divendres, 31 de desembre de 2010

Morell de cap roig (Aythya ferina)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dilluns 27 desembre 2010, Toni Alonso Jardí

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Pla de la Barraca, Viladrau, ~100 individus, dilluns 27 desembre 2010, Martí Rodríguez i Toni Alonso Jardí

Experts alerten del perill d'extinció dels peixos autòctons de la Península

Experts alerten del perill d'extinció dels peixos autòctons de la Península

Diari de Girona 30/12/10
.
Investigadors de Girona formen part de la recentment creada Societat Ibèrica d'Ictiologia
.




El professor Frederic Casals -a l'esquerra- durant la presentació, acompanyat d'altres membres de la junta. universitat de lleida


LLEIDA DDG

Un equip de científics d'arreu de l'Estat i de Portugal, entre els quals n'hi ha de Girona, alerten del perill d'extinció en què es troben els peixos autòctons als rius de la Península; és més, asseguren que algunes espècies ja han desaparegut. Amb l'objectiu d'impulsar l'estudi i la conservació de la ictiofauna autòctona d'Espanya i Portugal, un grup d'investigadors i gestors implicats en l'estudi i la defensa dels peixos continentals de la península Ibèrica han constituït, a la Universitat de Lleida, la Societat Ibèrica d'Ictiologia (SIBIC). La trobada i la presentació d'aquest nou òrgan es va realitzar els dies 17 i 18 de desembre.

Els integrants del nou col·lectiu d'experts denuncien 'el paupèrrim estat de conservació' d'aquestes espècies úniques al món i alerten que l'activitat humana, sumada a la presència cada vegada més nombrosa d'espècies forànies introduïdes, com ara el lluci, el silur, la perca americana o la sandra, ja han provocat múltiples extincions locals.

Un fet 'alarmant'


Els experts qualifiquen aquest fet d''alarmant, degut al grau d'exclusivitat de la ictiofauna ibèrica', ja que la península Ibèrica està considerada com un dels punts més importants de biodiversitat de peixos de tot Europa.


Segons va detallar el secretari de la Societat i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Frederic Casals, hi ha molts casos que exemplifiquen aquesta situació. Així, l'investigador va explicar que s'han extingit l'esturió a la conca de l'Ebre, l'anguila ha desaparegut de tots els rius per sobre de les grans preses, mentre que la mandrilla o la bagra, dos dels peixos més comuns als rius de Catalunya, pràcticament no es troben.


Ja que la presentació es va dur a terme a la UdL, Casals es va referir a la situació dels rius de Lleida, en els quals -segons va explicar- es troben en perill la bavosa de riu, present en algun tram del Segre, i el cavilat, a la Garona. Altres espècies com ara la bagra, l'anguila i el llopet de riu estan entre les vulnerables, va afegir.


La junta del SIBIC, que en aquests moments està integrada per una dotzena d'experts de Còrdova, Navarra, Barcelona, Girona, Múrcia, Lleida i Portugal, té previst tornar-se a reunir el proper mes de juny a Múrcia.

A l'espera que s'iniciï el procés d'inscripció de socis, la Societat Ibèrica d'Ictiologia ja compta amb 183 persones interessades a formar-ne part. Els impulsors de l'organització insisteixen a dir que aquesta societat està oberta no només a ictiòlegs sinó també a membres de l'administració, societats de pescadors, consultores ambientals i organitzacions ambientalistes.


"

Botxí meridional (Lanius meridionalis)

Breda, veïnat de Pagès de Dalt, 1 individu, dijous 30 desembre 2010, David Caballé Ferrán

dijous, 30 de desembre de 2010

Cotxa blava (Luscinia svecica)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 29 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Bitó comú (Botaurus stellaris)

Estany de Sils, 2 individus, dimecres 29 desembre 2010, Antoni Mariné Sanz

The Plant List

 La més completa base de dades sobre plantes acaba de veure la llum, fruit del treballs d'institucions botàniques del Regne Unit i dels Estats Units.

http://www.theplantlist.org/

Merla de pit blanc (Turdus torquatus)

Pla de la Barraca, Viladrau, 1 individu, dilluns 27 desembre 2010, Martí Rodríguez

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, diumenge 26 desembre 2010, Josep Ramoneda

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Santa Susanna, Maresme, ≥25 individus, dimecres 29 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 29 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Sobre la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) hivernant al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10

Del blog "La Natura a la Baixa Tordera"


Sobre la cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) hivernant al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 29/12/10: "
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus)
Riu Tordera, Sant Feliu de Buixalleu (Girona), Catalunya
29/12/2010
© Aleix Comas i Herrera
.
Aquest diumenge en David Caballé va observar una cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu), aigües amunt del Perxistor...
.
Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus) al riu Tordera (Sant Feliu de Buixalleu) 26/12/10. David Caballé
.
Avui han acudit al lloc diversos ornitòlegs (Grabi De Jesús, Toni Alonso, Gerard Dalmau, Francesc Dalmau, Aleix Comas), a aquest tram de riu, atrets per aquesta raresa a casa nostra.
.
En principi es tractaria de la segona cita de l'espècie a tota Catalunya (amb un exemplar al Prat de Llobregat) i la cinquena per a tota Espanya, i evidentment la primera cita per a la Tordera.
.
Es tracta d'un petit passeriforme que nidifica a la taiga, amb una àmplia distribució a l'Àsia, rara a l'est de Finlàndia i nord-est d'Europa, i que hiverna al sud-est d'Àsia.
.
Altre informació i altres imatges...

http://www.birdguides.com/species/species.asp?sp=130033 http://www.rarebirdspain.net/arbsr000.htm#Tarcya
http://www.youtube.com/watch?v=2NArXbNOeZ8
http://www.youtube.com/watch?v=nye8t9JMGVY
"

dimarts, 28 de desembre de 2010

dilluns, 27 de desembre de 2010

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

Sant Feliu de Buixalleu, ≥75 individus, diumenge 26 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, diumenge 26 desembre 2010, Josep Ramoneda

Agró blanc (Egretta alba)

Fogars de Tordera, 1 individu, divendres 24 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, diumenge 26 desembre 2010, Josep Ramoneda

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Sant Feliu de Buixalleu, ≥5 individus, diumenge 26 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Blanes, 2 individus, divendres 24 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Daurada grossa (Pluvialis apricaria)

Tordera, 1 individu, divendres 24 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥100 individus, diumenge 26 desembre 2010, Josep Ramoneda

dijous, 23 de desembre de 2010

Confirmat: Són dues

Fa pocs anys s'havia apuntat a la possibilitat de que els elefants africans de selva (ara, Loxodonta cyclotis) fossin una espècie diferent als de sabana (Loxodonta africana). Ara un estudi genètic ho acaba de confirmar. Són tan diferents com ho podrien ser un elefant asiàtic i un mamut.

Abans s'havia apuntat a la teoria de que fossin subespècies, essent l'espècie original l'elefant de selva, del que hauria evolucionat una subespècie de més grandària i adaptada a la vida en la sabana.

La notícia dolenta és que ara no tenim una espècie en perill d'extinció, en tenim dues.



P.S.: disculpeu la mala qualitat de la imatge, no en tenia cap més a mà. És una aquarel·la feta en un paper poc idoni durant el meu primer viatge a l'Àfrica negra.

dimecres, 22 de desembre de 2010

Terratrèmol

El terratrèmol ha estat el més intens que hi ha hagut a Catalunya en els últims dos anys i cinc mesos.

El sisme es va poder percebre des de diverses localitats de la Selva, el Gironès i el Maresme.

La localització provisional de l’epicentre efectuada amb els enregistraments actualment disponibles a l’Institut Geològic de Catalunya és la següent:

HORA ORIGEN (Temps oficial): 07h 08m 48.5s
MAGNITUD (ML)*: 3.6. *Percebut a prop de l'epicentre. Sense danys.
LATITUD: 41.845º NORD.
LONGITUD: 2.814º EST.
PROFUNDITAT: 0 km.
ZONA EPICENTRAL: Caldes de Malavella
COMENTARIS: Percebut, sense danys, a les comarques de La Selva i Girona


Més informació: IGC

Algunes notícies relacionades:

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/20/terratremol-epicentre-caldes-sacseja-girona/453458.html


http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/12/21/terratremol-caldes-mes-fort-catalunya/453648.html


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/terremoto/39/grados/sacude/Caldes/Malavella/elpepuespcat/20101220elpcat_4/Tes

"

dimarts, 21 de desembre de 2010

Arriben les grues

Diumenge 19 de desembre es va observar un petit estol de dotze grues (Grus grus) sobrevolant l'Estany. Observador: Joan Ventura

Arriben les grues

Diumenge 19 de desembre es va observar un petit estol de dotze grues (Grus grus) sobrevolant l'Estany. Observador: Joan Ventura

dilluns, 20 de desembre de 2010

Arriba l'hivern !!!

