Fotografia: Javier Ara Cajal - CENEAM
Un missatge anunciant el proper sondeig de primavera a nivell estatal de l'escassa rata d'aigua (Arvicola sapidus) enceta un interessant debat sobre les possibles causes de rarefacció d'aquesta espècie, així com un reguitzell de dades, totes elles històriques.
...
Encara falta però la SECEM avança que la propera primavera es farà unsondeig sobre la distribució de la rata d'aigua a nivell estatal.
Per si voleu participar.http://www.secem.es/Sondeo%20Rata%20de%20agua.html
Molt em temo que els resultats indicaran que és una espècie que se'ns va deles mans.
Per si voleu participar.http://www.secem.es/Sondeo%20Rata%20de%20agua.html
Molt em temo que els resultats indicaran que és una espècie que se'ns va deles mans.
Alfons Delgado
...
El darrer que vaig veure va ser el 2004... i els anys 90 als Aiguamolls era normal veure'l cada dos per tres... Ens hem quedat sense rat-bufs i sense turons.
Aleix Comas
...
És interessant això que comentes dels Aiguamolls. Jo també ho recordo, sobretot a la zona d'Almata.La pèrdua de l'espècie a la plana selvatana l'atribueixo a la desaparicio directa de l'hàbitat i al dessecament general de tota la zona, però als Aiguamolls això no deu haver estat la principal causa, suposo, i potser caldrà pensar en altres condicionants. Salut.
Alfons
...
pel que fa al Rat Buf a l'Estany de Banyoles, ha passat el mateix. Abundant a principis dels 90, jo ja no recordo l'ultim que vaig veure. Aquest any hi han hagut dues cites cursiosament, quan feia alguns anys que no en teniem notícies. Realment és molt escàs.
A l'estany coincideix la seva disminució amb l'aparició del visó americà i de l'explosió del black bass, un peix depredador, a dins de l'aigua, però la veritat és que no s'ha pogut establir cap relació científica, i el que és evident és que la davallada ha estat global, per tant, no es pot assimilar a causes estrictament locals.
Nosaltres intentarem participar d'aquests censos del SECEM, i a veure si es pot fer alguna cosa per a la conservació d'aquest animaló.
salut
Carles Feo
...
Bones, jo tinc fotos de petjades de rat-buf al rec proper als sils d'arròs del 1994. També un crani de egagròpila de Vall de Bianya i altra foto de petjades del 1995 del Delta del Llobregat. I prou.
A més del que dius, Alfons, se suposa que des que es va protegir els Aiguamolls no hi tiren pesticides, no??? o potser sí??Si no hi ha hagut dessecació, ni biocides, no menystindria la presència de gats i gossos.
Rafel Carbonell
...
Hola, per fí una mica de cordura... ¿encara penseu només en la desaparició de l'hàbitat o la contaminació????
Fa temps que youtube aporta molta més informació sobre la fauna i sobre les noves cadenes tròfiques... ironia o realitat???
Perdoneu tots però fa molt temps que no visito un "espai natural protegit" on no hi hagi més mascotes que a un zooclub, i no es pot dir que sigui menyspreable l'efecte de gats, gossos, turons (mascota), peixos, rèptils, etc, etc, etc... tant o més que els visons americans (que també) o els atropellaments.
I els aiguamolls, banyoles i sils, que són els que s'han comentat, són espais per a les persones i les seves mascotes, no per als autòctons. Només uns exemples de lo que hi ha avui arreu...
Xavi Romera
...
Encara es pot veure rat-buf a algunes zones de la Tordera, i curiosament on no hi ha "itineraris de natura" o "gestors que paguin els seguiments"... alguna cosa vol dir, no?????
Serà molt curiós veure els resultats del sondeig.
...
Serà molt curiós veure els resultats del sondeig.
...
I és més que evident que la cigonya col·labora amb tot això, sense deixar de banda d'altres que ja s'han comentat (domèstics i al·lòctons). En els últims 6 anys recordo 3 observacions de Rat-Buf, totes elles en zones on els pota llargs no hi tenen massa accés. I el Rat-Buf no és l'únic perjudicat.... amfibis i rèptils també. No és alarmisme ni apuntar-se al carro de res, simplement cal mirar les dades del nombre creixent d'aquest ocell en un espai tant reduït. Si hem de donar les gràcies als abocadors, ja que treuen part de la pressió tròfica.
Àlex Oller
Àlex Oller
...
