dimarts, 30 de novembre de 2010

dilluns, 29 de novembre de 2010

Ànecs aïllats

Morell de cap roig (Aythya ferina), ~1 individu, diumenge 28 novembre 2010, Guillem Saguer Parés

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, diumenge 28 de novembre 2010, Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado, Alfons Delgado jr.

Ànecs aïllats

Morell de cap roig (Aythya ferina), ~1 individu, diumenge 28 novembre 2010, Guillem Saguer Parés

Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, diumenge 28 de novembre 2010, Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado, Alfons Delgado jr.

Esmerla (Falco columbarius)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 27 novembre 2010, Pedro Bescós, Ernest Garcia

Lluer (Carduelis spinus)

les Planes d'Hostoles, Garrotxa, ~50 individus, diumenge 28 novembre 2010, Ignasi Llover Colom

Riells i Viabrea, ≥15 individus, diumenge 28 novembre 2010

Reietó (Regulus regulus)

Amer, 2 individus, divendres 26 novembre 2010, Gabriel De Jesus

Hi havia una vegada un esparver...


Hi havia una vegada un esparver que intentava caçar al bell mig de la vila, espiant als vespres de tardor i d'hivern els estols de pardals i estornells que s'agrupaven per ajocar-se, i als coloms que mandrejaven a les teulades o pel terra buscant menjar.


Una d'aquelles tardes, l'esparver, una femella esplèndida d'un plomatge fosc intens i amb mirada nòrdica va llançarse sobre un grup d'estornells amb la fortuna d'apressar-ne un. Caçador i presa van caure lentament al terra al mig de la cridòria i les plomes de l'estornell aterrat. El rapinyaire, impressionant amb les seves ales esteses i la seva mirada d'espurnes, intentava fer callar l'ocell mentre els vianants humans, cecs idiotitzats, no eren capaços de descobrir l'estampa corprenedora.


Però vet aquí que els crits d'auxili de l'estornell sí que van atreure l'atenció d'un altre vianant, aquest de quatre potes i amb bigotis. El gat, sorgit de les profunditats fosques d'un vell jardí, va mirar durant un segon l'escena i seguidament es va llançar en direcció als dos ocells lluitadors. L'esparver, amb uns reflexos de llampec, va saltar elegantment i va enlairar-se sense esforç. El gat, prenent consciència potser per primer cop de la veritable grandària del seu oponent, va aturar-se un instant. Dècimes de segon que van ser més que suficients com per a que el maltractat estornell sortís disparat en un vol rectilini com un autèntic bòlid emplomat. L'esparver, des d'una teulada propera, seguí amb la mirada la fugida del seu frustat sopar, mentre que l'estúpid gat, encara sorprès, mirava ara l'esparver, ara el terra on instants abans hi havia hagut els ocells. Només en el darrer segon es va adonar del roc que li venia a sobre i que va poder esquivar per pocs centímetres.


P.S.: Ironia moral: el gat va salvar l'estornell de morir devorat per l'esparver, però l'esparver també va salvar, en el darrer instant, la vida de l'estornell, en espantar al gat a l'enlairar-se.

Santa Coloma de Farners, 26 de novembre de 2010



Teixidor (Remiz pendulinus)

Estany de Sils, ≥3 individus, dissabte 27 novembre 2010, Xavier Mañas

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 27 novembre 2010, Pedro Bescós, Ernest Garcia

Darreres observacions a l'Esta..., perdò, canòdrom de Sils

Golden retrevier, 1
Pitbull, 2
Gos d'atura, 1
Quiso híbrid, 2
Pastor alemany, 1

Tots ells sense lligar, evidentment, (excepte els dos Pitbulls, però que no portaven morrió), campant per on volien, bordant-se entre ells i als passejants, entran a l'aigua, cagant arreu, i acompanyats d'amos i mestresses malcarats i maleducats quan els informaves de que el coi de gossos havien d'anar lligats.
Ah, també ens va semblar veure alguns ocells, lluny molt lluny.
Ja feia molt temps que vaig decidir no acostar-me a l'Estany els dies de festa, però, mira, un s'estima aquest espai i a vegades no pensa.

