Blog personal d'Alfons Delgado Garcia. Ornitologia i zoologia en general, botànica, literatura de Natura, viatges i altres temàtiques naturalistes.
dimarts, 30 de novembre del 2010
dilluns, 29 de novembre del 2010
Ànecs aïllats
Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, diumenge 28 de novembre 2010, Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado, Alfons Delgado jr.
Ànecs aïllats
Ànec cullerot (Anas clypeata), 1 individu, diumenge 28 de novembre 2010, Alfons Delgado, Maite Garrigós, Farners Delgado, Alfons Delgado jr.
Esmerla (Falco columbarius)
Lluer (Carduelis spinus)
Riells i Viabrea, ≥15 individus, diumenge 28 novembre 2010
Hi havia una vegada un esparver...
Santa Coloma de Farners, 26 de novembre de 2010
Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Darreres observacions a l'Esta..., perdò, canòdrom de Sils
Tots ells sense lligar, evidentment, (excepte els dos Pitbulls, però que no portaven morrió), campant per on volien, bordant-se entre ells i als passejants, entran a l'aigua, cagant arreu, i acompanyats d'amos i mestresses malcarats i maleducats quan els informaves de que el coi de gossos havien d'anar lligats.
Darreres observacions a l'Esta..., perdò, canòdrom de Sils
Tots ells sense lligar, evidentment, (excepte els dos Pitbulls, però que no portaven morrió), campant per on volien, bordant-se entre ells i als passejants, entran a l'aigua, cagant arreu, i acompanyats d'amos i mestresses malcarats i maleducats quan els informaves de que el coi de gossos havien d'anar lligats.
divendres, 26 de novembre del 2010
Passerell comú (Carduelis cannabina)
Sit negre (Emberiza cia)
Fogars de Tordera, 1 individu, divendres 26 novembre 2010, David Caballé Ferrán
Fredeluga (Vanellus vanellus)
dijous, 25 de novembre del 2010
LA CRISI DE LES INFRAESTRUCTURES A CATALUNYA
http://www.adenc.cat/actualitat/nota-de-premsa/manifest-la-crisi-de-les-infraestructures-catalunya
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Tordera, ~10 individus, dimarts 23 novembre 2010, Javier Romera Cabrera
dimecres, 24 de novembre del 2010
Unes "perles" d'en Duran i Lleida....
"el tripartit fa la política agrària des del medi ambient. Nosaltres la farem a l'inrevés: la política agrària i la política mediambiental des de l'agricultura amb tots els canvis orgànics que això requereixi"
"quan la política per al món rural es fa des de la metròpoli i al seu servei, es dona més importància a les aus que les persones -i així va amb el canal Segarra Garrigues- ..."
"La conselleria d'Agricultura s'ha agenollat davant de la de Medi Ambient ..."
"Estem en contra de l'orientació mediambientalista que inicialment es dóna a la futura PAC."
Aquests són alguns destacats de la intervenció d'en Duran i Lleida (en substitució d'Artur Mas) del dimarts 23 de novembre davant de 500 pagesos. Sembla evident que si governa CiU bona part de les competències del Departament de Medi Ambient aniran a parar a Agricultura. El que segurament no és necessari és atiar determinats tòpics quan el país requereix propostes serioses i positives per tirar endavant.
Més informació: http://www.unio.org/actualitat/detall_noticies.asp?id=10336
dimarts, 23 de novembre del 2010
Vespa velutina
dilluns, 22 de novembre del 2010
L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris
SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.
Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.
El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.
L´Estany de Sils guanya 9 hectàrees pels acords de custòdia amb 12 propietaris
SILS DDG Des del mes de juny, a l'espai natural protegit de l'Estany de Sils, i fins a aquest mes, s'hi està desenvolupant un projecte de recuperació d'hàbitats amb actuacions que s'han centrat en la recuperació de prats de dall, gestió d'herbassars humits, millora de freixenedes i rouredes i la recuperació de tres basses temporals. Per poder-ho desenvolupar, s'han establert acords de custòdia amb dotze propietaris de terrenys de l'estany, que afecten nou hectàrees. L'Estany és una zona humida protegida pel pla d'espais d'interès natural i la xarxa Natura 2000 i, actualment, la major part dels terrenys protegits estan ocupats per cultius de pollancredes, quedant algunes parcel·les aïllades amb hàbitats propis de la zona humida.