Hola,
Mai he vist un rat-buf i no és per falta de ganes. Entre les causes de laseva disminució-desaparació, estic segur que la introducció de faunaal·lòctona hi té una part important de responsabilitat.
En el cas del visó americà he sigut testimoni de la persecució darrere d'unarata, enfilant-se fins i tot en un arbre! després van seguir corrent entrela vegetació i no sé el final de la història. Però del que sí puc confirmarel final és d'aquest pobre talpó comú:
(mireu la penúltima fotografia)http://www.xtec.cat/~jbarber1/Galeria/Mamifers%20i%20peixos/Mustela%20vison.htm
Les dues observacions van ser fetes als afores de la ciutat de Girona, al'aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè.
També puc certificar a les rodalies de casa meva (Girona), la persecució degats i gossos darrere de conills de bosc. En molts casos acabava en captura.Actualment fa temps que no veig cap d'aquests episodis, ja que els conillshan quedat relegats a racons inaccessibles i pel que sembla només surten denit.
Un cas semblant és el de les musaranyes que he passat de veure-les al patide casa o no trobar-ne ni a les rodalies a mesura que la zona s'ha anatpoblant (d'humans i de gats). Els darrers exemplars que he trobat són morts,alguns amb les marques d'ullals prims i esmolats que travessen el crani,probablement obra dels gats.
Els passejants de gossos de les rodalies també m'expliquen com la sevamascota es posa a bordar al capvespre als eriçons que troben que es defensen(sembla que fectivament) posant-se en forma de bola de punxes. Però aquestsistema de defensa mil·lenari no té res a fer sota les rodes dels cotxes,per això cada any en trobo d'atropellats. Però això ja és un altre cas.
Josep Barbara
Hola,
Mai he vist un rat-buf i no és per falta de ganes. Entre les causes de laseva disminució-desaparació, estic segur que la introducció de faunaal·lòctona hi té una part important de responsabilitat.
En el cas del visó americà he sigut testimoni de la persecució darrere d'unarata, enfilant-se fins i tot en un arbre! després van seguir corrent entrela vegetació i no sé el final de la història. Però del que sí puc confirmarel final és d'aquest pobre talpó comú:
(mireu la penúltima fotografia)http://www.xtec.cat/~jbarber1/Galeria/Mamifers%20i%20peixos/Mustela%20vison.htm
Les dues observacions van ser fetes als afores de la ciutat de Girona, al'aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè.
També puc certificar a les rodalies de casa meva (Girona), la persecució degats i gossos darrere de conills de bosc. En molts casos acabava en captura.Actualment fa temps que no veig cap d'aquests episodis, ja que els conillshan quedat relegats a racons inaccessibles i pel que sembla només surten denit.
Un cas semblant és el de les musaranyes que he passat de veure-les al patide casa o no trobar-ne ni a les rodalies a mesura que la zona s'ha anatpoblant (d'humans i de gats). Els darrers exemplars que he trobat són morts,alguns amb les marques d'ullals prims i esmolats que travessen el crani,probablement obra dels gats.
Els passejants de gossos de les rodalies també m'expliquen com la sevamascota es posa a bordar al capvespre als eriçons que troben que es defensen(sembla que fectivament) posant-se en forma de bola de punxes. Però aquestsistema de defensa mil·lenari no té res a fer sota les rodes dels cotxes,per això cada any en trobo d'atropellats. Però això ja és un altre cas.
Josep Barbara
...
