dimecres, 31 de març de 2010

L'Àrea d'Espais Naturals edita un tríptic sobre l'impacte del senglar i les precaucions que cal tenir

La població de senglars (Sus scrofa), un animal salvatge molt freqüent en els nostres parcs, ha augmentat força en els darrers anys en els nostres espais naturals (es calcula que n'hi ha uns 6 per cada 100 hectàrees). Per aquest motiu, l'Àrea d'Espais Naturals ha editat un tríptic sobre l'impacte del senglar i les precaucions que cal tenir en trobar-se'n.

L'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona fa el seguiment dels senglars a diversos dels espais de la Xarxa de Parcs Naturals, com ara el Parc Natural del Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc de Collserola i el Parc del Garraf. Al tríptic, es parla dels perjudicis que porta l'augment de senglars, que surten dels seus hàbitats, s'explica que es fan batures com a activitats correctores i s'ofereixen recomanacions en cas de trobar-se senglars o batudes.

Font de la informacióÀrea d'Espais Naturals

Tríptic sobre el senglar [pdf] (Un document força insuls, bàsicament recomana no donar de menjar als porcs i sobretot no molestar als caçadors)

dilluns, 29 de març de 2010

Observacions ornitològiques 28-03-10

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 8 ex. (mínim)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 ex.
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 5 ex.
Agró blanc (Egretta alba), 1 ex.
Ànec domèstic (Anas platyrhynchos ssp. domestica), 2 ex.
Xarxet comú (Anas crecca), 23 ex.
Xarrasclet (Anas querquedula), 1 mascle
Àguila marcenca (Circaetus gallicus), 1 ex.
Aligot comú (Buteo buteo), 6 ex.
Esparver vulgar (Accipiter nisus), 1 ex.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus), 1 mascle i 1 femella
Milà negre (Milvus migrans), 7 ex.
Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 2 ex.
Fotja (Fulica atra), 2 ex.
Cames-llargues (Himantopus himantopus), 1 ex.
Corriol petit (Charadrius dubius), 16 inds.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 33 ex.
Valona (Tringa glareola), 1 ex.
Xivita (Tringa ochropus), 11 ex.
Picot garser petit (Dendrocopos minor), 3 ex.
Titella (Anthus pratensis), 4 ex.
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 3 ex.
Cuereta groga (Motacilla flava), 7 ex.
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), 1 mascle
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), 2 ex.
Tallareta vulgar (Sylvia communis), 1 femella
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), 12 ex. (mínim)
Verderola (Emberiza citrinella), 1 femella
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 4 ex.

Observador: Miquel Vall·llosera

Observacions ornitològiques 28-03-10

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 8 ex. (mínim)
Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 ex.
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 5 ex.
Agró blanc (Egretta alba), 1 ex.
Ànec domèstic (Anas platyrhynchos ssp. domestica), 2 ex.
Xarxet comú (Anas crecca), 23 ex.
Xarrasclet (Anas querquedula), 1 mascle
Àguila marcenca (Circaetus gallicus), 1 ex.
Aligot comú (Buteo buteo), 6 ex.
Esparver vulgar (Accipiter nisus), 1 ex.
Arpella vulgar (Circus aeruginosus), 1 mascle i 1 femella
Milà negre (Milvus migrans), 7 ex.
Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 2 ex.
Fotja (Fulica atra), 2 ex.
Cames-llargues (Himantopus himantopus), 1 ex.
Corriol petit (Charadrius dubius), 16 inds.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 33 ex.
Valona (Tringa glareola), 1 ex.
Xivita (Tringa ochropus), 11 ex.
Picot garser petit (Dendrocopos minor), 3 ex.
Titella (Anthus pratensis), 4 ex.
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 3 ex.
Cuereta groga (Motacilla flava), 7 ex.
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus), 1 mascle
Boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon), 2 ex.
Tallareta vulgar (Sylvia communis), 1 femella
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), 12 ex. (mínim)
Verderola (Emberiza citrinella), 1 femella
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 4 ex.

Observador: Miquel Vall·llosera

Verdum (Carduelis chloris)



Fotografia d'Alba Zapata, Cassà de la Selva

Masies de les Guilleries i el Collsacabra


Un blog esplèndid sobre un impressionant patrimoni arquitectònic, ètnic i humà que se'ns va de les mans.

http://llbalasch.blogspot.com/

Masies de les Guilleries i el Collsacabra

Un blog esplèndid sobre un impressionant patrimoni arquitectònic, ètnic i humà que se'ns va de les mans.

http://llbalasch.blogspot.com/

Còlit gris i cuereta groga




Fotografies de David Butterfield: Una d'un mascle de cuereta groga (Motacilla flava) i dues d'un mascle de còlit gris (Oenanthe oenanthe), tots al l'Estany de Sils el 23-03-10.

Còlit gris i cuereta groga




Fotografies de David Butterfield: Una d'un mascle de cuereta groga (Motacilla flava) i dues d'un mascle de còlit gris (Oenanthe oenanthe), tots al l'Estany de Sils el 23-03-10.

Ophrys sphegodes


Prop d'un centenars d'exemplars a Caldes de Malavella. Primera floració d'enguany coneguda a la comarca.

Observació i fotografia: Josep Barnés

dijous, 25 de març de 2010

Calabruixes (Muscari neglectum)


Primeres calabruixes en flor a Sant Climent d'Amer.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado

Primers falciots

Falciot negre (Apus apus), Sant Feliu de Buixalleu, ≥3 individus, dimecres 24 març 2010, David Caballé Ferrán, primera observació prenupcial a la comarca.

Font: www.ornitho.cat

Darreres observacions ornitològiques 23-03-10

23-03-10, Freddy Rivas

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 2exs

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5exs

Martinet blanc (Egretta garzetta), 40exs

Esplugabous (Bubulcus ibis), 90exs

Agró blanc (Egretta alba), 1ex (fotografia)

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 15exs

Xarxet (Anas crecca), 35exs

Xarrasclet (Anas querquedula), 3exs (2 mascles i 1 femella.)

Milà negre (Milvus migrans), 1ex

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), 1ex. mascle

Xivita (Tringa ochropus), 4exs

Becadell (Gallinago gallinago), 5exs

Gavià de potes grogues (Larus michahellis), 2exs

Gavina vulgar (Larus ridibundus), 1ex

Cuereta groga (Motacilla flava), 2exs

Darreres observacions ornitològiques 23-03-10

23-03-10, Freddy Rivas

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 2exs

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5exs

Martinet blanc (Egretta garzetta), 40exs

Esplugabous (Bubulcus ibis), 90exs

Agró blanc (Egretta alba), 1ex (fotografia)

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 15exs

Xarxet (Anas crecca), 35exs

Xarrasclet (Anas querquedula), 3exs (2 mascles i 1 femella.)

Milà negre (Milvus migrans), 1ex

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), 1ex. mascle

Xivita (Tringa ochropus), 4exs

Becadell (Gallinago gallinago), 5exs

Gavià de potes grogues (Larus michahellis), 2exs

Gavina vulgar (Larus ridibundus), 1ex

Cuereta groga (Motacilla flava), 2exs

dimecres, 24 de març de 2010

Arriben els cames llargues

Ja han arribat els cames llargues (Himantopus himantopus). El dia 20 de març se n'observen 3 exemplars (Montserrat Pérez, www.ornitho.cat).

Aquesta limícola és habitual i freqüent durant la primavera a l'Estany. Alguna temporada ha intentat la nidificació a la zona però només ho ha aconseguit en una ocasió.

Arriben els cames llargues

Ja han arribat els cames llargues (Himantopus himantopus). El dia 20 de març se n'observen 3 exemplars (Montserrat Pérez, www.ornitho.cat).

Aquesta limícola és habitual i freqüent durant la primavera a l'Estany. Alguna temporada ha intentat la nidificació a la zona però només ho ha aconseguit en una ocasió.

