tag:blogger.com,1999:blog-335284232024-03-17T21:03:32.653-06:00La Natura a la comarca de la SelvaBlog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.comBlogger2756125tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-68382825524939443122021-07-09T06:03:00.001-06:002022-11-18T08:36:30.457-06:00Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar<p style="text-align: justify;"> </p><p style="text-align: justify;"><b>Doñana</b></p><p style="text-align: justify;">No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-WTM1QBMjhWk/YOgC_nSArOI/AAAAAAAAoGI/kkUkN2U7LIgwp4ujuJEMZLc417e3dFd0ACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210629_115130.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-WTM1QBMjhWk/YOgC_nSArOI/AAAAAAAAoGI/kkUkN2U7LIgwp4ujuJEMZLc417e3dFd0ACPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210629_115130.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vRXjbY6Emj0/YOgC_nc7r6I/AAAAAAAAoGI/I0biJ1-z2asLWKHII8kDRj8jKXoT0nEzQCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_111956.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-vRXjbY6Emj0/YOgC_nc7r6I/AAAAAAAAoGI/I0biJ1-z2asLWKHII8kDRj8jKXoT0nEzQCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210630_111956.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LjPkmz-eX0k/YOgENmaZmKI/AAAAAAAAoGQ/_x7IKJVk5Ig1YiwtbGCcJS8bbFVO7zJXACLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5305.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-LjPkmz-eX0k/YOgENmaZmKI/AAAAAAAAoGQ/_x7IKJVk5Ig1YiwtbGCcJS8bbFVO7zJXACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5305.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tabWmOudMPQ/YOgENnzeWeI/AAAAAAAAoGY/m_jNqiMl63QRp9eMjZwwyGXeNju676GhQCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5307.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-tabWmOudMPQ/YOgENnzeWeI/AAAAAAAAoGY/m_jNqiMl63QRp9eMjZwwyGXeNju676GhQCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5307.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-P7Rte2ZSdwk/YOgENne8TqI/AAAAAAAAoGU/7uba-_zrlIktWeWorEOn92Wn-blP24dCgCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5308.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-P7Rte2ZSdwk/YOgENne8TqI/AAAAAAAAoGU/7uba-_zrlIktWeWorEOn92Wn-blP24dCgCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5308.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;">No he conegut cap espai natural més fascinant natural i socialment que aquest. Tot l'espai destila una potencialitat primitiva, és un esclat de vida.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Miraré de donar indicacions sobre les zones que conec, què són una petita part de tot el conjunt d'hàbitats que engloben el Parc Nacional i el Parc Natural de l'entorn de Doñana. </p><p style="text-align: justify;">Els tres punts de informació de la zona oest, la Rocina, el Acebrón i el Acebuche es troben en llocs estratègics per conèixer el parc i des d'allà es poden iniciar itineraris per visitar diferents zones humides, arbredes i matollars. Hi ha aguaits a totes les zones humides. </p><p style="text-align: justify;">El Rocío és un poble pintoresc, bonic i agradable i està al costat mateix de El Charco de la Boca, una extensa llacuna on es poden observar ocells durant tot l'any, fins i tot a l'estiu. Tant aquí com al Acebrón es poden llogar guies per visitar l'espai. El més probable és que si us esteu en algun allotjament de la zona també us ofereixen els serveis d'alguna de les nombroses empreses que es dediquen a fer guiatges i recorreguts pel Parc i el seu entorn. </p><p style="text-align: justify;">És recomanable llogar els serveis d'alguna d'aquestes empreses? Cal? Depèn del nivell del vostre coneixement del medi i de la zona, del temps disponible i de les ganes que tingueu o no de visitar zones 'exclusives'. Nosaltres vam intentar contractar els serveis d'una d'elles però estava tot complet i pel dia que volíem. Els preus van dels 30 euros per persona als 50, depenent nostre objectiu i de si el guiatge el volem privat o no. Els nens de fins a 9 o 10 anys no paguen.</p><p style="text-align: justify;">Per conèixer els hàbitats d'aiguamoll i forestals de la zona i observar algunes espècies de flora i fauna hi ha bons itineraris a peu i en vehicle que parteixen dels centres de informació, així com altres que podeu trobar via internet, per exemple <a href="https://seo.org/2013/04/22/ruta-1-centro-francisco-bernis-marisma-de-el-rocio/">els de la SEO.</a> De totes maneres, és indubtable que anar acompanyats d'un guia coneixedor de la zona sempre ens brindarà més oportunitats d'observar fauna i d'accedir a indrets no permesos al públic en general. Per conèixer l'ecosistema dunar nosaltres vam decidir fer una curta visita al <a href="https://goo.gl/maps/BQjJDXgfmkXe4XdWA">parc dunar</a> i una de més llarga que incloïa bany a l'Atlàntic a Cuesta Maneli, on hi ha zona d'aparcament (pagant uns 2 euros per jornada), un tros llarg de camí de fusta sobre les dunes i la promesa d'una platja immensa i verge. Tots dos punts són accesibles des de la carretera de Matalascañas a Mazagón.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QFzMdYooox8/YOgRKwgX83I/AAAAAAAAoGo/EfqhdfHUkoEenrz4--ij0ycwtPHxlpx4ACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_111909.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-QFzMdYooox8/YOgRKwgX83I/AAAAAAAAoGo/EfqhdfHUkoEenrz4--ij0ycwtPHxlpx4ACPcBGAsYHg/w360-h640/IMG_20210630_111909.jpg" width="360" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Z7_VoaD5AHY/YOgRKz3iJtI/AAAAAAAAoGo/hYLmdro5un4EEFEOvfE_Urrj0zkq-mZJgCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_112148.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-Z7_VoaD5AHY/YOgRKz3iJtI/AAAAAAAAoGo/hYLmdro5un4EEFEOvfE_Urrj0zkq-mZJgCPcBGAsYHg/w360-h640/IMG_20210630_112148.jpg" width="360" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qAA81KzwICY/YOgRKxTt6AI/AAAAAAAAoGo/_lKxl1SnB9cFfA9i2F3GtzRwpiMBR24zwCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_115640.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-qAA81KzwICY/YOgRKxTt6AI/AAAAAAAAoGo/_lKxl1SnB9cFfA9i2F3GtzRwpiMBR24zwCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210630_115640.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SZAAEFbqCik/YOgRKzkMmII/AAAAAAAAoGo/QqJlJW1hlsgKwtfmUfaBJXM1igdTJ3JvQCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_123119.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-SZAAEFbqCik/YOgRKzkMmII/AAAAAAAAoGo/QqJlJW1hlsgKwtfmUfaBJXM1igdTJ3JvQCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210630_123119.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-zOxdrdzjEDw/YOgRK0MzoNI/AAAAAAAAoGo/lSOBKtmlW7QhSOLJuNafohuqT59QLsWoACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210630_111956.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-zOxdrdzjEDw/YOgRK0MzoNI/AAAAAAAAoGo/lSOBKtmlW7QhSOLJuNafohuqT59QLsWoACPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210630_111956.jpg" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><b>El linx</b></p><p style="text-align: justify;">La mare dels ous. Tot naturalista que arriba a Doñana té una fita en ment, encara que no ho reconegui o que sigui subconscientment. El linx. Malgrat que hi ha zones amb més densitat i on les possibilitats de veure'l en llibertat són més grans, Doñana ha estat i estarà sempre lligada a la presència dels darrers linxs ibèrics. No hi ha volta de full. </p><p style="text-align: justify;">Aconsegueixen les empreses que fan guiatges a la zona assegurar l'observació de linx? No, però si mireu les ressenyes a internet, veureu que molts cops ho aconsegueixen, ja sigui perquè coneixen els indrets on el gat fa aparició més sovint o simplement per xiripa. També trobareu ressenyes on queda clar que alguns dels participants acaben decebuts, no només per no veure el linx, sinó per no veure gaire fauna en general. </p><p style="text-align: justify;">A veure. Movent-te per la zona, ja des de Pilas vas trobat senyals de trànsit que et van indicant constantment la velocitat a dur i advertint que per allà creuen linxs. Aquests senyals són una constant a tota la zona, i sovint van acompanyats d'elements dissuasius per evitar un excés de velocitat (però cap control de velocitat, ni electrònic ni humà) i tanques, sovint dobles, a banda i banda de la carretera per evitar que els animals creuin. O sigui que voltant per les carreteres, a primeres hores del matí o, sobretot!, a darreres hores de la tarda, les oportunitats de veure linx hi són. No perquè creui la carretera, sinó perquè tot sovint s'acosta a aquestes zones on es manté la vegetació baixa i on abunden els conills. D'aquesta manera el vam trobar nosaltres. En una carretera local, on es veia molt conill, fora de l'àrea protegida i molt proper a un entorn urbà. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-P97ABtm0z2Q/YOgVUu1FgkI/AAAAAAAAoG0/Z726oSnvRfcwskMZIKXxp6jmnOj6hBNgwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5324.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-P97ABtm0z2Q/YOgVUu1FgkI/AAAAAAAAoG0/Z726oSnvRfcwskMZIKXxp6jmnOj6hBNgwCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5324.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2eg_FVibEfA/YOgVUgLVfeI/AAAAAAAAoG4/liivdg1jShczRYlcC6HjsGktauWq-d0CwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5328.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2eg_FVibEfA/YOgVUgLVfeI/AAAAAAAAoG4/liivdg1jShczRYlcC6HjsGktauWq-d0CwCLcBGAsYHQ/w640-h480/IMG_5328.JPG" width="640" /></a></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><p style="text-align: justify;">Un cop trobat, i en base a l'experiència pròpia i a la de molts altres afortunats, t'adones de que el linx és sorprenentment confiat si no surts del vehicle i evites moviments i sorolls bruscos (i no vas acompanyat de gossos). La patxorra d'aquest gran gat és formidable.</p><p style="text-align: justify;">El consell que us donaria si visiteu la zona pel vostre compte és que us ho prengueu amb molta però molta calma. El linx hi és, a Doñana, i si vosaltres aneu amb calma, el linx ja apareixerà. Visiteu i pareu molta atenció a qualsevol punt on veieu que abunden els conills. Això és bàsic. La carretera que va de Villamanrique a el Rocío és una molt bona zona per fer a velocitat lenta i anar fent les aturades que es puguin (no hi ha gaire llocs on aturar-se, però). Pareu especial atenció als creuament de les pistes que entren i surten de les finques i que creuen la carretera. Atureu el cotxe i mireu amb atenció els espais oberts, els quals són utilitzats pels conills i on qualsevol roca, soca o matoll pot ser un linx assegut o ajagut tranquil·lament esperant la seva oportunitat. Si us atreviu a deixar el cotxe allà (pels manguis), proveu de fer un tros a peu (la circulació hi és prohibida) a la Raya Real. És un punt calent d'observacions de linx. </p><p style="text-align: justify;">Sobretot, calma, silenci i tenir clar que es tracta de provar sort.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1XwKTHEDxoE/YOgYfdNVfKI/AAAAAAAAoHE/KnyiwKCGdu8cW5FivtI_P710i2BK0MkRgCPcBGAsYHg/s3116/IMG_20210630_215012.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2053" data-original-width="3116" height="422" src="https://1.bp.blogspot.com/-1XwKTHEDxoE/YOgYfdNVfKI/AAAAAAAAoHE/KnyiwKCGdu8cW5FivtI_P710i2BK0MkRgCPcBGAsYHg/w640-h422/IMG_20210630_215012.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-OR0lafCdYFQ/YOgYsAdAY3I/AAAAAAAAoHI/fWac7xH7aM4gNeKgiKwNKfPRavJA3pePwCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5311.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-OR0lafCdYFQ/YOgYsAdAY3I/AAAAAAAAoHI/fWac7xH7aM4gNeKgiKwNKfPRavJA3pePwCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5311.JPG" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Sierra Morena Oriental: Andújar</b></p><p style="text-align: justify;">Poc abans mencionava llocs on les oportunitats de veure linx són superiors, en teoria, a Doñana. Una d'elles és la Sierra d'Andújar, lloc de peregrinatge no només al Santuario de la Virgen de la Cabeza sinó de centenars o de milers de naturalistes que durant tot l'any intenten trobar-se amb al gran minino. La veritat és que conec a molta gent que ho ha aconseguit, però també d'altra que s'hi ha passat una setmana i ha tornat amb un pam de nas. La Sierra, però, no decep a qui va amb modèstia. L'observació de fauna està assegurada, de gran fauna i de fauna d'espècies més aviat rares, com el propi linx, l'àguila imperial i el voltor negre. És més, recentment hi ha hagut una introducció de bisons europeus per part del propietari d'una gran finca. La seva idea era crear una mena de reserva i aixecar un allotjament de luxe. El projecte sembla que no tirarà endavant. Tres dels bisons ja no hi són. Un va morir poc després del trasllat, i altres dos han desaparegut, probablement a mans dels furtius.</p><p style="text-align: justify;">Avís. De les tres ocasions en que he visitat Andújar no he vist el linx en cap d'elles (potser en la darrera sí, però va ser una observació molt llunyana i fugissera). Però ja dic que l'espectacle de fauna està assegurat. Nosaltres acostumàvem a fer dos itineraris en cotxe i anar fent parades. Ho fèiem a la tarda-vespre. Ens duiem menjar per fer un pícnic i sopàvem a mig de la muntanya. </p><p style="text-align: justify;">Un dels recorreguts va del centre de visitants de Viñas de Peñallana fins al mirador de Mingoramos, seguint en direcció nord la carretera A-6177. Al centre de visitants, que està força bé, hi tenen algunes menjadores i s'hi poden veure garses blaves, durbecs i ocells forestals. Les gases blaves es veuen a per tot, no patiu. Durant aquest recorregut es poden fer força parades estratègiques, hi ha llocs on deixar el cotxe i miradors. Una de les aturades obligatòries podria ser al creuar el riu Jàndula, sobretot a darreres hores de la tarda, quan la fauna s'hi acosta per beure. S'hi poden observar llúdrigues, conills, llebres, cérvols i al voltant de la Presa del Encinarejo no són rares les observacions de linx. Per arribar-hi haureu de seguir una pista de sorra just quan es creua el riu pel pont. No és gaire lluny.</p><p style="text-align: justify;">Altres aturades es poden fer al Mirador del Peregrino i a l'àrea de El Jabalí, on hi ha zona de pícnic. Després ja ens acostem al santuari de la Virgen de la Cabeza. A partir d'aquí comença la zona més interessant, amb més bosc en devesa i més zones obertes. Fins aquí el paisatge estava dominat per un bosc dens i amb matollar i infinitat de formacions granítiques. Tot plegat dissenya un paisatge espectacular, però és fa complicadíssim trobar mamífers discrets entre un entorn tan barroc. Aquesta carretera creua la finca de El Encinarejo, on s'han introduït els bisons. Els cérvols són abundantíssims arreu, i si fem el camí de tornada poc abans de que sigui negra nit, encara els veurem molt més, juntament a guilles, teixons, conills i llebres. I sempre pot saltar la sorpresa. </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">L'altre recorregut és el que ens du cap a la finca de Los Escoriales. Seguint la carretera JH-5002 (que comença molt a prop del restaurant Los Pinos, a la mateixa carretera A-6177, la que he mencionat abans). Aquesta carretera l'heu de seguir fins a trobar el trencant a l'esquerra que indica Central Eléctrica i Mirador del Embalse del Jándula. Durant tot el trajecte heu d'estar molt atents a la presència de fauna a banda i banda, però a partir d'aquí les possibilitats de veure'n es multipliquen per 100. Cérvols, daines, muflons, porcs senglars, conills, llebres, àguila imperial, voltor negre... Aquesta carretera està molt transitada els caps de setmana i festius d'hivern i de principis de primavera, és on tothom ve a buscar el linx. Aneu fent aturades tècniques on us vagi bé o on us obligui la fauna. Preneu-vos-ho amb molta calma i anar fent. Es ve a relaxar-se i a gaudir de tot l'entorn. Al final del trajecte hi ha una mirador alt amb algunes taules de pícnic.</p><p style="text-align: justify;">Molta sort!</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-3Do7wjOvpNo/YOg6mVyM3eI/AAAAAAAAoHY/WDX09pAIzxArEkOrsFjZaOIhoh9Ls2qdgCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210701_213917.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-3Do7wjOvpNo/YOg6mVyM3eI/AAAAAAAAoHY/WDX09pAIzxArEkOrsFjZaOIhoh9Ls2qdgCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210701_213917.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Eq596MjefRI/YOg6wpVpyjI/AAAAAAAAoHc/iJ8JNngm608_2fYoLglDVGAiMArsKosjACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5335.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-Eq596MjefRI/YOg6wpVpyjI/AAAAAAAAoHc/iJ8JNngm608_2fYoLglDVGAiMArsKosjACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5335.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0lltBtFLj6k/YOg6wx48uDI/AAAAAAAAoHg/Eps56WIVV4MoNGU-FvLdgFsMswsPSUtfACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5337.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-0lltBtFLj6k/YOg6wx48uDI/AAAAAAAAoHg/Eps56WIVV4MoNGU-FvLdgFsMswsPSUtfACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5337.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7Nk1W5C-vYo/YOg6xMmnU6I/AAAAAAAAoHk/e8r-9mGijr86hNbhcJB_1FAdJm3yU3OyACLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5338.