dimarts, 26 d’octubre de 2010

Va de ducs


A principis dels 80 uns naturalistes adolescents van rebre la notícia de l'existència d'uns grans rapinyaires que havien estat vistos a les afores del poble. Els animals es movien i es perseguien entre les roques i cridaven l'atenció dels passejants. Ells sabien que, malgrat les informacions que rebien, era difícil que els ocells fossin les grans "àguiles" que tothom assegurava haver vist.
Mentre la resta de companys de classe dedicàven el seu temps lliure a altres activitats d'oci, els joves naturalistes aprofitaven les estones lliures per patejar muntanys, boscos i camps, aprenent sobre el terreny què hi havia i què no hi havia el voltant de casa. Així van descobrir aquella parella de ducs que nidificava en un indret tan accessible que semblava mentida que puguèssin ser allà. Primer van ser els indicis indirectes, egagròpiles enormes, plomes, marques d'excrements, restes de preses, ... Més tard, i amb fortuna, van descobrir el vell niu, després de molts vespres i nits de gran emoció esperant en silenci i en la foscor hivernal la veu territorial dels grans ocellots o esperant intuir un moviment entre les ombres que s'enfilava sobre les roques.
Els anys van passar i els estudiants de batxillerat es van convertir en estudiants de biologia i van ampliar els seus . Van continuar visitant aquell territori de ducs que temporada rera temporada produïa nous exemplars, i que així continua des de fa, com a mínim, tres dècades.
L'anàlisis de les egagròpiles trobades en aquest territori ha permès determinar el que ja se sabia, que els ducs tenen una alimentació molt eclèctica. La base semblan ser les rates (Rattus sp.), però també s'han trobat restes d'altres espècies, com ara mussaranyes, grans coleòpters i escorpins, passeriformes (Turdus sp.), rapinyaires diürns (entre ells un infortunat Buteo buteo anellat als Aigüamolls), gorjablancs (Martes foina), conills i gats doméstics, llebres (Lepus europaea) i sobretot eriçons (Erinaceus europaeus), molts eriçons, fet que dona a entendre que la parella que regenta el territori, o com a mínim un dels seus components, era un autèntic especialista en la captura d'aquests insectívors, i que probablement aquest comportament hauria passat als seus descendents.

Darreres observacions ornitològiques

Milà reial (Milvus milvus), Sant Feliu de Buixalleu, un individu, dilluns 25 octubre 2010, David Caballé Ferrán

Àguila marcenca (Circaetus gallicus), Blanes, un individu, dissabte 23 octubre 2010, Javier Romera Cabrera

Ballester (Apus melba), Fogars de la Selva, ~40 individus, dissabte 23 octubre 2010, Ernest Garcia

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca), Desembocadura de la Tordera, Blanes, un individu, divendres 22 octubre 2010, Javier Romera Cabrera

Lluer (Carduelis spinus), Sant Feliu de Buixalleu, un individu, diumenge 24 octubre 2010, David Caballé Ferrán

Trencapinyes (Loxia curvirostra), Sant Feliu de Buixalleu, ≥1 individu, diumenge 24 octubre 2010, David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Un individu, divendres 22 octubre 2010, David Stabile.

Font: www.ornitho.cat

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Un individu, divendres 22 octubre 2010, David Stabile.

Font: www.ornitho.cat

Encara més orenetes

Encara orenetes cuablanques (Delichon urbicum) al veïnat de Bruguera, a Llagostera, el divendres 22-10-10, al vespre semblen aturar-se als fils d'alta tensió, un mínim de mig centenar d'exemplars.
Força estols de pinsans (Fringilla coelebs) a la zona.

dissabte, 23 d’octubre de 2010

La garsa


Volten, cada cop més, per les teulades del poble, ignorades per la majoria de la gent. Ja no són aquelles poques parelles que criaven en grans jardins. Ara estan arreu, sempre presents en el paisatge urbà de més alçada, en vol, aturades sobre les antenes o entrant amb picats curts i frenats als jardins i patis. Com a casa, on un exemplar s'ha especialitzat a entrar a les menjadores i fa fugir als moixons petits.

divendres, 22 d’octubre de 2010

Arriben els repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Dos individus observats el dimarts 19 octubre 2010 per en Joan Ventura.