Ànec mandarí a l'Estany

Una altra espècie exòtica a l'estany de Sils. En aquest cas un mascle d'ànec mandarí (Aix sponsa) observat el dia 21 de març per en Joaquim Ball·llosera (font: www.ornitho.cat).

L'ànec mandarí és una anàtida d'aparició regular a l'Estany, on se sol veure generalment en parelles o individus solitaris durant els pasos migratoris, especialment durant la primavera.

Ànec mandarí a l'Estany

Una altra espècie exòtica a l'estany de Sils. En aquest cas un mascle d'ànec mandarí (Aix sponsa) observat el dia 21 de març per en Joaquim Ball·llosera (font: www.ornitho.cat).

L'ànec mandarí és una anàtida d'aparició regular a l'Estany, on se sol veure generalment en parelles o individus solitaris durant els pasos migratoris, especialment durant la primavera.

Censos Torlits a la plana de la Selva: es busquen col·laboradors


Després de la bona experiència que vam tenir l'any passat amb el cens de torlits, aquest any tenim pensat repetir-ho. Tenim pensat seguir amb la mateixa metodologia que l'any passat, amb la intenció que es converteixi en un seguiment a mig (i si pot ser llarg, millor) termini.

Si ho recordeu era fer un màxim de 5 punts d'escolta cada nit, començant a la posta de Sol. Tot igual, menys un parell de coses que creiem que poden millorar força el resultat: la primera, que dèiem de fer el cens dues vegades a la mateixa primavera, una l'última setmana d'abril, i l'altra l'última setmana de juny. L'any passat només en vam fer un, l'última de juny.

La idea de fer-ne dos és perquè en una mateixa primavera l'hàbitat pot canviar molt en poc temps, perquè en un mes i poc un camp llaurat es pot convertir en un blat de moro de dos metres i al revés, un sembrat de cereal es pot convertir en rostoll o en llaurat. I aquests canvis creiem que poden influir molt en on es trobin els torlits en cada moment. Ben pensat tampoc és tant fer un parell de nits al camp en comptes d'una i prou, no? De totes maneres si només en puguéssiu fer una ens ho digueu i cap problema.

Recordeu que el torlit és un dels ocells més amenaçat (si no el que més) dels que crien a la Selva i el Gironès, i que aquesta feina ha d'ajudar a millorar el que en sabem... de fet fa pocs anys que ni tan sols sabíem que n'hi criessin!

Quim Vilagran i Josep Rost, coordinadors


Per més informació contacteu a alfonsdg@gmail.com

dimarts, 23 de març de 2010

El Torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva


En Josep Rost va tenir l'ànim i l'empenta necessaris per involucrar-nos en la realització d'aquest article, que apareixerà en breu en l'edició impresa del nou número de la Revista Catalana d'Ornitologia (i suposo que en format digital en el blog de la mateixa revista).
La "descoberta" fa alguns anys d'una població reproductora de torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva va fer-nos revisar l'estatus d'aquesta espècie a la zona. Es tracta d'una colonització o d'una població relicte? Cal plantejar-se la protecció de determinades zones per afavorir la conservarció de l'espècie en una zona cada cop més degradada?
Podeu trobar un resum aquí:

http://revistacatalanaornitologia.blogspot.com/

El Torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva


En Josep Rost va tenir l'ànim i l'empenta necessaris per involucrar-nos en la realització d'aquest article, que apareixerà en breu en l'edició impresa del nou número de la Revista Catalana d'Ornitologia (i suposo que en format digital en el blog de la mateixa revista).
La "descoberta" fa alguns anys d'una població reproductora de torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva va fer-nos revisar l'estatus d'aquesta espècie a la zona. Es tracta d'una colonització o d'una població relicte? Cal plantejar-se la protecció de determinades zones per afavorir la conservarció de l'espècie en una zona cada cop més degradada?
Podeu trobar un resum aquí:

http://revistacatalanaornitologia.blogspot.com/

El Torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya

En Josep Rost va tenir l'ànim i l'empenta necessaris per involucrar-nos en la realització d'aquest article, que apareixerà en breu en l'edició impresa del nou número de la Revista Catalana d'Ornitologia (i suposo que en format digital en el blog de la mateixa revista).
La "descoberta" fa alguns anys d'una població reproductora de torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva va fer-nos revisar l'estatus d'aquesta espècie a la zona. Es tracta d'una colonització o d'una població relicte? Cal plantejar-se la protecció de determinades zones per afavorir la conservarció de l'espècie en una zona cada cop més degradada?
Podeu trobar un resum aquí:

http://revistacatalanaornitologia.blogspot.com/

Falcó pelegrí

 
 Un mascle de falcó pelegrí (Falco peregrinus) en vol sobre Aiguaviva de Gironès. Porta una ocell a les potes, probablement un estornell (Sturnus sp.).
 
Observador: Alfons Delgado-Garcia
 

Activitats a la Tordera

Èxit de les activitats dutes a terme aquest cap de setmana passat a la desembocadura de la Tordera. Llegiu la crònica i veieu les imatges al blog de la natura a la Baixa Tordera.

http://natura-tordera.blogspot.com/

diumenge, 21 de març de 2010

Les carpes tornen a l´estany de Sils després de treure-les per millorar l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/21/comarques-carpes-tornen-lestany-sils-despres-treureles-millorar-laigua/394848.html

La llacuna principal i alguns camps ja estan inundats després que s'assequessin a l'estiu

E.BATLLE

L'estany de Sils torna a tenir carpes a les seves aigües i en concret observadors de la zona humida ja n'han detectat a la llacuna principal. Això, segons expliquen, es deuria al fet que en alguna zona la sèquia hauria sortit de mare i, per tant, haurien connectat amb la llacuna i, per tant, la fauna -les carpes- també hi hauria anat a desembocar.

Les carpes havien desaparegut de la llacuna perquè aquest estiu quan es va fer la dessecació de l'Estany se les va treure, en total se'n van eliminar més de 600 quilos amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua i també perquè s'hi instalessin nous amfibis i flora en aquella zona.
Un dels signes evidents que les carpes s'hi començaven a instal·lar i que ja era present fa uns dies, explica un dels naturalistes que visita l'Estany, és la presència de corb marí. La presència d'aquesta espècie és "una prova irrefutable" de la presència de carpes. De corbs marins se'n veien pocs a la zona fins ara però segons els observadors, en aquests moments ja n'hi hauria una desena instal·lats a l'àrea de la llacuna prinicipal.

Inundació de la zona humida
Els estanys de Sils són un espai protegit que es va dessecar aquest estiu en una actuació pionera a Catalunya per tal de poder recuperar-ne la qualitat de l'aigua així com guanyar en biodiversitat en aquesta zona humida. Després de la dessecació es preveia que l'Estany es reompliria durant l'època de pluges, que normalment se centra a la tardor, però aquest any passat no ha estat així i fins ara no s'ha tornat a inundar la llacuna gran dels Estanys així com alguns camps de pastura. Gràcies a la neu que va caure i a les pluges de les darreres setmanes, l'aspecte que presenten els Estanys comença a ser el que havien tingut abans de l'estiu.

Les carpes tornen a l´estany de Sils després de treure-les per millorar l´aigua

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/03/21/comarques-carpes-tornen-lestany-sils-despres-treureles-millorar-laigua/394848.html

La llacuna principal i alguns camps ja estan inundats després que s'assequessin a l'estiu

E.BATLLE

L'estany de Sils torna a tenir carpes a les seves aigües i en concret observadors de la zona humida ja n'han detectat a la llacuna principal. Això, segons expliquen, es deuria al fet que en alguna zona la sèquia hauria sortit de mare i, per tant, haurien connectat amb la llacuna i, per tant, la fauna -les carpes- també hi hauria anat a desembocar.