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2816" data-original-width="1584" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-7Nk1W5C-vYo/YOg6xMmnU6I/AAAAAAAAoHk/e8r-9mGijr86hNbhcJB_1FAdJm3yU3OyACLcBGAsYHQ/w360-h640/IMG_5338.JPG" width="360" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p><br /></p>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-42021386036023457462021-07-07T02:44:00.003-06:002021-07-07T02:44:45.762-06:00Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 2): Monfragüe i camí de Doñana<p> </p><p><b>Monfragüe</b></p><p style="text-align: justify;">Declarat Parc Nacional l'any 2007, també és ZEPA i Reserva de la Biosfera de la Unesco. La visita a l'espai més típica és la que recorre a cotxe els diferents miradors situats a l'altra banda dels freqüents roquissars que acompanyen el riu, i on s'ubiquen els nius de multitud d'espècies. Existeixen diverses <a href="https://www.parquedemonfrague.com/rutas.html">rutes a peu senyalitzades,</a> però a l'estiu la calor fa poc aconsellable seguir-les, a menys que comptin amb trams a l'ombra i duem una bona provisió d'aigua fresca.</p><p style="text-align: justify;">Venint de Trujillo (45'), la primera parada la podem fer a qualsevol lloc on el cotxe no molesti, ja que la presència d'ocells al cel és constant, però també la podem fer <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_Monfrag%C3%BCe">al castell</a>, el qual constitueix un bon mirador sobre gran part de la zona protegida i ens brinda l'oportunitat d'observar algunes espècies de la zona: voltor comú i negre, milans i altres rapinyaires. Però l'espècie més interessant de buscar aquí és el falciot cuablanc africà. De fet és un del millors punts de la península per provar d'observar-lo. Aquí mateix hi trobem pintures<a href="http://www.torrejonelrubio.com/index.php/monumentos-historicos-de-torrejon/146-pinturas-rupestres-en-monfraguee"> rupestres del Paleolític</a>.</p><p style="text-align: justify;">El segon lloc on aturar-nos es troba molt proper al castell i és, probablement, el més emblemàtic i famós del Parc: el Salto del Gitano. Aquí hi ha una zona d'aparcament prou ampla i miradors condicionats sobre el riu i enfront la també famosa massa granítica de Peñafalcón. Molts grans ocells fan niu aquí, des del falcó pelegrí fins a l'abundant voltor comú. Però també aufrany, cigonya negra, merla blava, còlit negre, oreneta cuarogenca, corb, milans... El conjunt de roques que ens quedarà a l'esquena també està farcit d'ocells, i és un dels millors llocs per observar el còlit negre i el falcó pelegrí. Sempre s'ha de fer un cop d'ull als rius (Tajo i Tietar) per mirar d'enxampar mamífers (llúdrigues, cérvols, guilles...).</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Laeg4gBTq9g/YOVXPPHhyBI/AAAAAAAAoDs/_TuHsAMLMGQf134hTzw97sOfaCRlg6D-wCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210625_104511.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-Laeg4gBTq9g/YOVXPPHhyBI/AAAAAAAAoDs/_TuHsAMLMGQf134hTzw97sOfaCRlg6D-wCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210625_104511.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Seguint la carretera el següent punt on es pot aparcar el cotxe sense problemes (la carretera és força estreta i sinuosa) és el Puente del Francés, amb una extensa zona d'aparcament, font, àrea de pícnic i inici d'alguns itineraris a peu. Aquí és fàcil observar cérvols, acostumats a la presència humana i a l'esporàdica aportació d'aliment que fan alguns visitants amb poc seny.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Al pont hi ha una espectacular colònia de nidificació d'oreneta cuablanca, falciot negre i pàl·lid, ballester i algun niu de cuarogenca. Aquests ocells són tan abundants aquí que formen núvols compactes sobre el riu i són focus d'atracció per a rapinyaires (falcons pelegrí i mostatxut i fins i tot milans negres).</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Seguint la carretera arribem a l'alçada del Puente del Cardenal, un pont sobre el riu datat del segle XV però que malauradament només és visible si el nivell de l'aigua és prou baix. La zona compta amb un mirador, una petita zona d'aparcament i un itinerari que ens acosta fins al pont.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Continuant camí sempre per la carretera EX-208 arribem a Villarreal de San Carlos, epicentre informatiu del Parc. Aquí trobarem punts de informació, centres d'interpretació, un amplíssim aparcament, zones de pícnic a l'ombra, reconstruccions d'edificacions tradicional i llocs on dormir i menjar. Bon punt per observar còlit ros i hortolà. De fet, els trams de carretera immediatament anterior i posterior a Villarreal són zones bones per a aquestes dues espècies i per al còlit negre. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Ull amb els cérvols a la carretera. Hi són a per tot i sovint molt a prop.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dotsnQt5nno/YOVdz6OENxI/AAAAAAAAoD4/9CbIOk9B2QETiZHaLVrl8H6rpWgAg0tmACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5276.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-dotsnQt5nno/YOVdz6OENxI/AAAAAAAAoD4/9CbIOk9B2QETiZHaLVrl8H6rpWgAg0tmACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5276.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZfyWBvrAjMY/YOVdz_L7JcI/AAAAAAAAoD8/ASktZcu7ly83mehBYvb8a1PyuQr4xPQ9gCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5277.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZfyWBvrAjMY/YOVdz_L7JcI/AAAAAAAAoD8/ASktZcu7ly83mehBYvb8a1PyuQr4xPQ9gCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5277.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Un cop deixem Villarreal seguim per l'EX-208 però l'haurem de deixar (si voleu) al cap de cop, un quilòmetre aproximadament, on trobarem una rotonda i una carretera local a la dreta que és la que habitualment seguim i que va en paral·lel al riu. Anirem trobant diversos miradors en zones obertes i amb pocs arbres (van arrencar els eucaliptus que hi havia i s'ha cremat algun cop). Hi ha molt de conill, perdiu i cérvol, a més dels cólits i l'hortolà. Podeu parar a qualsevol mirador, però el destí d'interés més proper és la Tajadilla. Aquí hi ha zona d'aparcament, ombra, taules de pícnic i un mirador sobre una altra cinglera on nidifiquen rapinyaires i altres grans ocells. Les espècies presents, tant aquí com als altres cingles, varien d'un any a l'altre. La única que està assegurada com a nidificant i en abundància és el voltor comú.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ELWpPClL8Ro/YOVfzvHY_6I/AAAAAAAAoEI/Z5FiWzHdDM0XTFrplj8gvI8wuF0ER52uQCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210625_125826.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-ELWpPClL8Ro/YOVfzvHY_6I/AAAAAAAAoEI/Z5FiWzHdDM0XTFrplj8gvI8wuF0ER52uQCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210625_125826.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-w410pwCSAjY/YOVkxDRbXkI/AAAAAAAAoEU/Ecgmju84clI4DhMfNEPEBzeBsgWaUeZ1gCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5279.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-w410pwCSAjY/YOVkxDRbXkI/AAAAAAAAoEU/Ecgmju84clI4DhMfNEPEBzeBsgWaUeZ1gCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5279.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Passada la Tajadilla creuem immediatament l'embassament i la carretera s'enfila ràpid amb un grapat de corbes força tancades, arribant a un altre mirador, el de la Malavuelta, on també hi ha zona d'aparcament i taules de pícnic a l'ombra.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La carretera s'enfila una mica més per passar a planejar, ja sense corbes tancades, i altre cop amb el riu a l'esquerra. Hi trobarem un parell de miradors més, els de la Bascula i el de la Higuerilla, amb panoràmiques sobre el riu i zones de matollar i devesa però sense cap element aparentment interessant. Llavors arribem a la Portilla del Tietar. Atenció aquí perquè la zona d'aparcament es troba a la dreta un centenar de metres abans d'arribar al mirador. Si ens passem, la possibilitat de fer mitja volta és força complicada. En trobar-se a distància del mirador, cal extremar les mesures de seguretat, ja que algun cop s'ha donat el cas de robatori en vehicles.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Des de la zona d'aparcament fins al mirador podem anar fent alguna parada per observar els petits cúmuls de roca que hi ha just sobre el nivell de l'aigua, i on sovint hi fan niu espècies interessants. Anys enrere hi havia vist cigonya negra, enguany, aufrany.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-pC0KC7LbL0g/YOVl95__wII/AAAAAAAAoEc/KOFir55UBt49SBNVCTbwiYibgr-RP3ZowCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5282.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-pC0KC7LbL0g/YOVl95__wII/AAAAAAAAoEc/KOFir55UBt49SBNVCTbwiYibgr-RP3ZowCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5282.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">La Tajadilla és un mirador especialment interessant, és molt fàcil observar els omnipresents voltors comuns, però també voltor negre, aufrany i especialment l'àguila imperial ibèrica, la qual té aquí un territori i sovint el seu niu, situat en grans arbres, és visible des del mirador. Atenció aquí a la presència de llúdrigues.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">I aquí ens habitualment on nosaltres girem cua i desfem el camí fet. Sovint, i depenent de l'hora, fem alguna aturada estratègica en alguns miradors, ja sigui perquè l'hora és millor, si és al vespre, o perquè ens ha faltat alguna espècie que crèiem assegurada.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><b>Mèrida</b></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Camí de Doñana vam fer aturada a Mèrida per dinar i visitar la ciutat. No puc aportar res més del que ja trobareu en molts portals especialitzats. Per exemple <a href="http://turismomerida.org/inicio/">http://turismomerida.org/inicio/</a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Només afegir que és una ciutat espectacular per les incomptables mostres d'arquitectura romana, des del teatre fins al temple de Diana i l'impressionant circ. A qualsevol racó on graten apareix algun jaciment arqueològic fascinant, fet que comporta que el desenvolupament urbà de la ciutat estigui condicionat en gran part per aquest fet. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">Indispensable.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PmBKwZVB_w4/YOVpKaa8E6I/AAAAAAAAoFY/Kp0e6NuSAlI5IlPWxtjs4quZvkyXTl3dwCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_122501.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-PmBKwZVB_w4/YOVpKaa8E6I/AAAAAAAAoFY/Kp0e6NuSAlI5IlPWxtjs4quZvkyXTl3dwCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210628_122501.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DBxn0pDVduE/YOVpKaIE1PI/AAAAAAAAoFY/ehNI-psLHzkpAFGQ-yLh0oIWkfbhGX3ZQCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_122751.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-DBxn0pDVduE/YOVpKaIE1PI/AAAAAAAAoFY/ehNI-psLHzkpAFGQ-yLh0oIWkfbhGX3ZQCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210628_122751.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VSxy5QvLFa0/YOVpKWZTgHI/AAAAAAAAoFY/FI0cfhE389cjxHr3dhYTP8nCwyDlZkWVgCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_124447.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-VSxy5QvLFa0/YOVpKWZTgHI/AAAAAAAAoFY/FI0cfhE389cjxHr3dhYTP8nCwyDlZkWVgCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210628_124447.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-FV_kGfBCj1s/YOVpKQ02F0I/AAAAAAAAoFY/ckOljTt8tKkcPzTJ-J6XcnL_CP6W3A4egCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_130018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-FV_kGfBCj1s/YOVpKQ02F0I/AAAAAAAAoFY/ckOljTt8tKkcPzTJ-J6XcnL_CP6W3A4egCPcBGAsYHg/w360-h640/IMG_20210628_130018.jpg" width="360" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0RDR3jcnMw4/YOVpKdOYuvI/AAAAAAAAoFY/ddn4zC7I3L8XKSGjKviB51c33D4ffxE2wCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_131759.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-0RDR3jcnMw4/YOVpKdOYuvI/AAAAAAAAoFY/ddn4zC7I3L8XKSGjKviB51c33D4ffxE2wCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210628_131759.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PagGcLp8r-A/YOVpKSTBuUI/AAAAAAAAoFY/Z_oSn3_vMdkTopXHDOMo5YSYtQVhYe3TACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210628_132120.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-PagGcLp8r-A/YOVpKSTBuUI/AAAAAAAAoFY/Z_oSn3_vMdkTopXHDOMo5YSYtQVhYe3TACPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210628_132120.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-5899192893569161402021-07-06T03:34:00.000-06:002021-07-07T00:55:58.537-06:00Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 1): Trujillo, Llanos i Càceres<p> </p><p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ypNuLLQl4e4/YOGB17OmRsI/AAAAAAAAn-g/VAWJtTHkkHIi-1-RuuqLIUdY3p7uXTxfACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210625_104511.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-ypNuLLQl4e4/YOGB17OmRsI/AAAAAAAAn-g/VAWJtTHkkHIi-1-RuuqLIUdY3p7uXTxfACPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210625_104511.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Peña Falcón des del mirador de El Salto del Gitano.</td></tr></tbody></table><br /><p></p><p style="text-align: justify;"> A l'hora de viatjar per oci ens mou la Natura. No només, és clar, també la possibilitat d'adquirir nous coneixements, de visitar espais culturals (sona pedant?) i la simple i poc valorada tranquil·litat i relaxació, és a dir, no fotre ni brot o fer el que bonament et doni la gana. Aquest any ens ha costat decidir-nos, sobretot pel fet de trobar-nos encara en plena pandèmia, amb la incertesa que això crea, però també perquè no sabíem quina d'aquestes motivacions ja citades ens atreia més. Tot era una cortina de fum subconscient. Està clar que el que ens mou és la Naturan (i la Cultura!).</p><p style="text-align: justify;">Com moltes altres decisions, aquesta de triar destí de vacances es va prendre de manera un tant sobtada al aparèixer en escena per casualitat una informació que potser també rondava inconscientment per les nostres ments però que no va acabar d'emergir fins que no va ser necessària. Així, doncs, després de rebutjar altres dos o tres destins que havien estat definitius successivament, vam acabar triant tres espais naturals d'Andalusia i Extremadura que ens asseguraven en un tant per cent molt alt emocions intenses i tranquil·litat (i cultura, sí. També).</p><p style="text-align: justify;">Tot es va precipitar en recordar <a href="https://www.laruta5.es/">això</a>:<i> La Ruta 5</i> que el biòleg, periodista i viatger <a href="https://elecoturista.com/">Alfonso Polvorinos </a>ha ideat per tal de conèixer els espais on sobreviuen cinc de les espècies de fauna més escasses, difícils d'observar i més fascinants de la geografia ibèrica: l'ós bru, el llop ibèric, l'àguila imperial ibèrica, el voltor negre i el linx ibèric. Aquest itinerari, amb recomanacions de rutes, allotjaments i informació especial el trobareu més extensament explicat al seu llibre.</p><p style="text-align: justify;">Estava clar que el nostre recorregut havia de ser forçosament més acotat en magnituds físiques i en temps. Per tant, i com que una de les idees inicials era visitar Andalusia, vam dissenyar un itinerari que s'adeqües als nostres objectius. En primer lloc visitaríem Càceres i els seus voltants (los Llanos, Monfragüe, etc.). Aquí faríem l'estada més llarga. Després viatjaríem cap al sud en busca de Doñana, fent una aturada a Mèrida, a mig camí de la ruta. Finalment, i després de passar uns dies a Doñana, faríem una estada més curta d'una única nit a Sierra Morena, a la Sierra d'Andújar, indret que ja havíem visitat en altres ocasions i que té un embruix que ens atreu irremeiablement. Vam rebatejar la nostra ruta coma <i>la Ruta 3 menys 2</i>: totes les espècies de <i>la Ruta 5 </i>menys l'ós i el llop. I vam crear una subruta 5 pròpia on, al voltor negre, el linx i la imperial hi vam incloure la cigonya negra i el pioc salvatge.</p><p style="text-align: justify;">Ruta planificada. Trobar allotjament va ser fàcil. En aquesta època de l'any no són molts els que viatgen i el fatídic any que han viscut els establiments hotelers de tota mena han fet que els preus hagin baixat considerablement per atreure clients.</p><p style="text-align: justify;">Els tres allotjaments van ser aquests. Tots ells fantàstics. L'únic que coneixíem prèviament era el d'Andújar.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.elhospedajedelrey.com/">El Hospedaje del Rey</a>, a Trujillo, apartaments nous, amplis, amb esmorzar i a prop del centre.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.ardeapurpurea.com/es/index.html">Ardea purpurea</a>, a l'entorn de Doñana, Villamanrique de la Condesa, habitacions i bungalows (chozas), tot amb estètica i disseny dels lodges que et pots trobar de viatge per Àfrica o Costa Rica. Espectaculars.</p><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.lacaracolahotelrural.com/">La Caracola</a>, a Andújar, hotel petit, rural, amb piscina, bar i jardí. Molt tranquil i agradable.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Anem al gra. Miraré de ser breu i aportar dades i informacions concretes.