Hola a tothom, veig que no tots esteu de pont
Hola a tothom, veig que no tots esteu de pont
Xavi, les opinions amb "cordura" no són només les que coincideixen amb el teu criteri. Les altres són iguals d'assenyades i lògiques i sobretot mereixen el mateix respecte, malgrat no estiguin documentades en el Youtube. Si no hi ha aigua, no hi ha rata d'aigua, i a la plana de la Selva moltes basses, rec i rieres estan colgats per ciment i totxos, quan no dessecats per regar panís. També en indrets no protegits com les Guilleries, la construcció de vials com ara l'Eix transversal va suposar la colmatació i dessecació de molts rierols i torrenteres simplement perquè el ciment i l'asfalt de les obres que sobrava o es feia malbé l'abocaven allà on els rotava, Adeú tritons, crancs i rat-buds. Això és destrucció directe de l'hàbitat. Ni gats, ni visons, ni cigonyes. Destrucció de l'hàbitat pura i dura. En altres punts on no ha succeït això, la desaparició de l'hàbitat, on la presència de gossos i gats sembla purament anecdòtica i on les cigonyes ni s'hi han acostat mai, també la rata d'aigua ha desaparegut, aparentment en un entorn inalterat, i on el visó americà va arribar força anys després. Motiu? Ves a saber. Una possible epizootia? No tint cap dubte de que en indrets amb altes densitats de cigonyes (que fins i tot són sedentàries!!!) com alguns punts de l'Empordà, el pes que té la predació per part d'aquesta espècie no ha de ser gens menyspreable. És més, crec que ha de ser molt important i greu. Això suposo que és fruit d'èpoques passades i de pensar unidireccionalment a l'hora de gestionar un espai: que hi hagi ocells, i prou. De la mateixa manera que en els suburbis de ciutats i pobles la pressió depredadora de gossos i sobretot gats ha de ser molt intensa i segur que empobreix la fauna de la zona. Això sempre ha estat així, i continuarà creixent, al igual que el ritme de urbanització i construcció d'insfraestructures. De Sils encara no n'havia parlat, senzillament perquè en més de vint anys que fa que visito la zona mai he vist un rat-buf, cigonyes, de tant en tant, i visons van aparèixer força després. O sigui que ni cigonyes ni visons semblen tenir gaire a veure amb la desaparició a l'estany de Sils. Què passaria si es recuperés la qualitat de l'aigua i la vegetació a la zona, i s'establisin les cigonyes?? Tornaria la rata d'aigua? Ni idea. Per acabar, i disculpeu el totxo, si heu arribat aquí us deixo unes reflexions sobre la rata d'aigua que em va fer arribar ja fa algun temps el mestre de naturalistes Lluís Motjé, amb el qual coincideixo plenament en la seva valoració. Observeu la humilitat amb que exposa les seves reflexions, un valor, aquest, molt difícil de trobra avui dia.
Salut i bon festiu a tothom.
Alfons
" En primer lloc, no tinc dades concretes, però la sensació és que ha desaparegut de la comarca. Penso que la desaparició va ser molt ràpida a partir de la segona meitat de la dècada dels setanta / primera meitat de la dècada dels 80. Fins aleshores era un animal molt comú, que recordo veure pràcticament cada vegada que m’apropava a un curs fluvial, al menys de la plana. Tinc la imatge de verue sovint rat-bufos menjant tiges de joncs o balques i de sentir-los rosegar. De cop, aquesta imatge es va deixar de repetir. Desconec les causes d’aquesta sobtada desaparició, però n’intueixo algunes que hi podrien tenir relació, si més no perquè coincideixen en el temps. La primera serien les obres de drentatge i canalització que en un termini d’uns 10 anys varen afectar la majoria de cursos fluvials (Onyar i afluents, sèquia de Sils, etc.) i que varen fer desaparèixer, si més no momentàniament, l’hàbitat d’aquesta espècie. La segona seria l’augment de l’estiatge de la majoria dels rius i rieres.
Les causes d’aquest canvi duen ser múltiples:
- Les derivades de les mateixes obres de canalització i drenatge.
- Un important augment de l’explotació dels aqüífers per a reg agrícola (el blat de moro és un desastre!)
- Una disminució de les pluges
- Un augment de la massa forestal a les capçaleres
- Etc,etc, etc...
En la meva opinió en aquest aspecte els rius selvatans han patit un desastre sense precedents contra el que ningú ha aixecat la veu. Només cal tenir en compte que a la dècada dels 70 l’Onyar i els seus principals afluents no teníen pràcticament mai estiatge i acollien gorgs de 2 i 3 metres de fondària tot l’any! La tercera causa de desaparició podria ser la contaminació de determinats trams, potser més que per matèria orgànica, per productes fitosanitaris, quan no hi havia pràcticament cap control. La quarta podria ser l’arrivada d’algunes espècies exòtiques com el visó o el cranc vermell, que també coincideix força en el temps i que coincideix també amb la progressiva desaparició del turó (que pert cert devia predar sobre el rat-buf) En fí, un cúmul de despropòsits que deuen haver portat a la situació actual. Mentalment diria que fa uns 25 anys que no he vist cap rat-buf per aquí. Com a curiositat el rat-buf era antigament consumit per la gent de la comarca, fins i tot amb picaresca: com que sortia de l’aigua era considerat peix, i així s’en podia menjar els dies d’abstinència!! La dada ve de la meva àvia que a principis del segle passat tenia una “peixetaria” que només veníen bacallà, arengades, algunes sardines que veníen amb el carrilet de Sant Feliu fins a Riudellots i.... rat-bufos que “pescaven” a les rieres per Quaresma!! "
...