Les carpes havien desaparegut de la llacuna perquè aquest estiu quan es va fer la dessecació de l'Estany se les va treure, en total se'n van eliminar més de 600 quilos amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'aigua i també perquè s'hi instalessin nous amfibis i flora en aquella zona.
Un dels signes evidents que les carpes s'hi començaven a instal·lar i que ja era present fa uns dies, explica un dels naturalistes que visita l'Estany, és la presència de corb marí. La presència d'aquesta espècie és "una prova irrefutable" de la presència de carpes. De corbs marins se'n veien pocs a la zona fins ara però segons els observadors, en aquests moments ja n'hi hauria una desena instal·lats a l'àrea de la llacuna prinicipal.

Inundació de la zona humida
Els estanys de Sils són un espai protegit que es va dessecar aquest estiu en una actuació pionera a Catalunya per tal de poder recuperar-ne la qualitat de l'aigua així com guanyar en biodiversitat en aquesta zona humida. Després de la dessecació es preveia que l'Estany es reompliria durant l'època de pluges, que normalment se centra a la tardor, però aquest any passat no ha estat així i fins ara no s'ha tornat a inundar la llacuna gran dels Estanys així com alguns camps de pastura. Gràcies a la neu que va caure i a les pluges de les darreres setmanes, l'aspecte que presenten els Estanys comença a ser el que havien tingut abans de l'estiu.

divendres, 19 de març de 2010

La nevada a bosc

La nevada afecta la massa forestal de les Cadiretes i les Gavarres, amb menys afectació a les Guilleries.

Un extracte de les opinions reflexades al fòrum Naturmania al respecte:

La fusta morta pot produïr explossions demogràfiques d'insectes xilòfags, i l'obertura de clarianes i el canvi d'estructura de la superfície del sòl, amb acumulació de branques i soques mortes, pot provocar un canvi en la composició de les comunitats florístiques. I tot això provocaria una reacció en cadena, comportant també canvis en les comunitats d'invertebrats i de vertebrats.

En quant als bolets saprotròfics, que ajuden a descompondre la fusta, no solen sortir de seguida, i el seu creixement és lent. Els bolets micorrizògens s'estimen més els boscos nets i aclarits, amb la qual cosa, no sortiran a causa de la presència de brancatge i arbres al terra. Els que viuen sobre branquetes, fulles, etc., poden tenir un desenvolupament destacable, però els gransdescomponedors, trigaran més a aparèixer, i sempre depenent de les condicions climàtiques (manteniment de la humitat i absència de vent).


http://www.naciodigital.cat/diariforestal/noticia/2169/nevada/afecta/120000/hectarees/forestals



http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2010/03/19/dues-terceres-parts-dels-camins-gavarres-impracticables/394571.html



http://tossanatural.blogspot.com/2010/03/el-temporal-destrossa-boscos-i-eleva-el.html



Algunes fotografies:


http://www.naciodigital.cat/diariforestal/galeria/67/pagina1/efectes/nevada/boscos/catalans

dijous, 18 de març de 2010

Lluita contra les exòtiques


Les administracions tenen cada cop més clar (per fi !!!) que la presència d'espècies exòtiques són un perill tangible per a la fauna i flora autòctones (la segona causa de desaparició d'espècies a nivell mundial segons WildLife International). Les actuacions per retirar fauna exòtica dels espais humits, per exemple, és una de les actuacions que s'estan repetint arreu d'Europa. Esperem, però, que a la feina de retirada d'espècies s'uneixi una bona campanya de conscienciació.


A l'estany de Sils encara continuen veient-se tortugues de Florida, i aquests dies sembla que hi ha una petita invasió d'ànecs domèstics de diferents espècies, uns ocells que no fan més que empobrir la imatge d'aquest espai natural.






Se retiran más de 4.500 ejemplares de Tortuga de Florida de los humedales valencianos

18/3/2010
Comunidad Valenciana




La Conselleria de Medio Ambiente ha capturado un total de 4.837 ejemplares de tortuga de Florida desde que, en 2003, se iniciara la campaña de control y seguimiento de esta especie exótica en los humedales de la Comunitat Valenciana.


Según ha asegurado la directora general de Gestión del Medio Natural, Mª Ángeles Centeno, "la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) está afectando gravemente a la composición, la estructura y el funcionamiento de los ecosistemas de agua dulce valencianos". "Entre otros factores, es la principal causa de la regresión de los galápagos autóctonos como el galápago europeo (Emys orbicularis), especie vulnerable según el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas", ha subrayado Centeno.


Detectado el problema, la Conselleria de Medio Ambiente inició en el año 2003 el control de las poblaciones de la tortuga de Florida allí donde su presencia silvestre es un problema el galápago europeo. "Estos datos preocupantes comienzan a ser positivos ya que desde 2007 ha disminuido en un 8% el número de tortugas exóticas capturadas, lo que nos indica que el número de ejemplares mantiene una tendencia a la baja", ha explicado la directora general.


En algunas localidades esta disminución es más importante, como en el caso del marjal de Peñíscola, donde la reducción de capturas respecto del máximo detectado en 2006 es del 50%, mientras que en los alrededores de los estanques de Almenara la reducción es del 39% respeto del máximo de 2006. Por otro lado se ha realizado un control de los nidos de tortuga de Florida en los estanques de Almenara. Desde 2006 se han retirado 938 nidos con 8891 huevos.


La tortuga de florida compite con la autóctona por sus recursos naturales y preda sobre sus crías. El principal motivo de la colonización es la suelta en el medio natural de ejemplares que han sido adquiridos como mascota por los ciudadanos. Por ese motivo, la Conselleria de Medio Ambiente desarrolla la campaña de información y divulgación "No es un juguete" para concienciar de los peligros de soltar tortugas exóticas en el medio natural y de capturarlas como mascota.

Fuente: Redacción ambientum.com

Lluita contra les exòtiques


Les administracions tenen cada cop més clar (per fi !!!) que la presència d'espècies exòtiques són un perill tangible per a la fauna i flora autòctones (la segona causa de desaparició d'espècies a nivell mundial segons WildLife International). Les actuacions per retirar fauna exòtica dels espais humits, per exemple, és una de les actuacions que s'estan repetint arreu d'Europa. Esperem, però, que a la feina de retirada d'espècies s'uneixi una bona campanya de conscienciació.


A l'estany de Sils encara continuen veient-se tortugues de Florida, i aquests dies sembla que hi ha una petita invasió d'ànecs domèstics de diferents espècies, uns ocells que no fan més que empobrir la imatge d'aquest espai natural.






Se retiran más de 4.500 ejemplares de Tortuga de Florida de los humedales valencianos

18/3/2010
Comunidad Valenciana




La Conselleria de Medio Ambiente ha capturado un total de 4.837 ejemplares de tortuga de Florida desde que, en 2003, se iniciara la campaña de control y seguimiento de esta especie exótica en los humedales de la Comunitat Valenciana.


Según ha asegurado la directora general de Gestión del Medio Natural, Mª Ángeles Centeno, "la tortuga de Florida (Trachemys scripta elegans) está afectando gravemente a la composición, la estructura y el funcionamiento de los ecosistemas de agua dulce valencianos". "Entre otros factores, es la principal causa de la regresión de los galápagos autóctonos como el galápago europeo (Emys orbicularis), especie vulnerable según el Catálogo valenciano de especies de fauna amenazadas", ha subrayado Centeno.


Detectado el problema, la Conselleria de Medio Ambiente inició en el año 2003 el control de las poblaciones de la tortuga de Florida allí donde su presencia silvestre es un problema el galápago europeo. "Estos datos preocupantes comienzan a ser positivos ya que desde 2007 ha disminuido en un 8% el número de tortugas exóticas capturadas, lo que nos indica que el número de ejemplares mantiene una tendencia a la baja", ha explicado la directora general.