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Trujillo</b></p><p style="text-align: justify;">No aportaré res sobre la història de Trujillo i el seu patrimoni arquitectònic que no es pugui trobar en publicacions especialitzades. A partir de l'Alcazaba, els edificis històrics van lliscant turó avall fins a arribar a la plaça. Hi ha camp per correr, aquí, i les visites culturals ens poden ocupar un parell de jornades senceres si ens hi volem dedicar. El més destacable per a l'observador de natura, però, és que gran part de la trama urbana és Zona d'Especial Interès per a la Protecció de les Aus (una ZEPA urbana, sí). Centenars de xoriguers petits, falciots negres i pàl·lids, cigonyes blanques, gralles, pardals de passa i comú, en són alguns dels seus ocupants. Però és que a més és molt fàcil observar altres espècies d'ocells provinents dels espais naturals que envolten la petita ciutat: milans negre i reial, àguila calçada, marcenca, fins i tot sovint es veu creuar un pioc, una àguila imperial o una cigonya negra, entre altres.</p><p style="text-align: justify;">Trujillo és una ciutat imponent però també decadent, i un punt calent per als ocellaires que visitin la zona. Hi ha allotjament abundant i es pot menjar bé a qualsevol dels establiments de la plaça i zones properes, encara que sigui a base de tapes.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gzNfKhvRxpk/YOQWrD5pvsI/AAAAAAAAoBw/DYUKsTY0takF4enioLwjjJbNDAZKq3CXACPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210627_193413.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-gzNfKhvRxpk/YOQWrD5pvsI/AAAAAAAAoBw/DYUKsTY0takF4enioLwjjJbNDAZKq3CXACPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210627_193413.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-NKT-EfQ5R30/YOQWrHzv6pI/AAAAAAAAoBw/L6kpBdjpjBMJo9wLTVUl11PL5au-V7OVgCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210627_193433.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-NKT-EfQ5R30/YOQWrHzv6pI/AAAAAAAAoBw/L6kpBdjpjBMJo9wLTVUl11PL5au-V7OVgCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210627_193433.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Ww6UecN4M3s/YOQWrNcoZ3I/AAAAAAAAoBw/NY8et9_ERuQXaMMI7bZfqpq0EzadfdZygCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210627_193235.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-Ww6UecN4M3s/YOQWrNcoZ3I/AAAAAAAAoBw/NY8et9_ERuQXaMMI7bZfqpq0EzadfdZygCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210627_193235.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='421' height='330' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxShUrNMtwYOcr9fMGR1it38nip6xjomkqo9MlwboPAnyKYYXEO6PKY6A23b6Q-8sanLDO-O6oT7w8' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><b>Llanos de Càceres</b></p><p style="text-align: justify;">Trujillo compta també amb els seus 'llanos', que bé mereixen una visita ornitològica, però la fama i la gran extensió dels Llanos de Càceres els acaben per eclipsar. La visita aquí és ineludible si es pretén trobar espècies estepàries de interés, difícils de trobar en altres punts però que aquí són força assequibles. Per a visitar la zona proposo un recorregut en cotxe amb aturades estratègiques, què sempre ens ha funcionat i ens ha permès observar espècies molt buscades (pioc, xurra, ganga...) . L'inici el podem situar tant a Trujillo com a Càceres. Sortint de Trujillo busquem la carretera N-521 direcció a Càceres i als pocs quilòmetres prenem el desviament cap a Sant Marta de Magasca. Aquesta carretera local és força tranquil·la i poc transitada (fa pocs anys ho era molt més). De seguida podem observar garses blaves, capsigranys, botxins, conills i alàudids. Cal estar atents als desviaments per pistes sense asfaltar que ens queden a la dreta. En un d'ells hi trobarem un gran cartell informatiu on s'explica que ens trobem en zona protegida, així com una relació de les espècies d'aus més habituals. Seguint durant un tram aquesta pista a baixa velocitat o a peu podem trobar multitud d'ocells. És molt habitual trobar-hi botxí, i és un punt molt bo per a observar pioc salvatge. També aquest és un dels punts més idonis per observar àguila imperial i voltor negre, provinents de les zones forestals més properes i què s'acosten a los Llanos en busca de menjar.</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-_5qUNX3MA9c/YOQbRk9XwEI/AAAAAAAAoCM/v47LXO_haaI_8YZdXw3XBOE3pqDg66myQCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5284.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-_5qUNX3MA9c/YOQbRk9XwEI/AAAAAAAAoCM/v47LXO_haaI_8YZdXw3XBOE3pqDg66myQCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5284.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-y4aqHwMG7WA/YOQbRsdIbsI/AAAAAAAAoCI/LwFi0vhxCQ0d7ANNpJ2Va8b8gFW9o4LPQCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5288.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-y4aqHwMG7WA/YOQbRsdIbsI/AAAAAAAAoCI/LwFi0vhxCQ0d7ANNpJ2Va8b8gFW9o4LPQCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5288.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UYvtsHy8ThM/YOQbRk4o7HI/AAAAAAAAoCE/Wbk6poFiPUAz19XHYK9lX6tbB4HxK-MdQCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5289.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-UYvtsHy8ThM/YOQbRk4o7HI/AAAAAAAAoCE/Wbk6poFiPUAz19XHYK9lX6tbB4HxK-MdQCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5289.JPG" width="640" /></a></div><div><br /></div>Los Llanos és una immensa planura no tan gran com La Serena, a Badajoz (per això mateix és més assequible) de caràcter pseudoestèpic fruit de segles d'aprofitament ramader de boví, sobretot, i agrícola de secà. El fet de que aquestes activitats es mantinguin, ha permès que la presència d'espècies molt escasses adaptades als espais oberts encara sigui possible. Per això es va acabar convertint en una gran àrea protegida on es fa poca cosa més per mantenir-la, només deixar que els que hi han viscut i treballat la terra durant tot aquest temps puguin continuar fent el mateix però essent conscients del gran valor natural que atresoren les seves terres. Així de simple.<div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DKy1La0JRpo/YOQgnxdDkKI/AAAAAAAAoC8/RCQ39wt07IciHu9ncWZH4aM1SU95nVYhQCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210626_113036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-DKy1La0JRpo/YOQgnxdDkKI/AAAAAAAAoC8/RCQ39wt07IciHu9ncWZH4aM1SU95nVYhQCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210626_113036.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ndL4_AOCQWI/YOQgn-Y_D0I/AAAAAAAAoC8/9iqhxm6vqhI1Nz69-NSEXCAMZRwUlNStwCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210625_213011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-ndL4_AOCQWI/YOQgn-Y_D0I/AAAAAAAAoC8/9iqhxm6vqhI1Nz69-NSEXCAMZRwUlNStwCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210625_213011.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DTBAZxiaZQw/YOQgn59AQgI/AAAAAAAAoC8/8iyGgrOE5KUhgl4vYUNJOqzRP3Uh1_FMgCPcBGAsYHg/s3043/IMG_20210626_122356.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1841" data-original-width="3043" height="388" src="https://1.bp.blogspot.com/-DTBAZxiaZQw/YOQgn59AQgI/AAAAAAAAoC8/8iyGgrOE5KUhgl4vYUNJOqzRP3Uh1_FMgCPcBGAsYHg/w640-h388/IMG_20210626_122356.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mlxq9MR8ftM/YOQgn4uHL8I/AAAAAAAAoC8/iF1hSUKLg_URhe7IgxNC8Drh4FUsNZkqgCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210626_214216.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2160" data-original-width="3840" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-mlxq9MR8ftM/YOQgn4uHL8I/AAAAAAAAoC8/iF1hSUKLg_URhe7IgxNC8Drh4FUsNZkqgCPcBGAsYHg/w640-h360/IMG_20210626_214216.jpg" width="640" /></a></div><br /><div><br /><p style="text-align: justify;">Quan en tinguem prou, podem seguir camí reculant fins a la carretera que ens du a Santa Marta de Magasca. Abans d'entrar al poble hi ha petites deveses on és molt freqüents observar conills, llebres, garsa blau i altres ocells. Un cop creuat el pobre la carretera forma un angle de 90 graus i inicia un descens entre deveses cap al riu Magasca. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kiLsnzbecUw/YOQiniiUMaI/AAAAAAAAoDI/PL7Id-Grlzg_wkkvQlqQ9G4AmZeVrVfAwCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210626_203639.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-kiLsnzbecUw/YOQiniiUMaI/AAAAAAAAoDI/PL7Id-Grlzg_wkkvQlqQ9G4AmZeVrVfAwCPcBGAsYHg/w360-h640/IMG_20210626_203639.jpg" width="360" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AmIxRjf3Jh4/YOQinmDWqEI/AAAAAAAAoDI/lurNSnoPBAA5JhyPwJ8OTaMhu_1NKkt7QCPcBGAsYHg/s3840/IMG_20210626_203621.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3840" data-original-width="2160" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-AmIxRjf3Jh4/YOQinmDWqEI/AAAAAAAAoDI/lurNSnoPBAA5JhyPwJ8OTaMhu_1NKkt7QCPcBGAsYHg/w360-h640/IMG_20210626_203621.jpg" width="360" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;">Aquesta riera és especialment bonica i mereix una aturada. Depenent de l'època de l'any i de l'hora del dia (a l'estiu les hores de calor buiden el camp de fauna) hi hem trobat cigonya negra pescant, corriol petit, blauet, llúdriga, cabirols i altra fauna que s'acosta buscant aigua i frescor. Seguint la carretera, ara amb més corves, la devesa va deixant pas a una extensa àrea coberta per ginestes (Retama) i matollar, per acabar altre cop en la pseudoestepa més pura. A partir d'aquí ja són molt freqüents i abundants els xoriguers petits i els gaigs blaus. A l'estiu, al vespre, es poden veure desenes de xoriguers fent l'aleta i caçant sobre els camps, a més de multitud de gaig blau al terra o en els fils. Aquí cal fer una aturada en qualsevol punt on puguem deixar el cotxe sense que molesti, ja que a darrera hora de la tarda és molt fàcil sentir i veure les gangues que es dirigeixen en parelles o petits grups a les basses de bestiar per tal de beure. La presència de rapinyaires és constant (marcenca, milans, calçada, cendrosos, arpelles, aligots...). Cal estar sempre atents. Tornem a la carretera i seguim en direcció a Càceres. I altra cop trobarem una pista a la dreta amb un gran plafó informatiu. Si seguim aquesta pista, pavimentada en un tram curt, arribarem a un aguait de fusta elevat que queda a l'esquerra. Tot aquest tram, des de l'inici de la pista, és MOLT bo per a fer observacions de pioc, esparver cendrós, xurra i altres ocells esteparis. Aneu amb calca i atureu-vos tant com calgui revisant cada camp i cada raconada (els piocs són molt grossos però molt mimètics en el seu entorn). Aquesta pista deixa de ser pavimentada a l'alçada de l'aguait però segueix i s'endinsa al cor dels Llanos. Podeu seguir-la tant com vulgueu o recular quan en tingueu prou i retorneu a la carretera (mai l'hem feta del tot, sempre reculem, ja que el recorregut és molt llarg). Si tornem a la carretera i seguin en direcció trobarem altre cop la N-521, la qual ens durà fins a Càceres ciutat, una altra ZEPA urbana de gran interés i amb molt de patrimoni cultural i històric (allotjament i restauració a manta). </p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;">Recordeu: s'ha d'estar sempre atents, perquè sovint els ocells, fins i tot els piocs, estan al costat de la carretera. A l'estiu són millor les hores del vespre o de bon matí (per experiència, les del vespre) i cal dur sempre aigua en abundància i barret o gorra (el sol és implacable).</p><p style="text-align: justify;">Per qualsevol aclariment o dubte que tingueu <span style="color: #2b00fe;">alfons@gmail.com</span> o a Twitter <span style="color: #2b00fe;">@alfonsdg </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-wG2jvfYEcwA/YOQfimyj8LI/AAAAAAAAoCg/0GK3D3yLc_EGIRjYLIkDVj20cWQarCP6ACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5296.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-wG2jvfYEcwA/YOQfimyj8LI/AAAAAAAAoCg/0GK3D3yLc_EGIRjYLIkDVj20cWQarCP6ACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5296.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-o876m5JrhM8/YOQfiqtBYRI/AAAAAAAAoCk/jaei27xgXoopgGSyj57DS9gkisrsbil1gCLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5298.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-o876m5JrhM8/YOQfiqtBYRI/AAAAAAAAoCk/jaei27xgXoopgGSyj57DS9gkisrsbil1gCLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5298.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gK1uZ3Yj14I/YOQfiZ_hvBI/AAAAAAAAoCc/RJ6gUU12mHk9o3YOU1GZQJmgVerjwD43ACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_5302.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1152" data-original-width="2048" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-gK1uZ3Yj14I/YOQfiZ_hvBI/AAAAAAAAoCc/RJ6gUU12mHk9o3YOU1GZQJmgVerjwD43ACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5302.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-u81i8gDyTXw/YOQfjLJo75I/AAAAAAAAoCo/r3Wa0000yz0qG70rgS5pIiE2n3k544_EACLcBGAsYHQ/s2816/IMG_5303.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1584" data-original-width="2816" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-u81i8gDyTXw/YOQfjLJo75I/AAAAAAAAoCo/r3Wa0000yz0qG70rgS5pIiE2n3k544_EACLcBGAsYHQ/w640-h360/IMG_5303.JPG" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p></div></div>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-74979476276818239902021-05-27T05:03:00.002-06:002021-05-27T05:03:15.101-06:00Còlit Ros (Oenanthe hispanica), mascle.<p> </p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">Mascle de Mas de Melons. En primer lloc vaig fer una aquarel·la al quadern, després la vaig fotografiar i la vaig tractar amb l'Sketchbook de la tablet. Guanya en color i en detall i vaig poder corregir traços que no m'havien quedat com volia.</div><p></p></blockquote><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-CZTaKGbXo-8/YK974ygPN8I/AAAAAAAAmvw/9D-VLbrriZgafdlvXRQUeguy4xC5N8btACLcBGAsYHQ/s2048/1caa879f-1d21-4563-ac63-3c5e529afe8d.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1281" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-CZTaKGbXo-8/YK974ygPN8I/AAAAAAAAmvw/9D-VLbrriZgafdlvXRQUeguy4xC5N8btACLcBGAsYHQ/w400-h640/1caa879f-1d21-4563-ac63-3c5e529afe8d.png" width="400" /></a></div><br /> </div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-2552890357996029232021-01-30T09:27:00.001-06:002021-01-30T09:27:54.058-06:00Quadern de camp: Turó (Mustela putorius) <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ERYWVLwkXS8/YBV6b8xfLuI/AAAAAAAAkfE/jlWUL3hOyKcQgMsLu3S79Hxz9RbOqgqswCPcBGAsYHg/s2800/ea3687b2-dfae-40e9-a7ac-2b0acd39f612.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1752" data-original-width="2800" height="250" src="https://1.bp.blogspot.com/-ERYWVLwkXS8/YBV6b8xfLuI/AAAAAAAAkfE/jlWUL3hOyKcQgMsLu3S79Hxz9RbOqgqswCPcBGAsYHg/w400-h250/ea3687b2-dfae-40e9-a7ac-2b0acd39f612.png" width="400" /></a></div><br /> <p></p>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-52212674456703917372020-03-16T14:16:00.001-06:002020-03-16T14:16:36.817-06:00Llistat espècies 1er Big Sit Confinament 15-03-20<div><br></div><div>1: ànec collverd (anas platyrhynchos)</div><div>1: faisà (phasianus colchius)</div><div>1: corb marí gros (phalacrocorax carbo)</div><div>1: corb marí empllomallat (phalacrocorax aristotelis)</div><div>1: esplugabous (bubulcus ibis)</div><div>1: martinet blanc (egretta garzetta)</div><div>1: bernat pescaire (ardea cinerea)</div><div>1: cigonya blanca (ciconia ciconia)</div><div>1: voltor comú (gyps fulvus)</div><div>1: àguila daurada (aquila chrysaetos)</div><div>1: àguila marcenca (circaetus gallicus)</div><div>1: àguila calçada (aquila pennata)</div><div>1: milà reial (milvus milvus)</div><div>1: aligot comú (buteo buteo)</div><div>1: esparver vulgar (accipiter nisus)</div><div>1: astor (accipiter gentilis)</div><div>1: xoriguer comú (falco tinnunculus)</div><div>1: falcó pelegrí (falco peregrinus)</div><div>1: rascló (rallus aquaticus)</div><div>1: polla d'aigua (gallinula chloropus)</div><div>1: grua (grus grus)</div><div>1: torlit (burhinus oedicnemus)</div><div>1: corriol petit (charadrius dubius)</div><div>1: xivita (tringa ochropus)</div><div>1: gavina vulgar (chroicocephalus ridibundus)</div><div>1: gavià argentat (larus michahelis)</div><div>1: gavina corsa (larus audouinii)</div><div>1: xatrac becllarg (sterna sandvicensis)</div><div>1: colom roquer (columba livia)</div><div>1: tudó (columba palumbus)</div><div>1: tórtora turca (streptopelia decaocto)</div><div>1: cotorra de kramer (Psittacula krameri)</div><div>1: cotorreta de pit gris (Myopsitta monachus)</div><div>1: aratinga mitrada (Aratinga mitrada)</div><div>1: duc (bubo bubo)</div><div>1: gamarús (strix aluco)</div><div>1: òliba (tyto alba)</div><div>1: xot (otus scops)</div><div>1: ballester (apus melba)</div><div>1: puput (upupa epops)</div><div>1: picot verd (picus viridis)</div><div>1: picot garser gros (dendrocopos major)</div><div>1: cogullada vulgar (Galerida cristata)</div><div>1: cotoliu (Lullula arborea)</div><div>1: roquerol (Ptyonoprogne rupestris)</div><div>1: oreneta (Hirundo rustica)</div><div>1: oreneta cuablanca (Delichon urbica)</div><div>1: titella (Anthus pratensis)</div><div>1: cuereta blanca (Motacilla alba)</div><div>1: cuereta torrentera (Motacilla cinerea)</div><div>1: pit-roig (Erithacus rubecula)</div><div>1: cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)</div><div>1: tord (Turdus philomelos)</div><div>1: tord ala-roig (Turdus iliacus)</div><div>1: griva (Turdus viscivorus)</div><div>1: merla (Turdus merula)</div><div>1: merla de pit blanc (Turdus torquatus)</div><div>1: tallarol de casquet (Sylvia atricaprilla)</div><div>1: tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)</div><div>1: trist (Cisticola juncidis)</div><div>1: rossinyol bord (Cettia cetti)</div><div>1: mosquiter comú (Phylloscopus collybita)</div><div>1: bruel (Regulus ignicapillus)</div><div>1: mallarenga cuallarga (Aegithalos caudatus)</div><div>1: mallarenga carbonera (Parus major)</div><div>1: mallarenga petita (Periparus ater)</div><div>1: mallarenga blava (Cyanistes caeruleus)</div><div>1: mallarenga emplomallada (Lophophanes cristatus)</div><div>1: mallarenga d'aigua (Poecile palustris)</div><div>1: pica-soques blau (Sitta europaea)</div><div>1: raspinell comú (Certhia brachydactyla)</div><div>1: garsa (Pica pica)</div><div>1: gaig (Garrulus glandarius)</div><div>1: gralla (Corvus monedula)</div><div>1: gralla de bec roig (Pyrrhocorax pyrrhocorax)</div><div>1: cornella negra (Corvus corone corone)</div><div>1: corb (Corvus corax)</div><div>1: estornell vulgar (Sturnus vulgaris)</div><div>1: estornell negre (Sturnus unicolor)</div><div>1: bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes)</div><div>1: pardal comú (Passer domesticus)</div><div>1: pardal xarrec (Passer montanus)</div><div>1: pardal roquer (Petronia petronia)</div><div>1: pinsà (Fringilla coelebs)</div><div>1: passarell (Carduelis cannabina)</div><div>1: cadernera (Carduelis carduelis)</div><div>1: verdum (Carduelis chloris)</div><div>1: lluer (Carduelis spinus)</div><div>1: gafarró (Serinus serinus)</div><div>1: durbec (Coccothraustes coccothraustes)</div><div>1: gratapalles (Emberiza cirlus)</div><div>1: cruixidell (Miliaria calandra)</div>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-4228710928550098022019-12-03T06:28:00.001-06:002019-12-03T06:28:55.104-06:00'Eres un ave' a la revista Cazarabet http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eresunave.htm<div><br></div><div><p class="MsoNormal"><img width="369" height="577" src="http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eresunave_archivos/image003.jpg" align="right" hspace="12" alt="eres un ave.jpg" v:shapes="_x0031__x0020_Imagen"><span class="SpellE"><b>Cazarabet</b></span><b>conversa con...