Avui entra l'hivern. Una època aparentment dura però on la Natura no deixar de bategar i de mostrar-se activa. És una època on tot es prepara, discretament, per esperar la primavera. Per cert, a partir d'avui es comença a allargar el fotoperíode.

Erms, guarets i camps no conreuats són una font d'aliment per a molta fauna i una illa de diversitat biològica.
En les fotografies següents es poden observar estols de passeriformes alimentant-se de llavors en un camp no conreuat.
Identifiqueu les espècies que es poden veure??




P.S.: Pinsans comuns, caderneres, verdums, pardals comuns i sembla que algunes verderoles i repicatalons.

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Tordera, ~300 individus, dissabte 18 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Depredadors de dragons

Ahir, 19 de desembre, vam poder ser testimonis d'un fet natural molt curiós al pati de casa. Una de les cotxes fumades (Phoenicuris ochruros) que sovinteja les menjadores va estar una bona estona movent-se entre les plantes i entre els testos i les jardineres. Als pocs minuts va sortir amb alguna cosa que es recargolava al bec. La va colpejar repetidament contra el terra i en una de les ocasions en que va deixar anar la seva presa vam descobrir amb sorpresa que es tractava d'un juvenil de dragó comú (Tarendola mauritanica). Als pocs segons l'ocell va tornar a agafar al pobre rèptil i se'l va endur dalt la teulada, on el vam perdre de vista.
És sabuda la capacitat depredadora d'alguns túrdids que viuen en ambients de roca, merles roquera i blava, de depredar sobre petits vertebrats, però mai hagués pensat que un ocell tan aparentment tímid i discret com la cotxa fos capaç de buscar, atrapar i matar a un petit vertebrat.

L'índex AO negatiu i la fred a Europa

Del blog "El temps a Palamós"


L'índex AO negatiu i la fred a Europa: "




Aquest mes de desembre està siguent extremadament fred a gran part d'Europa i en zones dels Estats Units, amb nombroses nevades que estan provocant molts problemes als mitjans de transport aeris i terrestres. La imatge superior ens mostra l'anomalia de la temperatura de la superfície terrestre que hi va haver entre el tres i el deu de desembre passats, en comparació amb la temperatura mitjana del mateix període entre 2002 i 2009. Les mesures estan realitzades des del satèl.lit Aqua de la NASA.

Tot i que la temperatura d'aquest mes pugui ser més freda al nord d'Europa i a l'est dels Estats Units, a Groenlàndia i parts del nord de Canadà, està siguent excepcionalment càlida. Aquest patró de temperatura és degut a l'Oscil.lació de l'Àrtic, coneguda com a 'índex AO'.




Efectes de l'índex AO en fase positiva a l'esquerra i en fase negativa a la dreta.
Font: http://nsidc.org/arcticmet/patterns/arctic_oscillation.html


L' Oscil.lació de l'Àrtic o índex AO és un patró climàtic que influeix en el clima hivernal a l'hemisferi nord. En ell es descriu la relació entre la pressió alta que sol existir a les latituds mitjanes, degut a la presència d'un anticicló i les baixes pressions que existeixen a sobre l'Àrtic.

Quan l'índex AO està en 'fase negativa', existeix una gran zona d'altes pressions sobre la regió polar i una zona de baixes pressions a les latituds mitjanes (uns 45 graus nord). Una 'fase positiva' inverteix aquest patró. En la fase positiva, l'augment de la pressió atmosfèrica es produeix a latituds mitjanes i a la regió polar hi tenim sistemes de baixes pressions.

Les conseqüències d'un índex AO negatiu provoca que nosaltres i gran part d'Europa tinguem uns hiverns amb temperatures més fredes del que és normal i amb més precipitacions, degut al desallotjament de l'aire fred polar que hi ha en latituds superiors cap a latituds inferiors, capaç de crear sistemes depressionaris a les nostres latituds., fenòmen conegut també com a 'circulació meridiana', caracteritzada per un flux de component sud i nord, el qual és el responsable de les recents i quantioses pluges enregistrades a la meitat oest de la Península.

En canvi, amb un índex AO positiu podem tenir uns hiverns més càlids i secs, ja que l'aire fred i les borrasques circulen per latituds superiors i només afecten al nord i al nord-oest de la Península, fenòmen conegut també com a 'circulació zonal', caracteritzada per un flux de component oest.


Gràfic de l'índex AO observat des del passat mes de setembre i el previst pels pròxims dies. Es pot comprobar com està en fase negativa des de mitjans de novembre.

Font : http://www.nws.noaa.gov/


"

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Blanes, ~100 individus, diumenge 19 desembre 2010, Miquel Pons

Grua (Grus grus)

Vilobí d'Onyar, 1 exemplar en vol direcció N, Josep Moreno.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dissabte 18 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Crassula muscosa, una especie naturalitzada als penyassegats de Sa Cova Esclafada

Un nou i excel·lent article a "Flora i vegetació de Tossa"


Crassula muscosa, una especie naturalitzada als penyassegats de Sa Cova Esclafada: "


...........................Matolls acoixinats de C.muscosa -en primer terme- i pins blancs
..................................En l'horabaixa d'un dia de primers de Desembre



Qui hagi tingut mai el gust d'anar a la Cala de St.Jaume caminant desde el mirador de la carretera de St.Feliu -és a dir, des de allà on s'hi han fet tantes postals- si ha tingut la vista una mica fixada amb els diferents verds, en els últims anys, com em va passar a mi, s'haurà adonat de la presència d'uns vegetals curiosos que acompanyen la passejada en una part del corriol. ...I si la curiositat per aquestes plantes o un cert agosarament paisatgístic l'han pogut més, hom s'haurà acostat fins al llindar del precipici i haurà vist que, penjades de les irregularitats més fines o de replans minúsculs amb ben poca terra, ..N'hi han moltes més.. metres i més metres avall, acostant-se a mar, tant com la seva sort i capacitats els permeten.

Per vegada consecutiva dons, parlo de penya-segats. ..Fa un any i mig, en aquest blog vaig escriure sobre les einadies (Einadia nutans); unes petites al.lòctones de petits fruits vermells. Aquestes crassules son també, unes plantes al.lòctones; això sí, menys pròdigues que les anteriors i ara per ara es circumscriuen només a aquest indret costaner, en concret damunt de Sa cova esclafada, al costat de la Punta d'en Passet. La pregunta és de calaix: Des de quan son aquí? ..Per el que sembla, des de la dècada dels anys 70's com a mínim.


ORIGEN GEOGRÀFIC i CURIOSITATS EN LES DENOMINACIONS

El territori autòcton d'aquesta espècie és Àfrica del sud on te una distribució amplia, des de Leshoto fins a Namibia i prospera tant en regions climàtiques on preponderen les pluges d'hivern -equivalent a la nostra franja mediterrania- tal com la zona de El Cap, com en les àrees més seques i d'afinitat més subtropicals en les quals preponderen les plujes d'estiu. La mena de terrenys on s'aposenta son els constituïts per roques de quars i ben drenats. ..Això és interessant perquè ens pot donar pistes per els indrets del nostre país on facultativament pot tenir més tendència a establir-se.

El seu nom en llatí més oficial és Crassula muscosa, el qual ateny a l'aspecte de 'molsa' (moss en anglès) que pot evocar. Tot i així fins fa poc preponderava un altre nom: 'Crassula lycopodioides' el qual evoca la forma dels licopodis(1) . Com en moltes altres especies, s'ha de tendir a eliminar els sinònims en llatí donat que sempre resulta contradictori utilitzar una llengua universal si cadascú utilitza termes diferents per referir-se a una mateixa cosa!.. :-). L'acceptació de la major oficialitat del terme C.muscosa rau en que és una denominació científica més antiga que la segona. Sovint els naturalistes antics, quan trobaven i denominaven especies noves, de vegades no eren conscients de que eren les mateixes que ja havien estat nombrades per altres autors. Avui en dia la globalització de la informació digital permet que aquests errors no passin tant.

Segurament te diversos noms en moltes llegües indígenes d'Àfrica del sud, però no he aconseguit donar amb ells. L'estudi i la popularització moderna, com no, l'han fet els occidentals i quasi totes son en anglès, això si, moltes!, lo qual també és indicador de la bona acollida que ha tingut per un bon nombre de persones.. La denominació anglesa més usual és 'watch chain' (les seves branques s'assemblen a cadenes de rellotge) (2) , però també se l'anomena bastant 'lizard tail' (cues de sargantana) (3) , terme bastant apropiat com veurem després, ..o Rat tail.