Curiosament la picaresca que comenta en Lluís sobre el consum del Rat-buf com a peix, també passava amb la llúdriga. Les Llúdrigues caçades al Rec Monar-Ter a la zona de Salt, Bescanó, Giorna per Quaresma es podien menjar tranquil·lament (amb la corresponent dispensa del capellà a canvi d'alguna cuixa) ja que no tenien la consideració de carn.
Pel que fa al Rat-buf pròpiament els darrers que recordo haver vist deu fer prop de trenta anys al Pla de l'Estany a Palol de Revardit.
Ja veieu, fa massa anys.
Fins aviat.
Miquel Boix
...
Curiosament la picaresca que comenta en Lluís sobre el consum del Rat-buf com a peix, també passava amb la llúdriga. Les Llúdrigues caçades al Rec Monar-Ter a la zona de Salt, Bescanó, Giorna per Quaresma es podien menjar tranquil·lament (amb la corresponent dispensa del capellà a canvi d'alguna cuixa) ja que no tenien la consideració de carn.
Pel que fa al Rat-buf pròpiament els darrers que recordo haver vist deu fer prop de trenta anys al Pla de l'Estany a Palol de Revardit.
Ja veieu, fa massa anys.
Fins aviat.
Miquel Boix
...
Bones,
Coincideixo amb l’Alfons (contaminació, alteració de l’hàbitat, epizoòtia, etc) i no tant en què la predació per visó americà o animals domèstics pesi més en la seva desaparició. Hem de tenir en compte que no es sap rés de la demografia ni biologia d’aquest animal. Senzillament ha estat molt poc estudiat, i en els nostres nassos i en el de la comunitat científica, s’ha assistit a una desaparició brutal de les seves poblacions.
El mateix podríem dir del turó i no vull ni pensar que ha passat amb la musaranya d’aigua mediterrània! Del turó de moment es confirma la desaparició fins i i tot de llocs històrics com l’Albera-PN Aiguamolls de l’E. o de l’Alta Garrotxa. També a altres zones de Catalunya, ben conservades o no, està desapareixent, encara que ho ha fet o ho està fent pel que s’explica, més tard que la davallada del rat-buf. Les causes? Poden ser diverses i segurament sinèrgiques, encara que segur que algunes deuen pesar molt més. Una, potser la degradació de l’hàbitat (també desapareix de zones ben conservades), la reducció dràstica de les poblacions de conills, i.... com podria haver passat amb el rat-buf, una epizoòtia, entre altres. Segur que en surten més. En el cas del turó potser sí que li ha afectat molt més l’entrada del visó americà, perquè és allà on s’expandeix el visó on també ha desaparegut abans.
En el cas del rat-buf, no m’atreveixo a dir que li ha passat de forma ineludible i segura, el que afirmaré són suposicions a partir del que es coneix i del que ha succeït amb altra fauna. Segurament com ha apuntant l’Alfons, a la Selva es deu a les causes apuntades, però quina “pesa” en la desaparició arreu? S’han de plantejar, si volem ser humils i objectius, diferents hipòtesis i intentar estudiar (o discutir entre nosaltres) quina o quines expliquen millor la davallada, si pot existir algunes que de forma sinèrgica siguin molt significatives, etc.Tot i això, serà potser difícil esbrinar que li ha succeït exactament. Tot i que el que caldria és estudiar aquells punts del país on encara resten poblacions ben consrvades, per poder començar a obtenir dades demogràfiques, d’estat de conservació, de salut, comparar-les amb les que estan molt mal conservades o en risc de desaparició, etc i començar a entendre, abans que sigui massa tard que li està passant.
Sobre cites, l’últim que vaig veure viu va ser al poble mateix de Ribes de Freser al costat del riu Freser que travessa al costat de l’estació Ribes Vila. En tot aquest sector tenim uns rius molt més ben conservats que a les planes, tot i que de nou, algú coneix l’estat de les seves poblacions?