En algunas localidades esta disminución es más importante, como en el caso del marjal de Peñíscola, donde la reducción de capturas respecto del máximo detectado en 2006 es del 50%, mientras que en los alrededores de los estanques de Almenara la reducción es del 39% respeto del máximo de 2006. Por otro lado se ha realizado un control de los nidos de tortuga de Florida en los estanques de Almenara. Desde 2006 se han retirado 938 nidos con 8891 huevos.


La tortuga de florida compite con la autóctona por sus recursos naturales y preda sobre sus crías. El principal motivo de la colonización es la suelta en el medio natural de ejemplares que han sido adquiridos como mascota por los ciudadanos. Por ese motivo, la Conselleria de Medio Ambiente desarrolla la campaña de información y divulgación "No es un juguete" para concienciar de los peligros de soltar tortugas exóticas en el medio natural y de capturarlas como mascota.

Fuente: Redacción ambientum.com

Estornell i picot


Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) i picot verd (Picus viridis) interaccionant i fotografiats a Cassà de la Selva per l'Alba Zapata.

dimarts, 16 de març de 2010

Grues en migració

Dilluns 15 de març encara en estol d'una trentena de grues (Grus grus) en migració direcció nord sobre Caldes de Malavella.

Observador: Josep Barnes

Neu als Estanys

Podeu veure fotografies al blog "Sils. Com més serem, més riurem"

http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/08/lagrannevadadelany10/

Neu als Estanys

Podeu veure fotografies al blog "Sils. Com més serem, més riurem"

http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/03/08/lagrannevadadelany10/

Torna l'aigua i nova espècie d'ocell per a la zona




Continua el degoteig d'ocells migradors tètol cuanegre (fotografia), un batallaire, dos becadells sords, cinc gambes roges vulgars i àguila marcenca.

L'aigua és a per tot i en determinats indrets pot haver creat corredors que podrien haver fet tornar les carpes a la llacuna principal.

Com a novetat, una merla blava a la pedrera de Massabé, una nova espècie a la zona.

Observacions i fotografies: Xavier Romera

Torna l'aigua i nova espècie d'ocell per a la zona




Continua el degoteig d'ocells migradors tètol cuanegre (fotografia), un batallaire, dos becadells sords, cinc gambes roges vulgars i àguila marcenca.

L'aigua és a per tot i en determinats indrets pot haver creat corredors que podrien haver fet tornar les carpes a la llacuna principal.

Com a novetat, una merla blava a la pedrera de Massabé, una nova espècie a la zona.

Observacions i fotografies: Xavier Romera

divendres, 12 de març de 2010

Miguel Delibes ens deixa


A mort Miguel Delibes, probablement un dels escriptors en llengua castellana més coneguts popularment. La temàtica de les seves obres, ambientades majoritàriament en el món rural, han fet que varies generacions veièssin reflexades en elles part de les seves vides.

Caçador naturalista i incansable defensor de la natura, sempre es va caracteritzar per la seva lluita a favor de la conservació del medi natural i va fer una denúncia constant a tots els nivells envers aquesta problemàtica.

Descansi en pau.

http://canales.nortecastilla.es/delibes/

«En problemas menores siempre constaté las propiedades terapéuticas de la naturaleza. En no pocos papeles he hablado de ella como uno de los pocos asideros estables al alcance del hombre de nuestro siglo. En esta jornada de vísperas de invierno, el fresco de las primeras horas de la mañana, la tibieza de un sol remoto luego, a mediodía, han significado para mí lo que la caricia de una mano amiga sobre mi frente”.

22 de maig, Dia Internacional de la Biodiversitat


Catalunya es troba en una regió geogràfica rica en biodiversitat, on trobem una gran varietat d'ecosistemes. Tot i així, les darreres dècades el nostre territori ha sofert una elevada pressió i fragmentació que ha anat en detriment de la seva riquesa natural.

2010 és l'Any Internacional de la Biodiversitat. Amb aquest motiu, entitats i municipis d'arreu de Catalunya ens unirem en un acte simultani de celebració i de coneixement, el dia 22 de maig de 2010, que és el Dia de la Biodiversitat. Suma-t'hi!

http://2010biodiversitat.blogspot.com/

Novetats ornitològiques destacades i més primeres arribades

Consulteu també el blog de l'estany de Sils http://estanydesils.blogspot.com/

Calàbria agulla (Gavia arctica), 1 individu, dissabte 6 març 2010, delta de la Tordera, Joan Bernils

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 13 individus, dimecres 10 març 2010, camp de golf de Caldes de Malavella, Joan Ventura

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), Desembocadura de la Tordera, 5 individus, diumenge 7 març 2010, David Caballé Ferrán

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~40 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~20 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, 3 individus, diumenge 7 març 2010, Joan Bernils

Esplugabous (Bubulcus ibis), Riudellots de la Selva, ~200 individus, divendres 5 març 2010, Alfons Delgado-Garcia

Cigonya negra (Ciconia nigra), Santa Coloma de Farners, 2 individus, dissabte 6 març 2010, Ramon Pou

Milà negre (Milvus migrans), Desembocadura de la Tordera, 3 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Corriol petit (Charadrius dubius), Desembocadura de la Tordera, 6 individus, diumenge 7 març 2010, David Caballé Ferrán

Fredeluga (Vanellus vanellus), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dissabte 6 març 2010, Javier Romera Cabrera

Becadell comú (Gallinago gallinago), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dissabte 6 març 2010, Javier Romera Cabrera

Gamba roja vulgar (Tringa totanus), Desembocadura de la Tordera, 2 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Gavina corsa (Larus audouinii), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dimecres 3 març 2010, Javier Romera Cabrera

Gavot (Alca torda), Desembocadura de la Tordera, 2 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Xot (Otus scops) Desembocadura de la Tordera, 1 individu, divendres 5 març 2010, Javier Romera Cabrera

Cotxa blava (Luscinia svecica), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, diumenge 7 març 2010, David Caballé Ferrán

Tallareta vulgar (Sylvia communis), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, diumenge 7 març 2010, David Caballé Ferrán

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), Desembocadura de la Tordera, 1 individu, dissabte 6 març 2010, Javier Romera Cabrera

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Desembocadura de la Tordera, ≥2 individus, dissabte 6 març 2010, Marcel Gil

Durbec (Coccothraustes coccothraustes), Fogars de Tordera, 3 individus, diumenge 7 març 2010, David Caballé Ferrán

Observacions ornitològiques destacades

Ànec mut (Cairina moschata), 2 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

Xarxet comú (Anas crecca), 34 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos dom.), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Xarrasclet (Anas querquedula), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 6 individus, dimecres 10 març 2010, Joan Ventura

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), > 10 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

Bernat pescaire (Ardea cinerea), Estany de Sils, 24 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Estany de Sils, 4 individus, dijous 4 març 2010, Fran Trabalon

Corriol petit (Charadrius dubius), ≥6 individus, dijous 4 març 2010, Fran Trabalon

Fredeluga (Vanellus vanellus), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Becadell comú (Gallinago gallinago), ≥8 individus, dimecres 10 març 2010, Joan Ventura

Xivita (Tringa ochropus), 8 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Tord comú (Turdus philomelos), ~15 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

Observacions ornitològiques destacades

Ànec mut (Cairina moschata), 2 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

Xarxet comú (Anas crecca), 34 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Ànec domèstic (Anas platyrhynchos dom.), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Xarrasclet (Anas querquedula), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 6 individus, dimecres 10 març 2010, Joan Ventura

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), > 10 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

Bernat pescaire (Ardea cinerea), Estany de Sils, 24 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Estany de Sils, 4 individus, dijous 4 març 2010, Fran Trabalon

Corriol petit (Charadrius dubius), ≥6 individus, dijous 4 març 2010, Fran Trabalon

Fredeluga (Vanellus vanellus), 2 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Becadell comú (Gallinago gallinago), ≥8 individus, dimecres 10 març 2010, Joan Ventura

Xivita (Tringa ochropus), 8 individus, dissabte 6 març 2010, Miquel Vall-Llosera Camps

Tord comú (Turdus philomelos), ~15 individus, dijous 11 març 2010, Anna Gallés

dijous, 11 de març de 2010

Aus estepàries






La gran planura del Serengueti és un bullidor d'ocells estèpics. Hi ha desenes d'espècies de passeriformes, els pteròclids i els francolins són una constant en el cel o al terra i les figures dels grans piocs de Kori es retallen sovint en l'horitzó.