</b> <span class="SpellE">Alfons</span>Delgado <span class="SpellE">Garcia</span>, autor de “Eres un ave” (Tundra)<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><u><o:p> </o:p></u></p><p class="MsoNormal">La editorial Tundra vuelve a mirar a los cielos de manera tan especial como cercana, siendo un ave.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Este libro, esta historia narrativa, llega a nosotros gracias a <span class="SpellE">Alfons</span> Delgado <span class="SpellE">Garcia</span>.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">La sinopsis del libro:<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Qué se siente en la piel de un ave. De un pequeño pájaro en plena singladura migratoria; de un azor acorralado por un temible depredador; de un halcón peregrino o la paloma que podría convertirse en su presa; de un sencillo y pardo <span class="SpellE">aláudido</span> que jamás se distanció del predio que le vio nacer...Con una prosa precisa y evocadora y un ritmo trepidante, el autor nos envuelve en una atmósfera que nos hace sentir en piel propia la experiencia de ser un ave<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">La pluma, <span class="SpellE">Alfons</span>Delgado <span class="SpellE">Garcia</span>:<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Naturalista apasionado, interesado en la monitorización y los seguimientos de fauna y en la conservación y gestión de espacios naturales. También ha sido socio fundador de entidades locales dedicadas a la conservación de la Naturaleza y un viajero entusiasta. Ha participado como colaborador en diversas publicaciones de prensa escrita y en programas de radio y de televisión. Vive a pies de les <span class="SpellE">Guilleries</span>, Girona.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p><p class="MsoNormal"><span class="SpellE"><b>Cazarabet</b></span><b> conversa con <span class="SpellE">Alfons</span> Delgado <span class="SpellE">Garcia</span>:<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal"><img width="350" height="622" src="http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eresunave_archivos/image004.jpg" align="left" hspace="12" alt="eresunave2 (2).JPG" v:shapes="_x0032__x0020_Imagen"><b>-<span class="SpellE">Alfons</span>, ¿qué te ha llevado a escribir Eres un ave?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-La intención ha sido intentar transmitir la idea de que estamos mucho más cerca de lo que creemos de los seres con los que convivimos y de una Naturaleza libre, pura y a menudo cruel, pero que siempre tiene las puertas abiertas a la esperanza y a la continuidad de la vida. Intentando, a la vez, despertar la curiosidad hacia el mundo salvaje que nos rodea, cada vez más degradado, pero aún fascinante y prometedor, si conseguimos conocerlo y conservarlo. Todo ello poniendo al lector en la piel del protagonista de cada relato, que es, invariablemente, un ave. Desgraciadamente la sociedad se aleja cada vez más del conocimiento del entorno natural. Concebimos la naturaleza como algo distante, alejado de nuestras vidas urbanitas, y cuando nos acercamos a ella lo hacemos como si estuviéramos en <span class="GramE">una</span>área de recreo o en un terreno deportivo, lo cual me parecen auténticas aberraciones. Con ‘Eres un ave’ intento acercar de una manera diferente al lector a su entorno natural más cercano.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><b>-¿Cómo te ha resultado disfrazarte o, mejor dicho revestirte tantas veces de ave?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-La verdad es que ha sido muy divertido. He disfrutado escribiendo, sobre todo con el primer relato, que es el más largo y requería un esfuerzo de imaginación y de abstracción importante. El resto de relatos están ambientados en escenarios reconocibles y fáciles de visitar y de conocer. De hecho, todos ellos están inspirados escénicamente en la zona por donde campeo y las historias se basan en animales y hechos concretos y reales. Pero el primero, cuyo protagonista es un ave migratoria, requería visualizar los paisajes que se supone que las aves que vuelan a gran altura contemplan durante su larga travesía, tanto durante las horas de luz como durante la noche. Me dediqué a visionar muchos videos en internet con salidas y puestas de sol desde las alturas, desde la estación orbital, etc. Y repasé una y otra vez Google <span class="SpellE">Maps</span> desde la supuesta distancia en la que lo hacen las aves. Fue divertido.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">En los otros relatos las aves tienen un comportamiento más humanizado. Se pueden reconocer comportamientos, manías e incluso psicopatologías que, por ahora, sólo pueden ser atribuidas a nuestra especie, pero que la investigación y los avances en etología y en <span class="SpellE">psicobiología</span> podrían demostrar en un futuro no muy lejano que no son exclusivas de los humanos.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-¿Qué tienen las aves para haberte acercado a ellas?; ¿son el símbolo, como más recurrente, de la libertad más plena?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-Las aves son el elemento animado más asequible sensitivamente de nuestro entorno natural más cercano. Los insectos también lo son, pero a menudo están asociados a fobias y a prejuicios sin ningún fundamento, al igual que los reptiles y los anfibios. Los mamíferos suelen ser más aceptados, pero son terriblemente difíciles de observar y los entendemos como una fauna lejana o ausente de nuestras proximidades. Las aves se dejan ver y muchas especies viven junto a nosotros sin mayores problemas.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Personalmente me <span class="GramE">han</span>fascinado toda la fauna, desde que pueda recordarlo. Ya de niño me pasaba horas en el campo espiando y rastreando todo tipo de animales. Las aves, por ser fácilmente observables y por su envidiable capacidad de volar, siempre fueron mis preferidas. Al ir aprendiendo más sobre ellas, me empezaron a apasionar las aves viajeras, capaces de desplazarse miles de kilómetros cada año y visitando lugares increíbles donde viven aventuras formidables (o así lo pienso yo). De ahí que el primer relato del libro esté dedicado a las aves viajeras. He intentado transmitir la percepción de libertad de la que disfrutan estas aves (una libertad que hace mucho que nosotros olvidamos como especie). Y, sobre todo, lo fantásticas que son sus capacidades físicas desde nuestro punto de vista, aunque para ellas es simplemente un hecho más de sus vidas y hemos de suponer que lo viven con total normalidad y sin vanagloriarse por ello.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-Cuando pensaste este libro, ¿en quién pensaste…? ¿Qué población lectora crees que se acercará a esta lectura con más ánimo, así de primeras?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-Pues de una forma muy egoísta, lo reconozco. Pensaba en mí, en qué tipo de libro me gustaría leer y qué tipo de literatura me atraparía y que ahora no tenía a mi alcance. Y así elegí la idea, sabiendo que, aunque la idea de partida era egoísta a priori, mi intención, como la de cualquier otro, era llegar a un sector amplio de la sociedad.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">Indudablemente muchos de los lectores serán ornitólogos, aficionados a las aves o naturalistas (pensando en mí en realidad pensaba en todo este colectivo), pero me gustaría que la población lectora objetivo fuera mucho más amplia, que no se quedara únicamente en los ya iniciados. Cualquiera con sensibilidad hacia el medio natural creo que encontrará en el libro aspectos que le serán atractivos e interesantes. Los relatos, siempre descritos con <span class="GramE">rigor naturalista y ambientados</span> en escenarios naturales, no dejan de ser historias que se pueden enmarcar en diversos géneros literarios: aventuras, terror gótico, costumbrista…Pero con la particularidad de que los protagonistas son aves, y no seres humanos.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><img width="260" height="194" src="http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eresunave_archivos/image005.jpg" align="right" hspace="12" alt="eresunave (4).jpg" v:shapes="_x0033__x0020_Imagen"><b>-Es un viaje muy, muy especial, pero que llega un poco tarde<span class="GramE">?</span></b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-Soy pesimista y bastante incrédulo respecto a la capacidad de cambio de las sociedades desarrolladas, <span class="GramE">las mal llamadas civilizadas</span>, respecto a nuestra relación con el entorno natural. Pero siempre mantengo un mínimo de esperanza, un trozo de madero flotante al que aferrarme para creer que aún hay tiempo para cambiar nuestra actitud depredadora y plagada de sinrazones. En el libro, que a trazos puede pecar de cierto bucolismo, intento reflejar esa idea, la de que siempre hay esperanza. Si no lo creyera así, no me implicaría en la divulgación del conocimiento naturalista para hacerlo llegar al máximo de sectores sociales posible.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-Eres partidario en el estudio de las aves de la monitorización de la fauna, ¿verdad<span class="GramE">?.</span> ¿Qué aporta la monitorización que no aportan o no logran aportar otras formas de estudio?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-La utilización de tecnología y de instrumentos en técnicas como el <span class="SpellE">fototrampeo</span> de fauna, el anillamiento científico de aves, la <span class="SpellE">geolocalización</span>mediante transmisores o los simples censos metodológicos donde el objetivo es localizar fauna, nos ofrecen datos. O sea, hechos <span class="GramE">indiscutibles</span>. A partir de aquí, y con un número suficiente de ellos mantenido en el tiempo, se pueden analizar en conjunto y llegar a conclusiones que son irreprochables por basarse en evidencias. Es con estas conclusiones con las que se pueden elaborar estrategias o planes de futuro para gestionar especies y hábitats. La ciencia es básica para la gestión ambiental, aunque la gran mayoría de los gestores y de los cargos con responsabilidad sobre el medio natural se rigen más por conveniencias políticas que por hechos científicos. Y así nos va.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-¿Para ti, amigo, otra prioridad es dar a conocer lo que se va investigando?, tú llevas una amplia trayectoria en este campo, cuéntanos un poco, por favor…</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-¡SÍ! Siempre. La investigación no tiene sentido si sus logros no llegan a la sociedad, que a fin de cuentas es quien aporta los recursos económicos necesarios para que aquella se lleve a cabo. Es un retorno justo y necesario, lógico, pues la sociedad en general es la que debe avanzar en el conocimiento. Quien investiga es un obrero de la ciencia, a quien la sociedad le hace el encargo de estudiar, descubrir y presentar sus conocimientos para el provecho de todos. Desgraciadamente no existe una apuesta clara por la investigación en ningún ámbito, y menos en el conocimiento de nuestros ecosistemas. Todo lo que esté relacionado con el conocimiento de la Naturaleza en general se plantea como una prioridad secundaria o incluso terciaria. Si las administraciones no muestran un respeto hacia el entorno natural y su conocimiento, ¿qué respeto va a transmitir a la sociedad?<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">La tarea de la divulgación es ardua y larga, y no puede recaer en la buena voluntad de algunas personas o colectivos. Es necesaria una implicación por parte de las administraciones. Ahora se está insistiendo mucho en la necesidad de volver a lo natural, en los baños de bosque y en lo necesaria que <span class="GramE">es</span>la proximidad de la Naturaleza, pero antes hay que divulgar y concienciar a la sociedad de que este acercamiento debe ser respetuoso. A nadie se le ocurriría entrar al Museo del Prado sin un mínimo de civismo y educación, pero a la montaña, a los humedales o a los bosques se entra como si todo valiera. No se respeta el entorno, ni a la flora ni a la fauna, entramos causando un impacto que en muchas ocasiones será irreversible. ¿A qué responden las competiciones a pie, en bicicleta o en vehículos de motor en espacios protegidos? ¿No existen espacios alternativos? Es lo que comentaba antes, si la administración trata así las áreas protegidas, ¿cómo vamos a reclamar respeto al resto de la sociedad?<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><img width="735" height="414" src="http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/eresunave_archivos/image007.jpg" align="left" hspace="12" alt="eresunave2 (3).jpg" v:shapes="_x0034__x0020_Imagen"><b>-Por mucho que vayas por la naturaleza, que seas casi un estudioso de todo lo que en ella se va meciendo… ¿siempre hay cosas que ella te enseña? ; ¿cómo te ha enseñado la naturaleza a ti?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">No hay día vivido en la Naturaleza en que no vuelvas a casa con algo nuevo aprendido. Solo requiere curiosidad. La curiosidad que nos hace humanos y nos ha proporcionado el nivel de conocimiento del que disponemos hoy día. Los niños son curiosos por naturaleza, luego, con la edad, se pierde. O nos obligan a perderla. A la Naturaleza hay que acercarse siempre con el espíritu de aventura y de descubrimiento de un niño. Siempre con esa capacidad de esponja, de poder absorberlo todo y de interesarse por todo. El conocimiento en y de la Naturaleza es el conocimiento primitivo, el que posee más autenticidad. No hace tanto que nuestros antepasados dependían de él para sobrevivir. Ahora, sin embargo, cada vez estamos más alejados de ese conocimiento, lo que, a mi entender, nos devalúa mucho como seres inteligentes. No podemos prescindir de conocer lo que nos sustenta.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">A mí la Naturaleza me ha ayudado a mantener esa curiosidad por todo lo que en ella acontece, a mantener el espíritu del niño curioso. Una manera de ser que intento fomentar a mis propios hijos, recordándoles que nunca deben perder esas ganas de aprender algo nuevo cada vez que salimos al campo.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-¿Qué siente una ave en su día a día en un tiempo carcomido por los plásticos, por ejemplo o otras contaminaciones como la acústica, la que afecta al aire<span class="GramE">..</span></b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-Esa era una de las ideas que me planteé incluir en el libro. La decadencia y las amenazas sobre las aves y sobre la Naturaleza en general que provoca la actividad humana. De hecho, en un primer borrador se incluían estas amenazas con la idea de hacer un llamamiento a prestar atención sobre el desangrado que estamos provocando a nuestro entorno, pero finalmente lo descarté (tan solo hay un rastro mínimo de la presencia humana en el libro). Quería llevar hasta el lector una lectura fresca, positiva y sin mencionar directamente los problemas ambientales, que ya son sobradamente conocidos. Está en manos del lector entender que los paisajes, los procesos naturales y las especies que aparecen en el libro únicamente seguirán acompañándonos si somos capaces de implicarnos en la conservación de la Naturaleza y poner freno a la infinidad de desmanes que llevamos a cabo con ella. Y esto hay que ponerlo en práctica desde ya y en el entorno más próximo. Sin la más mínima demora. Estamos obligados a frenar la pérdida y la degradación de los ecosistemas y de las especies que los habitan. Aunque sea por puro egoísmo, porque en ello nos va nuestra supervivencia como especie. O actuamos de forma inmediata y contundente o la caída de la biodiversidad nos arrastrará con ella y entonces ya será demasiado tarde para reaccionar.