Arriben els repicatalons (Emberiza schoeniclus)

Dos individus observats el dimarts 19 octubre 2010 per en Joan Ventura.

Còlit gris (Oenanthe oenanthe)

Sant Feliu de Buixalleu, un exemplar observat el dimarts 19 octubre 2010 per en David Caballé Ferrán.

Cotxa blava (Luscinia svecica()

Desembocadura de la Tordera, Blanes, mínim un exemplar mascle observat el dimarts 19 octubre 2010 per en Javier Romera Cabrera.

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)

Un exemplar de morfo clar el dijous 21 octubre 2010, observat per en David Caballé Ferrán.

dimecres, 20 d’octubre de 2010

Encara orenetes

Avui, 20.10.10, encara un estol d'orenetes cuablanques (Delichon urbicum) sobre Santa Coloma de Farners.

L'estany de Sils: Oques

L'estany de Sils: Oques: "El dia 19/10/10 en Joan Ventura observà dues oques vulgars (Anser anser) a l'Estany."

Oques

El dia 19/10/10 en Joan Ventura observà dues oques vulgars (Anser anser) a l'Estany.

Oques

El dia 19/10/10 en Joan Ventura observà dues oques vulgars (Anser anser) a l'Estany.

Papallones de l'Estany

LLISTAT DE PAPALLONES DE L’ESTANY DE SILS

D’abril de 2007 a setembre de 2010

(Noms populars i científics)


ROPALÒCERS O PAPALLONES DIÜRNES



• PAPILIONIDAE
 Papallona rei o reina de la ruda (Papilio machaon)
 Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)
 Papallona de les aristol•lòquies (Zerynthia rumina)

• PIERIDAE
 Palometa (Anthocharis cardamines)
 Papallona de l’alfals (Colias crocea)
 Llimonera (Gonepteryx rhamni)
 Cleopatra o llimonera taronja (Gonepterix cleopatra)
 Blanqueta de bosc (Leptidea sinapis)
 Blanqueta de l’espinaler (Aporia crataegi)
 Papallona de la col (Pieris brassicae)
 Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)
 Papallona del rave (Pieris napi)
 Papallona de la mostassa (Pieris daplidice)
 Euchloe crameri (Euchloe crameri)

• LYCAENIDAE
 Papalloneta de l’alzina (Satyrium esculi)
 Blaveta dels roures (Neozephyrus (=Quercusia) quercus)
 Thecla betulae (Thecla betulae)
 Blaveta verda (Callophris rubi)
 Rogeta (Lycaena phlaeas)
 Blaveta de la ginesta (Lampides boeticus)
 Blaveta del romaní (Leptotes pirithous)
 Papallona dels geranis (Cacyreus marshalli)
 Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
 Glaucopsyche alexis (Glaucopsyche alexis)
 Pseudophilotes panoptes (Pseudophilotes panoptes)
 Rogeta de l’esteperol (Plebejus (=Aricia) cramera)
 Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)

• NYMPHALIDAE
o Nymphalinae
 Tornassolada (Apatura ilia)
 Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)
 Nymphalis polychloros (Nymphalis polychloros)
 Papallona dels pollancres (Nymphalis antiopa)
 Paó de dia (Inachis io)
 Papallona reina (Vanessa atalanta)
 Papallona dels cards (Cynthia cardui)
 Retallada (Polygonia c-album)
 Nacarada (Argynnis paphia)
 Issoria lathonia (Issoria lathonia)
 Boloria dia (Boloria(=Clossiana) dia)
 Donzella del plantatge (Melitaea cinxia)
 Melitaea phoebe (Melitaea phoebe)
 Melitaea didyma (Melitaea didyma)
 Melitaea deione (Melitaea (=Mellicta) deione)
 Euphydryas aurinia (Euphydryas aurinia)
o Satyrinae
 Melanargia lachesis (Melanargia lachesis)
 Hipparchia statilinus (Hipparchia (=Neohipparchia) statilinus)
 Brintesia circe (Brintesia circe)
 Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)
 Grogueta (Pyronia cecilia)
 Pyronia tithonus (Pyronia tithonus)
 Grogueta petita (Coenonympha pamphilus)
 Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)
 Papallona del margall (Lasiommata megera)