Algunes aus ens sorprenen en aparèixer sobtadament entre l'alta herba, moltes canten enfilades des de les branques d'arbres aillat o de kopjes i altres caminen tranquil·lament pels camins i pistes.

dimecres, 10 de març de 2010

08-03-2010, el dia de la nevada

http://www.diaridegirona.cat/2010/03/09

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/145687-lloret-i-altres-municipis-de-la-selva-passen-el-dia-sense-llum-ni-telefon.html

http://www.elpunt.cat/nevada20100308.html

38 nuevas especies de peces tropicales habitan el Mediterráneo




9/3/2010
Nacional



Investigadores del Centro Oceanográfico de Baleares del IEO constatan importantes cambios en la composición de la fauna piscícola del mar Mediterráneo debido al aumento de la temperatura del agua durante la segunda mitad del siglo XX.


Se han localizado hasta 38 nuevas especies, casi todas exóticas, provenientes sobretodo del océano Atlántico pero también del océano Índico. Además se ha constatado que las especies autóctonas del Mediterráneo han sufrido cambios en sus poblaciones: mientras que especies termófilas como el pez limón aumentan en el mar Balear, las especies boreales como el chanquete están en clara regresión.


Los datos presentados por los investigadores del Centro Oceanográfico de Baleares del IEO Enric Massutí, María Valls y Francesc Ordines en el libro “Fish Invasions of the Mediterranean Sea: Change and Renewal”, sugieren que en el Mediterráneo occidental, donde se ha constatado un aumento de la temperatura del agua durante la segunda mitad del siglo XX, el calentamiento global ha influido sobre la composición de las poblaciones de peces.


Tropicalización y meridianización


Durante este período, se ha documentado la presencia de 38 nuevas especies en el Mediterráneo occidental, casi todas ellas, especies exóticas, provenientes del Atlántico subtropical y tropical, que entraron a través del estrecho de Gibraltar. Éste fenómeno, conocido como “tropicalización”, está modificando la identidad del Mediterráneo. Es difícil saber si alguna de estas nuevas especies ha formado poblaciones estables, aunque sí parecen estar ampliando su presencia hacia el norte y este del Mediterráneo, alcanzando su cuenca oriental.
También se ha constatado un desplazamiento de especies exóticas en la dirección contraria. Así, algunas especies de origen Indo-Pacífico, llegadas a través del canal de Suez, han expandido su distribución hacia el oeste, llegando incluso a cruzar el canal de Sicilia. Las poblaciones de peces autóctonos del Mediterráneo occidental también han mostrado cambios en su dinámica poblacional.


Las especies termófilas como la “sirviola” han registrado un incremento en su abundancia, así como un incremento en su distribución hacia el norte, mientras que las poblaciones de especies boreales como el chanquete se han hecho más escasas. Éste efecto, que se conoce como “meridianización”, se ha hecho patente en las capturas de algunas especies comerciales.
Ambos efectos, “tropicalización” y “meridianización” podrían verse acelerados en el actual contexto de cambio climático, lo que requiere más investigación sobre sus implicaciones ecológicas y económicas. En cualquier caso, ambos procesos afectan, y podrían poner en peligro, la identidad de la fauna del Mediterráneo.


Fuente: Redacción ambientum.com

dilluns, 8 de març de 2010

Curs d'etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos


Curs d'etologia, ecologia i biologia dels animals perillosos

T'agraden els animals? Vols conèixer el comportament, la manera de viure i la identificació dels animals més verinosos que tenim a Catalunya?

Des d'El Raspinell, et proposem un curs que té per finalitat la identificació de les principals especies d'animals verinosos de Catalunya. Les espècies animals que s'explicaran amb més detall seran els escorpins, serps i aranyes. Es realitzarà una sortida per veure animals en situ.

DATES:

a.. 10 d'abril de 2010 - teoria i pràctica a l'Escola de Natura Can Lleonart, de 10h a 15h

b.. 11 d'abril de 2010 - sortida al Parc del Garraf, de 13h a 23h

PREU: 80 euros (Inclou servei de guia, material, assegurança d'accidents i de responsabilitat civil)

INSCRIPCIÓ: Cal que us inscriviu enviant un missatge a info@elraspinell.com.

CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ: Les Facultats d'Educació i Psicologia, de Lletres (no s'atorguen crèdits per als estudiants de Filosofia, Filologia Catalana, Història i Història de l'art), de Ciències, de Ciències Econòmiques i Empresarials i de Turisme reconeixen un crèdit de lliure elecció per als estudiants que hi assisteixin i obtinguin el certificat d'apte d'un examen escrit.

L'ACA, l'Agència Catalana de l'Aigua, manté el lideratge en destrucció de Natura a Catalunya

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/03/fotodenuncia-6310-fotografies-de-lenric.html

http://natura-tordera.blogspot.com/2010/03/mes-sobre-la-no-vergonya-de-laca-4310.html

Observacions a Sils 06-03-10, amb més primeres arribades

 
 Tornen els corbs marins, això significa que hi torna a haver peix a la llacuna principal, probablement carpes que han aprofitat les pluges intenses d'aquests darreres setmanes per sortir de la sèquia i escampar-se.
 
Es nota el flux d'ocells migradors amb la presència dels xarrasclets, de més bernats i martinets, dels morells, el corriol i les xivites. 
Els ànecs domèstics no són pas una novetat, i són relativament freqüents de forma intermitent a totes les zones humides, però s'hauria de pensar en traslladar-los si s'estableixen a la zona.
 
* Cabusset. 2 ex.
* Corb marí gros. 13 ex., a la bassa principal 
* Bernat pescaire. 24 ex.
* Martinet blanc. 20 ex.
* Esplugabous. 12 ex.
* Ànec domèstic. 2 ex.
* Xarxet comú. 34 ex.
* Xarrasclet. 2 mascles
* Morell cap roig. 2 mascles i 1 femella
* Fredeluga. 2 ex.
* Corriol petit. 1 ex.
* Xivita. 8 ex.
* Becadell comú. 2 ex.
* Gavià argentat. 2 adults i 1 jove.
* Grasset de muntanya. 3 ex.
* Griva. 2 ex.
 
Observador: Miquel Vall·llosera

Observacions a Sils 06-03-10, amb més primeres arribades

 
 Tornen els corbs marins, això significa que hi torna a haver peix a la llacuna principal, probablement carpes que han aprofitat les pluges intenses d'aquests darreres setmanes per sortir de la sèquia i escampar-se.
 
Es nota el flux d'ocells migradors amb la presència dels xarrasclets, de més bernats i martinets, dels morells, el corriol i les xivites. 
Els ànecs domèstics no són pas una novetat, i són relativament freqüents de forma intermitent a totes les zones humides, però s'hauria de pensar en traslladar-los si s'estableixen a la zona.
 
* Cabusset. 2 ex.
* Corb marí gros. 13 ex., a la bassa principal 
* Bernat pescaire. 24 ex.
* Martinet blanc. 20 ex.
* Esplugabous. 12 ex.
* Ànec domèstic. 2 ex.
* Xarxet comú. 34 ex.
* Xarrasclet. 2 mascles
* Morell cap roig. 2 mascles i 1 femella
* Fredeluga. 2 ex.
* Corriol petit. 1 ex.
* Xivita. 8 ex.
* Becadell comú. 2 ex.
* Gavià argentat. 2 adults i 1 jove.
* Grasset de muntanya. 3 ex.
* Griva. 2 ex.
 