En castellà, en alguns arxius figura 'Cordón de San Jose' (4) .. Un nom òbviament que, se l'han tret de la màniga no fa gaire temps. En català naturalment que tampoc en tenia i no te encara cap nom que s'hagi 'popularitzat' entre la gent. La podríem batejar aleshores? Bé, les persones que han participat en la implementació de continguts del TermCat (5) ja l'han anomenada, ara bé, per lo vist apenes n'hauran parat compte, perquè hi figuren dues denominacions diferentes per a C.lycopodioides i per a C.muscosa (que com he dit és el mateix). A l'una han batejada amb els noms: 'Cordonet', 'cinta cordonera' (la qual comparteix similitud amb la castellana) i 'herba viva'; per l'altre hom l'ha batejada com 'pinets', dedueixo que en aquest cas per imitació amb una de les denominacions angleses, que també fa referència als pins: 'pine princes'. Per tant, penso que no caldria adaptar tants sinònims per a una planta sense tradició de cap mena a Catalunya i mentre el Term.cat no resolgui aquesta inducció a la confusió i es consolidi algun dels noms citats -o algun altre que ens vingui de nou-, les podem anomenar com ens vingui més de gust.


ASPECTES RELLEVANTS I ADAPTATIUS

......La suculència i el metabolisme CAM

Crassula muscosa és, com totes les crassules, una planta crassa, és a dir un vegetal que te els teixits engrossits permetent-li acumular més aigua que les plantes normals. Les plantes crasses en general abunden poc als hàbitats de clima mediterrani, donat que son poques les especies autòctones que tenen aquesta característica donat que solen tenir una altre mena d'adaptacions.(veure article de Setembre 2009); les més representatives son els crespinells (varies especies de sedums), els matafocs (Sempervivum sp.) enfocats no obstant a ambients més algo freds, les fabaries (Sedum telephium), en certa manera també les euforbies i certs vegetals bolcats més a resistir la salinitat que l'aridesa en sí, com el fonoll marí (Chrithum maritimum); ara bé, amb el pas dels anys han anat arribant especies originaries d'altres continents que si que son suculentes i així el seu percentatge està augmentant, i algunes d'elles en especial desmesura, lo qual demostra que la suculència, directa o indirectament pot anar acompanyada d'avantatges adaptatives en molts indrets, lo qual pot abocar fins i tot -en els casos més extrems- a canvis substancials en els ecosistemes mediterranis.

Crassula muscosa, a més a més, gaudeix d'una peculiaritat metabòlica important. És una especie amb metabolisme fotosintètic CAM(6) (Metabolisme àcid de les crassulàcies). Els vegetals integrats en aquest grup es caracteritzen per poder fotosintetitzar durant el dia amb els estomes completament tancats, evitant així pèrdues d'aigua i havent absorbit el CO2 durant la nit quan l'evapotranspiració és menor. A més a més, a l'igual que succeïx en un altre grup de vegetals(els C4)(7) la fotosíntesi de les especies CAM no és veu perjudicada per fenòmens de fotorrespiració, els quals minven l'eficiència energètica i de producció de teixits en les plantes de fotosíntesi normal(8) (vegetals de grup C3) quan s'hi donen temperatures elevades.
Vull apuntar també, que el metabolisme CAM, tot i que denominativament vulgui dir 'metàbolisme àcid de les crassulàcies' no només és propi dels vegetals d'aquesta família, si no que també l'inclouen molts representants d'altres famílies (aizoàcïes, euforbiàcies, cactàcies, etc.. ) com les famoses figueres de moro, per exemple, les quals poblen també, cada vegada més i per bé o per mal, els nostres paisatges litorals.


.....Gairebé com cues de sargantanes

..Crassula muscosa, a més a més, gaudeix d'una altre virtut que també solen tenir bastants plantes suculentes (però no totes ni molt menys) i que en ella en resulta especialment destacada: La facilitat que tenen llurs tiges joves per arrelar i formar noves plantes. És sense dubte, aquesta facultat, més que cap altre, la que està facultant la disseminació i/o pervivència de la població d'aquesta espècie en els penya segats de la nostra zona.
La rompuda de les tiges s'esdevé amb molta facilitat per petita que sigui la incidència causant. La seva facilitat de trencament sembla que en realitat és un caràcter adaptatiu, tal com ho és (en un sentit ben diferent) el trencament de les cues de les sargantanes ;). La diferència és que en una
sargantana la part que surt beneficiada és el cos i aquí, seguint la metàfora, seria més aviat la 'cua'. Només cal caminar-hi una mica rosant les tiges, o esperar una calamarsada, o el debilitament natural de part de la seva estructura, per propiciar aquesta mena de reproducció quasi vivípara.
Si les tiges no van a parar damunt de la virosta del bosc si no damunt la terra, amb una fina pluja caigui quan caigui (no tenen pressa per esperar) serà suficient per estimular l'arrelament dels fragments i formar nous clons vegetatius. En aquest aspecte el nom d'herba viva està ben pensat.

Jo no tinc per costum descriure les característiques morfològiques de les plantes perquè considero que sol ser una part avorrida (excepte per a una minoria) i relativament innecessària si al mateix temps la descripció va acompanyada d'il.lustracions i el propòsit no és filar massa prim.


L'especie és inconfusible amb cap altre que ens puguem trobar per les mateixes contrades. I tot i que en origen existeixen diverses subespècies i també varietats de cultiu tal com la 'monstruosa', 'acuminata', 'pseudolycopodioides', 'rastafari', etc.. la que trobem al país és només la subespècie tipus i tots els exemplars tenen els mateixos trets (9).

Si que apuntaré que les seves flors son diminutes i de color groguenc pàl.lid prou verdós, gens ressaltants. La major part d'elles les podem trobar ara, obertes en ple mes de Desembre com els retrats que mostro a dalt (recomano ampliar la imatge), tot i que moltes ja shan convertit en fruit i llavors els 'punts groguencs' queden substituïts per taquets de color castany.

Desconec personalment encara quines repercussions ecològiques comporta la floració i la fructificació donat que no la he observat amb suficient paciència i periodicitat per esbrinar quina relació té o pot tenir amb la fauna local. Les llavors, en cultiu és fàcil fer-les germinar, però aquí em fa pensar que no és dona una reproducció sexual gaire efectiva ..I en la hipòtesi que es doni una mica, no hi haurien en principi animals ni tampoc altres agents que dispersin les seves llavors. La població s'ha dispersat i prodigat molt i molt bé penya segat avall, però l'expansió per els laterals sembla molt minsa considerant els anys que porta establerta. I muntanya amunt res de res.
La podríem catalogar aleshores com una espècie al.lòctona que es troba a la frontera entre el fenomen de subespontaneitat i el de naturalització, més aprop de lo segon que de lo primer. Les plantes existents romanen i es reprodueixen ja independentment de la plantació original feta a l'indret, però alo millor pot ser agosarat afirmar del tot que és mantinguin sempre allà sense desaparèixer per cap causa.

En les mates velles sovint es fa ostensible un 'arc' conformat per la disposició de les tiges seques o de les que han perdut llurs fulles a la seva part inferior. Tant es pot arribar a interpretar que fossin tiges dretes en un principi (i sense fulles inferiors a causa de la falta de llum) que després es van bolcar separadament, com tiges ja bolcades que han anat perdent llur fullatge inferior a causa de l'envelliment d'aquestes o de les tiges que les suportaven.

El ritme de creixement és intens, sobretot si disposen d'humitat radicular poden crèixer gairebé en quasi tots els mesos de l'any. La seva predisposició a formar 'coixins' pot ser positiva per elles en indrets ventosos i també un resguard en moments de fred.

El seu verd clar però intens és manté sempre i les seves clapes aquí i allà aporten efecte estètic al rocam, verd pàl.lid però intens en situacions de forta insolació, i verd fosc en punts mig ombrejats. La seva bellesa augmenta si a més te una mica més d'humitat, però bé, no vull caure en apreciacions naturalistes amb ulls de jardiner i menys per una espècie derivada de la jardineria; el rocam sense aquests vegetals també és prou maco de per sí, i també les plantes autòctones que li son pròpies que no han trobat lloc per instal.lar-s'hi degut a la ubiqüitat de les crassules.


ESPÈCIES ACOMPANYANTS I PROPERES

A l'indret trobem una serie d'espècies pròpies de la zona. A destacar:


Agave americana*
Asparagus acutifolius
Brachypodium retusum
Camphorosma monspeliaca
Crhythmum maritimum
Dactylis glomerata
Daucus gingidum
Einadia nutans*
Hyparrhenia hirta
Juniperus oxycedrus


Helichrysum stoechas
Lavandula stoechas
Opuntia ficus-índica*
Phagnalon saxatile
Pinus pinea*
Pistacia lentiscus
Polypodium vulgare
Ruta graveolens
Smilax aspera, etc.

No figura cap tàxon especialment amenaçat o endèmic però en canvi veiem que comparteix hàbitat amb al.lòctones (asterisc). L'espècie, per la banda de baix entra en contacte amb la vegetació de vora mar i per la banda superior amb la màquia típica mediterrània del sector costaner tossenc.


OBSERVACIONS PRECEDENTS, DISTRIBUCIÓ ACTUAL I POSSIBLES TENDÈNCIES
EN EL FUTUR.