Darreres observacions a l'Esta..., perdò, canòdrom de Sils

Golden retrevier, 1
Pitbull, 2
Gos d'atura, 1
Quiso híbrid, 2
Pastor alemany, 1

Tots ells sense lligar, evidentment, (excepte els dos Pitbulls, però que no portaven morrió), campant per on volien, bordant-se entre ells i als passejants, entran a l'aigua, cagant arreu, i acompanyats d'amos i mestresses malcarats i maleducats quan els informaves de que el coi de gossos havien d'anar lligats.
Ah, també ens va semblar veure alguns ocells, lluny molt lluny.
Ja feia molt temps que vaig decidir no acostar-me a l'Estany els dies de festa, però, mira, un s'estima aquest espai i a vegades no pensa.

dijous, 25 de novembre de 2010

LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA

6 catedràtics, significats acadèmics i professionals, i unes 400 entitats ambientals demanen al proper govern de la Generalitat un gir en la planificació de les infraestructures viàries.

http://www.adenc.cat/actualitat/nota-de-premsa/manifest-la-crisi-de-les-infraestructures-catalunya

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Malgrat de Mar, ~10 individus, diumenge 21 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Tordera, ~10 individus, dimarts 23 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Esmerla (Falco columbarius)

Tordera, 1 individu, dimecres 24 novembre 2010, David Caballé Ferrán

dimecres, 24 de novembre de 2010

Unes "perles" d'en Duran i Lleida....

 
 Sincerament, no sé encara a qui votaré el proper diumenge. No n'hi cap que m'inspiri la més mínima confiança. El que sí tinc clar és a qui no votaré.

"el tripartit fa la política agrària des del medi ambient. Nosaltres la farem a l'inrevés: la política agrària i la política mediambiental des de l'agricultura amb tots els canvis orgànics que això requereixi"

"quan la política per al món rural es fa des de la metròpoli i al seu servei, es dona més importància a les aus que les persones -i així va amb el canal Segarra Garrigues- ..."

"La conselleria d'Agricultura s'ha agenollat davant de la de Medi Ambient ..."

"Estem en contra de l'orientació mediambientalista que inicialment es dóna a la futura PAC."

Aquests són alguns destacats de la intervenció d'en Duran i Lleida (en substitució d'Artur Mas) del dimarts 23 de novembre davant de 500 pagesos. Sembla evident que si governa CiU bona part de les competències del Departament de Medi Ambient aniran a parar a Agricultura. El que segurament no és necessari és atiar determinats tòpics quan el país requereix propostes serioses i positives per tirar endavant.

Més informació: http://www.unio.org/actualitat/detall_noticies.asp?id=10336

dimarts, 23 de novembre de 2010

dilluns, 22 de novembre de 2010

L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/11/19/lestany-sils-guanya-9-hectarees-pels-acords-custodia-12-propietaris/446759.html

SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.

Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.

El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.

L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/11/19/lestany-sils-guanya-9-hectarees-pels-acords-custodia-12-propietaris/446759.html

SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.

Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.

El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.

divendres, 19 de novembre de 2010

Cotxa blava (Luscinia svecica)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Agró blanc (Casmerodius albus)

Estany de Sils, 2 individus, dijous 18 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~10 individus, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Abocament a la Llémena

http://www.youtube.com/watch?v=dkp6uxpD47g

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 9 individus, divendres 19 novembre 2010, Javier Romera Cabrera

dijous, 18 de novembre de 2010

Repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Riells i Viabrea, 2 individus, dimarts 16 novembre 2010, David Caballé Ferrán

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

Riells i Viabrea, 1 individu, dimarts 16 novembre 2010, David Caballé Ferrán

Pardal de bardissa (Prunella modularis)

Aiguabarreig Ter-Brugent, Amer, 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Miguel Angel Fuentes

Darreres observacions ornitològiques d'interés


Xarxet comú (Anas crecca), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥15 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), ≥3 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), ≥5 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz


Darreres observacions ornitològiques d'interés


Xarxet comú (Anas crecca), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥15 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), ≥3 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), ≥5 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz


Astor (Accipiter gentilis)

Aiguabarreig Ter-Brugent, Amer, 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Miguel Angel Fuentes

Com serà el proper hivern ? (del blog "El temps a Palamós")

Com serà el proper hivern ?: "

El proper hivern tornarem a veure una imatge com aquesta ?


Si donem un cop d'ull als models a llarg termini, podem comprobar com en les previsions per aquest pròxim hivern, hi trobem certes coincidències que comentaré més detalladament., cal dir que aquests tipus de models estacionals poden patir notables modificacions en properes actualitzacions, a més, la seva fiabilitat ara com ara, és molt petita., en tot cas, sembla que pel primer mes d'hivern meteorològic, les previsions d'encert podrien ser prou notables.