• HESPERIIDAE
 Pyrgus malvae malvoides (Pyrgus malvae malvoides)
 Pyrgus armoricanus (Pyrgus armoricanus)
 Blaveta borda (Carcharodus alceae)
 Carcharodus flocciferus (Carcharodus flocciferus)
 Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)
 Gegenes nostrodamus (Gegenes nostrodamus)
 Thymelicus sylvestris (Thymelicus sylvestris)
 Papallona del timó (Thymelicus acteon)


HETERÒCERS O PAPALLONES NOCTURNES



• ZYGAENIDAE
 Zygaena trifolii (Zygaena trifolii)

• SATURNIDAE
 Petit paó de nit o papallona de Sant Antoni
(Pavonia (=Saturnia =Eudia) pavonia)

• ESPHINGIDAE
 Bufaforats o borinots moros (Macroglossum stellatarum)
 Hemaris fuciformis (Hemaris fuciformis)
 Marumba quercus (Marumba quercus)
 Hyles lineata livornica (Hyles lineata livornica)

• GEOMETRIDAE
 Aspitates ochrearia (Aspitates ochrearia)
 Rhodometra sacraria (Rhodometra sacraria)
 Ematurga atomaria (Ematurga atomaria)
 Scopula ornata (Scopula ornata)
 Timandra griseata (Timandra griseata)
 Idaea ochrata (Idaea ochrata)

• ARCTIIDAE
 Coscinia striata (Coscinia (=Spiris) striata)
 Arna tigre de jardí (Arctia villica)
 Eilema sororcula (Eilema sororcula)

• NOCTUIDAE
 Tyta luctuosa (Tyta luctuosa)
 Pachycnemia hippocastanaria (Pachycnemia hippocastanaria)
 Arna de cuc dormidor (Autographa gamma)
 Cucúlia del verbascum (Cucullia (=Shargacucullia) verbasci) (eruga)
 Acronicta rumicis (Acronicta rumicis) (eruga)
 Heliothis peltigera (Heliothis peltigera)
 Emmelia trabealis (Emmelia trabealis)
 Dysgonia algira (Dysgonia algira)
 Mythimna obsoleta (Mythimna obsoleta)
 Noctua pronuba (Noctua pronuba)

• NOTODONTIDAE
 Lymantria dispar (Lymantria dispar)
 Phalera bucephala (Phalera bucephala)


Agraïments: Antoni Mariné confecciona el llista de les papallones de Sils, el qual ha estat facilitat per en Joan Ventura.

Papallones de l'Estany

LLISTAT DE PAPALLONES DE L’ESTANY DE SILS

D’abril de 2007 a setembre de 2010

(Noms populars i científics)


ROPALÒCERS O PAPALLONES DIÜRNES



• PAPILIONIDAE
 Papallona rei o reina de la ruda (Papilio machaon)
 Papallona zebrada (Iphiclides podalirius feisthamelii)
 Papallona de les aristol•lòquies (Zerynthia rumina)

• PIERIDAE
 Palometa (Anthocharis cardamines)
 Papallona de l’alfals (Colias crocea)
 Llimonera (Gonepteryx rhamni)
 Cleopatra o llimonera taronja (Gonepterix cleopatra)
 Blanqueta de bosc (Leptidea sinapis)
 Blanqueta de l’espinaler (Aporia crataegi)
 Papallona de la col (Pieris brassicae)
 Papallona de la ravenissa (Pieris rapae)
 Papallona del rave (Pieris napi)
 Papallona de la mostassa (Pieris daplidice)
 Euchloe crameri (Euchloe crameri)

• LYCAENIDAE
 Papalloneta de l’alzina (Satyrium esculi)
 Blaveta dels roures (Neozephyrus (=Quercusia) quercus)
 Thecla betulae (Thecla betulae)
 Blaveta verda (Callophris rubi)
 Rogeta (Lycaena phlaeas)
 Blaveta de la ginesta (Lampides boeticus)
 Blaveta del romaní (Leptotes pirithous)
 Papallona dels geranis (Cacyreus marshalli)
 Blaveta de l’heura (Celastrina argiolus)
 Glaucopsyche alexis (Glaucopsyche alexis)
 Pseudophilotes panoptes (Pseudophilotes panoptes)
 Rogeta de l’esteperol (Plebejus (=Aricia) cramera)
 Blaveta comuna o rogeta de l’ugó (Polyommatus icarus)