La investigadora Teresa Casasayas va incloure la referència a les C.lycopodioides de la Cala d'en Jaume dins el seu compendi de Flora a.lòctona catalana (10) allà l'any 1984, però l'excursió (i visita) la va fer conjuntament amb l'Enric Ballesteros -biòleg i reconegut investigador tossenc- allà per l'any 1978.

En LLuís Vilar, actual cap de Recerca de Flora de la Udg, va incloure la cita d'en Ballesteros i de T.Casasayas en la seva tesi 'Flora i vegetació de la Selva'(11) i la descrivia com a cultivada i subespontània.

Sembla ser que la referència a Tossa és la més antiga de totes les referides a la península ibèrica, si menys no en l'àmbit de l'estat (Illes Canàries apart) i possiblement on tingui un estadi de naturalització més avançat (12) . A la dreta un retrat les cràssules al costat d'una figuera de moro (Opuntia ficus-indica)

A Catalunya posteriorment a aquelles mencions, també s'hi va referir al litoral de LLançà, concretament a la zona del Serradell(13) , on presumiblement estigui lligada a un cultiu existent d'aquestes cràssules (però l'autor no ho especifica); en tal cas tindrien el rang de plantes subespontànies.

Gairebé a l'altre extrem de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, en concret al municipi de Sta. Bàrbara també es va documentar, al 2003 la presència de la crassulàcia, en concret sobre les teulades d'unes cases velles, per tant aquí, en un ambient no natural (14) .

Més avall, en terres valencianes properes una cita força més antiga (1983) (15) citava la presència de C.lycopodioides, en concret sota uns tarongers aprop de Benicarló en companyia d'altres espècies dins una comunitat arvense dominada per Poa annua i Arabidopsis thaliana.

La primera cita al País Valencià(16) no obstant fou més cap al sud, al cap de St.Antoni (prov. d'Alacant) on l'any 1995 es va referir com a espècie subespontània. En anys posteriors, i segurament degut a un major ús de la planta en ambients domèstics se l'ha trobada en molts altres punts d'aquesta comunitat autònoma, documentada sempre sobre teulades, murets i també de vegades en erms i matollars secs.

Anant més lluny, a Còrsega també hi ha constància puntual de la seva presència, igual que a Galícia, on es va descriure un únic exemplar en una teulada de Pontevedra (17) l'any 2006 i també se'n coneix a Portugal.

Fora de l'àmbit del continent Europeu, l'herbaviva està present a les Illes Canàries, sud d'Austràlia, Mèxic i els EUA. Probablement també hi hagin igualment exemplars subespontanis al nord d'Àfrica donat, que allà hi ha una certa costum de tenir-la com a planta de decoració i el clima pot permetre la seva reproducció silvestre (16) .

Les Illes Canàries i Austràlia son però, de tots aquests territoris, els únics on sembla que està documentada la plena naturalització de l'espècie i a més a més, amb un clar caràcter expansiu.
A l'arxipèlag es va descriure (18) com especie invasora al 2005 (Sanz Elorza), bé que en un estadi relativament incipient comparat amb moltes altres especies naturalitzades a les illes. En el document es comentava que havien possibilitat de control si s'emprenien mesures pertinents i es van apuntar les localitzacions sobre teulades, murs, terraplens i matollars secs.
Les illes, en general, malgrat la disparitat de climes i de flora, sovint son escenaris pioners, en certa mesura reveladors, i poden servir parcialment per testar les capacitats expansives de certes espècies exòtiques i els seus grau de dependència envers a determinats factors.

Tenint en consideració tot això, el conjunt de les ressenyes considerades, sobretot les llevantines i de més aprop nostre, fan palesa dues característiques importants:
Per una banda la seva vocació litoral a la península, segurament influïda per la suavitat del clima, ..Per una altre i complementariament, la seva plasticitat ecològica potencial dins d'aquesta franja.
M'atreviria a dir que l'expansió de l'herbaviva en territori llevantí anirà augmentant i també apareixerà per molts altres punts de la mediterrània, especialment la part meridional. A la Costa brava, la temperatura alo millor imposa una major restricció, excepte en els sectors de costa que tenen microclimes una mica més calents. La gran pregunta en principi és si pot deixar de ser plenament subespontània i passar a una fase més avançada de col.lonització del territori; i confirmar si la seva reproducció només es dona per via vegetativa o no.
En cas que el clima (o en canvi climàtic) o altres factors interns o externs propiciessin una major adaptació de la planta i un increment del seu potencial, ens uns casos presumiblement podria cohabitar amb la flora autòctona però en d'altres segurament comportaria un fenomen de substitució especialment negativa d'espècies, com per exemple si posem per cas es presentessin en una comunitat de lletereses arbòries (Euphorbia dendroides), caracteritzada a la nostra costa per oferir sota seu molts espais oberts terrosos, és a dir, molt aptes -pressuposo- per la col.lonització de les 'herbes vives'.

Si es presentessin en comunitats de penya segat on existeixen les ensopegueres de roca (Limonium gerundense i L.tremolsii) aquestes podrien sofrir una competència crítica, donat que tals ensopegueres solen habitar en replans terrosos minúsculs, allà on altres vegetals autòctons no s'hi saben fer ..Però on les crassules si que poden prosperar-hi.
De tota manera, els hàbitats de les ensopegueres a la costa catalana es troben uns quants kilòmetres més al nord de la costa tossenca i ara per ara semblaria difícil que és trobin mútuament amb les protagonistes d'aquest article. A la dreta les il.lustru al bell mig del penyassegat de Sa Cova Esclafada, prop des Sot d'en Boada.

Un altre punt geogràfic que no he mencionat, on podem trobar puntualment C.muscosa com a subespotània i on poden seguir prosperant és la ciutat de Barcelona. No obstant penso que els exemplars que s'hi poden trobar en tal conurbació no tenen molta rellevància, donat que a ciutat hi cap molta flora al.lòctona (i ben poca d'autòctona) car és un medi completament artificialitzat. En els patis i terrats la gent te allò que li agrada ..i després ..'allò que li viu'. En aquest sentit, tot i el relatiu poc comerç que hi ha de l'especie, jo la he vista en alguns testos abandonats de veïns i a partir d'aquests, col.lonitzant altres recipients de mode molt versemblant per exemple, amb com ho fa Kalanchoe draigemontana, una planta vivípara, suculenta també i ben resistent (19) . L'herba viva, igual que aquesta citada, és una especie molt adequada per aquella mena de persones a les quals se'ls moren les plantes perque mai les reguen.


.....Enllaços, ressenyes i notes

(1) Argumentació i discussió envers la denominació científica preponderant.
(2) Denominacions en anglès (3) Més denominacions angleses
(4) Denominació castellana -Infojardín-
(5) Denominacions catalanes -Termcat-
(6) Metabolisme fotosintètic CAM -Viquipedia-
(7) Metabolisme C4 -V-
(8) Metabolisme C3 -V-
(9) 'La familia crassulaceae en la flora alóctona valenciana' (Varis autors)
Inclou una bona descripció de subespècies de C.lycopodioides
(10) 'La flora al.lòctona catalana' (T.Casasayas). No disponible a internet.
No obstant pot ser consultada a la UB i a la biblioteca de Parcs i Jardins de Bcn.
(11) 'Flora i vegetació de la Selva' (LLuís Vilar), obra ja ressenyada en el present blog
en altres ocasions.
(12) 'Atlas de las plantas alóctonas invasoras de España'
(13) 'Flora invasora al litoral de LLançà' (Autoria no ressenyada)
(14) 'Plantes vasculars del quadrat UTM 31TBF81' (Varis autors. Institut d'Estudis Catalans)
(15) 'Comunitats vegetals de les planes i serres litorals del Baix Ebre, Montsià i Baix Maestrat,i : L'aliança
'Diplotaxion erucoidis' (Ferran Royo -Grup de Recerca 'Terres de l'Ebre'-)
(16) Clikeu el link nº 9
(17) 'Crassula lycopodioides. Primera cita en Galícia' (Victor Manuel Rodriguez Serrano)
(18) 'Plantas alóctonas vasculares invasoras reales y potenciales en las Islas Canarias' (varis autors)
(19) K.draigemontiana tanmateix s'ha naturalitzat en uns terrenys del Garraf. Vegeu el treball:
'Contribució al coneixement de la flora al.lòctona catalana' (S.Pycke)

"

dimarts, 14 de desembre de 2010

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 13 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Xatrac comú (Sterna hirundo)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥3 individus, diumenge 12 desembre 2010, Òscar Juárez

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 11 desembre 2010, Santiago Guallar Rivero, Anna Gallés

Agró blanc (Egretta alba)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 11 desembre 2010, Santiago Guallar Rivero, Anna Gallés

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec griset (Anas strepera)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Gavot (Alca torda)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Gavinot (Larus marinus)

Abocador de Solius, Llagostera, 1 individu, diumenge 12 desembre 2010 , Carlos Alvarez-Cros

Territ variant (Calidris alpina)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 13 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Xarrasclet (Anas querquedula)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 femella, dissabte 11 desembre 2010, Santiago Guallar Rivero, Anna Gallés

Hivernant molt escàs.