Si ens centrem en el model CFS que utilitzen els americans del NOAA, podem comprobar com el mes de desembre podria ser un o dos graus més fred que la mitjana. Aquest fet podria venir condicionat per una invasió d'aire fred siberià a tot l'est d'Europa., aquesta gran massa d'aire fred aniria acostant-se cap a Catalunya i podria arribar en diverses glopades al llarg del mes, degut a l'establiment d'un ampli sistema d'altes pressions entre les Illes Britàniques i Rússia.
L'anticicló podria provocar que les precipitacions fóssin molt minces a gairebé tot Europa, no obstant, com podem comprobar al mapa de precipitacions, es preveu que es puguin formar algunes borrasques al Mediterrani., com es pot deduir, si unim aire fred +borrasques al Mediterrani, hi podria haver alguna nevada a cotes molt baixes en tota la nostra àrea. Sembla que a més, la neu al Pirineu podria ser abundant.

Sembla que aquest ambient fred es mantindria durant el mes de gener i de febrer, amb temperatures un grau inferiors a la mitjana.


Pel que fa a les precipitacions, es preveu que el mes de desembre pugui ser un 10 % més plujós del que és normal.

El mes de gener podria ser normal o una mica més sec, degut a l'aparició del que es coneix com a 'zonal', és a dir, el restabliment de la circulació atmosfèrica d'oest a est, amb l'anticicló a prop nostre i les borrasques circulant per latituds més elevades.

El mes de febrer podria ser normal o una mica més plujós, degut a una major variabilitat atmosfèrica i al trencament de la zonal, amb alguna situació retrògrada (aire fred i perturbacions movent-se n sentit contrari d'est a oest).
Naturalment, això seria a trets generals i amb la cautela que una previsió a tres mesos vista representa.



Mapa de temperatura en superfície prevista pels pròxims mesos, model CFS.



Mapa de precipitació prevista pels propers mesos, model CFS.


Sembla que en aquesta ocasió el Centre Hidrometeorològic de Rússia (HMC) coincideix amb els americans, ja que considera que el trimestre hivernal podrà ser més fred del que és normal, amb unes precipitacions més baixes del que és normal a l'oest de la Península., en aquest cas també coincidiria amb el model CFS i podria indicar una absència en l'arribada de borrasques a la façana atlàntica peninsular, degut a la manca d'un flux de l'oest, amb predomini de possibles situacions retrògrades., a més, indica una major pluviometria a la façana mediterrània, aquest fet podria indicar l'aparició de perturbacions amb llevant.



Mapa de temperatura en superfície del HMC de Rússia previst per aquest hivern.



Mapa de precipitacions del HCM de Rússia previst per aquest hivern.



Si observem el model IBIMET, un altre dels models més utilitzats per intentar esbrinar el temps de la propera estació hivernal, es pot veure com també coincideix en afirmar que el mes de desembre pot ser més fred del que és normal i força plujós o nivós a la meitat est de la Península i força més sec a la meitat oest.



Mapa de temperatura prevista pel mes de desembre, model IBIMET.



Mapa de precipitació prevista pel mes de desembre, model IBIMET.



Si observem el mapa de temperatura pel mes de gener, comprobarem com aquesta pot ser normal o més freda que la mitjana. En canvi, segons el mapa de precipitació, el mes de gener pot ser més humit del que és normal, contradint el que marca el model CFS.


Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de gener, model IBIMET.





Mapa de precipitació prevista pel mes de gener, model IBIMET.


Si ens fixem en el mes de febrer, podem observar com aquest podria ser més càlid del que és normal, contradint el que indica el model CFS. Pel que fa a les precipitacions, podem concloure que en aquest cas podria coincidir amb el CFS, ja que considera que tindrem precipitacions normals.


Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de febrer, model IBIMET.


Mapa de precipitació prevista pel mes de febrer, model IBIMET.


Finalment, un altre dels models més utilitzats és l'IRI, i sembla indicar-nos aquest fort refredament a l'oest d'Europa amb tendència a acostar-se. Pel que fa a les precipitacions, el model indica que seran més escasses a les Illes Britàniques i al nord de Rússia, i més importants cap als Balcans i Romania.


Model IRI de temperatura prevista per aquest hivern.



Model IRI de precipitació prevista per aquest hivern.


"

dilluns, 15 de novembre de 2010

Cranc americà (Procamburus clarckii)


Exemplar fotografiat a Sils. Fotografia cedida per Albert Busquets.

Cranc americà (Procamburus clarckii)


Exemplar fotografiat a Sils. Fotografia cedida per Albert Busquets.