• NYMPHALIDAE
o Nymphalinae
 Tornassolada (Apatura ilia)
 Nimfa dels rierols o Papallona atzur (Limenitis reducta)
 Nymphalis polychloros (Nymphalis polychloros)
 Papallona dels pollancres (Nymphalis antiopa)
 Paó de dia (Inachis io)
 Papallona reina (Vanessa atalanta)
 Papallona dels cards (Cynthia cardui)
 Retallada (Polygonia c-album)
 Nacarada (Argynnis paphia)
 Issoria lathonia (Issoria lathonia)
 Boloria dia (Boloria(=Clossiana) dia)
 Donzella del plantatge (Melitaea cinxia)
 Melitaea phoebe (Melitaea phoebe)
 Melitaea didyma (Melitaea didyma)
 Melitaea deione (Melitaea (=Mellicta) deione)
 Euphydryas aurinia (Euphydryas aurinia)
o Satyrinae
 Melanargia lachesis (Melanargia lachesis)
 Hipparchia statilinus (Hipparchia (=Neohipparchia) statilinus)
 Brintesia circe (Brintesia circe)
 Papallona d’alzinar (Maniola jurtina)
 Grogueta (Pyronia cecilia)
 Pyronia tithonus (Pyronia tithonus)
 Grogueta petita (Coenonympha pamphilus)
 Papallona del gram o Maculada (Pararge aegeria)
 Papallona del margall (Lasiommata megera)

• HESPERIIDAE
 Pyrgus malvae malvoides (Pyrgus malvae malvoides)
 Pyrgus armoricanus (Pyrgus armoricanus)
 Blaveta borda (Carcharodus alceae)
 Carcharodus flocciferus (Carcharodus flocciferus)
 Ochlodes venatus (Ochlodes venatus)
 Gegenes nostrodamus (Gegenes nostrodamus)
 Thymelicus sylvestris (Thymelicus sylvestris)
 Papallona del timó (Thymelicus acteon)


HETERÒCERS O PAPALLONES NOCTURNES



• ZYGAENIDAE
 Zygaena trifolii (Zygaena trifolii)

• SATURNIDAE
 Petit paó de nit o papallona de Sant Antoni
(Pavonia (=Saturnia =Eudia) pavonia)

• ESPHINGIDAE
 Bufaforats o borinots moros (Macroglossum stellatarum)
 Hemaris fuciformis (Hemaris fuciformis)
 Marumba quercus (Marumba quercus)
 Hyles lineata livornica (Hyles lineata livornica)

• GEOMETRIDAE
 Aspitates ochrearia (Aspitates ochrearia)
 Rhodometra sacraria (Rhodometra sacraria)
 Ematurga atomaria (Ematurga atomaria)
 Scopula ornata (Scopula ornata)
 Timandra griseata (Timandra griseata)
 Idaea ochrata (Idaea ochrata)

• ARCTIIDAE
 Coscinia striata (Coscinia (=Spiris) striata)
 Arna tigre de jardí (Arctia villica)
 Eilema sororcula (Eilema sororcula)

• NOCTUIDAE
 Tyta luctuosa (Tyta luctuosa)
 Pachycnemia hippocastanaria (Pachycnemia hippocastanaria)
 Arna de cuc dormidor (Autographa gamma)
 Cucúlia del verbascum (Cucullia (=Shargacucullia) verbasci) (eruga)
 Acronicta rumicis (Acronicta rumicis) (eruga)
 Heliothis peltigera (Heliothis peltigera)
 Emmelia trabealis (Emmelia trabealis)
 Dysgonia algira (Dysgonia algira)
 Mythimna obsoleta (Mythimna obsoleta)
 Noctua pronuba (Noctua pronuba)

• NOTODONTIDAE
 Lymantria dispar (Lymantria dispar)
 Phalera bucephala (Phalera bucephala)


Agraïments: Antoni Mariné confecciona el llista de les papallones de Sils, el qual ha estat facilitat per en Joan Ventura.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

Morruts



Els morruts (família Curculionidae) són una nombrosa i àmpliament distribuïda família d'escarabats que es caracteritzen anatòmicament per tenir una proboscide (morro allargat) més o menys llarga al final de la qual tenen les mandíbules. S'alimenten de tota mena de matèria vegetal i en alguns casos constitueixen plagues, com el conegut morrut de les palmeres o morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) espècie que està acabant amb totes les palmeres exòtiques (i postisses) de tot el llevant peninsular.

