dijous, 10 de juny de 2010

Cigonya blanca: una reintroducció viable ? (II)

"Respecte al que dius de les cigonyes a Sils i les esteses elèctriques tens tota la raó. Però perquè jo tinc al cap que cigonyes, les mínimes? en alguna banda he llegit que mengen moooooolt, potser massa si la zona humida no és molt gran... "

..........................................................................................


"Si l'espai reuneix les condicions necessàries i l'espècie es troba en expansió, com és el cas,... cal forçar una reintroducció artificial???
Catalunya no és, i no ha de ser, com Extremadura. Per poder imitar unes condicions similars primer caldria gestionar correctament el territori, i la fauna respondria de seguida, no al contrari.
Les diferents campanyes de reintroducció de cigonyes que s'han fet arreu de Catalunya són una pèssima eina d'educació ambiental, doncs porten a l'engany i a l'error de lo que són els ecosistemes... llocs per veure ocells grans. O dit d'altre manera, si no hi ha ocells de gran envergadura no són espais naturals valuosos... gran error que ens ha portat a una situació de degradació de la majoria d'ecosistemes a costa d'un turisme i un pol d'atracció ornitològic de cada vegada més difícli rectificació, i que ningunea i perjudica a la resta d'espècies naturals d'un espai.
La pregunta correcta hauria de ser... ¿¿¿pot l'estany de Sils o la Plana de la Selva abastar els recursos tròfics necessaris per a una població permanent (que no migratòria) de cigonyes blanques sense perjudicar o posar en perill les poblacions herpetològiques de la zona???
La Plana de la Selva està considerada d'importància nacional a nivell herpetològic, i per exemple a l'estany de Sils podem trobar gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils que a altres zones ja els agradaria. Aquestes poblacions es troben ara per ara en perill degut a l'augment de les poblacions de grans depredadors (principalment ardeids) i de la proliferació d'espècies exòtiques (competidores, depredadores o que degraden l'hàbitat), i calen molts esforços i recursos per almenys intentar mantenir aquelles espècies més interessants... es planteja afegir altre problema abans de solucionar els que ja tenen???... La meva opinió és que no s'ha de contemplar la possibilitat de reintroduir cigonyes a la Plana de la Selva, i molt menys a Sils.
Si algú vol veure cigonyes ho pot fer a un munt de llocs d'arreu de Catalunya, per no dir de la resta de la península, però no a tot arreu es pot gaudir d'unes poblacions herpetològiques com aquí.
Si només es pensa en protecció i gestió del territori a base d'ornitologia, el problema és doble.
O pot ser d'aquí a no gaire ens plantejarem un pla de reintroducció o recuperació d'espècies que ara són abundants, amb problemes però abundants???"


....................................................................................


En resposta als comentaris fets al primer post sobre la reintroducció de la cigonya blanca.

De fet jo soc un acèrrim contrari a les reintroduccions, ni de cigonyes ni de cap altra espècie i em sembla que s'han tret conclusions que són, com a mínim, precipitades. Recordo que en cap moment he plantejat com s'ha gestionar un espai natural, si no simplement comentar la possibilitat d'èxit o no de la reintroducció d'una espècie en concret i com crec que s'hauria de fer en cas de que es dugués a terme.

Les reintroduccions em sembla una mesura "ex situ" última, mediàtica i polititzada (als polítics els agrada molt sortir a la foto alliberant bestioles o alimentant pollets en captiveri). Soc més partidari de la gestió del medi de manera integral i partint de la base, és a dir, gestionant l'hàbitat sense "sacrificar-lo" a cap espècie ni grup d'espècies en particular.

La qüestió va sorgir arrel d'una conversa amb partidaris de les reintroduccions i va anar derivant fins a la gestió de l'estany de Sils i les possibles reintroduccions. La possibilitat de col·locar plataformes per a la nidificació de cigonyes a Sils s'havia plantejat en més d'una ocasió, i d'aquí el comentari al blog sobre el possible èxit o no de la reintroducció de l'espècie a la zona.

En primer lloc em sorprèn força que es pretengui culpabilitzar a una espècie en concret o a un conjunt de depredadors naturals del declivi de les poblacions d'amfibis i hèrptils. S'ha d'anar molt en compte al fer aquestes afirmacions perque es poden crear estats d'opinió que poden ser perillosos, molt perillosos. Serà que aquest grup i altres de vertebrats no tenen altres problemes molt més greus que la pressió dels seus enemics naturals? No tenen res a veure amb el descens poblacional d'amfibis i rèptils la dessecació de les zones humides, la proliferació de vies de comunicació on moren massivament, la pèrdua d'hàbitat per urbanització, la intensificació agrícola, la proliferació de depredadors exòtics, el canvi climàtic, ...???

Les poblacions d'hèrptils de la plana de la Selva no estan en perill per la pressió dels depredadors (què contents que estarien alguns si fos així, i quin argument més bo tindrien !! continuem destruint territori que si els bitxos desapareixen no és per culpa nostra, és perque se'ls mengen els altres).

Recentment s'ha autoritzat la cacera de corb marí gros en base a informacions que argumenten que l'augment de la població d'aquesta espècie ha fet disminuir les poblacions de peixos de rius, especialment de truita autòctona. No serà que la manca d'un cabal suficient, prou oxigenat i amb aigua de qualitat, juntament a la cada cop més massiva presència de pescadors i a la pèrdua de trams de rius per obres, canalitzacions, etc., ha fet disminuir molt les poblacions faunístiques, inclosa la de truita???

La disminució de les poblacions de corb marí a base de trets evidentment no ha servit de res, i ara els "defensors de les truites" busquen nous culpables, i tornen a perseguir amb escopeta a les llúdriges i, increíblement, a les merles d'aigua (!!!!!!!!!).

La plana de la Selva compta amb "gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils". Poden suportar les espècies-presa d'aquests amfibis i rèptils, com ara larves, postes i adults de peixos i invertebrats autòctons (espinòs, crustacis, odonats, lepidòpters, coleòpters, ...) la pressió d'aquesta munió de depredadors??? Jo crec que sí.
Si ara la plana de la Selva és considerada zona d'especial interés pels rèptils i anfibis per la seva riquesa d'espècies d'aquests grups, fa cinquanta, seixanta o més anys encara devia ser molt més rica, nombrosa i diversa. En aquell temps no tenien depredadors naturals?? No hi havia cigonyes, bernats, milans, aligots, guineus, mustèlids,...? Amb tota segurat, el doble o el triple dels que hi ha ara.

La cigonya blanca està recuperant terreny perdut després d'unes dècades en greu declivi. La recuperació es deu en part gràcies a l'aprofitament de recursos produïts per l'activitat humana. Les tortugues d'aigua no estan fent el mateix, gràcies a la presència artificial de basses, recs i sèquies, per exemple, que venen a substituir els aiguamolls i estanys primitius ??? Crec que sí, i m'alegro molt tant per les cigonyes com per les tortugues.

Criminalitzar l'ornitologia de la mala gestió dels espais naturals em sembla un greu error que no es mereix cap comentari. Buscar enemics allà on no hi són sí que pot portar molts problemes. Aquest és un error endèmic en els grups conservacionistes i naturalistes, creure que el "nostre" grup d'espècies preferides es mereix més que els altres.
No dubto que hi ha qui pensa així. Aquí no és el cas, i em sembla que està demostrat abastament.
De la mateixa manera considero un error assegurar que exemplificar la gestió i recuperació d'un espai amb la reintroducció d'"ocells grans" és una manera pèssima d'educar. Malauradament la simpatia que provoca una cigonya al públic en general no és la mateixa que causa un gripau, però el que importa és tenir al públic allà per ensenyar-li la cigonya (o l'espècie que sigui) i aprofitar després per explicar que tant important com la cigonya és qualsevol altra espècie d'animal o planta, per petit o repelent que ens pugui semblar.

Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...