L'AP-7 amenaça la Vall

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/328811-la-sortida-de-lap-7-a-girona-centre-estara-el-2012.html?cks_mnu_id=459


La conversió de l'AP-7 en la via de circumval·lació de Girona pren forma. Així, el Ministeri de Foment fa un pas més en aquesta direcció amb l'aprovació de la sortida de l'autopista a Sant Gregori. Es tracta d'una obra reclamada des de fa anys i que ha de permetre millorar l'accessibilitat al centre de la ciutat aprofitant la gratuïtat de l'autopista. Els càlculs fets per l'empresa Acesa és que aquesta sortida a Sant Gregori pugui estar acabada al principi de l'any 2012.

En el mateix plec, el Ministeri de Foment també anunciava en el BOE del 5 de novembre la construcció del nou enllaç entre l'AP-7 i l'A-2 en el terme municipal de Fornells de la Selva. Aquest projecte havia rebut la crítica de part del territori i l'Ajuntament, així com alguns propietaris, per reclamar que es preveiés un accés directe cap al polígon industrial i el nucli del municipi. L'enllaç d'aquestes dues infraestructures és clau, perquè l'autopista es converteixi en l'autèntica variant de Girona, un cop comprovada la impossibilitat d'augmentar la variant de Sant Daniel i la perillositat que sempre ha tingut.

Acesa també preveu que aquest enllaç entre les dues infraestructures pugui acabar el gener del 2012. De fet, l'empresa preveu que l'enllaç de Fornells i la nova sortida a Sant Gregori es puguin posar en marxa de manera simultània a la finalització del projecte d'ampliació del tram entre Fornells i Vilademuls, que es preveu que passarà a quatre carrils per sentit per assumir el volum de trànsit que tindrà la via en un futur amb els canvis. Acesa garanteix que les obres que es van iniciar l'abril d'aquest any compleixen el termini d'execució, previst en 21 mesos. Amb l'aprovació d'aquestes dues obres de l'AP-7 només quedarà pendent per aprovar-se el projecte constructiu de l'enllaç de Vilademuls. Les obres d'ampliació de l'autopista i les noves sortides suposen una inversió de 350 milions d'euros.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Sherlock y las bacterias

Sherlock y las bacterias: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


Tal vez ya lo he contado en estas páginas, pues es una historia que repito a menudo. Para explicar que la ciencia es una actividad muy particular, y desde muchos puntos de vista extraña, Lewis Wolpert utiliza la figura de Sherlock Holmes, detective maestro en atar cabos y en la aplicación a sus casos de la lógica y el sentido común. Irritado por la insistencia con que su ayudante Watson le hace ver la maravilla de que sea la Tierra la que gira alrededor del Sol, contra todas las apariencias, Sherlock le increpa: “¡Y a ti qué más te da! ¡No afecta para nada ni a nosotros ni a nuestro trabajo!”.


Seguramente hoy día Sherlock Holmes no tendría más remedio que opinar de otra manera acerca de los descubrimientos científicos, pues sería muy consciente de la importancia creciente que adquieren en su labor. Busquemos al culpable. Nos ayudan las huellas dactilares, que se descubrieron únicas. También puede servir el grupo sanguíneo, pues quizá el sospechoso se hizo un pequeño corte en un dedo. Más tarde se pudo obtener ADN de casi cualquier muestra orgánica (un pelo, saliva, semen, heces) y a través de las secuencias de bases en ese ADN identificar con altísima probabilidad al individuo. Ahora nos anuncian un nuevo paso al frente que se antoja fascinante: las bacterias que viven con nosotros, con ustedes y conmigo, en nuestra piel, en nuestro cabello, en nuestros intestinos, son sólo nuestras, específicas de cada cual, y pueden tener utilidad forense.


Se ha publicado recientemente por investigadores de la Universidad de Colorado en Boulder (Fierer y otros. 2010. PNAS 107: 6477-6481). Han conseguido demostrar que las comunidades bacterianas de la piel son “altamente personalizadas”, dicen ellos, y además perduran semanas, a temperatura ambiente, en los objetos que tocamos. Eso quiere decir que cada persona deja un rastro único de bacterias en los objetos que manipula, que podría permitir identificarla. Para probarlo, lograron extraer y secuenciar material genético de comunidades de bacterias de las teclas y el ratón de varios ordenadores. Tres de ellos pertenecían a otros tantos usuarios, de los que conocían el perfil bacteriano de las pulpas de sus dedos (las comunidades de bacterias cambian de unas zonas a otras del cuerpo). Cuando cruzaron los datos de teclados y dedos no hubo dudas: las bacterias de los teclados de tres ordenadores eran más parecidas a las de los correspondientes propietarios que las de cualquier otro ordenador. El sorprendente hallazgo de que las bacterias de mis dedos viven sólo en mí me conmueve; me gustaría conocerlas.