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"> <b>-¿Cómo ha sido colaborar y trabajar con Tundra?</b><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal">-Trabajar con Tundra ha sido muy sencillo y todo han sido facilidades, comprensión y libertad de creación desde el primer momento. Ya había colaborado con ellos en la monografía que dedicaron al lobo ibérico, ‘Encuentros con lobos’. Víctor J. Hernández se puso en contacto conmigo para invitarme a participar en el libro con un capítulo. Así lo hice. El relato gustó y Víctor me planteó la posibilidad de escribir algo más largo, un libro. A partir de ese momento empecé a dar vueltas a la idea, barajando varias posibilidades, hasta que surgió ‘Eres un ave’, una idea que, en realidad, tiene su inicio muy atrás, en mi infancia, cuando me dedicaba a escribir relatos sobre fauna basados en los programas de televisión y la obra divulgativa escrita de Félix Rodríguez de la Fuente. Todo lo que tengo que expresar sobre Tundra son palabras de agradecimiento, no por el hecho de permitirme publicar este libro, sino por la dedicación y el empeño que ponen en divulgar todo lo relacionado con la fauna, la flora y los ecosistemas ibéricos, y por su terquedad en dar a conocer lo que se ha venido a llamar la literatura de naturaleza, que estoy convencido de que es una herramienta muy poderosa para que la sociedad retome el camino de regreso al conocimiento natural y al respeto y valoración de la Naturaleza.<o:p></o:p></p><p class="MsoNormal"><u><o:p> </o:p></u></p><p class="MsoNormal"><u><o:p> </o:p></u></p><p class="MsoNormal"><u>_____________________________________________________________________<o:p></o:p></u></p><p class="MsoNormal"><b>Cazarabet<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal"><b>c/ Santa Lucía, 53<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal"><b>44564 - <span class="GramE">Mas</span> de las Matas (Teruel)<o:p></o:p></b></p><p class="MsoNormal"><span class="SpellE"><b><span lang="EN-US">Tlfs</span></b></span><b><span lang="EN-US">. 978849970 - 686110069<o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal"><b><span lang="EN-US"><a href="http://www.cazarabet.com/">http://www.cazarabet.com</a><o:p></o:p></span></b></p><p class="MsoNormal"><b><span lang="EN-US"><a href="mailto:libreria@cazarabet.com">libreria@cazarabet.com</a></span></b></p></div>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-89154763776883766532018-01-30T11:32:00.001-06:002018-01-30T11:32:13.540-06:00La becada<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-large;"> H</span>avent esmorzat pugem al cotxe i ens submergim en aquesta inabastable i pertorbadora massa forestal que s'ha vingut a anomenar les Guilleries. Perxades de castanyers sense fi, encatifant el terra d'ocres, quan no ho impedeix la presència tenebrosa d'aquestes pícees i avets de Douglas plantats a tocar l'un de l'altre i creant una catedral fosca i humida, quan ja tenen certa edat i s'enlairen rectes, buscant ocultar qualsevol raig de llum. L'orografia d'aquest país és esquerpa, complicada, només la pots arribar a conèixer bé si l'apames sense ambició. Un petit retall, que et faras teu. Si la intentes abastir tota, la follia és assegurada. L'alzinar de muntanya, la fageda i les rouredes, arraconades, tenen més presencia fantasmal que no pas física, en aquests turons i llomes que en un temps, ja molt llunyà, van dominar sense discussions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribem a peu de Solterra i deixem el vehicle en un marge de la pista. El sol de maig no pot eixugar el terra humitejat per una capa llefiscosa i nutrient de fulles, branques i escorces en descomposició contínua des de fa anys. Allà on la maquinària forestal ha obert camí a base d'escurar el sòl, el terra granític s'esmicola, es fa de sorra basta, on les pluges s'escorren i excaven descarnats xaragalls. Aquestes erosions tan evidents des que era petit que m'han semblat un acte extremadament violent, repulsiu, com si espellessin i descarnessin la terra. La terra, el més sagrat, la transformadora d'energia i creadora de vida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La pista, una ferida oberta només per desemboscar, s'acaba, i el camí cap a Solterra és ara un corriol que s'enfila cap a ponent sota una ombra total que imposen els faigs i alguns bedolls. Aquí és on en Ditxo, caçador de porc i bosquerol, va aixecar una becada. Més amunt, però, ens diu. Així que comencem a pujar. El pas ha de ser forçosament lent, en Rafel va petar-se el genoll dret amb el futbol i no li pot demanar esforços. Els dic que ja està bé, que si hi ha becada millor anar amb calma perquè si no ho fem així ens la passarem de llarg encara que estiguem a punt de trepitjar-la. El camí és tou, de terra fosc reblanit per segles d'acolliment de matèria vegetal que es desfà lentament i que torna pausadament i dosificadament als arbres, als matolls i a les herbes d'on prové. Canten i xiulen arreu els pica-soques blaus, excitats i nerviosos perquè deuen envolar els primers polls de la temporada, tan innocents i ignorants que qualsevol cosa que facin deu semblar, a ulls dels pares temerosos, un perill insalvable. Se senten també mallerengues d'aigua. Som doncs, en un indret únic, on sobreviu un ecosistema fresc i humit propi de paisatges nòrdics, però envoltat d'un país mediterrani, sovint eixarreït.<br />
<br />
Arribats a un petit coll, on el terreny es replana poc abans del cim, la catifa de fulles i fages és especialment densa. Els gruixuts peus de faig en són els culpables. Aquí la cambra forestal crea un espai ample i en penombra, només obert per la sortida, unes desenes de metres més enllà, que obre el corriol que duu cap al cimal lliure d'arbres. Aquí s'ha de mirar bé perquè si la becada hi és, costarà de trobar-la. Ens cremem les pestanyes forçant la vista a fixar-se en les raconades entre les arrels dels faigs, en els petits cúmuls de fullaraca que s'apilonen a peus dels el·lèbors, sota els boixos... I em fixo en una bossanya del terreny que fins ara no m'havia cridat l'atenció, amb aquest bony prominent i la piga negre lluent al bell mig. L'ocell, ajagut, inclina el cap sobre el seu pit, intentant dissimular així el prominent bec. Tot ell és com si la fullaraca hagués pres la forma d'un rostre per guaitar-nos i vigilar els nostres moviment. La veig, la veig, i en Ditxo que no la veu i deixa anar un renec. I en aquell moment l'ocell s'eleva en vertical i en absolut silenci, amb aquell bec, i s'enlaira prodigiosament i es perd fent filigranes entre les branques, com un fantasma silenciós, sense sortir mai de la coberta del bosc.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-43075835132440919742017-08-08T02:32:00.001-06:002017-08-08T02:32:47.224-06:00Primers migradors en pas postnupcial<p dir="ltr">De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la marxa dels falciots i l'aparició dels primers limícols en zones humides. </p>
<p dir="ltr">Els falciots marxen en massa i de forma inesperada, com si un senyal invisible els donés el tret de sortida. Ara se'n veuen uns pocs, exemplars en migració vinguts del nord que es dispersen arreu en el seu viatge. <br>
Els limícols, migradors de llarg recorregut, arriben en solitari o en grups reduïts. Probablement són ocells que han fet una cria força primerenca o ocells que han fracassat en la nidificació i no han tingut ocasió o temps per iniciar-ne una de substitució. </p>
<p dir="ltr">Més evidències d'aquesta migració les aporten els rapinyaires, sobretot els milans negres, que s'agrupen en grans estols per viatjar cap al sud ja en ple agost. Amb ells també es poden veure exemplars solitaris d'altres espècies, com ara els primer aligots vespers i alguns esparvers cendrosos. <br>
</p>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-40329488303254268642017-08-02T00:50:00.001-06:002017-08-02T00:50:55.374-06:00Becada al Montseny Guilleries <p dir="ltr">En Josep Maria Bas de la UdG va observar ahir una becada (Scolopax rusticola) entre Espinelves i Sant Sadurní d'Osormort. Potser un dels pocs exemplars reproductors al Montseny Guilleries.<u> </u></p>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-5862434167910553462017-07-21T06:06:00.001-06:002017-07-21T06:06:45.255-06:00Un bareto de les Guilleries <p dir="ltr"> És dissabte, però ja de bon matí el bar és ple de gent esmorzant. L'atmosfera és carregada de veus fortes i del fum blavós dels caliquenyos. El terra s'enganxa a les soles de les sabates malgrat que sembla impecablement fregat. A tot el local hi suren aromes de rom i ratafia. Els cambrers surten fent equilibris portentosos duent tres o quatre plats amb mans i avantbraços. Plats de diàmetre considerable, a vessar de mongetes, botifarres, escalivada, cansalada viada, empedrat… Esmorzars de bosquerols, carregats de calories. </p>
<p dir="ltr">En Ditxo, que avui ens fa de guia, saluda l'amo, que fa cafès darrera la barra, caravermell i amb un somriure franc, satisfet de repartir felicitat de bon matí. ‘Nanos, tireu cap al final, allà al racó, que ara vindrà la noia a demanar-vos què voleu.’ I nosaltres tirem cap al final i seiem al voltant d'una petita taula rodona. </p>
<p dir="ltr">Avui l'ambient és distès. Es nota en els gestos i les converses del personal. Avui no s'ha de pencar i la manca de pressa permet allargar la conversa, l'anar d'una taula a l'altra a saludar o a fer bromes o comentaris de gust discutible però que fan riure a tothom, què coi. </p>
<p dir="ltr">Ve la noia. Seriosa i decidida per la feinada que té però d'una simpatia intel·ligent i franca. La veig estirar-se la cua de cavall i allisar-se els cabells mentre ve de camí. Quan arriba passa un drap per la taula i treu una llibreteta de sota del davantal blanc. ‘Què hi posem, macos?’</p>
<p dir="ltr">Demanem menjar tant contundent com la resta de comensals i un porró de vi, que hi afegeix en Ditxo. La noia marxa decidida i encara prenent notes. </p>
<p dir="ltr">Fora fa un dia ronso del mes de maig, d'aquells que dubten entre fotre un aiguat o fer lluir un sol que faci petar les pedres. Tant de bo aguanti així, amb el sol tapat i el ruixat que es reservi fins al vespre. Després d'esmorzar volem acostar-nos a la fageda on en Ditxo diu haver trobat una becada abans-d'ahir. A veure si encara la tindrem nidificant a les Guilleries! </p>
<p dir="ltr">Torna la noia amb el porró, gots i un platet d'arbequines. Faci sol o plogui el dia es presenta interessant. Àpat amb amics i misteris a la Natura. Omplim gots i brindem, reconeixent la nostra debilitat per aquests bars de poble que supuren humanitat per tot arreu.</p>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-90699093491708911352017-06-08T02:22:00.003-06:002017-06-08T02:22:42.540-06:00Capgros comú <div dir="ltr">
Capgros comú (Carcharodus alceae), una papalloneta de la família dels hespèrids. Els hespèrids podrien ser un grup amb algunes característiques de les papallones diürnes i altres de les nocturnes. #SCFarners</div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Sz5KkeGcEHM/WTkJJaby09I/AAAAAAAANSg/KWzBW4qjZMgifYSX165Q_QOxW8fGU8tXwCLcB/s1600/IMG_20170607_184935.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-Sz5KkeGcEHM/WTkJJaby09I/AAAAAAAANSg/KWzBW4qjZMgifYSX165Q_QOxW8fGU8tXwCLcB/s320/IMG_20170607_184935.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-IeM6kjidNf0/WTkJJX0G1cI/AAAAAAAANSk/MzowBz8xYAUSCKrjUB412QNhxqpyit6ygCLcB/s1600/IMG_20170607_184939.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-IeM6kjidNf0/WTkJJX0G1cI/AAAAAAAANSk/MzowBz8xYAUSCKrjUB412QNhxqpyit6ygCLcB/s320/IMG_20170607_184939.jpg" width="320" /></a></div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-46040330206051696612017-05-15T00:50:00.001-06:002017-05-15T00:51:14.978-06:00Racons de la Selva <p dir="ltr">Paisatges que val més que no siguin gaire coneguts i que es preservin sense intervenció i en l'anonimat. Comarca de la Selva.</p>
<p dir="ltr">Fes un cop d'ull al tuit de @alfonsdg: https://twitter.com/alfonsdg/status/860919789623152640?s=09</p>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"> <a href="https://lh3.googleusercontent.com/-dMhfRmcXwXo/WRlPr6T9PqI/AAAAAAAAM9Y/aBIbE_H83LMO3-boDGPk0-qmTIq2MfmWQCHM/s1600/IMG_k4pekt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" src="https://lh3.googleusercontent.com/-dMhfRmcXwXo/WRlPr6T9PqI/AAAAAAAAM9Y/aBIbE_H83LMO3-boDGPk0-qmTIq2MfmWQCHM/s640/IMG_k4pekt.jpg"> </a> </div>Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-79945085425992336572017-05-15T00:38:00.001-06:002017-06-06T11:58:26.324-06:00Aus migratòries i estany de Sils a Ser Girona <div>
<br /></div>
<div>
Una curta intervenció a Cadena Ser parlant de les aus migratòries i l'estany de Sils.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://cadenaser.com/emisora/2017/05/12/radio_girona/1494574603_950067.html?ssm=tw" target="_blank">http://cadenaser.com/emisora/2017/05/12/radio_girona/1494574603_950067.html?ssm=tw</a></div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-31586714323795456672017-05-12T03:05:00.001-06:002017-05-12T12:04:32.825-06:00'Pájaros en la cabeza' @ramonhoms @TundraEdiciones @victorjhernandz<div class="mobile-photo">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wRY-z7jnAps/WRV63BC15JI/AAAAAAAAM6E/sw8D4F6TsyU_rzMaylP35--CBOlwfM5AACK4B/s1600/IMG-20170426-WA0005-730320.jpeg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6419171929478259858" src="https://1.bp.blogspot.com/-wRY-z7jnAps/WRV63BC15JI/AAAAAAAAM6E/sw8D4F6TsyU_rzMaylP35--CBOlwfM5AACK4B/s320/IMG-20170426-WA0005-730320.jpeg"></a></div>
<div dir="auto">
<div dir="auto">
<br></div>
<div dir="auto">
Leí 'Malalt d'ocells' (enfermo de pájaros) hace casi tres lustros, poco después de su publicación. Por aquel entonces no conocía a Ramón Homs, uno de sus autores, pero sí que era yo un pajarero de los de manual, de pájaros anidando en la cabeza hacía ya bastante tiempo. De hecho, al contrario que el protagonista del libro, creo que siempre lo he sido. Un pajarero o, más bien, un bichero. Creo que nací siendo así. </div>
<div dir="auto">
<br></div>
<div dir="auto">
Tampoco era entonces padre de familia. Me faltaban aún unos cuantos años para serlo pero en mi imaginación me veía como padre llevando a mis hijos a observar pájaros en largas y emocionantes excursiones en plena Naturaleza. Y esa fue una de las facetas de la novela que se grabó en mi memoria. En cierto modo, al leerla me vi retratado a mi mismo en un deseado futuro. Me reconocí en el protagonista en muchas de las escenas, y un servidor, que es niñero y sensible en todo lo que concierne a la infancia, se emocionó mucho con algunos pasajes del libro. </div>
<div dir="auto">
<br></div>
<div dir="auto">
Los años pasaron y llegaron mis hijos. Y quiso el destino que Ramón y yo nos conociéramos y que entabláramos amistad. No pocas de las escenas del libro se proyectaron en mi vida real estando de pajareo ya con mis niños, y eso es algo que he comentado con Ramón más de una vez. </div>
<div dir="auto">
<br></div>
<div dir="auto">
Todo ésto para decir que muchas de las situaciones que se relatan en la novela están tan ajustadas a la realidad que estoy seguro que más de un lector sonreirá y se sentirá identificado. Y ésto sólo lo puede conseguir alguien que, como Ramón y Xavier, lo habían conocido de primera mano. </div>
<div dir="auto">
<br></div>
<div dir="auto">
'Pájaros en la cabeza' es, sin duda, un libro divertidísimo, pero también es un elogio a la pasión por la Naturaleza y una llamada sensible a la amistad, a la familia (en el sentido más amplio de la palabra), y a todas las relaciones humanas. </div>
<div dir="auto">
<br></div>