Em sembla important ressaltar que el rat-buf, espero que encara en alguns sectors sigui així, era molt comú i com a tal era una espècie capturada i menjada fins i tot per l’home. Una espècie segurament amb molts predadors i part de la base de l’alimentació probablement de carnívors semiaquàtics, algunes rapinyaires, etc. En principi, una espècie que podia suportar una pressió predadora molt més elevada en relació a altres mamifers, en principi més especialitzats i amb una estratègia reproductiva més d’estratega de la K (major edat de maduració sexual, menor fecunditat, més longevitat, etc). Per aquesta raó, crec que la pressió dels ocells, o dels animals domèstics, no ha de ser la causa de desaparació més rellevant, en tot cas, en algunes zones pot haver influït també per ajudar a la desaparició amb major velocitat.
Que no penseu que als Aiguamolls de l’Empordà o a las Tablas de Daimiel, o per altres de zones de Castella, no existien bones poblacions de bernats pescaires, cigonyes, turons, etc abans de la seva desaparició? Llegiu el que diu un vell castellà sobre el bon gust de les rates d’aigua i com apunta que la contaminació, al seu parer, les va fer desaparèixer. Us adjunto aquest interessant article d’avui, un poti-poti que tracta sobre la famosa novel·la del desaparegut Miguel Delibes, Las ratas, dels caçadors de rates i d’un treball d’investigació tutelat pel fill de l’escriptor esmentat.http://www.elpais.com/articulo/portada/sabrosos/roedores/elpepusoceps/20100613elpepspor_6/Tes
Crec, de forma molt cauta i d'¡acord amb la poca informació disponible, que la seva desaparició de molts punts té a veure amb alguns factors que provoquen un impacte a escala molt gran i arreu (sobretot a les planes), com són la contaminació per biocides (no oblidem el nefast paper dels disruptors hormonals en la fecunditat, la imnunodepressió, l'enverinament lent de materials pesant, etc), la destrucció de la qualitat ambiental dels rius i rieres (menor cabal, menor dilució dels contaminants, menor permanència, destrucció dels boscos de ribera i ribes naturalitzades, etc) amb altres que potser s'han afegit sinèrgicament com podria ser una epizoòtia (que quan s'han detectat en mamífers i seguides bé, han demostrat a vegades una virulència insospitada i gran propagació) o la irrupció del visó americà (tot i que em sembla que en altrs punts de la península on no hi ha visó americà han davallat les poblacions de rat-buf).
Per tant, ni les mascotes ni la presència humana (si no comporta alteració de la qualitat ambiental i es mantenen les poblacions naturals ben conservades) pugui afectar tant a les poblacions de rat-buf com s'afirma. En sectors puntuals on puguin existir moltes mascotes i visons americans pot sr un factor més a afegir, però no és al meu entendre una explicació pausible que pugui explicar la davallada gradual des de fa més de 15-20 anys que s'està produint en molts llocs de la península.
Els problemes puntuals que pateixen determinats espais naturals com és la desembocadura de la Tordera, amb sobrefreqüentació humana i gran nombre d'espècies domèstiques (terribles per a molta fauna, com per exemple per als ocells nidificants), al meu parer no expliquen per si mateixos ni són una prova per explicar el perquè de la desaparició del rat-buf, perquè en molts sectors que no pateixen aquesta problemàtica ha desaparegut o davallat igualment.
Salutacions,
El mateix podríem dir del turó i no vull ni pensar que ha passat amb la musaranya d’aigua mediterrània! Del turó de moment es confirma la desaparició fins i i tot de llocs històrics com l’Albera-PN Aiguamolls de l’E. o de l’Alta Garrotxa. També a altres zones de Catalunya, ben conservades o no, està desapareixent, encara que ho ha fet o ho està fent pel que s’explica, més tard que la davallada del rat-buf. Les causes? Poden ser diverses i segurament sinèrgiques, encara que segur que algunes deuen pesar molt més. Una, potser la degradació de l’hàbitat (també desapareix de zones ben conservades), la reducció dràstica de les poblacions de conills, i.... com podria haver passat amb el rat-buf, una epizoòtia, entre altres. Segur que en surten més. En el cas del turó potser sí que li ha afectat molt més l’entrada del visó americà, perquè és allà on s’expandeix el visó on també ha desaparegut abans.