"

dijous, 11 de novembre de 2010

Where to watch: Sardinian Warbler (Sylvia melanocephala)


The Sardinian Warbler is a common species in la Selva region, except in some deciduous forests of the northern mountains. The highest densities are found in the Mediterranean coastal forests (Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidreres,...). A good way to try to observe it is driving on the road between Lloret de Mar to Tossa, and stop at the viewpoints. These stops also allow us to observe other species typical of Mediterranean forest, such as the Dartford Warbler, scarce, Subalpine Warbler and the Blue Rock Thrush, and some seabirds.
Another option is to move inland. The area around Farners, Santa Coloma de Farners, has good populations of Sardinian Warbler, Dartford Warbler and Subalpine Warbler.This route is best done walking (is not a paved road).


Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)


El torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva

Trobareu l'article en el nou número de la Revista Catalana d'Ornitologia.

dimecres, 10 de novembre de 2010

Caçadors de ratpenats

A darrera hora d'avui, 10 de novembre, hem tingut la sorpresa de veure com un esparver (Accipiter nisus) intentava caçar al vol un microquiròpter, probablement un Pipistrellus, sobre unes hortes a Santa Coloma de Farners. El rapinyaire ha fet diverses fintes impossibles en un pam d'espai però no ha pogut superar l'agilitat del petit mamífer.

La captura de quiròpters per falcons peregrins a Catalunya ha estat documentada en més d'una ocasió, però no d'altres rapinyaires, que jo conegui.

Mussol emigrant (Asio flammeus)

Un exemplar en vol de caça, sovint fent l'aleta, en un rostoll al municipi de Vilobí d'Onyar. Observat els dies 3 i 5 de novembre.

dilluns, 8 de novembre de 2010

Ocells arribats

Diumenge 7 de novembre: un mínim de mitja dotzena de reietons (Regulus regulus) al passeig de Sant Salvador, de Santa Coloma, i un petit grup de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) en vol.

Novedades / News: octubre 2010

http://natura-selva.blogspot.com/2010/11/resum-ornitologic-octubre-2010.html

Hivernants

Ja estan arribant la majoria d'ocells hivernants a l'Estany, on encara es poden observar alguns ocells migradors de pas.

Per a una informació completa visiteu www.ornitho.cat

Hivernants

Ja estan arribant la majoria d'ocells hivernants a l'Estany, on encara es poden observar alguns ocells migradors de pas.