</div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-25087204826913752672017-04-02T11:59:00.001-06:002017-04-02T12:03:56.522-06:00'La presa de hoy' de Dave Langlois<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Wl2IuJBtniY/WOE1ez8GCdI/AAAAAAAAMVo/jvcHuA0fvqgEWIv4AWTFy4hF2-ozyLfcgCLcB/s1600/9788416702152.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-Wl2IuJBtniY/WOE1ez8GCdI/AAAAAAAAMVo/jvcHuA0fvqgEWIv4AWTFy4hF2-ozyLfcgCLcB/s320/9788416702152.jpg" width="197" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esperas que ese alguien, tarde o temprano, acabe dando facilidades para que ese maravilloso proceder acabe llegando al mayor número de personas posible. Es decir, que publique.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Las palabras, y el hecho de hilvanarlas para darles un sentido especial que transmita y emocione, es sin duda una de las más altas expresiones del arte, a la que yo situaría justo por detrás de la música, la cual me parece la más sublime de todas. A fin de cuentas, ¿qué es la lectura consciente sino la música que forman las palabras en nuestro intelecto?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Bien, pues con Dave Langlois pasó eso. Los que sólo tenemos ocasión de conocerlo a través de sus cortos escritos publicados en formas de mensajes enviados a foros y en otras plataformas virtuales, esperábamos con impaciencia 'algo' suyo que fuera publicado. Tal era, y es, la exquisitez de un simple mensaje suyo enviado a un foro, explicando cómo evolucionan los cantos de las aves vecinas durante los amaneceres o describiendo con cuatro pinceladas de sílabas magistrales el paisaje de ese mismo amanecer visto por el esforzado ciclista que ama a las aves.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No os voy a contar demasiado de la novela. Sólo quiero decir que en ella encontrareis todo lo que acabo de explicar: el don de hacer esas cosas tan bonitas con las palabras, las emocionantes descripciones de las aves y la pasión hacia ellas y hacia la Naturaleza que destila su autor. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pero en la novela hay mucho más. La novela es una radiografia del estado actual de la conservación de la Naturaleza. Una radiografia cruel y cruda, dónde Dave ha hecho sus aportaciones para darle curso como historia, una historia dónde encontrar pasión, odio, amor y miedo. Un miedo que, por ser tan brutal y real, da escalofríos.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-57356307893595239722017-01-09T12:05:00.005-06:002017-01-09T12:14:02.007-06:00Cuando los naturalistas buscan lobos<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-zZV4Nvx6mPo/WHPG4AmT6TI/AAAAAAAALlA/DAkN8F9xhDw93wbfpUyywYSe1EhNX6-3ACLcB/s1600/DSC_0016%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://3.bp.blogspot.com/-zZV4Nvx6mPo/WHPG4AmT6TI/AAAAAAAALlA/DAkN8F9xhDw93wbfpUyywYSe1EhNX6-3ACLcB/s640/DSC_0016%255B1%255D.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cuando los naturalistas buscan lobos pasa que los encuentran. Y esa es, sin duda, una de las experiencias que más los marcarán. Permanecerán en sus memorias con una nitidez comparable a las emociones humanas más intensas, aunque dicha experiencia haya sido tan efímera que sólo fuera de unos pocos segundos y se haya producido lustros atrás.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Llega un día en que uno pasa de ser un joven naturalista a ser un señor que 'entiende de bichos', en esa edad indeterminada en que ya no se es tan joven para según qué cosas, ni tan mayor como para dejar de hacer según qué otras. Se acumulan experiencias más por el paso de los años que por una vida intensa, llena de aventuras y vivida al límite. Al menos en mi caso.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un buen día, alguien decide liarse la manta a la cabeza y abre una editorial para publicar todo lo que a los naturalistas nos hubiera encantado encontrar hace veinte años. Alguien que tiene entre ceja y ceja impulsar lo que los anglosajones llaman 'Nature writing', que viene a ser algo como literatura de Naturaleza o naturalista. Y ese alguien, que seguramente tiene en cuenta todo lo anterior, otro buen día decide que qué mejor idea para dar a conocer a uno de los más bellos y proscritos representantes de la fauna ibérica que recoger y publicar los relatos de un grupo más o menos nutrido de naturalistas y conocedores de la especie. Y ese alguien te pide que participes en ese proyecto, y entonces uno cae en la cuenta de que a lo mejor sí que es un señor que entiende de bichos, o que, como mínimo, intenta transmitir la pasión que siente por la Naturaleza, y decide, con jolgorio y agradecimiento, participar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Y así, he querido imaginarme yo, es como debió nacer la idea de 'Encuentros con lobos'.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una vez leído y digerido todos y cada uno de los relatos que engloba este título acabado de salir de imprenta, llego a varias conclusiones sobre cómo han sido estos encuentros con lobos y cómo los hemos intentado narrar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una primera conclusión ya la he expuesto en el primer parágrafo de esta entrada. Ir a por el lobo, preparar su búsqueda, buscarlo y encontrarlo (o no) es una experiencia que emociona, motiva, produce torrentes de adrenalina, subidones, alegrías, llantos, cursiladas, carcajadas y erizamientos de pelos de distintas partes del cuerpo. Es así. Y así hay que explicarlo. Y así se explica bellamente en todos los relatos. En todos ellos se destila PASIÓN, así, en mayúsculas, respeto y admiración por ese animal tan bello y vilipendiado de la fauna ibérica, tan ansiado, soñado y buscado por los admiradores de la Naturaleza de Península.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Una segunda conclusión al leer el libro. Hubo una persona, una persona admirable, que marcó a toda una generación y que ha supuesto y supone el que aún hoy día el lobo pueda seguir campando por gran parte del territorio ibérico y que su nombre vaya asociado indisolublemente al del gran depredador. Ese alguien fue el Dr. Félix Rodríguez de la Fuente. En la mayoría de los relatos del libro aparece citado directa o indirectamente. Tan honda fue la impronta que Félix consiguió con sus programas, tan intensas eran sus palabras, tan cargadas de dramatismo las escenas en que aparecía el lobo. Estoy convencido de no errar si digo que, como a mi, a muchos naturalistas, al oir hablar del lobo, nos viene a la memoria alguna escena de 'El hombre y la Tierra', acompañada siempre de la tremenda y acertadísima música que compuso el inconmensurable Antón García Abril. Cuánto le debe el lobo a Félix y cuánto de debemos todos a él.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Por último, y para no extenderme más y no aburrir, exponer una última y curiosa conclusión. He encontrado una cierta coincidencia en muchos de los relatos en que se narraban encuentros con lobos. Más en concreto con lobos machos. ¿Todos era enormes, imponentes o soberbios ejemplares? Seguro que sí. <span style="font-size: large;">☺</span></div>
<br />
<br />
P.S.: Vaya. Me olvidó de lo principal. Evidentemente recomiendo mucho la lectura del libro, no sólo para naturalistas o aficionados (no voy decir lo de 'lectura obligada', aquí nadie obliga a nada), sino para todo aquel que quiera entender por qué motiva tanto la observación de uno de los más grandes tesoros faunísticos de toda Europa. Una joya de las que deberíamos estar orgullosos y que debería contar con la gestión adecuada y merecedora de toda atención.<br />
<br />
<br />Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-55592455680237989392016-12-27T06:50:00.001-06:002016-12-27T10:22:51.442-06:00Un petit miracle vermell<div class="mobile-photo">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-y4DfNkafE0o/WGJjtictCMI/AAAAAAAALiU/dQ66QqRWXFcDMr_j3cZ-reS_tiZsF_DwgCK4B/s1600/IMG_20161227_134707-759536.jpg"><img alt="" border="0" height="360" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6368762457047763138" src="https://4.bp.blogspot.com/-y4DfNkafE0o/WGJjtictCMI/AAAAAAAALiU/dQ66QqRWXFcDMr_j3cZ-reS_tiZsF_DwgCK4B/s640/IMG_20161227_134707-759536.jpg" width="640" /></a></div>
<br /> Creuàvem una zona desèrtica de la banya d'Àfrica per una pista de sorra blanca i fina que s'amuntegava en petites acumulacions i que feien anar el vehicle d'un costat a l'altre i a una velocitat molt prudent, aixecant del terra parelles o grupets de gangues de gola groga i xurres de cara negra al seu pas. Eren centenars de quilòmetres quadrats d'una desolació blanquinosa i brillant que feria els ulls, esquitxada pels esquelets grisos de matolls i arbres que algun dia van tenir vida i que ara eren testimonis del poder d'un sol totpoderós i tirà. A excepció d'uns pocs ocells i de nosaltres, que estàvem de pas, no semblava que res ni ningú tingués prou recursos ni mitjans per poder viure en aquell racó del món.<br />
En un moment donat vam adonar-nos d'una petita anomalia de color a l'horitzó, una diminuta forma acolorida immòbil al costat de la carretera. Encara era lluny i el cotxe avançava lentament per la pista mig devorada per les dunes. Avorrits com estàvem, vam començar a fer elucubracions sobre què podia ser aquella forma vermellosa que destacava conspícuament en aquella immensitat. Les hipòtesis eren varies i anaven des de la presència d'una erràtica gasela de Thompson o d'un voltor fins a la hilarant idea de trobar-nos davant un anunci publicitari de Coca-Cola. En cap moment se'ns va acudir que allò que vèiem en aquell paisatge erm i tan poc predisposat a generar vida podria ser un ésser humà.<br />
Poques desenes de metres abans d'arribar a la seva alçada ens vam adonar. Era una persona. Estava embolicada amb la manta vermella dels massai i s'esperava asseguda al marge de la carretera. En apropar-nos vam comprovar en absolut silenci i amb estupor que era una nena petita, d'uns sis o set anys. Es va aixecar quan vam arribar a la seva alçada, se li va il·luminar el rostre amb el somriure més sincer i brillant que m'han ofert mai i va saludar amb la mà. El nostre guia i xofer va continuar conduint com si res. En resposta a la nostra pregunta de si calia aturar-nos per interessar-nos per ella, l'home, sense apartar els ulls de la carretera, ens va contestar que no li calia res, que probablement era una nena que anava tota sola a buscar aigua, segurament a desenes de quilòmetres del seu poblat, un viatge que probablement havia de repetir a diari i que li ocupava tota la jornada. El més probable era que ara estigués, simplement, prenent-se un descans.<br />
Amb el pensament de com algú aparentment tan feble i desprotegit es trobava obligat a reviure aquella situació cada dia ens allunyàvem, sense deixar de mirar enrere i amb el cor que se'ns encongia mentre la seva silueta s'anava diluint. Ella continuava saludant, com un petit miracle vermell en el desert.<br />
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-4010944386866537592016-08-24T10:23:00.002-06:002016-08-24T23:36:03.330-06:00Una guilla al prat<br />
<div style="text-align: justify;">
Em llevo a trenc d'alba. Els altres dormen. Aixeco un pam la finestra de la teulada i escolto i observo els voltants. Hi ha poc bestiar pasturant als petits prats que conformen el domini vital de la <i>casería</i>. Aquestes vaques asturianes, que passen gran part de la seva vida sense gaire contacte amb altres de la seva espècie però que són com un membre més de la família humana, i una somera amb el seu pollí, que encara s'arreceren sota una inmensa alzina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de la plantació d'eucaliptus arriben, més estridents que mai, els gralls d'una cornella. Lluny, els crits semblen trobar el seu eco. Un cargolet refila potent ocult entre els matolls. Aquests matolls, intercalats amb algun peu d'arbre, habitualment una alzina o roure, formen línies de separació entre les diferents parcel·les de pastura, aportant diversitat a la praderia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es congreguen les cornelles a la capçada d'un gran eucaliptus. S'empolainen les plomes negres i brillants, aturant-se de tant en tant per cridar i alertar sobre un perill que, aparentment, només elles veuen. Un reflex vermellós i furtiu entre l'herba. Una vaca aixeca el cap sense deixar de remugar. La guilla, més ben dit, el guillot, una bestiota grossa i corpulenta, apareix trotant tranquil·lament amb el morro enganxat al terra. S'atura, ensuma, dirigeix els grans pavellons auriculars cap endavant i sembla escoltar. No gaire lluny, assegut sobre la paret de pedra seca, un gat negre que competeix en lluentor amb les cornelles se la mira amb aparent tranquil·litat. La guineu fa gest de gratar el terra. No mira al gat. O sí? En realitat sí se'l mira, de cua d'ull. El gat intueix alguna cosa i decideix marxar caminant paret avall, cap al refugi humà, on sap que la guilla no s'atrevirà a seguir-lo. Aquesta ha perdut ara tot interès en el que fos que hi havia al terra, si és que hi havia res, i es mira el gat. Avui s'ha escapat, però sap que algun dia l'enxamparà en un lloc i un moment propicis, quan el zel o la passió per la cacera el duguin lluny del refugi humà. I llavors no li serà tan fàcil esmunyir-se.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-oSCOGOfFEd8/V73IpbokzmI/AAAAAAAAK9I/ROhIlkiR0cgV_womH0pDZUZYIClNivDkACLcB/s1600/upload_-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-oSCOGOfFEd8/V73IpbokzmI/AAAAAAAAK9I/ROhIlkiR0cgV_womH0pDZUZYIClNivDkACLcB/s640/upload_-1.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-37712575979304042122016-06-04T11:02:00.001-06:002016-06-09T13:04:15.942-06:00Ophrys ficalhoana, primera citació a la Selva i a Catalunya<div class="mobile-photo">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-vOJCvRt2HHY/V1MJtZncIUI/AAAAAAAAKeU/QY9DwwCmh-wSDWBRqb1b_vwa869R-4oFwCK4B/s1600/IMG-20160604-WA0000-764025.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6292383779941785922" src="https://3.bp.blogspot.com/-vOJCvRt2HHY/V1MJtZncIUI/AAAAAAAAKeU/QY9DwwCmh-wSDWBRqb1b_vwa869R-4oFwCK4B/s320/IMG-20160604-WA0000-764025.jpg" /></a></div>
<br /> Diversos exemplars de l'abellera Ophrys ficalhoana, orquídia fins ara desconeguda a Catalunya ha estat localitzada a la comarca de la Selva per Josep Barnés.Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-34810091808693713312016-03-04T09:53:00.001-06:002016-03-04T10:07:23.696-06:00Notes de camp: Capvespre a Andújar (i II)<div class="mobile-photo">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9MUqpT9_i4Y/VtmviXBBfyI/AAAAAAAAKKk/WXYx5sxs8SA/s1600/6030601457097622210-724741.jpg"><img alt="" border="0" height="360" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6258226162036735778" src="https://2.bp.blogspot.com/-9MUqpT9_i4Y/VtmviXBBfyI/AAAAAAAAKKk/WXYx5sxs8SA/s640/6030601457097622210-724741.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-pwFJk6eXA9c/Vtmvi9zDsXI/AAAAAAAAKKs/YU2yGyyZg4E/s1600/6165334697869889490-727069.jpg"><img alt="" border="0" height="360" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6258226172447142258" src="https://2.bp.blogspot.com/-pwFJk6eXA9c/Vtmvi9zDsXI/AAAAAAAAKKs/YU2yGyyZg4E/s640/6165334697869889490-727069.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<br /></div>
<br />
El mirador de Mingorramos es troba situat en un petit turó coronat d'afloraments granítics, oferint una bona vista cap al sud de l'extensa devesa. Les roques són força planeres i amples, el que ens permet acomodar-nos per a preparar el pícnic. No hi ha ningú més, no se sent res, tot i que al darrera mateix hi tenim l'estreta carretera local que creua la serralada de nord a sud. Res que no siguin ocells, remor de vegetació o la brisa suau que precedeix la foscor. Davant nostre, alzinar, matollar i clarianes d'herbassars groguencs. A ponent hi ha un ample tallafoc on ja hi ha conills que flairen petites mates abans de pasturar-les amb les orelles ben aixecades. I si vingués el linx aquí a espiar-los? Papallones a la panxa.<br />
<br />
Entrepans, aigua i fruita al costat dels binocles, sempre a mà. Els nens agafen la seva part i s'allunyen uns metres a jugar a paleontòlegs, formant un esquelet de vés a saber quina bèstia primitiva amb branquetes i pedres. Passa un voltor negre a tocar. Enorme. Sentim com talla l'aire. No calen binocles. El seguim amb la vista i veiem com s'atura un centenar de metres més enllà, al nostre darrere, sobre un altre aflorament granític lleugerament més acinglerat on ja hi ha alguns voltors comuns descansant. Alguns d'ells protesten lleument en aterrar el gran voltor sobre una roca apartant als que ja hi eren. Silenci altre cop.<br />
<br />
El sol ja està en la seva recta final. Ballesters i falciots cacen molt alt en un cel que va prenent tons violacis. A cada minut apareixen més cérvols arreu, ajaguts o pasturant, molt mandrosos, movent-se lentament. Més a prop, sobre una tanca de filferro, un parell de polls cridaners de capsigrany són peixats per dos pares que cacen contínuament. No els cal anar gaire lluny, salten des del filat fins al terra i invariablement capturen algun dels abundants ortòpters que campen arreu. Alguns són tan grossos que obliguen als ocells a fer maniobres sobre el filferro de punxes per esquarterar-lo i peixar els pollets. Una mica més enllà hi ha moviments en les branques baixes d'una alzina. Són garses blaves amb un altre ocell de mida similar que en un primer moment no identifiquem. D'entrada ens sembla que pot ser un jove de la mateixa espècie, ja que també l'estan peixant, però quan el podem veure bé descobrim que es tracta d'un jove cucut reial, el qual reclama amb insistència menjar als seus pares adoptius, que també van i venen caçant ortòpters i altres invertebrats. Durant uns minuts em dedico a observar pels voltants d'on es troba el cucut, intentant descobrir algun dels seus veritables pares, els quals el vindran a reclamar per marxar junts cap a l'Àfrica, però no tinc èxit. Probablement sigui massa aviat. No recordo si és gaire habitual que els rabilargos siguin hostatjadors dels cucuts reials, diria que no, ja que aquests prefereixen parasitar nius de garses i rarament ho fan amb altres còrvids. En tot cas és una dada curiosa.<br />
<br />
Desvio la mirada cap al tallafoc. Ara hi ha més conills de diferents edats menjant al costat dels marges. Diria que rosseguen fulles i tiges de caps d'ase i gramínies seques. Els més joves juguen entre ells, graten el terra i es persegueixen. Quan van massa esverats sempre hi ha un adult que els crida l'atenció picant el terra amb les potes posteriors. Els conillets deixen els seus jocs i s'acosten als marges de vegetació, on trobaran refugi en cas de perill.<br />
<br />