Exposició itinerant sobre el canvi climàtic a la Selva

Una exposició itinerant que recorrerà tots els municipis de la comarca intentarà explicar els efectes del canvi climàtic en els espais humits, tot reclamant l'urgència d'actuar-hi per tal de paliar-ne els efectes.

Més informació http://www.canviclimaticselva.org/

Mantispa



Es tracta d'una Mantispa (Neuroptera), (M. styriaca). Les larves que neixin d'aquests ous aniran a buscar aranyes dels gèneres Hogna-Lycosa, s'engaxaran a elles, i esperaran que possin ous. Les larves faran la metamorfosi al sac d'ous, després de devorar-los.

Text: Rafael Carbonell

divendres, 15 d’octubre de 2010

Declaracions de la N. Buenaventura a la fiscalia

 La directora de Medi Natural va declarar dimecres davant la Guàrdia Civil per
haver autoritzat, el juliol del 2009, la captura amb vesc d'ocells protegits
per fer un estudi experimental. El mes de gener Depana va denunciar el cas a la
fiscalia de Medi Ambient acusant d'emmascarar una caça il·legal d'ocells
protegits a través d'aquest estudi. El febrer d'aquest any la fiscalia va
decidir obrir diligències prèvies per investigar el cas, ja que considera que
la resolució "constitueix una flagrant i grollera vulneració de la normativa
comunitària, estatal i autonòmica". La fiscalia va ordenar investigar els fets
al Servei de Protecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/316741-la-fiscalia-investiga-un-carrec-del-govern-per-la-caca-docells.html

Xifres: 120 societats ocellaireshi ha a tot Catalunya, sobretot al Bages i al
Barcelonès i que tenen prop de 8.000 socis.

3.374 llicències que, com a mínim, es van atorgar el 2009 per estudiar la
captura amb vesc d'ocells protegits.

Delimitat el domini públic maritimo-terrestre dels càmpings de Blanes 14/10/10

Del blog "La Natura a la Baixa Tordera":


Delimitat el domini públic maritimo-terrestre dels càmpings de Blanes 14/10/10: "L'Estat marca les fites que delimiten el domini públic marítimo-terrestre dels càmpings de Blanes
aragirona.cat 14/10/10
.
Generalitat, ajuntament i càmpings mostren oficialment la seva disconformitat i firmen en contra de la proposta
.
Primer pas per materialitzar la delimitació del domini públic marítimo-terrestre a la zona dels càmpings de Blanes. Aquest dimarts s'han marcat les fites sobre terreny. Es tracta d'una proposta polèmica perquè suposa la cessió de bona part dels terrenys dels càmpings a l'Estat. Fins i tot, en cas del càmping de Blanes i del càmping Vora-mar suposa la cessió de la totalitat del terreny. Els propietaris dels càmpings s'oposen a la proposta i asseguren que l'atermenament els faria perdre un 25% de les places de càmping que disposen. Aprofitant l'acte d'afitament d'aquest matí, Generalitat, ajuntament i càmpings han firmat en contra de la proposta. També han advertit que presentaran al·legacions.
.

Joquim Rabassa, diu que l'Estat està fent 'una expoliació amb la llei a la mà' © ACN
.

A les onze del matí, puntuals. Un grup de tècnics de Costes ha començat a marcar una per una les fites que delimiten el domini públic marítimo-terrestre a la zona dels càmpings Blanes sota l'atenta mirada dels propietaris afectats per l'atermenament. Feia mesos que s'esperava aquest dia. De fet, la trobada s'havia de fer abans de l'estiu però finalment, i per no perjudicar la temporada turística, es va arribar a l'acord de posposar-la fins a l'octubre.