En el cas del rat-buf, no m’atreveixo a dir que li ha passat de forma ineludible i segura, el que afirmaré són suposicions a partir del que es coneix i del que ha succeït amb altra fauna. Segurament com ha apuntant l’Alfons, a la Selva es deu a les causes apuntades, però quina “pesa” en la desaparició arreu? S’han de plantejar, si volem ser humils i objectius, diferents hipòtesis i intentar estudiar (o discutir entre nosaltres) quina o quines expliquen millor la davallada, si pot existir algunes que de forma sinèrgica siguin molt significatives, etc.Tot i això, serà potser difícil esbrinar que li ha succeït exactament. Tot i que el que caldria és estudiar aquells punts del país on encara resten poblacions ben consrvades, per poder començar a obtenir dades demogràfiques, d’estat de conservació, de salut, comparar-les amb les que estan molt mal conservades o en risc de desaparició, etc i començar a entendre, abans que sigui massa tard que li està passant.
Sobre cites, l’últim que vaig veure viu va ser al poble mateix de Ribes de Freser al costat del riu Freser que travessa al costat de l’estació Ribes Vila. En tot aquest sector tenim uns rius molt més ben conservats que a les planes, tot i que de nou, algú coneix l’estat de les seves poblacions?
Em sembla important ressaltar que el rat-buf, espero que encara en alguns sectors sigui així, era molt comú i com a tal era una espècie capturada i menjada fins i tot per l’home. Una espècie segurament amb molts predadors i part de la base de l’alimentació probablement de carnívors semiaquàtics, algunes rapinyaires, etc. En principi, una espècie que podia suportar una pressió predadora molt més elevada en relació a altres mamifers, en principi més especialitzats i amb una estratègia reproductiva més d’estratega de la K (major edat de maduració sexual, menor fecunditat, més longevitat, etc). Per aquesta raó, crec que la pressió dels ocells, o dels animals domèstics, no ha de ser la causa de desaparació més rellevant, en tot cas, en algunes zones pot haver influït també per ajudar a la desaparició amb major velocitat.
Que no penseu que als Aiguamolls de l’Empordà o a las Tablas de Daimiel, o per altres de zones de Castella, no existien bones poblacions de bernats pescaires, cigonyes, turons, etc abans de la seva desaparició? Llegiu el que diu un vell castellà sobre el bon gust de les rates d’aigua i com apunta que la contaminació, al seu parer, les va fer desaparèixer. Us adjunto aquest interessant article d’avui, un poti-poti que tracta sobre la famosa novel·la del desaparegut Miguel Delibes, Las ratas, dels caçadors de rates i d’un treball d’investigació tutelat pel fill de l’escriptor esmentat.http://www.elpais.com/articulo/portada/sabrosos/roedores/elpepusoceps/20100613elpepspor_6/Tes
Crec, de forma molt cauta i d'¡acord amb la poca informació disponible, que la seva desaparició de molts punts té a veure amb alguns factors que provoquen un impacte a escala molt gran i arreu (sobretot a les planes), com són la contaminació per biocides (no oblidem el nefast paper dels disruptors hormonals en la fecunditat, la imnunodepressió, l'enverinament lent de materials pesant, etc), la destrucció de la qualitat ambiental dels rius i rieres (menor cabal, menor dilució dels contaminants, menor permanència, destrucció dels boscos de ribera i ribes naturalitzades, etc) amb altres que potser s'han afegit sinèrgicament com podria ser una epizoòtia (que quan s'han detectat en mamífers i seguides bé, han demostrat a vegades una virulència insospitada i gran propagació) o la irrupció del visó americà (tot i que em sembla que en altrs punts de la península on no hi ha visó americà han davallat les poblacions de rat-buf).
Per tant, ni les mascotes ni la presència humana (si no comporta alteració de la qualitat ambiental i es mantenen les poblacions naturals ben conservades) pugui afectar tant a les poblacions de rat-buf com s'afirma. En sectors puntuals on puguin existir moltes mascotes i visons americans pot sr un factor més a afegir, però no és al meu entendre una explicació pausible que pugui explicar la davallada gradual des de fa més de 15-20 anys que s'està produint en molts llocs de la península.
Els problemes puntuals que pateixen determinats espais naturals com és la desembocadura de la Tordera, amb sobrefreqüentació humana i gran nombre d'espècies domèstiques (terribles per a molta fauna, com per exemple per als ocells nidificants), al meu parer no expliquen per si mateixos ni són una prova per explicar el perquè de la desaparició del rat-buf, perquè en molts sectors que no pateixen aquesta problemàtica ha desaparegut o davallat igualment.
Salutacions,
Santi Ramos
1 comentari:
Caram, quins debats més interessants es fan. Vaig a veure si trobo aquesta web.
Publica un comentari a l'entrada