Entre les actuacions fetes, hi ha recuperar les basses, fet que ha comportat la retirada d'una gran quantitat de deixalles acumulades i l'adequació com a hàbitat per a molts amfibis que dipositen les seves postes en aigües de poca profunditat i hi viuen durant els primers estadis de la seva vida. Així mateix, es busca ampliar la zona d'extensió de les dues tortugues d'aigua dolça autòctones de Catalunya. Amb l'objectiu de millorar aquests hàbitats, l'Ajuntament de Sils, la Diputació de Girona i La Caixa han desenvolupat els treballs de recuperació i el cost total del projecte ha estat d'uns 56.000 €.
El 25 de novembre es farà una jornada a Sils sobre la gestió de les zones humides que escenificarà el tancament del projecte.
divendres, 19 de novembre del 2010
Cotxa blava (Luscinia svecica)
Agró blanc (Casmerodius albus)
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Paràsit gros (Stercorarius skua)
Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
dijous, 18 de novembre del 2010
Repicatalons (Emberiza schoeniclus)
Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
Pardal de bardissa (Prunella modularis)
Darreres observacions ornitològiques d'interés
Xarxet comú (Anas crecca), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥15 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), ≥3 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), ≥5 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Darreres observacions ornitològiques d'interés
Xarxet comú (Anas crecca), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥15 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Agró blanc (Egretta alba), ≥3 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Blauet (Alcedo atthis), ≥5 individus, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), diumenge 14 novembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Astor (Accipiter gentilis)
Com serà el proper hivern ? (del blog "El temps a Palamós")
El proper hivern tornarem a veure una imatge com aquesta ?
Si donem un cop d'ull als models a llarg termini, podem comprobar com en les previsions per aquest pròxim hivern, hi trobem certes coincidències que comentaré més detalladament., cal dir que aquests tipus de models estacionals poden patir notables modificacions en properes actualitzacions, a més, la seva fiabilitat ara com ara, és molt petita., en tot cas, sembla que pel primer mes d'hivern meteorològic, les previsions d'encert podrien ser prou notables.
Si ens centrem en el model CFS que utilitzen els americans del NOAA, podem comprobar com el mes de desembre podria ser un o dos graus més fred que la mitjana. Aquest fet podria venir condicionat per una invasió d'aire fred siberià a tot l'est d'Europa., aquesta gran massa d'aire fred aniria acostant-se cap a Catalunya i podria arribar en diverses glopades al llarg del mes, degut a l'establiment d'un ampli sistema d'altes pressions entre les Illes Britàniques i Rússia.
L'anticicló podria provocar que les precipitacions fóssin molt minces a gairebé tot Europa, no obstant, com podem comprobar al mapa de precipitacions, es preveu que es puguin formar algunes borrasques al Mediterrani., com es pot deduir, si unim aire fred +borrasques al Mediterrani, hi podria haver alguna nevada a cotes molt baixes en tota la nostra àrea. Sembla que a més, la neu al Pirineu podria ser abundant.
Sembla que aquest ambient fred es mantindria durant el mes de gener i de febrer, amb temperatures un grau inferiors a la mitjana.
Pel que fa a les precipitacions, es preveu que el mes de desembre pugui ser un 10 % més plujós del que és normal.
El mes de gener podria ser normal o una mica més sec, degut a l'aparició del que es coneix com a 'zonal', és a dir, el restabliment de la circulació atmosfèrica d'oest a est, amb l'anticicló a prop nostre i les borrasques circulant per latituds més elevades.
El mes de febrer podria ser normal o una mica més plujós, degut a una major variabilitat atmosfèrica i al trencament de la zonal, amb alguna situació retrògrada (aire fred i perturbacions movent-se n sentit contrari d'est a oest).
Naturalment, això seria a trets generals i amb la cautela que una previsió a tres mesos vista representa.
Mapa de temperatura en superfície prevista pels pròxims mesos, model CFS.
Mapa de precipitació prevista pels propers mesos, model CFS.
