Afers Marítims, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, que ha estat la responsable de redactar i aplicar els plans de gestió de les conques internes catalanes i de la part catalana de la conca compartida del riu Ebre.

 

La repoblació efectuada al juliol constitueix, juntament amb altres mesures de gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos en els plans de gestió aprovats per la Comissió Europea que han de garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres rius com és l’anguila.

 

En el marc d’aquest mateix pla de gestió de l’anguila europea, el passat 14 de juliol es van alliberar a les conques gironines del Fluvià i la Muga 3.000 exemplars més d’angula, també destinats a la repoblació. En aquest cas, es van escollir diversos trams dels rius situats per sobre dels principals obstacles de pas, on l’estat ecològic és prou bo i el cabal d’aigua suficient, per garantir la supervivència del major nombre d’exemplars possible.

Alliberament al riu Ter de 1.300 exemplars d'anguila destinats a la repoblació

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/detall.do?id=47865&idioma=0

L'operació forma part dels plans de gestió de l'anguila europea per garantir la recuperació de les poblacions d'aquesta espècie

El proper dijous, 28 de juliol de 2011, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca Alimentació i Medi Natural, juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona, duran a terme l’alliberament de 1.300 exemplars d’anguila amb marques electròniques destinats a la repoblació. L’operació es farà en un dels afluents del Ter i permetrà fer un seguiment mitjançant la utilització d’antenes detectores i amb la recaptura amb trampes d’alguns dels exemplars marcats.

 

Aquesta repoblació constitueix, juntament amb altres mesures de gestió com ara la lluita contra depredadors al·lòctons o la millora de la connectivitat dels rius, un dels principals eixos d’actuació previstos en els plans de gestió aprovats per la Comissió Europea que han de garantir la recuperació d’una espècie tan emblemàtica del nostres rius com és l’anguila.

 

Nota: el punt de trobada serà Sant Martí de Llémena, al revolt del mig del poble, per sortir en comitiva cap al punt d’alliberament

Encara ocells hivernants, algunes primeres arribades, i ... han tornat les carpes?

Xarxet comú (Anas crecca), 6 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). El nombre d'exemplars presents sembla indicar que el contingent principal ja ha marxat, i ara queden un petit grup.

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 3 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). La recuperació del nivell d'aigua de la llacuna principal ha fet aparèixer novament els piscívors. Caldria estar atents si realment aconsegueixen alimentar-se a la zona, ja que això voldria dir que hi ha peix a la llacuna (carpes?).

Esplugabous (Bubulcus ibis), 200 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara es manté l'ajocador d'hivern.

Martinet blanc (Egretta garzetta), 17 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Sembla que el nombre ha augmentat, com a conseqüències de l'arribada dels primers exemplars migradors i d'alguns nous hivernants que han arribat a la llacuna principal.

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 5 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon)

Rascló (Rallus aquaticus), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Fredeluga (Vanellus vanellus), 12 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara alguns exemplars hivernants, potser grups en migració cap al nord que no han hivernat a la zona.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 35 individus, diumenge 28 febrer 2010, (David Butterfield). Encara exemplars hivernants.

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada a la comarca d'un migrador típic.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada d'aquesta espècie a l'Estany.

Oreneta de ribera (Riparia riparia), 1 individu, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Cuereta groga (Motacilla flava), 1 individu, diumenge 25 de febrer de 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Pardal de bardissa (Prunella modularis), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernant escàs que encara roman a la zona.

Cotxa blava (Luscinia svecica), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Primera arribada a la comarca.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 9 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernants.

Encara ocells hivernants, algunes primeres arribades, i ... han tornat les carpes?

Xarxet comú (Anas crecca), 6 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). El nombre d'exemplars presents sembla indicar que el contingent principal ja ha marxat, i ara queden un petit grup.

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 3 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). La recuperació del nivell d'aigua de la llacuna principal ha fet aparèixer novament els piscívors. Caldria estar atents si realment aconsegueixen alimentar-se a la zona, ja que això voldria dir que hi ha peix a la llacuna (carpes?).

Esplugabous (Bubulcus ibis), 200 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara es manté l'ajocador d'hivern.

Martinet blanc (Egretta garzetta), 17 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Sembla que el nombre ha augmentat, com a conseqüències de l'arribada dels primers exemplars migradors i d'alguns nous hivernants que han arribat a la llacuna principal.

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 5 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon)

Rascló (Rallus aquaticus), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Fredeluga (Vanellus vanellus), 12 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara alguns exemplars hivernants, potser grups en migració cap al nord que no han hivernat a la zona.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 35 individus, diumenge 28 febrer 2010, (David Butterfield). Encara exemplars hivernants.

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada a la comarca d'un migrador típic.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada d'aquesta espècie a l'Estany.

Oreneta de ribera (Riparia riparia), 1 individu, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Cuereta groga (Motacilla flava), 1 individu, diumenge 25 de febrer de 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Pardal de bardissa (Prunella modularis), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernant escàs que encara roman a la zona.

Cotxa blava (Luscinia svecica), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Primera arribada a la comarca.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 9 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernants.

Observacions de fauna 15-08-09

A la llacuna permanent, pràcticament dessecada:

> 12 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
> 14 Martinets blancs (Egretta garzetta)
mínim de 3 corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 1 xivita (Tringa ochropus)
mínim 3 gavies vulgars (Larus ridibundus)
2 gavians argentats (Larus michahellis)

Presència freqüent de rascló (Rallus aquaticus) a la sèquia, on també s'observa un martinet menut (Ixobrychus minutus) a l'alçada de la primera passera, i on és fàcil observar tortugues d'aigua, majoritàrriament tortuga d'estany (Emys orbicularis), però també alguna tortuga de Florida (Trachemys scripta).

També a la sèquia s'identifiquen 3 espècies de libèl·lules: Aeshna sp., Libellula depressa i Sympetrum fonscolombii. Recordem que aquest grup d'invertebrats era pràcticament inexistent a l'Estany uns pocs anys enrera.

Aquell matí es retiren milers de carpes (Ciprunus carpio) i algunes anguiles (Anguilla anguilla), totes elles ja mortes o moribundes.

Observadors: Alfons Delgado, Santi Ramos, Enric de Roa et al.

Observacions de fauna 15-08-09

A la llacuna permanent, pràcticament dessecada:

> 12 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
> 14 Martinets blancs (Egretta garzetta)
mínim de 3 corriols petits (Charadrius dubius)
mínim 1 xivita (Tringa ochropus)
mínim 3 gavies vulgars (Larus ridibundus)
2 gavians argentats (Larus michahellis)

Presència freqüent de rascló (Rallus aquaticus) a la sèquia, on també s'observa un martinet menut (Ixobrychus minutus) a l'alçada de la primera passera, i on és fàcil observar tortugues d'aigua, majoritàrriament tortuga d'estany (Emys orbicularis), però també alguna tortuga de Florida (Trachemys scripta).

També a la sèquia s'identifiquen 3 espècies de libèl·lules: Aeshna sp., Libellula depressa i Sympetrum fonscolombii. Recordem que aquest grup d'invertebrats era pràcticament inexistent a l'Estany uns pocs anys enrera.

Aquell matí es retiren milers de carpes (Ciprunus carpio) i algunes anguiles (Anguilla anguilla), totes elles ja mortes o moribundes.

Observadors: Alfons Delgado, Santi Ramos, Enric de Roa et al.

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany

La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.

http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany

La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.

http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM