dimecres, 9 de juny de 2010

Cigonya blanca: una reintroducció viable?


Recentment he tornat d'una estada a Extremadura, un destí habitual des de fa alguns anys. Aquella terra és, sens dubte, la millor reserva de biodiversitat d'Europa. Un destí ineludible per als naturalistes i ornitòlegs viatgers. El manteniment d'activitats rurals i agrícoles tradicionals ha modelat un paisatge únic que combina en gran part de la seva extensió els conreus de secà, els prats de pastura i les deveses de suros i alzines, a més de comptar amb importants masses forestals poc explotades i, el que és més important, una població humana baixa (una sisena part de la catalana en una extensió de territori notablement superior). Tot plegat fa que la diversitat faunística i florística sigui especialment alta i nombrosa, incloent espècies úniques a Europa i al món.

Una de les imatges més repetides i constants al llarg del territori extremeny (i de gran part del territori ibèric, a excepció de Catalunya), és la dels nius de cigonya blanca en el paisatge urbà i rural. Ocupen la totalitat dels campanars, edificis alts, silos i monuments, però també són molt habituals en tota mena d'arbres, fins i tot de poca alçada, en els panells informatius de carreteres i autovies, en cartells publicitaris, sobre canals de formigó, grans canonades exteriors i en qualsevol altra estructura o edificació que els sembli adient per ubicar-hi les seves grans plataformes. Un dels paradigmes d'aquesta elevada densitat de cigonyes és el municipi de el Gordo, situat al nord de la província de Càceres, i que compta amb més de 400 nius d'aquesta espècie (la població humana del petit poble és de poc més de 300 habitants !!!).

A principis de la dècada dels 70 del segle XX, la població catalana de cigonya blanca era pobríssima, de poc més d'una desena de parelles, totes elles localitzades a les terres de Ponent. Posteriorment, degut a l'expansió general d'aquesta espècie a tota Europa occidental, la població de Ponent va crèixer notablement, gràcies als exemplars arribats d'altres indrets de la península i a la gestió dels residus urbans, amb la creació de nombrosos abocadors a l'aire lliure que els proporcionaven aliment.

La reintroducció de cigonyes a Catalunya s'ha efectuat amb més o menys èxit a diverses localitats del país. Probablement la més reixida va ser l'efectuada als Aigüamolls de l'Empordà, però també es van dur a terme reintroduccions a Perelada, Gallecs, Flix, Bàges, Cerdanya, estany de Banyoles i al Gironès, concretament a Salt.

La possibilitat de reintroduir la cigonya a Sils no és pas nova, i ha estat plantejada en diverses ocasions. La presència d'aquesta espècie a la zona de l'Estany és habitual i regular durant els dos passos migratoris i comptant, fins i tot, amb la presència d'alguns exemplars estiuejants que no es reprodueixen. Però, reuneix la zona de l'Estany les condicions necessàries per a la nidificació amb èxit d'aquesta espècie?

A priori la ubiació del niu no ha de suposar cap problema tècnic. Una simple plataforma instal·lada al campanar de l'esglèsia, sobre una torre elèctrica condicionada o sobre un poste de fusta de certa alçada a qualsevol indret podria ser suficient. Un problema, i no pas de poca importància, és la línia elèctrica que creua la zona i que transcorre paral·lelament a la sèquia. Aquesta línia és un autèntic parany per a moltes espècies d'ocells, especialment els de certa envergadura, i no és infreqüent, malauradament, trobar-hi exemplars morts sota el cablejat (fins i tot cigonyes). Precisament una línia de conducció elèctrica ha comportat molts problemes en el projecte de reintroducció a les deveses de Salt.

El problema de la ubiació del niu podria sol·lucionar-se situant-lo en una zona allunyada de la línia d'elèctrica, fins i tot fora del municipi. Però podria ser una sol·lució en fals. Les cigonyes s'alimenten en zones obertes, sovint en àrees humides però també en camps allunyats de l'aigua on capturen insectes i petits invertebrats. La presència de masses d'aigua permanents a l'Estany seria un focus d'atracció per a les cigonyes, amb la qual cosa ens tornariem a trobar amb el problema de la línia elèctrica, obstacle que haurien d'evitar contínuament per moure's per la zona.

Un problema afegit és la continua degradació dels ambients de plana dels voltants, fins i tot dins el mateix EIN de l'Estany de Sils (tinguem en compte la proposta de variant i noves carreteres que el malmetran), impossibilitant la presència d'àrees obertes i poc malmeses que puguin servir d'alternativa com a zona d'alimentació de les cigonyes.

En definitiva, la presència de les línies de conducció elètrica, sobretot la que creua l'espai en paral·lel a la sèquia, podria ser el principals obstacle per a la presència viable i permanent de cigonyes blanques a l'Estany de Sils, juntament a la manca de zones d'alimentació adequades en àrees segures.
Probablement el plantejament d'un programa de reintroducció a nivell de tota la plana de la Selva, amb la participació de diversos municipis amb hàbitat adequat (estany de Sils, prats de Caldes, amaradors de Salitja, prats de Cassà i Llagostera...), i amb la implicació de les administracions locals més properes seria la sol·lució més viable per intentar fer tornar a aquesta espècie com a nidificant a la comarca, una espècie símbol de l'armonia que pot existir entre l'activitat humana i la conservació de la natura, a més de ser una bona eina d'educació ambiental.

Fotografia: Jordi Capdevila


Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...