En total, s'han col·locat disset fites. Durant les hores que ha durat l'afitament, alguns propietaris no han pogut dissimular el seu enuig a l'hora de mirar-les. 'Aquesta marca suposa que tot el terreny del meu càmping passarà a ser de l'Estat', s'ha queixat el propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria. 'Què faré doncs amb el meu negoci?', ha dit preocupat.


La proposta d'atermenament de l'Estat suposa la cessió de bona part dels terrenys dels càmpings i en dos casos, el del càmping Blanes i Vora-Mar, implica la cessió de la totalitat dels terrenys. 'L'atermenament arriba en el cas del meu càmping fins a 200 metres respecte a la platja', ha explicat Trincheria.

Els propietaris dels quatre càmpings afectats -càmping Blanes, Vora-Mar, El Pinar i Bella Terra- s'oposen fermament a la proposta i asseguren que l'atermenament que proposa l'Estat els farà perdre entre un 25 i un 30% de les places de càmpings que disposen actualment. 'És un atermenament injust i que en un futur perjudicarà l'activitat dels càmpings', ha afirmat el president de l'Associació de càmpings de Blanes, Joaquim Rabassa. Segons Rabassa, amb aquesta proposta de delimitació del domini públic marítimo-terrestre l'Estat està fent 'una espoliació amb la llei a la mà'.


Aprofitant l'acte d'afitament d'aquest matí, Generalitat, ajuntament i càmpings han firmat en contra de l'atermenament. A partir d'avui, i durant quinze dies, s'obre el termini per presentar al·legacions a la proposta que fa l'Estat. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DTOP), l'ajuntament i els càmpings ja han avançat que faran constar per escrit la seva queixa formal. Falta saber si l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) -també implicada en el procés perquè l'atermenament afecta part de la zona del riu- presentarà al·legacions.


Els càmpings estudien presentar un ERO


El propietari del càmping Blanes, Antoni Trincheria, ha explicat que els responsables dels quatre càmpings afectats per l'atermenament estan estudiant la possibilitat de presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO). 'Si aquest atermenament tira endavant, ens haurem de replantejar la viabilitat del negoci', ha afirmat Trincheria. Tot i que no ha volgut concretar en quants llocs de treball podria repercutir l'ERO, el propietari ha assegurat que si la proposta d'atermenament de l'Estat tira endavant, la 'situació jurídica dels càmpings quedarà molt malmesa' i hauran de buscar vies alternatives per mantenir l'activitat econòmica de l'empresa.

"

dijous, 14 d’octubre de 2010

Pins !!!

Excel·lent escrit al blog "Flora i vegetació de Tossa", on es repassa de manera didàctica i minuciosa les formes, tipologies i els condicionats dels pins del litoral de la comarca.

http://selvadetossa.blogspot.com/

Els bolets de la comarca de la Selva

http://www.udg.edu/Portals/80/bolets.pdf

(és un arxiu de 4 MG !!!)

Emergències !!!

Durant la tardor, especialment al setembre i a l'octubre, són habituals les emergències massives de formiques alades. Es tracta dels vols nupcials dels mascles i les reines dels formiguers. Són centenars o milers d'exemplars (la immensa majoria, mascles) que aprofiten la manca de vent i l'estovament del terreny per enlairar-se. Els mascles fecundaran a la reina i moriran ràpidament, víctimes dels depredadors, mentre que les reines cavaran forats en el terra tou per la pluja per tal de crear una nova colònia.

Aquestes emergències són aprofitades tróficament per molts depredadors, des dels amfibis que també aprofitem les pluges per sortir dels seus refugis, els rèptils que acumulen nutrients abans de la hivernació i els petits passeriformes, tant els que acaben d'arribar del nord com els que encara no han marxat.

Aquests dies ha estat un fet habitual observar estols d'orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i vulgars (Hirundo rustica) sobrevolant a baixa alçada determinades zones on, amb una mica d'atenció, es podia observar a ull nu els vols de les formigues alades. Els últims àpats abans de continuar el llarg camí cap a l'Àfrica.




Falcons monàrquics

Ahir dimecres 13 d'octubre, dos falcons de la reina (Falco eleonorae) en vol direcció sudest sobre Santa Coloma de Farners. Pocs minuts abans, un grupet d'onze cotolius (Lullula arborea) en migració activa.