Més lluny i per sota nostra els cérvols tenen un comportament peculiar. Tots els exemplars que observem es troben quiets i mirant cap a una direcció determinada. Diria que fins i tot pateixen una certa tensió. Els exemplars més propers a la suposada amenaça comencen una retirada discreta en direcció contrària. La resta continuen atents, amb la mirada fixa i els pavellons auditius orientats cap al davant. No se sent res, tan sols els nostres comentaris xiuxiuejants. La nostra atenció és màxima, amb els binocles encastats als ulls i cremant-nos les pestanyes per intentar saber que està causant aquest neguit als cérvols. Sigui el que sigui, no fa soroll i no es deixa veure. Per tant semblaria que podem descartar que sigui un gos. Podria ser que fos un caçador furtiu, hi ha moltes peces a caçar i la possibilitat de ser enxampat in fraganti sembla remota en un indret tan aïllat i tan poc transitat. Tot d'una els grupets de cérvols que es troben més propers al lloc d'on procedeix l'amenaça giren cua sobtadament i inicien una fugida explosiva. La resta d'animals, més allunyats de l'amenaça o menys porucs, tensen la musculatura visiblement però no es mouen d'on són. Aguantem la respiració sense deixar de mirar. Lluny, al tàlveg, allà on la vall s'estreta i s'enfosqueix, una ombra, un moviment que passa d'un matoll a l'altre. Sento el cor bategant fortament al pit. La resta de cérvols emprèn la fugida i en pocs segons no en queda cap a la vista. Algunes femelles que van amb cries s'aturen un instant quan ja són lluny, en punts alts, i guaiten enrere. Observen, fan un esbufec nerviós i tornen a córrer. El sol ja s'ha post i la llum que queda és un regal que durarà pocs minuts. Per molt que repassem amb la mirada un i altre cop l'indret on ens ha semblat veure l'ombra, no hi tornem a veure res. Pot un linx causar una espantada com aquesta? Era un llop? O tan sols un gos caçador que passeja discretament vingut d'algun cortijo?<br />
<br />
Crepuscle. Decidim tornar abans no sigui negra nit. Això no suposa cap problema pels nens, que abandonen els seus jocs sabent que ara comença el segon safari de la jornada. El més interessant.<br />
<br />
Amb l'arribada imminent de la foscor el bosc mediterrani treu a escena totes les formes animades. L'asfalt s'omple de grans ortòpters que caminen i s'aparten d'un salt al pas del cotxe. Grans coleòpters, aparentment escarabats de Sant Joan o escarabats rinoceront, de vol pesat i rectilini creuen l'aire del capvespre i algun d'ells se'ns cola aparatosament per les finestretes, provocant exclamacions i una aturada forçosa del vehicle per tal de tornar-lo a la llibertat. També voleien infinitat d'arnes de totes les mides, algunes de les quals obliguen als ratpenats que intenten capturar-les a realitzar maniobres acrobàtiques. El nombre de cérvols s'ha multiplicat per deu i ara no tenen cap mirament en quedar-se als marges de la carretera o en creuar-la a pas lent. De tant en tant creua una daina, un mufló o un senglar solitari. Afortunadament la solitària carretera permet una conducció lenta i segura, tant per a nosaltres com per a totes les bèsties que se'ns creuen.<br />
<br />
No deixem de mirar arreu, sobretot allà on les grans roques s'agrupen, formant talaies i amagatalls que ens semblen factibles de ser utilitzades per algun depredador. També ens aturem a l'alçada dels tallafocs, on els conills són especialment visibles. Allà qualsevol matoll, qualsevol roca o qualsevol soc podria ser un linx immòbil esperant la seva oportunitat. En passar sota uns grans pins creua una guineu prima i àgil, probablement un exemplar jove nascut aquesta primavera. En deixar els arbres enrere s'obre el paisatge. Un mussol comú ens mira en estat alerta des d'una roca propera. Uns metres més endavant, un voluminós animal grata la cuneta. En un principi ens sembla que és un senglar, però en acostar-nos els llums del cotxe il·luminen la inconfusible silueta d'un enorme teixó. L'animal sembla ofuscat en la seva feina i no ens para cap mena d'atenció, fet que ens permet contemplar-lo a plaer. Només quan decidim seguir camí i passen pel seu costat, el teixó aixeca el cap per dedicar-nos una curta mirada i tornar a la feina.<br />
<br />
Arribem a les Viñas de Peñallana sense cap més novetat. Però abans d'arribar a casa aquesta serra màgica ens depara una altra sorpresa. Al mig de l'asfalt, ja negra nit, uns petits punts extraordinàriament lluminosos reflexen la llum del cotxe. Són sibocs ajaguts al terra. Un, dos i molt més són els que trobem a mesura que circulem. Alguns romanen incomprensiblement i perillosament quiets, confiats en que el seu críptic plomatge els salvarà de qualsevol perill. Tan sols s'aixequen quan ens veiem obligats a aturar el vehicle i sortir a peu, fent les delícies de tots en poder-los veure a ull nu i de tant a prop. Quina meravella d'ocell.<br />
<br />
Ara sí, tornem a casa a dormir.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-GQANpAOYq1s/Vtmx815j3JI/AAAAAAAAKK8/ncmY1xoK1sc/s1600/1403547285203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-GQANpAOYq1s/Vtmx815j3JI/AAAAAAAAKK8/ncmY1xoK1sc/s640/1403547285203.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-pdGWEcnSCoU/Vtmx9DF3kTI/AAAAAAAAKLA/9DCpQvVWt6A/s1600/1403551302462.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-pdGWEcnSCoU/Vtmx9DF3kTI/AAAAAAAAKLA/9DCpQvVWt6A/s640/1403551302462.jpg" width="640" /></a></div>
<br />Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-85046337611230692292016-02-09T08:00:00.001-06:002016-02-09T08:00:53.886-06:00Notes de camp: Capvespre a Andújar (I)<p class="mobile-photo"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-P9dNgEJWrYE/VrnxFkBM1uI/AAAAAAAAKFU/mCsUHR8jOj0/s1600/6030601335307206322-753887.jpg"><img src="http://2.bp.blogspot.com/-P9dNgEJWrYE/VrnxFkBM1uI/AAAAAAAAKFU/mCsUHR8jOj0/s320/6030601335307206322-753887.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6249291035823625954" /></a></p><p class="mobile-photo"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-EEtUcRLw350/VrnxGcJ-06I/AAAAAAAAKFc/w44CYqtCbHs/s1600/6030601500567601858-756061.jpg"><img src="http://3.bp.blogspot.com/-EEtUcRLw350/VrnxGcJ-06I/AAAAAAAAKFc/w44CYqtCbHs/s320/6030601500567601858-756061.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6249291050892841890" /></a></p><p class="mobile-photo"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-RgoZCG0FlDM/VrnxGzfFUII/AAAAAAAAKFk/4jMvrnrGA-8/s1600/6030601415834996754-758043.jpg"><img src="http://4.bp.blogspot.com/-RgoZCG0FlDM/VrnxGzfFUII/AAAAAAAAKFk/4jMvrnrGA-8/s320/6030601415834996754-758043.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6249291057155362946" /></a></p><p></p> <p>I arriba la tarda. Tot i que el sol és força baix, la calor és ben viva. Un bany a la piscina ajuda a mitigar la sensació constant d'escalfor, si més no durant una estona, que ha imperat tota la jornada. Ara com a mínim hi ha ombres més esteses i no fa mitja basarda quedar-se a ple sol.</p> <p>Hem preparat un sopar de pícnic i ens disposem a repetir un altre safari crepuscular per a observar fauna. Nervis i emoció poc dissimulats, tant en grans com en petits. Hem tingut la gran sort d'allotjar-nos just al costat del centre de visitants del parc, a Viñas de Peñallana, i ens hem proveït de tota la documentació necessària (i de molta de innecessària també, s'ha de reconèixer). A més hem tingut ocasió de parlar llargament amb el personal del centre, gent jove que s'ha entusiasmat en poder respondre a requeriments molt concrets i amb coneixement de causa.</p> <p>Enfilem la carretera en direcció nord, on es troba el Santuari de la Virgen de la Cabeza. A banda i banda s'aixequen les viñas, cases unifamiliars de diferent mides, més o menys ostentoses i sovint dissenyades amb un gust certament especial. Totes amb una petita parcel·la al voltant, generalment amb grans eucaliptus i baladres silvestres que creixen lliurement arreu, barrejant tots plegats els seus aromes d'una manera força subtil en una atmosfera immòbil i forçosament eixuta. Després del trencant que condueix cap a Los Escoriales i l'embassament del Jándula (ruta que tenim pendent per a més endavant), les edificacions desapareixen totalment i ara tot el paisatge que s'observa circulant per la carretera és una extensa devesa d'alzines a banda i banda que s'estenen fins a l'horitzó entre petites planes i turons de modesta alçada.</p> <p>Arribats al pont sobre el riu Jándula decidim fer una aturada per apropar-nos-hi discretament i mirar de sorprendre els mamífers que es comencen a moure amb la fresca. Aquí és un bon indret per deixar el cotxe. La pista, que porta fins a un altre embassament, el de l'Encinarejo, és ampla i molt poc transitada. Estem en una zona molt poc poblada. No se sent cap soroll d'activitat humana. Ni trànsit, ni indústries. Res. El simple fet de tancar la porta del cotxe ja sembla un sacrilegi. Ens quedem aturats durant uns segons observant i parant l'orella per si la nostra sobtada presència ha fet fugit algun dels habitants del bosc. Baixem cap al riu en silenci, atents. L'únic que sentim son les nostres petjades sobre la sorra. Quan t'acostes a un indret ple de vida salvatge ho notes. Hi ha vegetació arreu, calma, i et saps observat per multitud d'ulls en alerta. El Jándula és el típic curs mediterrani ben conservat que sempre té aigua, encara que sigui un estiu sec. I malgrat la sequera i la calor imperant, al riu domina el verd. El bosc de ribera és formidable, amb caducifolis enormes. Freixes, verns, sarges, tamarius i baladres formen una galeria que s'inclina al pas de l'aigua i formen un túnel de vegetació que sembla que vulgui protegir el seu curs. Observant i als pocs minuts d'estar en silenci, comencem a descobrir els elements animats del paisatge. Hi ha conills abeurant en les vores del riu, refugiats entre els matolls que arriben fins a tocar l'aigua. Sobre les roques planes del riu encara hi ha tortugues de rierol, algunes enormes, però la majoria ja són a l'aigua, deixant veure només la punta del caparró mentre agafen aire i observen els voltants. Als nostres peus s'esmuny una serp d'aigua, provocant el pànic entre els capgrossos que pul·lulen en les petites basses que deixa el riu en la seva retirada al disminuir el cabal. Passa un blauet com una espurna blava arran d'aigua. Se senten oriols, les ineludibles garses blaves escridassant-se i granotes verdes que canten mig submergides entre les llenties d'aigua. Lluny, en una raconada discreta del riu, hi ha un bernat pescaire que ens observa. Sobre nosaltres, entre les branques dels caducifolis, hi remenen multitud de petits ocells en silenci. Hi ha teixidors, gafarrons, mallerengues carboneres i blaves i multitud de pinsans i durbecs. Durbecs! Tant confiats i abundants són aquí que ens deixen bocabadats amb la seva presència tan propera. Fem un cop d'ull a les platges de sorra en busca de rastres de llúdriga però no hi ha sort. Les tortugues de rierol salten a l'aigua i el bernat decideix allunyar-se uns metres. Tornem al cotxe. </p> <p>La nostra ruta segueix per la carretera que mena directament al santuari de la Virgen de la Cabeza. El trànsit és molt baix i ens permet circular amb la suficient lentitud com per a estar atents al voltants. Les garses blaves es creuen per davant nostre durant tot el recorregut. Als marges o a poca distància ja es veuen els primers cérvols, majoritàriament femelles, i alguns conills. Arribem al mirador de El Peregrino. Aquest és un bon punt d'observació per fer-se una composició espacial de la serra, una inacabable extensió ondulada coberta de vegetació poc densa, trencada en alguns indrets més abruptes per formacions de roca que s'enlairen modestament. Com a exemple, la propera formació del Castellón de San Miquel, el qual repassem una i altra vegada en busca de ducs o altres rapinyaires. Lluny s'aixeca el Cerro Cabezo, que amb prou feines supera els 600 m d'alçada, i allà mateix es perfila amb claredat el santuari i l'àrea de pícnic que l'envolta.</p> <p>Petits grups de roques granítiques i herbassars, molt esgrogueïts, tot envoltat per alzines, roures de fulla petita, garrics, llentiscles i estepes. Aquest és el paisatge que s'estén des dels nostres peus fins a l'horitzó. Cap soroll d'origen antròpic. La remor constant dels milers de cigales fent la seva. Se senten mascles de perdiu roja cantant. En descobrim algun enfilat en alguna roca i estirant-se tant com pot. Garses blaves arreu, algun gaig. Més properes, mallerengues blaves i carboneres que s'acosten curioses. Ara se sent un picasoques blau llunyà. Rere el cartell informatiu del mirador, a un pam de terra, hi ha un niu de vespes. Van i venen transportant material inidentificable i algunes preses, majoritàriament erugues. Al cel van creuant voltors de manera esparsa. Deuen dirigir-se a les penyes on dormen. Penjada d'un fil invisible, una àliga marcenca fa l'aleta, potser en l'últim intent de caça de la jornada. Molt enlairats, volen falciots negres. Ni rastre de duc al rocam. Ni de linxs, tot i que fa una pinta tremenda de que hi podrien ser uns i altres. De fet, estem convençuts de que hi són, però de que som incapaços de descobrir. Seguim.</p> <p>Als pocs quilòmetres arribem a l'àrea de El Jabalí, un espai a tocar del santuari adequat per estacionar vehicles i amb zona de pícnic. Hi ha una imatge en pedra d'un porc senglar, evidentment. De camí hem vist desenes (o centenars?) de cérvols, de totes les mides i edats. Al marge de la carretera, creuant-la o ajaguts sota les alzines, amb un posat tranquil, com si haguessin estat allà sempre però invisibles a voluntat. També unes poques daines i desenes i desenes de conills. Tots i cada un d'ells ha merescut un comentari o un petit ensurt. Tots esperem alguna espècie més, com qualificar-la?, extraordinària? Els nens han anat enganxats al vidre de les finestres durant tot el recorregut, exclamant-se i meravellant-se. La Maite també, tot i que ella de tant en tant es mig girava per recordar-me que jo havia de mirar la carretera.</p> <p>L'aturada aquí no té cap més interès que estirar les cames, beure i alleugerir altres necessitats fisiològiques. Seguim camí en busca d'un punt més elevat que ens permeti tenir una bona vista mentre sopem.</p> Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-55411900520441198902016-01-19T08:00:00.001-06:002016-01-19T08:00:53.262-06:00Notes de camp: neix el dia a Andújar<p class="mobile-photo"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-p45TX_-Emfw/Vp5BlsXlzCI/AAAAAAAAJ-Q/9LxALJWq30A/s1600/IMG_20160119_145717-753264.jpg"><img src="http://4.bp.blogspot.com/-p45TX_-Emfw/Vp5BlsXlzCI/AAAAAAAAJ-Q/9LxALJWq30A/s320/IMG_20160119_145717-753264.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6241498249403157538" /></a></p><p><br> Sortida de sol a la Sierra de Andújar. Mentre espero que la resta de la família acabi de despertar-se i llevar-se m'assec en una gandula al porxo de la casa on ens estem per gaudir de la curta estona de frescor del dia i d'aquesta albada serrana. La llum va guanyant espais molt lentament, il·luminant en primer lloc les capçades de les alzines sureres, els pins i els eucaliptus que predominen a la petita urbanització, fronterera amb la gran massa forestal mediterrània que s'estén al voltant. De l'interior d'aquestes capçades emeten ja crits les abundants garses blaves, els rabilargos, que d'aquí a pocs minuts ja estaran buscant aliment al terra, al voltant de la petita piscina d'on la nit anterior vam estar salvant d'un ofegament segur a multitud d'invertebrats que s'hi atansaven atrets per les llums dels fanals. Les garses s'afanyaran a aprofitar els que no van superar el trauma o els que han quedat massa dèbils per fugir. Amb ells també baixaran alguns gaigs i unes poques garses comunes, molt més escasses aquí que els seus exòtics parents. Tots ells marxaran escandalitzats quan ens hi acostem nosaltres, per comprovar que no hi ha a l'aigua cap bestiola que necessiti la nostra ajuda. Els dies anteriors havíem auxiliat a gripaus corredors, escarabats rinoceronts, llangardaixos ocel·lats i fins i tot alguna petita serp blanca.</p> <p>Fins fa poca estona encara se sentien xots cantant i un llunyà gamarús cap al nord, cap a la Sierra, i la coral de rossinyols ha estat espectacular, la més nombrosa que he sentit mai. Quan el sol ja ha assolit una alçada mínima com per il·luminar tènuement el terra m'acosto a observar els rastres que les corredisses nocturnes dels mamífers han deixat sobre la sorra fina en la petita explanada que hi ha a l'entrada de la casa. Hi trobo línies de petites petjades dels rosegadors que han creuant ràpidament la clariana. També hi ha rastres de guilla i de teixó pràcticament solapats i acostant-se molt a la casa, probablement atrets per alguna oloreta interessant provinent de la cuina o del pati on hi tenim temporalment les escombraries.</p> <p>Escolto els primers cants dels oriols, també molt abundants, algunes merles, grives i els primers tallarols capnegres, que d'aquí a pocs minuts seran majoria simfònica. Una família de raspinells arriba al til·ler de fulla ampla de davant la casa, plantat suposadament amb la intenció de dotar d'un mínim d'ombra l'explanada. Em quedo immòbil. Els tinc a tocar. Emeten reclams curts i aguts mentre es persegueixen pel tronc, desapareixent i apareixent mentre s'enfilen fent espirals al voltant de la soca.</p> <p>Un capsigrany arriba discretament i s'atura sobre la tanca de filat metàl·lic de la piscina. No triga a ser descobert per les garses blaves, que el persegueixen durant uns metres fins fer-lo fora dels seus dominis. Poc metres més enllà, entre les petites oliveres de la finca veïna, uns quants conills de bosc es retiren a l'espessor del matollar, buscant defugir del sol i dels depredadors. El sol ja és suficientment alt i una àguila calçada de morfo clar ha decidit enlairar-se lentament, descrivint cercles molt amplis sense deixar de mirar mai al terra.</p> <p>Ara esmorzarem i planejarem com passar les hores de màxima calor. Hi haurà temps per a una ruta més o menys cultural, un bany a la piscina i una llarga migdiada després de dinar, per estar frescos i descansats quan arribi al vespre, i poder-nos endinsar en les fascinants muntanyes mediterrànies que ens esperen.</p> <p> </p> Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-63422739627689393052015-09-22T06:39:00.001-06:002015-10-06T10:07:30.322-06:00Fires i programes d'ocells<div class="mobile-photo">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ie3CRXuDMGI/VgFL_LrZDgI/AAAAAAAAJLo/ZQsxQXqhIac/s1600/DSC_0071-764285.jpg"><img alt="" border="0" height="225" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6197318111077142018" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ie3CRXuDMGI/VgFL_LrZDgI/AAAAAAAAJLo/ZQsxQXqhIac/s400/DSC_0071-764285.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-wJCqDLIZmfk/VgFL__pujkI/AAAAAAAAJLw/TAjdV2jxvzg/s1600/DSC_0074-767281.jpg"><img alt="" border="0" height="225" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6197318125028806210" src="http://1.bp.blogspot.com/-wJCqDLIZmfk/VgFL__pujkI/AAAAAAAAJLw/TAjdV2jxvzg/s400/DSC_0074-767281.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8nMOj2XSgeU/VgFMAuhHisI/AAAAAAAAJMA/PCFCUDGJlKM/s1600/DSC_0072-769736.jpg"><img alt="" border="0" height="225" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6197318137609161410" src="http://1.bp.blogspot.com/-8nMOj2XSgeU/VgFMAuhHisI/AAAAAAAAJMA/PCFCUDGJlKM/s400/DSC_0072-769736.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-jUXqKOk0jss/VgFMBLgC1YI/AAAAAAAAJMM/KiQgI_R1pHg/s1600/IMG-20150920-WA0016-772557.jpg"><img alt="" border="0" height="171" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6197318145389286786" src="http://2.bp.blogspot.com/-jUXqKOk0jss/VgFMBLgC1YI/AAAAAAAAJMM/KiQgI_R1pHg/s400/IMG-20150920-WA0016-772557.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="mobile-photo">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-gTXa6drt8GI/VgFMCHZi6XI/AAAAAAAAJMY/VV4RC74B2o0/s1600/IMG-20150920-WA0015-775735.jpg"><img alt="" border="0" height="300" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6197318161468156274" src="http://2.bp.blogspot.com/-gTXa6drt8GI/VgFMCHZi6XI/AAAAAAAAJMY/VV4RC74B2o0/s400/IMG-20150920-WA0015-775735.jpg" width="400" /></a></div>
