dimecres, 20 de setembre de 2006

Fauna: Mamífers de la Selva I (insectívors)

CLASSE MAMMALIA

ORDRE INSECTIVORA


Família Soricidae

Musaranya cua-quadrada (Sorex araneus)
Espècie de requeriments eurosiberians. La seva àrea de distribució a la Selva sembla restringida a alguns sectors del Montseny i les Guilleries més humides, en ambients frescos propers a rouredes i fagedes.

Musaranya menuda (Sorex minutus)
Escassa i molt localitzada en cotes altes del Montseny, en ambients oberts i frescos d'ecotó.

Musaranya d'aigua mediterrània (Neomys anomalus)
Se'n desconeixen amb certesa la seva distribució a la comarca. Ha estat trobada al Montseny (Arrizabalaga, et al. 1986).

Musaranya comuna (Crocidura russula)
Freqüent i àmpliament distribuïda a tota la comarca. Es tracta probablement del representant de la seva família més abundant. Tot i que assoleix densitats més elevades als ambients mediterranis, arriba fins a les serralades de l'interior, on es localitza a les vessants més assolellades.

Musaranya nana (Suncus etruscus)
Espècie de requeriments mediterranis present a tota la comarca, si bé escasseja o es troba absent d'algunes valls humides de l'interior. Abundant en els paisatges en mosaic de la plana, on s'alternen els camps de conreu amb marges, pinedes i alzinars.


Família Talpidae

Talp (Talpa europaea)
Present a tota la comarca, si bé és més freqüent a les serralades de l'interior, on són més freqüents els boscos humits (rouredes i fagedes) i els prats de pastura. També és present en alguns sectors de la plana i rareja a la franja litoral, on sembla que només és present a les valls més humides.


Família Erinaceidae

Eriçó fosc (Erinaceus europaeus)
Espècie àmpliament distribuïda a la comarca, present tant al litoral com a la muntanya interior, si bé les majors densitats sembla assolir-les a la plana, on l'estructura del paisatge en mosaic (espais agrícoles, boscos illa i petits turons) constitueix un hàbitat idoni. Pateix una considerable mortalitat degut a causes antròpiques, especialment atropellaments, i una regressió distribucional deguda a l'alteració de l'hàbitat.

Eriçó clar (Athelerix algirus)
Molt més escàs i localitzat que l'eriçó fosc. Es troba present en baix nombre a tota la franja litoral, patint especialment la pèrdua d'hàbitat deguda a l'alta antropització d'aquest espai.


Bibliografia:
ARRIZABALAGA, A. MONTAGUD, E. & GONSÀLBEZ, J. (1986). Introducció a la
biologia i zoogeografia dels petits mamífers (Insectívors i Rosegadors) del Montseny
(Catalunya). Ed. Generalitat de Catalunya, CIRIT, Barcelona.


Text: Alfons Delgado
Fotografies: Javier Romera


Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...