Sembla que en aquesta ocasió el Centre Hidrometeorològic de Rússia (HMC) coincideix amb els americans, ja que considera que el trimestre hivernal podrà ser més fred del que és normal, amb unes precipitacions més baixes del que és normal a l'oest de la Península., en aquest cas també coincidiria amb el model CFS i podria indicar una absència en l'arribada de borrasques a la façana atlàntica peninsular, degut a la manca d'un flux de l'oest, amb predomini de possibles situacions retrògrades., a més, indica una major pluviometria a la façana mediterrània, aquest fet podria indicar l'aparició de perturbacions amb llevant.
Mapa de temperatura en superfície del HMC de Rússia previst per aquest hivern.
Mapa de precipitacions del HCM de Rússia previst per aquest hivern.
Si observem el model IBIMET, un altre dels models més utilitzats per intentar esbrinar el temps de la propera estació hivernal, es pot veure com també coincideix en afirmar que el mes de desembre pot ser més fred del que és normal i força plujós o nivós a la meitat est de la Península i força més sec a la meitat oest.
Mapa de temperatura prevista pel mes de desembre, model IBIMET.
Mapa de precipitació prevista pel mes de desembre, model IBIMET.
Si observem el mapa de temperatura pel mes de gener, comprobarem com aquesta pot ser normal o més freda que la mitjana. En canvi, segons el mapa de precipitació, el mes de gener pot ser més humit del que és normal, contradint el que marca el model CFS.
Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de gener, model IBIMET.
Mapa de precipitació prevista pel mes de gener, model IBIMET.
Si ens fixem en el mes de febrer, podem observar com aquest podria ser més càlid del que és normal, contradint el que indica el model CFS. Pel que fa a les precipitacions, podem concloure que en aquest cas podria coincidir amb el CFS, ja que considera que tindrem precipitacions normals.
Mapa de temperatura a 850 hpa previst pel mes de febrer, model IBIMET.
Mapa de precipitació prevista pel mes de febrer, model IBIMET.
Finalment, un altre dels models més utilitzats és l'IRI, i sembla indicar-nos aquest fort refredament a l'oest d'Europa amb tendència a acostar-se. Pel que fa a les precipitacions, el model indica que seran més escasses a les Illes Britàniques i al nord de Rússia, i més importants cap als Balcans i Romania.
Model IRI de temperatura prevista per aquest hivern.
Model IRI de precipitació prevista per aquest hivern.
dimecres, 17 de novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
Com serà l'hivern?
http://www.cpc.ncep.noaa.gov/products/analysis_monitoring/lanina/ensoforecast.shtml
http://iri.columbia.edu/climate/forecast/net_asmt/index.html
http://web.fi.ibimet.cnr.it/seasonal/content.php?page=med_sf&menu=prod
dilluns, 15 de novembre del 2010
L'AP-7 amenaça la Vall
La conversió de l'AP-7 en la via de circumval·lació de Girona pren forma. Així, el Ministeri de Foment fa un pas més en aquesta direcció amb l'aprovació de la sortida de l'autopista a Sant Gregori. Es tracta d'una obra reclamada des de fa anys i que ha de permetre millorar l'accessibilitat al centre de la ciutat aprofitant la gratuïtat de l'autopista. Els càlculs fets per l'empresa Acesa és que aquesta sortida a Sant Gregori pugui estar acabada al principi de l'any 2012.
En el mateix plec, el Ministeri de Foment també anunciava en el BOE del 5 de novembre la construcció del nou enllaç entre l'AP-7 i l'A-2 en el terme municipal de Fornells de la Selva. Aquest projecte havia rebut la crítica de part del territori i l'Ajuntament, així com alguns propietaris, per reclamar que es preveiés un accés directe cap al polígon industrial i el nucli del municipi. L'enllaç d'aquestes dues infraestructures és clau, perquè l'autopista es converteixi en l'autèntica variant de Girona, un cop comprovada la impossibilitat d'augmentar la variant de Sant Daniel i la perillositat que sempre ha tingut.