Per a una informació completa visiteu www.ornitho.cat

Resum ornitològic octubre 2010

Més arribades d'hivernants i encara pas d'algunes espècies típicament migradores, de les quals només es relaciona la darrera data de pas.
Oca vulgar (Anser anser), Estany de Sils, 2 individus, dimarts 19 octubre 2010, Joan Ventura
Ànec mandarí (Aix galericulata), Amer, 1 individu, dimarts 5 octubre 2010, Gabriel De Jesus
Ànec xiulador (Anas penelope), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 28 28 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Xarxet comú (Anas crecca), ≥20 individus, diumenge 24 octubre 2010, Antoni Mariné
Ànec cuallarg (Anas acuta), Estany de Sils, 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura
Ànec cullerot (Anas clypeata)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dilluns 4, octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 2 individus, diumenge 10 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Morell de cap roig (Aythya ferina), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 15 octubre 2010, Enric Badosa
Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 7 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 1 individu, divendres 22 octubre 2010, David Stabile
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, diumenge 10 octubre 2010, Joan Bernils
Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~50 individus, diumenge 24 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Mascarell (Morus bassanus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥46 individus, diumenge 24 octubre 2010, Javier Romera Cabrera, Pas continu costa avall en un parell d'hores molt a prop de la platja, la majoria joves
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 29
individus, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Agró blanc (Egretta alba)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 6 octubre 2010, Javier Romera Cabrera, migrant costa avall ran de platja amb 2 martinets blancs
Estany de Sils, 3 individus, dissabte 30 octubre 2010, Miquel Vall-Llosera Camps
Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Sant Feliu de Buixalleu, ~90 individus, dijous 7 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Flamenc (Phoenicopterus roseus), Riells i Viabrea, en vol nocturn, diumenge 3 octubre 2010, David Caballé Ferrán,
Milà negre (Milvus migrans), Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dijous 14 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Milà reial (Milvus milvus), Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 25 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, 1 individu, dissabte 23 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Estany de Sils, 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura; 1 individu, dimarts 19 octubre 2010, Joan Ventura
Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Hostalric, 1 individu clar, dijous 21 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 11 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Esmerla (Falco columbarius), Blanes, 1 individu, dimarts 12 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Falcó mostatxut (Falco subbuteo), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 12 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Falcó de la reina (Falco eleonorae), Santa Coloma de Farners, 2 individus, dimecres 13 octubre 2010, Alfons Delgado-Garcia
Corriol petit (Charadrius dubius), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Corriol gros (Charadrius hiaticula), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 19 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Territ variant (Calidris alpina), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 15 octubre 2010, Enric Badosa
Batallaire (Philomachus pugnax), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dimarts 19 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Pòlit cantaire (Numenius phaeopus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimarts 5 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Becut (Numenius arquata), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 8 individus, dimecres 6 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Gamba verda (Tringa nebularia), Estany de Sils, 1 individu, diumenge 10 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Valona (Tringa glareola), Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dissabte 16 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Remena-rocs (Arenaria interpres), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, divendres 15 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Gavina corsa (Larus audouinii), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dilluns 25 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Xatrac menut (Sterna albifrons), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 6 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Xot (Otus scops), Cassà de la Selva, 1 individu, dilluns 25 octubre 2010, Joaquim Ball-Llosera
Falciot pàl·lid (Apus pallidus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥3 individus, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Ballester (Apus melba), Fogars de Tordera, ~40 individus, dissabte 23 octubre 2010, Ernest Garcia
Alosa vulgar (Alauda arvensis)
Esclet, Cassà de la Selva, ≥12 individus, dimecres 27 octubre 2010, Miguel Angel Fuentes
Hostalric, ≥1 individu, dimecres 13 octubre 2010, David Caballé
Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥10 individus, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Oreneta vulgar (Hirundo rustica), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dissabte 23 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum), Santa Coloma de Farners, 1 individu, dissabte 30 octubre 2010, Alfons Delgado-Garcia
Piula dels arbres (Anthus trivialis), Esclet, Cassà de la Selva, 2 individus, dissabte 16 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cuereta groga (Motacilla flava), Esclet, Cassà de la Selva, 5 individus, dissabte 16 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cotxa blava (Luscinia svecica), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥1 individu, dimarts 19 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Bitxac rogenc (Saxicola rubetra), Cassà de la Selva, 2 individus, dimecres 13 octubre 2010, Miguel Angel Fuentes
Còlit gris (Oenanthe oenanthe), Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dimarts 19 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 13 octubre 2010, Enric Badosa
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), Llagostera, diumenge 3 octubre 2010, Carlos Alvarez-Cros
Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Reietó (Regulus regulus), Esclet, Cassà de la Selva, 1 individu, dissabte 16 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Teixidor (Remiz pendulinus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 16 individus, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Trencapinyes (Loxia curvirostra), Sant Feliu de Buixalleu, ≥1 individu, diumenge 24 octubre 2010, David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat






dimecres, 3 de novembre de 2010

Arriben els gavots.

Oreneta cuablanca (Delichon urbicum): un exemplar el 30-10-10 a Sta. Coloma de Farners

Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides

Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara

que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat

sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de

protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.

Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.

La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).

Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.

*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.

Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.

Laia d'Armengol i Catà

Tècnica de l'Estany de Sils

Ajuntament de Sils


Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat


I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES


12.00 – 13.00h
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany


13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers


13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia


14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica


15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG


9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal


9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys


9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura


10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils


10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català


11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana


Sils, 25 de novembre de 2010


Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)


Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.


Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides

Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara

que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat

sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de

protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.

Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.

La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).

Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.

*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.

Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.

Laia d'Armengol i Catà

Tècnica de l'Estany de Sils

Ajuntament de Sils


Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat


I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES


12.00 – 13.00h
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany


13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers


13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia


14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica


15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG


9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal


9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys


9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura


10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils


10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català


11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana


Sils, 25 de novembre de 2010


Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)


Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.


dimarts, 2 de novembre de 2010

Grues

Un estol de mig centenar de grues (Grus grus) observat el 29-10 per en Josep Moreno sobre Santa Coloma de Farners. Hores més tard van ser observades per en David Caballé sobre Tordera.

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...