Més sobre els temporals i llurs conseqüències

Sobre els efectes al litoral i especialment a la desembocadura i tram baix de la Tordera, trobareu àmplia informació i moltes imatges al blog de la Natura a la Baixa Tordera, d'en Xavi Romera
http://natura-tordera.blogspot.com/

Sobre les possibles conseqüències de les pedregades de l'agost
http://silsdelaselva.wordpress.com/

Possibles efectes de les pedregades de l'agost

Al blog de "Sils, com més serem més riurem"
http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/10/11/mort-vegetal/

Possibles efectes de les pedregades de l'agost

Al blog de "Sils, com més serem més riurem"
http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/10/11/mort-vegetal/

dimecres, 13 d’octubre de 2010

Ha plogut i plou, i força. I plourà més?

http://www.meteoscfarners.com/indexnou.htm

http://tempspalamos.blogspot.com/

Salanoia durrelli


De tant en tant una d'aquelles notícies apassionants més típiques dels segles divuit o dinou. Una d'aquelles notícies que ens recorda que encara hi ha molt per descobrir (si hi som a temps!).


En aquest cas es tracta d'un nou carnívor descobert a Madagascar. Una mangosta, pel que sembla, d'hàbits aquàtics. Ha estat batejada científicament com a Salanoia durrelli, mangosta o vontsira de Durrell.


http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/12/ciencia/1286901127.html


diumenge, 10 d’octubre de 2010

Falcons de pas

Divendres 8 d'octubre, dos xoriguers (Falco tinnunculus) separats en el teps per mitja hora, en pas actiu sobre Santa Coloma de Farners, direcció sud. A l'endemà, dos xoriguers més i un falcó mostatxut (Falco subbuteo), tots tres ocupant la mateixa parcel·la de cel i aprofitant la pausa sense pluja.

Encara hi ha pas d'orenetes cuablanques i vulgars.

Observadors: Alfons Delgado, Rafel Mariné i Quim Mariné.

Comença la temporada !!!

Avui comença la temporada.
  • Comença la temporada de "dispara a tot el que es mogui que després ja veurem què és".
  • Comença la temporada de sagnia de tota mena de fauna.
  • Comença la temporada en que els centre de recuperació de fauna queden plens d'animals ferits per perdigons.
  • Comença la temporada en que sortir al camp, a buscar bolets, a voltar en bici o a passejar tranquil·lament és converteix en una activitat de risc.
  • Comença la temporada de personatges amb armilles grogues i galtes vermelles que et prohibeixen el pas per allà on són ells o et diuen amablement "Tu mateix".
  • Comença la temporada en que si tens prou valor per passejar per la natura, et vas trobant una infinitat de cartutxos buïts que, curiosament, els caçadors sempre recullen i no deixen mai al terra.
  • Comença la temporada de la barbàrie, l'incivisme, les amenaces, l'alcohol amb armes de foc, la mala educació i la prepotència.