<br /> El Delta<br />
Arribem al Delta en aquella hora delicada en què el sol regala paisatges pintats en horitzontal. Un cel que havia estat exclusivament blau ara pren tonalitats vermelloses i violetes, que il·luminen camps coberts per espigues d'arròs i d'altres on la collita ja s'ha produït (o s'ha perdut per l'indesitjable caragol poma). Arreu hi ha ocells. Alenteixo la velocitat del cotxe instintivament per mirar de no perdre detall, però m'han d'advertir de que la concentració en la conducció ha de ser total o anirem de pet a algun rec. Faig bondat. Però mirant de cua d'ull.<br />
Desenes de martinets blancs i esplugabous distribuïts aquí i allà en petits grups, acompanyats per solitaris bernats pescaires i per escamots de capons reials. Gavines rialleres i gavians de potes grogues sobrevolant constantment el cel, alguns fumarells carablancs en vol baix sobre els recs. De tant en tant creua la carretera alguna cuereta blanca, migradora o de les que ja es quedaran a hivernar, o un blauet de colors impossibles de descriure a aquella hora. En l'horitzó, planer i inabastable, un estol d'estornells dona vida a un núvol aparentment capritxós amb una coreografia exquisida.<br />
Un cop allotjats ens permetem (frisem per sortir!) fer una curta escapada a la propera platja de Riumar, la qual acaba sent més curta del previst per l'atac massiu i constant dels mosquits. Cap observació ornítica a destacar.<br />
<br /> Ocells i arrossos<br />
El familybirder, si vol actuar com a tal, es caracteritza per la seva paciència inesgotable i per prioritzar en paral·lel el benestar familiar i l'observació d'ocells. Havent esmorzat, i d'acord amb la família d'amics que ens acompanyava, decidim anar cap al hemidelta sud, cap a la Tancada i el Trabucador, a prop de la zona on es celebra el Delta Birding Festival, el nostre destí final.<br />
A la Tancada ja hi ha força contingents agrupats d'ànecs (xibecs, collverds, grisets,...) i de fotges. Balses de centenars d'ocells en la llunyania de la làmina d'aigua i fines línies rosades allà on s'agrupen els flamencs. Ens crida l'atenció, però, el gran nombre d'orenetes de ribera que tenim al darrera, entre les dunes de la platja. S'assolellen sobre la sorra prenent banys de sol amb evident plaer i de tant en tant s'envolen uns metres cap a la llacuna a caçar mosquits, acompanyades de miler d'orenetes comuns (vulgars em sona pejoratiu). Al Trabucador no hi ha gaire ocell. Un grapat de xatracs becllargs pescant, un parell de remena-rocs, pigres, corriols camanegres i poca cosa més.<br />
S'acosta l'hora de dinar i la idea era fer-ho a la fira mateix, però hi ha tal quantitat de visitants que la zona d'aparcament està col·lapsada i els cotxes s'alineen a banda i banda de l'estreta carretera. L'aglomeració és previsible a la fira, per la qual cosa enfilem cap a l'Encanyissada per reagrupar-nos i decidir un pla B. Abans hem fet una curta aturada en un marge per discutir-ho, i aprofitar per fer un cop d'ull a les antigues salines i a les làmines d'aigua més properes. Territs menuts, corriols camanegres, gamba verda, xivita i dos xatracs grossos que es dirigeixen en línia recta cap a la fira. Seria remarcable que ningú d'allà els veiés. Acabem dinant variades especialitats d'arrossos al Poblenou del Delta. Tots ells dignes d'elogis diversos.<br />
El Delta Birding Festival<br />
I després de dinar (i de que els nens facin migdiada!), ara sí, cap al Delta Birding Festival a MonNatura. Tot el dia que ho constatem i ho comentem, el Delta està ocupat per ornitòlegs i és agradable veure tanta gent dedicada a l'observació d'ocells, compartint espai, observacions i inquietuds. També és esperançador, ja que és de suposar que la majoria d'ells (no tots, malauradament) seran sensibles a les polítiques de protecció de la natura i les exigiran a qui tingui potestat d'administrar-les. Hi ha expositors de material òptic, d'editorials, d'agències de birding i d'altres productes relacionats amb aquest món, tots amb la legítima intenció de vendre els seus productes. Una fira ben normal, vaja.<br />
Però aquí el que és important és la gent. Deixant de banda les congregacions de gurús, de les vaques sagrades de l'ornitologia, aquesta sembla la fira de l'ocellaire aficionat, del que comença, del que s'emociona veient un estol de flamencs proper i que no té ni puta idea (ni falta que fa) de com és la rectriu externa d'un aligot vesper de 2on any o de si és vàlida o no la descripció d'una nova espècie de gamarús al desert africà. Aquí es ve o s'hauria de venir a descobrir una perspectiva nova de la natura o a relacionar-te amb aquells que som com tu, gent que surt al camp a gaudir i a emocionar-se amb l'observació d'ocells, deixant de banda la competició, les llistes i la cerca frenètica de rareses.<br />
Bon ambient, molts coneguts i retrobaments en aquesta única jornada que hem viscut al DBF.<br />
<br /> Tocats de l'ala<br />
I per acabar, el motiu de la nostra visita al DBF: la presentació del nou programa que TV3 dedica als ocells i als ocellaires, 'Tocats de l'ala'.<br />
A priori, qualsevol programa de televisió que es plantegi divulgar la natura més propera ja ha de ser ben rebut, però, si a més, es planteja fer-ho d'una manera didàctica, entenedora i dirigida a tots els públics, ens hem de felicitar. I així és. L'acollida per part dels assistents a la presentació del programa va ratllar l'eufòria col·lectiva, suposo que afavorida per l'immillorable entorn, l'ambient de bon rotllo, el sol, el vi i els arrossos a banda ingerits prèviament.<br />
El programa mostrarà en cada capítol un espai natural diferent, un grapat d'espècies d'ocells característics d'aquest espai i les aventures i desventures d'una sèrie de personatges més o menys aficionats a l'observació d'ocells. A més, hi haurà consells sobre com apropar-se a aquest món de l'ornitologia amateur, cosa que a vegades pot ser dificultós per la visió sovint elitista o massa friki que és té d'aquesta afició.<br />
Algunes crítiques al programa van encaminades cap a la temuda massificació del medi natural i a que les actituds d'alguns nouvinguts a l'afició no es comportin amb el respecte necessari cap als ocells, posant en perill espècies i hàbitats que es troben en situació delicada. Evidentment això seria un perill, però això ja està previst i s'han pres mesures per a que això no passi (hem de tenir en compte que l'Institut Català d'Ornitologia revisa tots i cada un dels capítols).<br />
Proposo mirar-ho des de l'altra vessant. Un programa divulgatiu i on s'estableixin uns valors i una ètica ornitològica pot contribuir a fer pujar una afició que prioritza precisament la conservació de la fauna i dels seus hàbitats. Cal crear escola. L'ornitologia i el naturalisme en general no han de ser excloents, no han de ser vistos com activitats o actituds d'una minoria que no accepta cap intromissió. Seria ridícul. El coneixement de l'entorn natural ha d'anar calant en la societat en general, ha de consolidar-se com una manera de ser i d'actuar, no ha de ser una moda passatgera ni tampoc convertir-se en una ridícula competició per veure qui és més ocellaire que els altres. Aquí no hi ha ídols a seguir, no hi ha campions de curses de muntanya als que voler imitar, convertint-se en una caricatura antipàtica i patètica. Es tracta, simplement, de respectar.<br />
Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33528423.post-20823083818976094342015-09-18T07:10:00.001-06:002015-09-18T07:10:31.734-06:00Birding a la Jacetània<p class="mobile-photo"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-X-D_I-8CTXs/VfwNSLjcckI/AAAAAAAAJKk/i9Idt8VNHxc/s1600/DSC_0049-731735.jpg"><img src="http://3.bp.blogspot.com/-X-D_I-8CTXs/VfwNSLjcckI/AAAAAAAAJKk/i9Idt8VNHxc/s320/DSC_0049-731735.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6195841793345221186" /></a></p><p class="mobile-photo"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-zU8dqRz8I_0/VfwNS_3gnnI/AAAAAAAAJKs/xp3Q1k3JZVU/s1600/DSC_0032-734436.jpg"><img src="http://2.bp.blogspot.com/-zU8dqRz8I_0/VfwNS_3gnnI/AAAAAAAAJKs/xp3Q1k3JZVU/s320/DSC_0032-734436.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6195841807388024434" /></a></p><p class="mobile-photo"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-xL7wfh-p1so/VfwNTbxWelI/AAAAAAAAJK4/yQ1PJfKDMek/s1600/DSC_0021-737130.jpg"><img src="http://2.bp.blogspot.com/-xL7wfh-p1so/VfwNTbxWelI/AAAAAAAAJK4/yQ1PJfKDMek/s320/DSC_0021-737130.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6195841814878386770" /></a></p><p class="mobile-photo"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-mDM5vEAG-K8/VfwNUKyIlfI/AAAAAAAAJLE/-vjj4JTbFg8/s1600/DSC_0004-739536.jpg"><img src="http://3.bp.blogspot.com/-mDM5vEAG-K8/VfwNUKyIlfI/AAAAAAAAJLE/-vjj4JTbFg8/s320/DSC_0004-739536.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_6195841827498137074" /></a></p><p><br> Birding a la Jacetània, Pirineu d'Osca</p> <p>Ara que encara tinc fresca la darrera visita a Jaca i la seva comarca, uns curts apunts que volen ser orientatius per conèixer alguns indrets per anar a observar ocells basats en la meva experiència a la zona.</p> <p>Hi ha molta informació arreu, tant a internet com en guies impreses i altres. Al portal www.birdingpirineos hi trobareu molta informació i itineraris ornitològics.</p> <p>Comento breument els que conec. De fet, a tota la comarca, vagis on vagis, es van veient ocells arreu, sobretot rapinyaires en vol. Depenent de l'època de l'any: milans negres i reials, àguiles calçades, marcenques, aligots i voltors. També les cornelles i els corbs s'observen arreu.</p> <p> </p> <p>Selva de Oza</p> <p>A la vall d'Echo. És una de les àrees més turístiques i visitades, per tant, en temporada alta, hi ha perill de massificació. És una zona molt bona per picot garser blanc i negre i passeriformes forestals. També hi ha citacions de picot garser dorsiblanc (espècie que no he observat mai aquí). Als prats de la vall, on hi transcorre el riu Aragón Subordán, és fàcil de localitzar escorxador, còlit gris, grasset de muntanya, merla d'aigua i altres. I els cims estan sempre sobrevolats per voltors i, molt sovint, per trencalòs. Recomanacions: triar un grup d'espècies i dedicar-hi una bona caminada, ja sigui per les valls, cims o a l'interior dels esplèndids boscos. Els camins estan ben senyalitzats.</p> <p> </p> <p>San Juan de la Peña</p> <p>Un altre indret intensament visitat. L'altiplà, on es troba el monestir nou, és la millor zona per observar ocells. Hi sobrevolen milans, marcenques, voltors i aufranys, i la pineda, amb alguns peus destacables, és refugi de petits ocells forestals (molt fàcil d'observar el picasoques blau). Recomanació: si no és temporada de màxima afluència, fer una caminada per l'altiplà per zones allunyades de les àrees de pícnic.</p> <p> </p> <p>Astún</p> <p>Astún i Somport són llocs bons per observar espècies d'alta muntanya. S'hi arriba bé amb cotxe i des dels mateixos aparcaments ja se'n poden observar algunes. Molt fàcils d'observar són la merla roquera, el còlit gris, el passarell i el grasset de muntanya, entre altres. A les zones més altes, voltor, trencalòs i és un bon punt per veure àguila daurada. Recomanació: aprofitar el telecadira i pujar als ibons més propers, augmentant les possibilitats de trobar alguna espècie més difícil, com ara la perdiu blanca (què tampoc he vist mai aquí).</p> <p> </p> <p>Aísa</p> <p>Probablement la vall més maca de tota la comarca. Els pobles de Borau i Aísa mateix mereixen una visita especial. Tota la vall es pot recórrer amb vehicle tipus turisme, ja sigui des de Castiello de Jaca com des de Jaca mateix. Per observar ocells crec que és millor opció fer-ho des de Jaca, ja que l'itinerari transcorre per petites planes agrícoles que són molt productives ornitològicament parlant. Molts rapinyaires. Depenent de l'època: milans, voltors, aligots, esparver cendrós, falcó mostatxut, calçada, marcenca,... També molts alàudids i fringíl·lids. I crec que ha de ser un bon indret per a ocells hivernants d'espais oberts. La carretera segueix Aísa enllà, cap al nord, fins arribar a el Rigüelo, ja en plena muntanya pirinenca. A partir d'aquí es pot seguir a peu entre el riu, boscos d'alta muntanya i àrees rocalloses fins a arribar als Llanos de Napazal, on el paisatge és absolutament espectacular. Tota la zona és rica en ocells forestals i d'alta muntanya (pardal de bardissa, mallerengues, còlit gris, merla roquera, gralla de bec vermell,...), en època de migració de tardor hem vist centenars d'ocells a la zona, des de tallarols i tallaretes fins a mastegatatxes i papamosques. Crec que la zona de Napazal i les faldes de les muntanyes més properes han de ser zones bones per a perdiu blanca, però no ho he pogut comprovar. També crec que s'hi pot trobar pela-roques a la zona.</p> <p> </p> <p>Canal Roya</p> <p>A Candanchú. Hi ha zona d'aparcament a la dreta de la crta., on comença l'itinerari que puja resseguint el transcurs del riu. Es creua una zona de boscos, prats, cingles i faldes de muntanya de gran bellesa, molt atractiva paisatgísticament i amb moltes espècies forestals i típiques de matollar. Àguiles calçada i daurada, trencalòs, gralla de bec vermell, hortolà,... No descarto pela-roques en els cingles. És relativament fàcil observar esquirols i marmotes.</p> <p> </p> <p>La Garcipollera</p> <p>Àrea forestal de repoblació. Avorrida, basant-me en la meva experiència. Molta mallerenga petita, bruel i altres passeriformes forestals típics de coníferes. El riu tampoc ofereix gaire res. Acín és maco, i a partir d'aquí no he pujat més, potser és diferent i ofereix més interès ornitològic, però jo ho desconec. En teoria és bona zona per observar picots negre, verd i garser gros.</p> <p> </p> <p>Villanúa</p> <p>El municipi ofereix diverses rutes de senderisme que són totalment compatibles amb el birding. Per allà passa un tram del camí de Sant Jaume. Es pot fer el recorregut des de Villanúa a Canfranc, entre paisatges agradables i al costat del riu. Es poden observar tots els rapinyaires esmentats anteriorment, així com tallareta vulgar i cuallarga, mastegatatxes en migració, cuerete torrentera i merla d'aigua al riu i altres espècies. La Cueva de las Güixas és espectacular i s'hi poden trobar quatre espècies de rat-penats (de ferradura gran, de ferradura petit, mediterrani i de cova).</p> <p> </p> <p>Foces de Biniés i Sigüés</p> <p>Suposo que hi deu haver itineraris per fer a peu per la zona, però no estan senyalitzats ni publicitats. La carretera els creua de nord a sud. La foz de Biniés té un parell de punts on deixar el cotxe per baixar i fer un cop d'ull. Voltors i poca cosa més. A l'hivern es pot provar sort amb el pela-roques. La foz de Sigüés no ofereix cap punt per aturar-se a observar. Es poden visitar si venen de passada, però crec que prioritzaria altres zones. (la foz de Burgui, ja a territori navarrés però a pocs quilòmetres de Sigües, sí que està condicionada per a visitar-la caminant i té més interès faunístic).</p> <p>Imatges: <br> Aísa, passat el Rigüelo<br> Camí de la Canal Roya<br> Mirador al nord de Biniés<br> Acín, a la Garcipollera</p> Alfonshttp://www.blogger.com/profile/11448066655325188037noreply@blogger.com0