Observador: Miquel Vall·llosera

divendres, 5 de març de 2010

Primeres orquídies florides

Mínim un exemplar de mosques grosses (Barlia robertiana) a Vilobí d'Onyar, en un marge de la carretera cap a l'aeroport.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

Més primeres arribades

Àguila marcenca (Circaetus gallicus) i ballester (Apus melba), un exemplar de cada, en vol a Riudellots de la Selva.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

Quan bufa el vent: Foehn, el cervell reptilià i la mostela


És un fet conegut que el vent afecta el comportament dels éssers vius, fins i tot alterant l'estat d'ànim. Tots hem estat algun cop tocats pel vent o per la tramuntana. Els científics apunten a la possibilitat de que aquesta resposta de l'organisme al moviment de l'aire és conseqüència del desequilibri iònic que comporta aquest moviment. És el que es coneix com a efecte Foehn. El nostre entorn, l'aire on es movem i que respirem, està carregat d'ions, uns de positius i altres de negatius. L'equilibri perfecte entre aquestes dues forçes és un mal menor, considerant que un ambient carregat negativament és un ambient més favorable als éssers vius. Aquests ions negatius, però, són més dèbils i mutables, i diversos factors, com ara la contaminació, els destrueixen.

L'Estany de Sils deu ser una mina de ions negatius. Passejant-hi tranquil·lament a mi m'asserena força l'ànim, sempre hi quan mostris el mateix respecte cap a ell que ell mostra cap a tu (si et trobes amb segones quines actuacions humanes poc respectuosos cap al medi i cap als altres visitants, evidentment poca serenor i trobaràs). Però durarà gaire aquesta carrega positiva, per negativa, que tant ens beneficia? Amb tanta carretera, autopista, vies fèrries i polígons construïts i altres que se'ns venen a sobre? Podrà encara salvaguardar-nos (sí, salvar-nos ell a nosaltres !) un espai cada cop més arraconat i incomprès?

El vent altera, ja ho hem dit, i ho fa perque trenca aquest equilibri iònic del que parlàvem, carregant l'ambient positivament (en el sentit negatiu), és a dir, portant quantitats immenses d'ions positius que ens afecten negativament. En aquests casos l'estat d'ànim decau, les depressions afloren, ens tornem irritables, inquiets, ansiosos, i en casos extrems, agressius i suicides.

Només en dues ocasions he pogut observar mosteles a l'Estany, i en ambdues ocasions ha estat en dies de vent, en dies d'aquells en que bufa tan insistent que fa que els ocells grossos romanin ajaguts, capbaixos, presentant la cara a l'aire que els bufeteja, en que els ocells petits volen en la direcció que ells no han triat, i en que l'observador d'ocells no sap ben bé si continuar observant figures immòbils o meteòricament fugisseres, o abandonar.

Diuen els que en saben molt més que jo que els humans tenen dues maneres diferents d'actuar segons la part del cervell que utilitzen. El cervell reptilià, o paleocervell, és la part més primitiva del nostre cervell i s'utilitza de manera simple i binària: per fugir o per atacar, és el cervell de la por, per tant, amb una nul·la capacitat per sentir o per pensar. És la part del cervell que, entre altres coses, fa acaparar recursos de manera egoïsta, atacar per motivacions banals o sense motiu, no compartir, ser insolidari i territorial i la part que és capaç de fer cometre les més grans barbaritats.

Diuen també, els que en saben més, que la gran majoria dels nostres governants utilitzen bàsicament el cervell reptilià. Penso en els Bush, en Hitler, en Aznar i en molts altres, en la infinitat de guerres i conflictes que han hagut i que hi ha. Penso també en els especuladors, en els que busquen el "pilotasso", en els que es fan polítics només per buscar el benefici propi, en els que et miren per sobre de l'espatlla, en els que no saben admirar un paisatge, en els que no respecten les vides dels que ells consideran éssers inferiors, en els que busquen bronca perquè sí, perquè han de fer pagar les seves frustacions amb els més dèbils,... Penso, doncs, en gran part de la societat, la gran majoria (i també penso que comparar els rèptils amb aquesta carronya humana, és un greu insult als rèptils, criatures fascinants).

Carl Sagan deia que si un dia veiés entrar per la porta de casa seva al seu pare, i dos segons després al pare del seu pare, i dos segons després al pare del pare del seu pare, i així successivament, al cap de dos dies veuria entrar per la porta un ésser amb escates i caminant a quatre potes. Potser això sigui l'explicació a tot. Encara no hem evolucionat prou.
No se sap del cert quina és la relació entre el vent i l'observació de mosteles, però hi ha relació, d'això no hi ha dubte. Potser la descàrrega d'ions les altera tant com als humans. En les ocasions en que hem coincidit les he vist inquietes, més del que ja acostumen a ser, però no m'han semblat agressives, al contrari, les veia neguitoses, potser fins i tot espantades, com intentant fugir de no se sap ben bé què. Prou por han de patir aquestes petites bèsties, en un entorn cada cop més degradat i dominades pels seus parent, els visons americans, més agressius i brutalment forts.

La mostela, al igual que l'Estany, és objectiu de les injúries i de la persecució humanes, en forma de mites, llegendes i actuacions destructives. Els humans tenim tendència a calumniar, menystenir i maltractar tot allò que no podem ni volem ententre, o allò que no ens pot enriquir materialment. Carreguem la nostra inpotència, la nostra incompetència, la nostra incapacitat, la nostra ignorància i les nostres frustacions sovint en allò que ens més proper i que no pot defensar-se.

He acabat indentificant-me amb la mostela neguitosa. Veient com el món on visc es cada cop més lleig i perillós, on la podridura i els excrements suren constantment i es renoven i acaben esquitxant al que menys t'esperaves que esquitxes. Comprovant a diari com cal un esforç titànic per divulgar i reclamar protecció per a l'entorn i per als dèbils, sempre amb uns resultats minúsculs.

No sé si el neguit de la mostela es deu a la manca de ions negatius o a la percepció indiscutible de que el seu món es redueix inexorablement, desapareix. No voldria desanimar a ningú. El més probable és que avui no hagi tingut una suficient càrrega de ions negatius. Simplement això.


Fotografia: M. A. de la Cruz Alemán / CENEAM - MMA

Quan bufa el vent: Foehn, el cervell reptilià i la mostela


És un fet conegut que el vent afecta el comportament dels éssers vius, fins i tot alterant l'estat d'ànim. Tots hem estat algun cop tocats pel vent o per la tramuntana. Els científics apunten a la possibilitat de que aquesta resposta de l'organisme al moviment de l'aire és conseqüència del desequilibri iònic que comporta aquest moviment. És el que es coneix com a efecte Foehn. El nostre entorn, l'aire on es movem i que respirem, està carregat d'ions, uns de positius i altres de negatius. L'equilibri perfecte entre aquestes dues forçes és un mal menor, considerant que un ambient carregat negativament és un ambient més favorable als éssers vius. Aquests ions negatius, però, són més dèbils i mutables, i diversos factors, com ara la contaminació, els destrueixen.

L'Estany de Sils deu ser una mina de ions negatius. Passejant-hi tranquil·lament a mi m'asserena força l'ànim, sempre hi quan mostris el mateix respecte cap a ell que ell mostra cap a tu (si et trobes amb segones quines actuacions humanes poc respectuosos cap al medi i cap als altres visitants, evidentment poca serenor i trobaràs). Però durarà gaire aquesta carrega positiva, per negativa, que tant ens beneficia? Amb tanta carretera, autopista, vies fèrries i polígons construïts i altres que se'ns venen a sobre? Podrà encara salvaguardar-nos (sí, salvar-nos ell a nosaltres !) un espai cada cop més arraconat i incomprès?