dijous, 7 d’octubre de 2010

Més merda. Cap sorpresa. Malauradament, es veia a venir

Primer deixem de invertir en ciència i coneixement, ara en la protecció d'on vivim. Després retallaran el pressupost d'educació per a que els nostres fills siguim més burros encara del que ja se'ls vol.
Las organizaciones ecologistas denuncian que los Presupuestos Generales del Estado marginan el medio ambiente (06/10/10)
* El Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino dedicará menos del 10% de su presupuesto a la protección medioambiental
* Se recorta la lucha contra el cambio climático, a pesar de no alcanzar ni el 1% del presupuesto del Ministerio y ser “una de las prioridades de la legislatura”
* El presupuesto para conservación de la biodiversidad se reduce un 44% y dedica cero euros para la conservación de las especies amenazadas
Con ocasión del Consejo Asesor de Medio Ambiente que se celebra hoy, las organizaciones ecologistas de ámbito estatal, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF han criticado duramente los recortes previstos en los Presupuestos Generales del Estado de 2011 a las partidas destinadas a la protección del medio ambiente. Denuncian que mientras que el techo presupuestario se reduce un 7,7%, el gobierno propone recortar un 32% las partidas medioambientales por lo que el medio ambiente resulta el principal damnificado en la propuesta de Presupuestos Generales presentado por el Gobierno.
La prevención de la contaminación y el cambio climático, que ya suponían menos de un 1% del presupuesto del MARM, sufren un recorte del 16,2%, el programa de mejora de la calidad del agua un 37,3%, las actuaciones en la costa un 48,9% y la conservación de la biodiversidad un 47,8%. Todo ello se suma a la pérdida continuada de presupuesto llevada a cabo desde 2008 en una tendencia clara de desmantelamiento de las políticas ambientales. Según estas organizaciones, todo ello es reflejo del creciente desinterés del ejecutivo por los temas ambientales, cuando la gravedad de la crisis ambiental mundial más requiere de un firme compromiso y una actuación urgente por parte de los países europeos.
Cambio Climático
El Presidente del Gobierno presentó en su discurso de investidura la lucha contra el Cambio Climático como una de las tres prioridades de su Gobierno para esta legislatura. La realidad es que en 2010 solo dedicó un 0,94% del presupuesto del MARM a este objetivo y ahora lo recorta un 16,2% más. A menos de dos meses de la Cumbre de Cancún, el Gobierno presenta los presupuestos más restrictivos para la prevención del cambio climático, lo que supone una pobrísima tarjeta de presentación internacional. A juicio de las ONG, el Gobierno debería ser consciente que la lucha contra el cambio climático es el reto más importante que tiene la humanidad frente a sí y los países de la Unión Europea tienen un compromiso adicional ante la comunidad internacional, especialmente si quieren recuperar algo de la iniciativa perdida en Copenhague. Por ello, las ONG exigen que se incrementen los fondos a la prevención del cambio climático y recuerdan que estos presupuestos son tan exiguos que tan solo con el aplazamiento de alguna de las infraestructuras previstas para 2011, sería suficiente para no tener que recortar este apartado.
Biodiversidad
El programa de protección y mejora del medio natural ha sufrido un recorte del 39,4% y supone tan solo un 0,89% del total ministerial. Pero si ya es pequeño el presupuesto dedicado a protección medioambiental, las organizaciones ecologistas tachan de ridícula la fracción que se dedica a la conservación de la biodiversidad, en la que apenas se invertirán 23 millones de euros, lo que supone un recorte de un 48% respecto al presupuesto de 2010 y un 60% respecto a 2008. Las ONG consideran totalmente inaceptable que en la propuesta de Presupuestos Generales haya desaparecido la partida dedicada a la conservación de las especies amenazadas. Las organizaciones ambientales exigen que los fondos destinados a la lucha contra la pérdida de diversidad biológica se incrementen notablemente en los PGE y que se separen en un programa diferenciado, aparte de los necesarios para mantener la red de Parques Nacionales. Para ello se puede, por ejemplo, aplazar sine die las obras de ampliación del Embalse de Yesa, una infraestructura con una gran contestación social y ambiental, que tendrá afecciones importantes a la Red Natura 2000. Las ONG recuerdan además que el artículo 5 de la Ley de Patrimonio Natural y la Biodiversidad obliga a las administraciones públicas a identificar y eliminar los incentivos contrarios a la conservación del patrimonio natural y la biodiversidad.
Actuaciones en la costa
También es preocupante la reducción en un 50% de las actuaciones en la costa con el objeto de mejorar nuestro litoral. Las ONG consideran inaceptable que siempre sea lo público lo que tiene que pagar la consecuencia de la crisis y apunta que habría que emprender más recortes sobre los presupuestos para nuevos regadíos o modernización de existentes para garantizar la inversión pública en la costa.

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Amer, als embassaments, 1 individu, dimarts 5 octubre 2010, Gabriel De Jesus, un exemplar acompanyant a un grup d'uns 20 ànecs collverds.
No és el primer cop que es detecta l'espècie a la zona.

Font: www.ornitho.cat

Resum ornitològic setembre 2010

Destacable moviment d'espècies estivals en migració (es referencïen les dates més tardanes), d'ocells en dispersió i d'altres que ja deuen ser hivernants acabats d'arribar. Destaca la troballa d'una nova espècie exòtica a la desembocadura de la Tordera.


Ànec blanc (Tadorna tadorna)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 10 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán

