dimecres, 2 de febrer del 2011

Seguiment papallones diürnes a l'Estany de Sils

 Informació facilitada per Antoni Mariné


DISCUSIÓ DE RESULTATS


El nombre d’espècies controlades a l’itinerari BMS de l’estany de Sils durant la temporada 2010 ha estat de 55 espècies de ropalòcers, una més que la temporada 2009, que va ser de 54 espècies. L’increment d’espècies identificades, amb tot, ha estat de 5 espècies noves: Boloria dia, Pyronia tithonus, Nymphalis antiopa, Pyrgus armoricanus i Gegenes nostrodamus, destacant per la seva raresa aquesta última. També s’ha descartat una espècie d’identificació dubtosa: Thymelicus lineola, i s’ha identificat correctament com a T. Sylvestris i s’ha descartat com identificació negativa una altra espècie de la temporada 2009: Pieris mannii.

Algunes espècies (4) del llistat del 2009 no han aparegut en aquesta temporada 2010, com són: Glaucopsiche alexis, Thecla betulae, Euchloe crameri i Carcharodus flocciferus.

L’espècie Nymphalis polychloros segueix sense aparèixer durant aquesta temporada, com a l’anterior, havent aparegut només al 2007, fora de l’àmbit de l’itinerari proposat per l’estació BMS, però dins del parc i considerant-la de probable aparició.

Particularment dràstics són els descensos en papallones típicament migratòries i per tant sotmeses a fluctuacions d’abundància per causes naturals en els llocs d’origen, com són Cynthia cardui, Leptotes pirithous, Pieris daplidice o Lampides boeticus.

Algunes oscilacions es poden considerar lligades a la inundació casi continua dels trams 10 i 11, inclosos a la parcela 148 del poligon 9 del’estany de Sils, com són:

Polygonia c-album, Apatura ilia, celastrina argiolus, Ochlodes venatus o Limenitis reducta.

Hi ha hagut augments importants, pràcticament el doble, en Maniola jurtina i Brintesia circe (espècies típiques de matollars i forestals i també secundàriament en prats), a la temporada 2010, probablement lligats a una climatologia favorable per aquestes espècies i les seves plantes nutrícies.

S’observen descensos en papallones lligades a ambients de bosc de ribera i humits com Pieris napi, Inachis io, Apatura ilia, Melitaea deione,... Tot i haver estat un any amb un règim pluviomètric elevat. Aquests descensos poden tenir a veure amb la fenologia de les espècies i les condicions climàtiques.




L'informe complet aquí.

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...