El vent altera, ja ho hem dit, i ho fa perque trenca aquest equilibri iònic del que parlàvem, carregant l'ambient positivament (en el sentit negatiu), és a dir, portant quantitats immenses d'ions positius que ens afecten negativament. En aquests casos l'estat d'ànim decau, les depressions afloren, ens tornem irritables, inquiets, ansiosos, i en casos extrems, agressius i suicides.

Només en dues ocasions he pogut observar mosteles a l'Estany, i en ambdues ocasions ha estat en dies de vent, en dies d'aquells en que bufa tan insistent que fa que els ocells grossos romanin ajaguts, capbaixos, presentant la cara a l'aire que els bufeteja, en que els ocells petits volen en la direcció que ells no han triat, i en que l'observador d'ocells no sap ben bé si continuar observant figures immòbils o meteòricament fugisseres, o abandonar.

Diuen els que en saben molt més que jo que els humans tenen dues maneres diferents d'actuar segons la part del cervell que utilitzen. El cervell reptilià, o paleocervell, és la part més primitiva del nostre cervell i s'utilitza de manera simple i binària: per fugir o per atacar, és el cervell de la por, per tant, amb una nul·la capacitat per sentir o per pensar. És la part del cervell que, entre altres coses, fa acaparar recursos de manera egoïsta, atacar per motivacions banals o sense motiu, no compartir, ser insolidari i territorial i la part que és capaç de fer cometre les més grans barbaritats.

Diuen també, els que en saben més, que la gran majoria dels nostres governants utilitzen bàsicament el cervell reptilià. Penso en els Bush, en Hitler, en Aznar i en molts altres, en la infinitat de guerres i conflictes que han hagut i que hi ha. Penso també en els especuladors, en els que busquen el "pilotasso", en els que es fan polítics només per buscar el benefici propi, en els que et miren per sobre de l'espatlla, en els que no saben admirar un paisatge, en els que no respecten les vides dels que ells consideran éssers inferiors, en els que busquen bronca perquè sí, perquè han de fer pagar les seves frustacions amb els més dèbils,... Penso, doncs, en gran part de la societat, la gran majoria (i també penso que comparar els rèptils amb aquesta carronya humana, és un greu insult als rèptils, criatures fascinants).

Carl Sagan deia que si un dia veiés entrar per la porta de casa seva al seu pare, i dos segons després al pare del seu pare, i dos segons després al pare del pare del seu pare, i així successivament, al cap de dos dies veuria entrar per la porta un ésser amb escates i caminant a quatre potes. Potser això sigui l'explicació a tot. Encara no hem evolucionat prou.
No se sap del cert quina és la relació entre el vent i l'observació de mosteles, però hi ha relació, d'això no hi ha dubte. Potser la descàrrega d'ions les altera tant com als humans. En les ocasions en que hem coincidit les he vist inquietes, més del que ja acostumen a ser, però no m'han semblat agressives, al contrari, les veia neguitoses, potser fins i tot espantades, com intentant fugir de no se sap ben bé què. Prou por han de patir aquestes petites bèsties, en un entorn cada cop més degradat i dominades pels seus parent, els visons americans, més agressius i brutalment forts.

La mostela, al igual que l'Estany, és objectiu de les injúries i de la persecució humanes, en forma de mites, llegendes i actuacions destructives. Els humans tenim tendència a calumniar, menystenir i maltractar tot allò que no podem ni volem ententre, o allò que no ens pot enriquir materialment. Carreguem la nostra inpotència, la nostra incompetència, la nostra incapacitat, la nostra ignorància i les nostres frustacions sovint en allò que ens més proper i que no pot defensar-se.

He acabat indentificant-me amb la mostela neguitosa. Veient com el món on visc es cada cop més lleig i perillós, on la podridura i els excrements suren constantment i es renoven i acaben esquitxant al que menys t'esperaves que esquitxes. Comprovant a diari com cal un esforç titànic per divulgar i reclamar protecció per a l'entorn i per als dèbils, sempre amb uns resultats minúsculs.

No sé si el neguit de la mostela es deu a la manca de ions negatius o a la percepció indiscutible de que el seu món es redueix inexorablement, desapareix. No voldria desanimar a ningú. El més probable és que avui no hagi tingut una suficient càrrega de ions negatius. Simplement això.


Fotografia: M. A. de la Cruz Alemán / CENEAM - MMA

dimarts, 2 de març de 2010

dilluns, 1 de març de 2010

Primeres arribades: Cotxa blava, oreneta de ribera i cuereta groga

Cotxa blava (Luscinia svecica), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon), estany de Sils. Tot i que pot ser una primera arribada, un tant primerenca, tampoc es pot descartar que es tracti d'un hivernant.

Cuereta groga (Motacilla flava), 1 mascle, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield), estany de Sils. El mateix cas que la cotxa.

Oreneta de ribera (Riparia riparia), 1 exemplar, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield).

Encara ocells hivernants, algunes primeres arribades, i ... han tornat les carpes?

Xarxet comú (Anas crecca), 6 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). El nombre d'exemplars presents sembla indicar que el contingent principal ja ha marxat, i ara queden un petit grup.

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 3 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). La recuperació del nivell d'aigua de la llacuna principal ha fet aparèixer novament els piscívors. Caldria estar atents si realment aconsegueixen alimentar-se a la zona, ja que això voldria dir que hi ha peix a la llacuna (carpes?).

Esplugabous (Bubulcus ibis), 200 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara es manté l'ajocador d'hivern.

Martinet blanc (Egretta garzetta), 17 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Sembla que el nombre ha augmentat, com a conseqüències de l'arribada dels primers exemplars migradors i d'alguns nous hivernants que han arribat a la llacuna principal.

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 5 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon)

Rascló (Rallus aquaticus), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Fredeluga (Vanellus vanellus), 12 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara alguns exemplars hivernants, potser grups en migració cap al nord que no han hivernat a la zona.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 35 individus, diumenge 28 febrer 2010, (David Butterfield). Encara exemplars hivernants.

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada a la comarca d'un migrador típic.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada d'aquesta espècie a l'Estany.

Oreneta de ribera (Riparia riparia), 1 individu, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Cuereta groga (Motacilla flava), 1 individu, diumenge 25 de febrer de 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Pardal de bardissa (Prunella modularis), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernant escàs que encara roman a la zona.

Cotxa blava (Luscinia svecica), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Primera arribada a la comarca.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 9 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernants.

Encara ocells hivernants, algunes primeres arribades, i ... han tornat les carpes?

Xarxet comú (Anas crecca), 6 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). El nombre d'exemplars presents sembla indicar que el contingent principal ja ha marxat, i ara queden un petit grup.

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), 3 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Corb marí gros (Phalacrocorax carbo), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). La recuperació del nivell d'aigua de la llacuna principal ha fet aparèixer novament els piscívors. Caldria estar atents si realment aconsegueixen alimentar-se a la zona, ja que això voldria dir que hi ha peix a la llacuna (carpes?).

Esplugabous (Bubulcus ibis), 200 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara es manté l'ajocador d'hivern.

Martinet blanc (Egretta garzetta), 17 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Sembla que el nombre ha augmentat, com a conseqüències de l'arribada dels primers exemplars migradors i d'alguns nous hivernants que han arribat a la llacuna principal.

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 5 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon)

Rascló (Rallus aquaticus), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon).

Fredeluga (Vanellus vanellus), 12 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Encara alguns exemplars hivernants, potser grups en migració cap al nord que no han hivernat a la zona.
Becadell comú (Gallinago gallinago), 35 individus, diumenge 28 febrer 2010, (David Butterfield). Encara exemplars hivernants.