Ànec xiulador (Anas penelope)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 7 individus, divendres 10 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

divendres, 10 de desembre de 2010

Pesquen un estrany peix tropical a la cala Canyelles de Lloret de Mar

El peix trompeta prové de la Mediterrània oriental i feia dos anys que no es veia a Espanya

JORDI VERA
Troben una nova espècie invasora en aigües de la Costa Brava. En la darrera competició de pesca en apnea realitzada a cala Canyelles de Lloret es va capturar una Fistularia Commersonii, un ?estrany peix tropical provinent del Pacífic. La FistulariaCommersonii o peix trompeta és un peix d'un metre de longitud, cos allargat, musell tubular i aleta prolongada per un estrany filament.La presència a la Mediterrània es va documentar per primera vegada el 2000, enfront d'Israel.

Des de llavors s'ha establert a la Mediterrània oriental i cada vegada sembla ser més freqüent veure-la a la part occidental. En aigües espanyoles es va veure per primer cop el 2007, quan va aparèixer de forma gairebé simultània a Menorca, Eivissa, Palamós, Castelló i Granada. Després de dos anys d'aparent absència, però, es torna a observar en diferents llocs de la Mediterrània i en aquest cas ha estat localitzada a Lloret. Cal destacar que la seva colonització a aquesta zona del mediterrani ha estat molt ràpida. Segons Carles Font, del Departament de Pesca Submarina, el Canal de Suez ha obert la connexió entre la Mediterrània i l'Índic, la qual cosa ha afavorit la migració de peixos, algues i invertebrats. Font assegura que malgrat que tinguem l'aigua més freda, aquesta presència esporàdica poc a poc serà més habitual, un fet que caldrà estudiar com afecta els nostres ecosistemes, segons Font.

La Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques, mitjançant els federats que formen el Departament de Pesca Submarina col·laboren en finalitats científiques i informen habitualment els diferents organismes públics. En aquesta ocasió, Quique Ballesteros i Toni Garcia van certificar la Fistularia trobada a Lloret de Mar.

dijous, 9 de desembre de 2010

Les tertúlies de Naturmania: on és el rat-buf?

http://es.groups.yahoo.com/group/naturmania/


Fotografia: Javier Ara Cajal - CENEAM

Un missatge anunciant el proper sondeig de primavera a nivell estatal de l'escassa rata d'aigua (Arvicola sapidus) enceta un interessant debat sobre les possibles causes de rarefacció d'aquesta espècie, així com un reguitzell de dades, totes elles històriques.

...

Encara falta però la SECEM avança que la propera primavera es farà unsondeig sobre la distribució de la rata d'aigua a nivell estatal.
Per si voleu participar.http://www.secem.es/Sondeo%20Rata%20de%20agua.html
Molt em temo que els resultats indicaran que és una espècie que se'ns va deles mans.


Alfons Delgado
...

El darrer que vaig veure va ser el 2004... i els anys 90 als Aiguamolls era normal veure'l cada dos per tres... Ens hem quedat sense rat-bufs i sense turons.
Aleix Comas
...

És interessant això que comentes dels Aiguamolls. Jo també ho recordo, sobretot a la zona d'Almata.La pèrdua de l'espècie a la plana selvatana l'atribueixo a la desaparicio directa de l'hàbitat i al dessecament general de tota la zona, però als Aiguamolls això no deu haver estat la principal causa, suposo, i potser caldrà pensar en altres condicionants. Salut.

Alfons

...

pel que fa al Rat Buf a l'Estany de Banyoles, ha passat el mateix. Abundant a principis dels 90, jo ja no recordo l'ultim que vaig veure. Aquest any hi han hagut dues cites cursiosament, quan feia alguns anys que no en teniem notícies. Realment és molt escàs.
A l'estany coincideix la seva disminució amb l'aparició del visó americà i de l'explosió del black bass, un peix depredador, a dins de l'aigua, però la veritat és que no s'ha pogut establir cap relació científica, i el que és evident és que la davallada ha estat global, per tant, no es pot assimilar a causes estrictament locals.
Nosaltres intentarem participar d'aquests censos del SECEM, i a veure si es pot fer alguna cosa per a la conservació d'aquest animaló.
salut
Carles Feo
...

Bones, jo tinc fotos de petjades de rat-buf al rec proper als sils d'arròs del 1994. També un crani de egagròpila de Vall de Bianya i altra foto de petjades del 1995 del Delta del Llobregat. I prou.
A més del que dius, Alfons, se suposa que des que es va protegir els Aiguamolls no hi tiren pesticides, no??? o potser sí??Si no hi ha hagut dessecació, ni biocides, no menystindria la presència de gats i gossos.
Rafel Carbonell
...

Hola, per fí una mica de cordura... ¿encara penseu només en la desaparició de l'hàbitat o la contaminació????
Fa temps que youtube aporta molta més informació sobre la fauna i sobre les noves cadenes tròfiques... ironia o realitat???
Perdoneu tots però fa molt temps que no visito un "espai natural protegit" on no hi hagi més mascotes que a un zooclub, i no es pot dir que sigui menyspreable l'efecte de gats, gossos, turons (mascota), peixos, rèptils, etc, etc, etc... tant o més que els visons americans (que també) o els atropellaments.
I els aiguamolls, banyoles i sils, que són els que s'han comentat, són espais per a les persones i les seves mascotes, no per als autòctons. Només uns exemples de lo que hi ha avui arreu...

Xavi Romera

...

Encara es pot veure rat-buf a algunes zones de la Tordera, i curiosament on no hi ha "itineraris de natura" o "gestors que paguin els seguiments"... alguna cosa vol dir, no?????
Serà molt curiós veure els resultats del sondeig.
...

I és més que evident que la cigonya col·labora amb tot això, sense deixar de banda d'altres que ja s'han comentat (domèstics i al·lòctons). En els últims 6 anys recordo 3 observacions de Rat-Buf, totes elles en zones on els pota llargs no hi tenen massa accés. I el Rat-Buf no és l'únic perjudicat.... amfibis i rèptils també. No és alarmisme ni apuntar-se al carro de res, simplement cal mirar les dades del nombre creixent d'aquest ocell en un espai tant reduït. Si hem de donar les gràcies als abocadors, ja que treuen part de la pressió tròfica.
Àlex Oller
...

Hola,
Mai he vist un rat-buf i no és per falta de ganes. Entre les causes de laseva disminució-desaparació, estic segur que la introducció de faunaal·lòctona hi té una part important de responsabilitat.
En el cas del visó americà he sigut testimoni de la persecució darrere d'unarata, enfilant-se fins i tot en un arbre! després van seguir corrent entrela vegetació i no sé el final de la història. Però del que sí puc confirmarel final és d'aquest pobre talpó comú:
(mireu la penúltima fotografia)http://www.xtec.cat/~jbarber1/Galeria/Mamifers%20i%20peixos/Mustela%20vison.htm
Les dues observacions van ser fetes als afores de la ciutat de Girona, al'aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè.
També puc certificar a les rodalies de casa meva (Girona), la persecució degats i gossos darrere de conills de bosc. En molts casos acabava en captura.Actualment fa temps que no veig cap d'aquests episodis, ja que els conillshan quedat relegats a racons inaccessibles i pel que sembla només surten denit.
Un cas semblant és el de les musaranyes que he passat de veure-les al patide casa o no trobar-ne ni a les rodalies a mesura que la zona s'ha anatpoblant (d'humans i de gats). Els darrers exemplars que he trobat són morts,alguns amb les marques d'ullals prims i esmolats que travessen el crani,probablement obra dels gats.
Els passejants de gossos de les rodalies també m'expliquen com la sevamascota es posa a bordar al capvespre als eriçons que troben que es defensen(sembla que fectivament) posant-se en forma de bola de punxes. Però aquestsistema de defensa mil·lenari no té res a fer sota les rodes dels cotxes,per això cada any en trobo d'atropellats. Però això ja és un altre cas.
Josep Barbara

...

Hola a tothom, veig que no tots esteu de pont

Xavi, les opinions amb "cordura" no són només les que coincideixen amb el teu criteri. Les altres són iguals d'assenyades i lògiques i sobretot mereixen el mateix respecte, malgrat no estiguin documentades en el Youtube. Si no hi ha aigua, no hi ha rata d'aigua, i a la plana de la Selva moltes basses, rec i rieres estan colgats per ciment i totxos, quan no dessecats per regar panís. També en indrets no protegits com les Guilleries, la construcció de vials com ara l'Eix transversal va suposar la colmatació i dessecació de molts rierols i torrenteres simplement perquè el ciment i l'asfalt de les obres que sobrava o es feia malbé l'abocaven allà on els rotava, Adeú tritons, crancs i rat-buds. Això és destrucció directe de l'hàbitat. Ni gats, ni visons, ni cigonyes. Destrucció de l'hàbitat pura i dura. En altres punts on no ha succeït això, la desaparició de l'hàbitat, on la presència de gossos i gats sembla purament anecdòtica i on les cigonyes ni s'hi han acostat mai, també la rata d'aigua ha desaparegut, aparentment en un entorn inalterat, i on el visó americà va arribar força anys després. Motiu? Ves a saber. Una possible epizootia? No tint cap dubte de que en indrets amb altes densitats de cigonyes (que fins i tot són sedentàries!!!) com alguns punts de l'Empordà, el pes que té la predació per part d'aquesta espècie no ha de ser gens menyspreable. És més, crec que ha de ser molt important i greu. Això suposo que és fruit d'èpoques passades i de pensar unidireccionalment a l'hora de gestionar un espai: que hi hagi ocells, i prou. De la mateixa manera que en els suburbis de ciutats i pobles la pressió depredadora de gossos i sobretot gats ha de ser molt intensa i segur que empobreix la fauna de la zona. Això sempre ha estat així, i continuarà creixent, al igual que el ritme de urbanització i construcció d'insfraestructures. De Sils encara no n'havia parlat, senzillament perquè en més de vint anys que fa que visito la zona mai he vist un rat-buf, cigonyes, de tant en tant, i visons van aparèixer força després. O sigui que ni cigonyes ni visons semblen tenir gaire a veure amb la desaparició a l'estany de Sils. Què passaria si es recuperés la qualitat de l'aigua i la vegetació a la zona, i s'establisin les cigonyes?? Tornaria la rata d'aigua? Ni idea. Per acabar, i disculpeu el totxo, si heu arribat aquí us deixo unes reflexions sobre la rata d'aigua que em va fer arribar ja fa algun temps el mestre de naturalistes Lluís Motjé, amb el qual coincideixo plenament en la seva valoració. Observeu la humilitat amb que exposa les seves reflexions, un valor, aquest, molt difícil de trobra avui dia.
Salut i bon festiu a tothom.

Alfons


" En primer lloc, no tinc dades concretes, però la sensació és que ha desaparegut de la comarca. Penso que la desaparició va ser molt ràpida a partir de la segona meitat de la dècada dels setanta / primera meitat de la dècada dels 80. Fins aleshores era un animal molt comú, que recordo veure pràcticament cada vegada que m’apropava a un curs fluvial, al menys de la plana. Tinc la imatge de verue sovint rat-bufos menjant tiges de joncs o balques i de sentir-los rosegar. De cop, aquesta imatge es va deixar de repetir. Desconec les causes d’aquesta sobtada desaparició, però n’intueixo algunes que hi podrien tenir relació, si més no perquè coincideixen en el temps. La primera serien les obres de drentatge i canalització que en un termini d’uns 10 anys varen afectar la majoria de cursos fluvials (Onyar i afluents, sèquia de Sils, etc.) i que varen fer desaparèixer, si més no momentàniament, l’hàbitat d’aquesta espècie. La segona seria l’augment de l’estiatge de la majoria dels rius i rieres.

Les causes d’aquest canvi duen ser múltiples:

- Les derivades de les mateixes obres de canalització i drenatge.

- Un important augment de l’explotació dels aqüífers per a reg agrícola (el blat de moro és un desastre!)

- Una disminució de les pluges

- Un augment de la massa forestal a les capçaleres

- Etc,etc, etc...

En la meva opinió en aquest aspecte els rius selvatans han patit un desastre sense precedents contra el que ningú ha aixecat la veu. Només cal tenir en compte que a la dècada dels 70 l’Onyar i els seus principals afluents no teníen pràcticament mai estiatge i acollien gorgs de 2 i 3 metres de fondària tot l’any! La tercera causa de desaparició podria ser la contaminació de determinats trams, potser més que per matèria orgànica, per productes fitosanitaris, quan no hi havia pràcticament cap control. La quarta podria ser l’arrivada d’algunes espècies exòtiques com el visó o el cranc vermell, que també coincideix força en el temps i que coincideix també amb la progressiva desaparició del turó (que pert cert devia predar sobre el rat-buf) En fí, un cúmul de despropòsits que deuen haver portat a la situació actual. Mentalment diria que fa uns 25 anys que no he vist cap rat-buf per aquí. Com a curiositat el rat-buf era antigament consumit per la gent de la comarca, fins i tot amb picaresca: com que sortia de l’aigua era considerat peix, i així s’en podia menjar els dies d’abstinència!! La dada ve de la meva àvia que a principis del segle passat tenia una “peixetaria” que només veníen bacallà, arengades, algunes sardines que veníen amb el carrilet de Sant Feliu fins a Riudellots i.... rat-bufos que “pescaven” a les rieres per Quaresma!! "
...

Curiosament la picaresca que comenta en Lluís sobre el consum del Rat-buf com a peix, també passava amb la llúdriga. Les Llúdrigues caçades al Rec Monar-Ter a la zona de Salt, Bescanó, Giorna per Quaresma es podien menjar tranquil·lament (amb la corresponent dispensa del capellà a canvi d'alguna cuixa) ja que no tenien la consideració de carn.
Pel que fa al Rat-buf pròpiament els darrers que recordo haver vist deu fer prop de trenta anys al Pla de l'Estany a Palol de Revardit.
Ja veieu, fa massa anys.
Fins aviat.
Miquel Boix

...

Bones,

Coincideixo amb l’Alfons (contaminació, alteració de l’hàbitat, epizoòtia, etc) i no tant en què la predació per visó americà o animals domèstics pesi més en la seva desaparició. Hem de tenir en compte que no es sap rés de la demografia ni biologia d’aquest animal. Senzillament ha estat molt poc estudiat, i en els nostres nassos i en el de la comunitat científica, s’ha assistit a una desaparició brutal de les seves poblacions.
El mateix podríem dir del turó i no vull ni pensar que ha passat amb la musaranya d’aigua mediterrània! Del turó de moment es confirma la desaparició fins i i tot de llocs històrics com l’Albera-PN Aiguamolls de l’E. o de l’Alta Garrotxa. També a altres zones de Catalunya, ben conservades o no, està desapareixent, encara que ho ha fet o ho està fent pel que s’explica, més tard que la davallada del rat-buf. Les causes? Poden ser diverses i segurament sinèrgiques, encara que segur que algunes deuen pesar molt més. Una, potser la degradació de l’hàbitat (també desapareix de zones ben conservades), la reducció dràstica de les poblacions de conills, i.... com podria haver passat amb el rat-buf, una epizoòtia, entre altres. Segur que en surten més. En el cas del turó potser sí que li ha afectat molt més l’entrada del visó americà, perquè és allà on s’expandeix el visó on també ha desaparegut abans.
En el cas del rat-buf, no m’atreveixo a dir que li ha passat de forma ineludible i segura, el que afirmaré són suposicions a partir del que es coneix i del que ha succeït amb altra fauna. Segurament com ha apuntant l’Alfons, a la Selva es deu a les causes apuntades, però quina “pesa” en la desaparició arreu? S’han de plantejar, si volem ser humils i objectius, diferents hipòtesis i intentar estudiar (o discutir entre nosaltres) quina o quines expliquen millor la davallada, si pot existir algunes que de forma sinèrgica siguin molt significatives, etc.Tot i això, serà potser difícil esbrinar que li ha succeït exactament. Tot i que el que caldria és estudiar aquells punts del país on encara resten poblacions ben consrvades, per poder començar a obtenir dades demogràfiques, d’estat de conservació, de salut, comparar-les amb les que estan molt mal conservades o en risc de desaparició, etc i començar a entendre, abans que sigui massa tard que li està passant.
Sobre cites, l’últim que vaig veure viu va ser al poble mateix de Ribes de Freser al costat del riu Freser que travessa al costat de l’estació Ribes Vila. En tot aquest sector tenim uns rius molt més ben conservats que a les planes, tot i que de nou, algú coneix l’estat de les seves poblacions?
Em sembla important ressaltar que el rat-buf, espero que encara en alguns sectors sigui així, era molt comú i com a tal era una espècie capturada i menjada fins i tot per l’home. Una espècie segurament amb molts predadors i part de la base de l’alimentació probablement de carnívors semiaquàtics, algunes rapinyaires, etc. En principi, una espècie que podia suportar una pressió predadora molt més elevada en relació a altres mamifers, en principi més especialitzats i amb una estratègia reproductiva més d’estratega de la K (major edat de maduració sexual, menor fecunditat, més longevitat, etc). Per aquesta raó, crec que la pressió dels ocells, o dels animals domèstics, no ha de ser la causa de desaparació més rellevant, en tot cas, en algunes zones pot haver influït també per ajudar a la desaparició amb major velocitat.
Que no penseu que als Aiguamolls de l’Empordà o a las Tablas de Daimiel, o per altres de zones de Castella, no existien bones poblacions de bernats pescaires, cigonyes, turons, etc abans de la seva desaparició? Llegiu el que diu un vell castellà sobre el bon gust de les rates d’aigua i com apunta que la contaminació, al seu parer, les va fer desaparèixer. Us adjunto aquest interessant article d’avui, un poti-poti que tracta sobre la famosa novel·la del desaparegut Miguel Delibes, Las ratas, dels caçadors de rates i d’un treball d’investigació tutelat pel fill de l’escriptor esmentat.http://www.elpais.com/articulo/portada/sabrosos/roedores/elpepusoceps/20100613elpepspor_6/Tes
Crec, de forma molt cauta i d'¡acord amb la poca informació disponible, que la seva desaparició de molts punts té a veure amb alguns factors que provoquen un impacte a escala molt gran i arreu (sobretot a les planes), com són la contaminació per biocides (no oblidem el nefast paper dels disruptors hormonals en la fecunditat, la imnunodepressió, l'enverinament lent de materials pesant, etc), la destrucció de la qualitat ambiental dels rius i rieres (menor cabal, menor dilució dels contaminants, menor permanència, destrucció dels boscos de ribera i ribes naturalitzades, etc) amb altres que potser s'han afegit sinèrgicament com podria ser una epizoòtia (que quan s'han detectat en mamífers i seguides bé, han demostrat a vegades una virulència insospitada i gran propagació) o la irrupció del visó americà (tot i que em sembla que en altrs punts de la península on no hi ha visó americà han davallat les poblacions de rat-buf).
Per tant, ni les mascotes ni la presència humana (si no comporta alteració de la qualitat ambiental i es mantenen les poblacions naturals ben conservades) pugui afectar tant a les poblacions de rat-buf com s'afirma. En sectors puntuals on puguin existir moltes mascotes i visons americans pot sr un factor més a afegir, però no és al meu entendre una explicació pausible que pugui explicar la davallada gradual des de fa més de 15-20 anys que s'està produint en molts llocs de la península.
Els problemes puntuals que pateixen determinats espais naturals com és la desembocadura de la Tordera, amb sobrefreqüentació humana i gran nombre d'espècies domèstiques (terribles per a molta fauna, com per exemple per als ocells nidificants), al meu parer no expliquen per si mateixos ni són una prova per explicar el perquè de la desaparició del rat-buf, perquè en molts sectors que no pateixen aquesta problemàtica ha desaparegut o davallat igualment.

Salutacions,

Santi Ramos

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

EIN Estany de Can Torrent, Tordera, ~50 individus, dimarts 7 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~10 individus, dimarts 7 desembre 2010, Jaume Prat Espelt

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

EIN Estany de Can Torrent, Tordera, 8 individus, dimarts 7 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec xiulador (Anas penelope)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Òscar Juárez

Resum ornitològic: novembre 2010

Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 27, novembre 2010, Pedro Bescós, Ernest Garcia

Ànec xiulador (Anas penelope), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec cullerot (Anas clypeata)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Raül Calderon
Estany de Sils, 1 individu, diumenge 28 novembre 2010, Alfons Delgado-Garcia

Morell de cap roig (Aythya ferina), Estany de Sils, ~1 individu, diumenge 28 novembre 2010, Guillem Saguer Parés

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 9 individus, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
Desembocadura de la Tordera, Blanes
≥10 individus, dimarts 2 novembre 2010, Oriol Baena Crespo
~25 individus, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, nombre no determinat, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥30 individus, dimarts 2 novembre 2010, Oriol Baena Crespo
Tossa de Mar, 4 individus, dissabte 13 novembre 2010, Xavier Ferrer

Mascarell (Morus bassanus)
≥20 individus, dimarts 2 novembre 2010, Oriol Baena Crespo

Agró blanc (Egretta alba)
EIN Estany de Cal Raba, Tordera, 1 individu, dijous 4 novembre 2010, David Caballé Ferrán
Estany de Sils, 8 individus, dijous 4 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Cigonya negra (Ciconia nigra), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 4, novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Maçanet de la Selva, 1 individu, divendres 12 novembre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dimarts 2 novembre 2010, David Caballé Ferrán
Veïnat de Massabé, Sils, 1 individu, dissabte 6 novembre 2010, David Caballé Ferrán

Esmerla (Falco columbarius)
Tordera, 1 individu, dimecres 24 novembre 2010, David Caballé Ferrán
Tordera, 1 individu, dilluns 8 novembre 2010, David Caballé Ferrán, Javier Romera Cabrera
Desembocadura de la Tordera, Blanes
1 individu, dissabte 27 novembre 2010, Pedro Bescós, Ernest Garcia
1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Fredeluga (Vanellus vanellus), Cassà de la Selva, ~60 individus, dijous 25 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Territ variant (Calidris alpina), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Gamba verda (Tringa nebularia), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Paràsit gros (Stercorarius skua), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Gavina corsa (Larus audouinii), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dilluns 8 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Gavot (Alca torda), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimarts 2 novembre 2010, Oriol Baena Crespo

Mussol emigrant (Asio flammeus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 8 novembre 2010, Javier Romera Cabrera
Vilobí d'Onyar
1 individu, dimecres 3 novembre 2010, Alfons Delgado-Garcia
1 individu, divendres 5 novembre 2010, Alfons Delgado-Garcia

Merla d'aigua (Cinclus cinclus), Camí d'Arbúcies al Vilà, Arbúcies, 3 individus, diumenge 21 novembre 2010, Josep Bernatallada Serrat

Cercavores (Prunella collaris), pujada al Matagalls, el Brull, Osona, ≥2 individus, dissabte 6 novembre 2010, Martí Rodríguez

Cotxa blava (Luscinia svecica), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Merla de pit blanc (Turdus torquatus), pujada al Matagalls, el Brull, Osona, ≥20 individus, diumenge 21 novembre 2010, Oriol Baena Crespo

Griva cerdana (Turdus pilaris)
Pla de la Barraca, Viladrau, Osona, ~50 individus, diumenge 21 novembre 2010, Martí Rodríguez
pujada al Matagalls, el Brull, Osona, ≥120 individus, dissabte 13 novembre 2010, Martí Rodríguez


Tord ala-roig (Turdus iliacus), Pla de la Barraca, Viladrau, Osona, ~10 individus, diumenge 21 novembre 2010, Martí Rodríguez

Teixidor (Remiz pendulinus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 16 individus, dilluns 1 novembre 2010, Javier Romera Cabrera


Gralla (Corvus monedula), Estany de Sils, 1 individu, dilluns 1 novembre 2010, Raül Calderon

Pinsà mec (Fringilla montifringilla)
Canet d'Adri, 2 individus, diumenge 28 novembre 2010, Gerard Dalmau
Pla de la Barraca, Viladrau, ≥3 individus, diumenge 21 novembre 2010, Martí Rodríguez

Llucareta (Serinus citrinella), Pla de la Barraca, Viladrau, 5 individus, diumenge 21 novembre 2010, Martí Rodríguez


Lluer (Carduelis spinus)
les Planes d'Hostoles, Garrotxa, ~50 individus, diumenge 28 novembre 2010, Ignasi Llover Colom
Canet d'Adri, 23 individus, diumenge 28 novembre 2010, Gerard Dalmau
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~20 individus, dimarts 30 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), Camí d'Arbúcies al Vilà, Arbúcies, 2 individus, diumenge 21 novembre 2010, Josep Bernatallada Serrat

Fredeluga (Vanellus vanellus)

Estany de Sils, ≥90 individus, dimecres 8 desembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Probablement el mateix estol que va ser relocalitzat al veïnat de Cartellà, a Maçanet de la Selva, el mateix dia (Alfons Delgado i Maite Garrigós).

Fotja vulgar (Fulica atra)

Estany de Sils, 20 individus, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons

Fotja vulgar (Fulica atra)

Estany de Sils, 20 individus, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons

dimecres, 8 de desembre de 2010

Pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula)

Fogars de Tordera, 1 individu, diumenge 5 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Griva cerdana (Turdus pilaris)

les Planes d'Hostoles, Garrotxa, 1 individu, diumenge 5 desembre 2010, Ignasi Llover Colom

Bescanó, 3 individus, divendres 3 desembre 2010, Miguel Angel Fuentes

Sant Feliu de Buixalleu, ≥1 individu, diumenge 5 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Alosa vulgar (Alauda arvensis)

Tordera, ~50 individus, dissabte 4 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Picot garser petit (Dendrocopos minor)

Viladrau, 1 individu, dissabte 4 desembre 2010, Lluis Mir Pla

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 5 desembre 2010, Òscar Juárez

dimarts, 7 de desembre de 2010

Tord ala-roig (Turdus iliacus)

les Planes d'Hostoles, Garrotxa, 1 individu, diumenge 5 desembre 2010, Ignasi Llover Colom

Sant Feliu de Buixalleu, 4 individus, diumenge 5 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Aligot vesper (Pernis apivorus)

Santa Coloma de Farners, 07-12-10, 5 exemplars en vol actiu cap al sud. Alfons Delgado. Data molt tardana.

Sin ánimo de ofender

Sin ánimo de ofender: "

EL ELECTRÓN LIBRE // MANUEL LOZANO LEYVA


* Catedrático de Física atómica, molecular y nuclear en la Universidad de Sevilla


Mi oficio, físico nuclear, provoca distintas reacciones, pero lo último que me esperaba es que alguien se partiera de risa al saberlo. Fue el fotógrafo de un periódico que, entre foto y foto que me hacía para ilustrar una entrevista, me contó la siguiente anécdota.


Esperaba en la puerta de los juzgados con sus cámaras dispuestas para fotografiar a un político local corrupto. Supuestamente, claro. Entonces apareció un individuo cuyo atuendo y peinado le parecieron singulares al fotógrafo. Este lo miró, porque además le recordaba a alguien habitual en los platós de televisión. El hombre se plantó ante él y le espetó que ni se le ocurriera hacerle una foto, porque él era homosexual pero tenía sus derechos. El fotógrafo, atónito, le dijo que no le iba a hacer ninguna foto y que además lo mismo le daba que fuera homosexual como físico nuclear. El individuo abrió los ojos desmesuradamente y entró en los juzgados a buen ritmo. El fotógrafo quedó alterado, pero más se alteró cuando vio aparecer al tipo acompañado por un guardia civil. Lo acusó rotundamente de haberle ofendido. El guardia, en tono cansino aunque paciente, le preguntó al fotógrafo qué le había llamado a aquel señor. Respondió que él no le había ofendido y mencionó lo de físico nuclear. El guardia puso los brazos en jarra con el ceño fruncido mientras el otro sostenía que aquella era la prueba de la ofensa, porque con su físico no se metía nadie y quería poner una denuncia. El guardia, escamado, reconvino al fotógrafo diciéndole que aquello de físico nuclear quizá no fuera una ofensa, pero que había faltado al otro. Salvó la situación un abogado que pasaba por allí, al cual conocía el guardia. Este, con guiño cómplice, lo introdujo en el conflicto como señor juez. Le contaron el lance y el juez sentenció que, efectivamente, el fotógrafo había agraviado al otro, pero que no era grave y que una posible denuncia no se admitiría a trámite. Se acabó la pequeña trifulca y el fotógrafo quedó abatido, sobre todo cuando le dijeron que el político corrupto ya había entrado.


Tras celebrar la anécdota, y una vez solo, medité sobre el asunto y también quedé abatido. Este periódico dedica todos los días una sección a la ciencia, los medios en general se hacen eco cada vez mayor de ella, los científicos hacemos esfuerzos por transmitir conocimientos y gran parte de la sociedad sigue ajena a nuestro trajín. Aventuro que aquel hombre, el guardia y el “juez” estaban infinitamente más influidos por ciertos programas de la televisión que por cualquier otra información, sobre todo científica. ¿Realmente podemos luchar contra eso? ¿No somos unos tristes quijotes?

"

Durbec (Coccothraustes coccothraustes)

Sant Feliu de Buixalleu, ≥112 individus, diumenge 5 desembre 2010, David Caballé Ferrán

Territ variant (Calidris alpina)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)

Estany de Sils, Sils

1 individu, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons
2 individus, diumenge 5 desembre 2010, Enric Pàmies Pallisé

Mascarell (Morus bassanus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~20 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~50 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec cullerot (Anas clypeata)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec xiulador (Anas penelope)

Desembocadura de la Tordera, Blanes
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Òscar Juárez
3 individus, divendres 3 desembre 2010, Javier Romera Cabrera

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes

4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Òscar Juárez
3 individus, dissabte 4 desembre 2010, Òscar Juárez

Oca vulgar (Anser anser)

Estany de Sils
2 individus, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Enric Pàmies Pallisé

Tornen les oques


Oca vulgar (Anser anser)

2 individus, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons, Josep Barbara
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Enric Pàmies Pallisé
Fotografia de Josep Barbara

Tornen les oques


Oca vulgar (Anser anser)

2 individus, dilluns 6 desembre 2010, Miquel Pons, Josep Barbara
4 individus, diumenge 5 desembre 2010, Enric Pàmies Pallisé
Fotografia de Josep Barbara

divendres, 3 de desembre de 2010

Alosa vulgar (Alauda arvensis)

Canet d'Adri, 15 individus, dimecres 1 desembre 2010, Gerard Dalmau

Griva cerdana (Turdus pilaris)

Pla de la Barraca, Viladrau, Osona, ~50 individus, diumenge 21 novembre 2010, Martí Rodríguez

S´aprova el primer pressupost per preservar el massís de l´Ardenya

S´aprova el primer pressupost per preservar el massís de l´Ardenya: "
El consorci dóna el vistiplau al pla de treball amb l'objectiu d'assegurar-ne la promoció econòmica

El Consorci del Massís d'Ardenya-Cadiretes ha aprovat el primer pressupost -de 94.215 euros- i ha donat el vistiplau al pla de treball que servirà per promoure i presevar el sòl de protecció especial de la zona muntanyosa. Constituït el passat mes de maig i format per Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Caldes, Vidreres, Tossa de Mar i Lloret de Mar, l'objectiu d'aquesta gestió conjunta és garantir la coherència de regulacions i intervencions, el seu interès públic i privat, i la promoció econòmica de l'espai.
De moment, durant aquest estiu s'ha aconseguit mantenir un mínim de vigilància contra els incendis. Una mesura destacable, aquesta, si es té en compte l'elevat risc d'incendi que presenta el territori. Pel que fa a les actuacions futures, es donarà la màxima importància al patrimoni cultural i natural, i es dedicaran esforços per a la realització d'un mapa turístic del mateix massís.

Font: Diari de Girona
"

Nova i última glopada d'aire fred

Del blog "El temps a Palamós"


Nova i última glopada d'aire fred: "

Mapa de temperatura a 850 hpa, model MM5, prevista per divendres a la nit. Observeu com serà d'uns -5 cº.

Com podeu observar al mapa superior, demà al vespre tindrem una nova glopada d'aire fred amb temperatures que a 1500 m d'alçada devallaran fins a -5 cº., aquest fet es traduirà en una nova devallada de les temperatures i de la cota de neu, amb la qual cosa l'ambient gèlid es farà notar encara més, no obstant, la manca d'humitat no crearà les condicions necessàries per veure ploure o nevar. Sembla que aquesta serà la darrera entrada d'aire fred prevista pels pròxims dies, ja que a partir de diumenge es produirà una lleugera remuntada dels termòmetres., aquesta pujada de les temperatures es veurà més clarament a partir de dilluns i en dies posteriors, on la massa d'aire fred serà substituïda per uns massa d'aire càlid procedent del sud, amb vents de garbí., per fer-nos una idea d'aquesta pujada de les temperatures, si demà tindrem -5 cº a 850 hpa dilluns tindrem temperatures de 14/15 cºa 850 hpa, és a dir, seran 20 cº més elevades.

Si mirem les dades d'avui, la màxima ha pujat fins a 9,6 cº i la mínima ha sigut de 5,4 cº. El vent ha bufat fluix de component variable, amb una ratxa màxima de 19 km/h de tramuntana. El mar s'ha mantingut amb maror mar endins i amb mar arrissada o marejol arran de costa. El cel s'ha mantigut amb núvols força gruixuts que no han deixat precipitació i amb algunes clarianes, tot i que al nord de la comarca s'aprecia la caiguda de ruixats. La pressió ha tingut un màxim de 1009 hpa i un mínim de 1006 hpa. La humitat ha oscil.lat entre el 68 i el 88 %. Dades de meteoclimatic.com.



Temperatura prevista a 850 hpa per dilluns, model WRF. Observeu com serà d'uns 14 cº.

Previsió per aquest divendres

Aquest divendres es preveu amb predomini del sol, amb algun núvol mig i baix decoratiu. No es preveu pluja ni neu, potser cau algun floc anecdòtic a la Selva Marítima.

La temperatura podrà pujar només fins a 8/10 cº a la costa, fins a 6/8 c º a l'interior i fins a -6/0 cº al Pirineu. La mínima baixarà fins a 0/2 c º a la costa, fins a -2/-4 c º a l'interior i fins a -6/-14 c ºal Pirineu.

El vent al nostre sector costaner bufarà molt fluix amb component oest, fins la matinada de divendres. Al matí tindrem la mateixa situació o calma. A la tarda entrarà la tramuntana a uns 8/10 nusos, superior al nord del Cap de Begur.

L'estat de la mar es mantindrà amb mar arrissada o una mica de marejol arran de costa i maror mar endins, fins la matinada de divendres. Al matí hi haurà la mateixa situació, igual com a la tarda.


Imatge de radar d'aquest vespre on es veuen els ruixats que cauen al nord de la comarca i a sobre el mar.

"

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...