Acesa també preveu que aquest enllaç entre les dues infraestructures pugui acabar el gener del 2012. De fet, l'empresa preveu que l'enllaç de Fornells i la nova sortida a Sant Gregori es puguin posar en marxa de manera simultània a la finalització del projecte d'ampliació del tram entre Fornells i Vilademuls, que es preveu que passarà a quatre carrils per sentit per assumir el volum de trànsit que tindrà la via en un futur amb els canvis. Acesa garanteix que les obres que es van iniciar l'abril d'aquest any compleixen el termini d'execució, previst en 21 mesos. Amb l'aprovació d'aquestes dues obres de l'AP-7 només quedarà pendent per aprovar-se el projecte constructiu de l'enllaç de Vilademuls. Les obres d'ampliació de l'autopista i les noves sortides suposen una inversió de 350 milions d'euros.
dissabte, 13 de novembre del 2010
Sherlock y las bacterias
VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO
Tal vez ya lo he contado en estas páginas, pues es una historia que repito a menudo. Para explicar que la ciencia es una actividad muy particular, y desde muchos puntos de vista extraña, Lewis Wolpert utiliza la figura de Sherlock Holmes, detective maestro en atar cabos y en la aplicación a sus casos de la lógica y el sentido común. Irritado por la insistencia con que su ayudante Watson le hace ver la maravilla de que sea la Tierra la que gira alrededor del Sol, contra todas las apariencias, Sherlock le increpa: “¡Y a ti qué más te da! ¡No afecta para nada ni a nosotros ni a nuestro trabajo!”.
Seguramente hoy día Sherlock Holmes no tendría más remedio que opinar de otra manera acerca de los descubrimientos científicos, pues sería muy consciente de la importancia creciente que adquieren en su labor. Busquemos al culpable. Nos ayudan las huellas dactilares, que se descubrieron únicas. También puede servir el grupo sanguíneo, pues quizá el sospechoso se hizo un pequeño corte en un dedo. Más tarde se pudo obtener ADN de casi cualquier muestra orgánica (un pelo, saliva, semen, heces) y a través de las secuencias de bases en ese ADN identificar con altísima probabilidad al individuo. Ahora nos anuncian un nuevo paso al frente que se antoja fascinante: las bacterias que viven con nosotros, con ustedes y conmigo, en nuestra piel, en nuestro cabello, en nuestros intestinos, son sólo nuestras, específicas de cada cual, y pueden tener utilidad forense.
Se ha publicado recientemente por investigadores de la Universidad de Colorado en Boulder (Fierer y otros. 2010. PNAS 107: 6477-6481). Han conseguido demostrar que las comunidades bacterianas de la piel son “altamente personalizadas”, dicen ellos, y además perduran semanas, a temperatura ambiente, en los objetos que tocamos. Eso quiere decir que cada persona deja un rastro único de bacterias en los objetos que manipula, que podría permitir identificarla. Para probarlo, lograron extraer y secuenciar material genético de comunidades de bacterias de las teclas y el ratón de varios ordenadores. Tres de ellos pertenecían a otros tantos usuarios, de los que conocían el perfil bacteriano de las pulpas de sus dedos (las comunidades de bacterias cambian de unas zonas a otras del cuerpo). Cuando cruzaron los datos de teclados y dedos no hubo dudas: las bacterias de los teclados de tres ordenadores eran más parecidas a las de los correspondientes propietarios que las de cualquier otro ordenador. El sorprendente hallazgo de que las bacterias de mis dedos viven sólo en mí me conmueve; me gustaría conocerlas.
"dijous, 11 de novembre del 2010
Where to watch: Sardinian Warbler (Sylvia melanocephala)
El torlit (Burhinus oedicnemus) a la plana de la Selva
dimecres, 10 de novembre del 2010
Caçadors de ratpenats
La captura de quiròpters per falcons peregrins a Catalunya ha estat documentada en més d'una ocasió, però no d'altres rapinyaires, que jo conegui.
Mussol emigrant (Asio flammeus)
dilluns, 8 de novembre del 2010
Ocells arribats
Hivernants
Per a una informació completa visiteu www.ornitho.cat
Hivernants
Per a una informació completa visiteu www.ornitho.cat
Resum ornitològic octubre 2010
Desembocadura de la Tordera, Blanes, diumenge 10 octubre 2010, Joan Bernils
individus, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dimecres 6 octubre 2010, Javier Romera Cabrera, migrant costa avall ran de platja amb 2 martinets blancs
Hostalric, 1 individu clar, dijous 21 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 11 octubre 2010, David Caballé Ferrán
Esclet, Cassà de la Selva, ≥12 individus, dimecres 27 octubre 2010, Miguel Angel Fuentes
Hostalric, ≥1 individu, dimecres 13 octubre 2010, David Caballé
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥10 individus, dilluns 4 octubre 2010, Javier Romera Cabrera
Font: www.ornitho.cat
dimecres, 3 de novembre del 2010
Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides
Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara
que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat
sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de
protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.
Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.
La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).
Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.
*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.
Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.
Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils
Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat
I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany
13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers
13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia
14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica
15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG
9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal
9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys
9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura
10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils
10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català
11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana
Sils, 25 de novembre de 2010
Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)
Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.
Jornada tècnica - La Gestió de les zones humides
Les zones humides són espais amb capacitat per acollir una elevada biodiversitat encara
que no sempre desenvolupin aquesta funció ateses les pertorbacions a què han estat
sotmeses històricament. Actualment, la seva situació ha millorat gràcies a les figures de
protecció i a un canvi de percepció en positiu de la població enfront aquest espais, no obstant, encara pateixen agressions en forma de contaminació de l'aigua, presència d'espècies invasores, activitats humanes que limiten amb aquests espais, aïllament, etc.
Us convidem a participar en una jornada que té per objectiu conèixer i debatre experiències de gestió i millora dels ambients humits en diferents contextos, posant especial interès en la custòdia del territori per a la gestió d'espais d'interès natural de titularitat privada. Per tant, la jornada va adreçada a professionals de l'àmbit públic o privat que treballen en gestió d'espais naturals, estudiants i a totes aquelles persones interessades.
La jornada tindrà lloc el proper dijous 25 de novembre al centre cívic de Sils (c. Vidreres núm. 4, Sils).
Trobareu el programa detallat al fulletó que us adjuntem.
*Preguem que feu difusió del programa a totes aquelles persones a qui creieu que pot interessar.
Si no voleu continuar rebent aquesta informació, si us plau, comuniqueu-ho responent aquest mail.
Laia d'Armengol i Catà
Tècnica de l'Estany de Sils
Ajuntament de Sils
Centre d'Informació de l'Estany de Sils
Plaça Estació s/n · 17410 Sils
972 16 82 85 · estany@sils.cat
I JORNADA TÈCNICA
LA GESTIÓ DE LES
ZONES HUMIDES
El “Projecte Estany”, una oportunitat
per la recuperació de les espècies
autòctones de l’Estany de Banyoles
Quim Pou, Projecte Estany,
Consorci de l'Estany
13.00 – 13.30h
Can Cabanyes. La zona humida des
del punt de vista urbà
Xavier Romero,
Ajuntament de Granollers
13.30 – 14.00h
La desembocadura del Gaià. Recuperació
d’hàbitats
Héctor Hernàndez, Associació
Mediambiental la Sínia
14.00 – 15.00h
Pausa
Visita tècnica
15.00– 17.00h
Visita a l’Estany de Sils “Els hàbitats
de l’Estany de Sils”
Gabriel Mercadal, membre del Grup
de recerca de flora i vegetació de la
UdG
9.00 – 9.15h
Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Martí Nogué,
alcalde de l'Ajuntament de Sils
Experiències
a nivell comarcal
9.15 – 9.45h
Programa de custòdia per a la conservació
dels espais humits de la Selva
Marc Franch, Fundació Emys
9.45 – 10.15h
Opcions i experiències
de custòdia fluvial
Rosa Colell, Acciónatura
10.15 – 10.45h
Projecte de recuperació d’hàbitats
a l’Estany de Sils
Laia d’Armengol, Ajuntament de Sils
10.45– 11.15h
Pausa cafè
Experiències
a nivell català
11.15 – 12.00h
De la recuperació de l'estany d'Ivars i
Vila-sana a la gestió i ordenació de l'ús públic
Toni Costa, La Llena serveis ambientals i
Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana
Sils, 25 de novembre de 2010
Lloc: Centre Cívic de Sils (c/ Vidreres, núm. 4. Sils)
Inscripcions: jornades@spora.es (indicant nom, entitat, professió, telèfon, procedència) o bé
trucant al telèfon 972417114. Data límit: 22 de novembre. L'assistència és gratuïta però cal
inscriure's.
dimarts, 2 de novembre del 2010
Grues
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont...
-
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...