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada a la comarca d'un migrador típic.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica), 5 individus, dijous 25 febrer 2010, (Freddy Rivas). Primera arribada d'aquesta espècie a l'Estany.

Oreneta de ribera (Riparia riparia), 1 individu, diumenge 28 de febrer 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Cuereta groga (Motacilla flava), 1 individu, diumenge 25 de febrer de 2010, (David Butterfield). Primera arribada a la comarca.

Pardal de bardissa (Prunella modularis), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernant escàs que encara roman a la zona.

Cotxa blava (Luscinia svecica), 1 individu, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Primera arribada a la comarca.

Repicatalons (Emberiza schoeniclus), 9 individus, divendres 26 febrer 2010, (Raül Calderon). Hivernants.

Arpella pàl·lida a Cassà de la Selva

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu mascle, diumenge 28 febrer 2010, (Joaquim Ball-Llosera).

Sobre el calendari de l'Estany 2010

Voldria fer alguns aclariments a títol personal sobre el calendari de l'Estany d'aquest any. Ja que he rebut algunes crítiques que em sembla que no anaven ben dirigides (tot i que desprès s'ha pogut aclarir):

Sí. He escrit els textos. No soc del Col·lectiu Bisaroca però hi he participat (únicament en els textos !!!) perquè així m'ho van demanar i perquè m'agrada fer pedagogia sobre tot el que faci referència a l'estany de Sils, de la mateixa manera que ho vaig fer l'any passat. Hi ha moltes referències mitològiques perquè em va semblar interessant donar a conèixer aquest aspecte de les denominacions científiques, fugint una mica de les explicacions purament ecòlogiques.

Sí. El tema pot semblar una mica repetitiu. Hi estic d'acord. Però tota la zona de l'estany de Sils té un gran potencial per a les papallones diürnes i crec que és un aspecte i un valor a destacar, per demanar mesures de conservació i sobretot per a divulgar-ne el seu coneixement.

No. No he tingut res a veure amb l'edició. He vist el calendari fa poc. Ja imprès i repartit. Desconec si els fotògrafs o la persona que va fer la acuradíssima tria de imatges va poder veure una prova d'impremta o el document escanejat per tal de dir la seva sobre l'edició.

Sí. Em sembla lleig (és una opinió personal, i com a tal és subjectiva). El paper reciclat em sembla un encert però el format no m'agrada. S'han carregat les fotos !!!!!! Al meu entendre no s'ha respectat gaire el treball dels fotògrafs, i un calendari d'aquesta mena ha d'entrar pels ulls !!! Ha de ser una eina però també t'ha de permetre recrear-te en les imatges. Sé que ha costat força trobar les imatges i seleccionar les que eren de millor qualitat. Tampoc sé perquè s'ha deixat de banda el format que tenia fins ara.

S'ha de reconèixer i valorar l'esforç de tothom qui ha fet possible l'edició del calendari.

Sobre el calendari de l'Estany 2010

Voldria fer alguns aclariments a títol personal sobre el calendari de l'Estany d'aquest any. Ja que he rebut algunes crítiques que em sembla que no anaven ben dirigides (tot i que desprès s'ha pogut aclarir):

Sí. He escrit els textos. No soc del Col·lectiu Bisaroca però hi he participat (únicament en els textos !!!) perquè així m'ho van demanar i perquè m'agrada fer pedagogia sobre tot el que faci referència a l'estany de Sils, de la mateixa manera que ho vaig fer l'any passat. Hi ha moltes referències mitològiques perquè em va semblar interessant donar a conèixer aquest aspecte de les denominacions científiques, fugint una mica de les explicacions purament ecòlogiques.

Sí. El tema pot semblar una mica repetitiu. Hi estic d'acord. Però tota la zona de l'estany de Sils té un gran potencial per a les papallones diürnes i crec que és un aspecte i un valor a destacar, per demanar mesures de conservació i sobretot per a divulgar-ne el seu coneixement.

No. No he tingut res a veure amb l'edició. He vist el calendari fa poc. Ja imprès i repartit. Desconec si els fotògrafs o la persona que va fer la acuradíssima tria de imatges va poder veure una prova d'impremta o el document escanejat per tal de dir la seva sobre l'edició.

Sí. Em sembla lleig (és una opinió personal, i com a tal és subjectiva). El paper reciclat em sembla un encert però el format no m'agrada. S'han carregat les fotos !!!!!! Al meu entendre no s'ha respectat gaire el treball dels fotògrafs, i un calendari d'aquesta mena ha d'entrar pels ulls !!! Ha de ser una eina però també t'ha de permetre recrear-te en les imatges. Sé que ha costat força trobar les imatges i seleccionar les que eren de millor qualitat. Tampoc sé perquè s'ha deixat de banda el format que tenia fins ara.

S'ha de reconèixer i valorar l'esforç de tothom qui ha fet possible l'edició del calendari.

Primera arribada: Gamba verda

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, dijous 25 febrer 2010, a l'estany de Sils. Primera arribada coneguda d'enguany a la comarca.

Observador: Freddy Rivas

Daurada grossa a la plana

Daurada grossa (Pluvialis apricaria), Vilobí d'Onyar, 1 individu, dissabte 27 febrer 2010 (David Caballé Ferrán), en vol baix.

Font: www.ornitho.cat

Resum del febrer

El febrer ja és un mes típic de primeres arribades d'ocells africans i de floracions. A primers de mes ja es van poder observar els primers ametllers florits (Prunus amygdalus), en concret a la Cellera de Ter, i a mitjans de mes les primeres flors dels el·lebors verds (Heleborus viridis) a Castanyet.
El temporal de fred va fer baixar encara molts ocells que fins al moment es trobaven al centre d'Europa, amb una entrada notable de tords comuns (Turdus philomelos) i ala-roigs (Turdus iliacus), grives (Turdus viscicorus) i altres túrdids. Les condicions climàtiques adverses a muntanya fan que encara s'hagin pogut observar durant tot el febrer grups de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) a Santa Coloma. El roquerol és una oreneta de muntanya que no migra a l'Àfrica, es queda al país però baixant de cota, arribant fins a la plana i el litoral, on troba condicions més favorables.
La gran majoria dels ocells hivernants encara no han marxat, però ja es nota una davallada d'algunes espècies, com per exemple les fredelugues, que ja estant abandonant els nostres camps. Malgrat aquesta sobtada baixada de temperatures de mitjan de mes, les primeres orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i vulgars (Hirundo rustica) es van observar el dia 9 al delta de la Tordera, i la primera cigonya blanca (Ciconia ciconia) va sobrevolar Santa Coloma el dia 6. També s'observà una àguila calçada (Hieraaetus pennatus), un rapinyaire migrador, el 21 de febrer a Breda. Aquests ocells tan primerencs intenten arribar els primers a les localitats de cria per tal d'ocupar els millors llocs, però s'arrisquen molt a patir les conseqüències dels darrers temporals de l'hivern.

Més cigonyes blanques, un grup que superava el centenar d'exemplars, va arribar el dia 19 a Riells i Viabrea, on van fer nit. Un altre ocell migrador primerenc que arriba típicament en aquestes dates és el cucut reial (Clamator glandarius). El primer d'enguany es va localitzar a Blanes, al delta, el 23. Altres espècies que han de fer un viatge molt llarg, fins arribar pràcticament a la tundra àrtica, com ara els limícoles, ja comencen a pujar i han fet parada a la comarca. Tal és el cas de les gambes roges (Tringa totanus) observades a l'estany de Sils i al delta de la Tordera.
Per últim, també els mamífers que s'endormisqueixen durant l'hivern, com les ratapinyades, han tret el nas ja durant el febrer. Les primeres ratapinyades pipistrel·les (Pipistrellus sp.) es van observar la darrera setmana de mes volant ja sobre la riera de Santa Coloma i dins el nucli urbà mateix.

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...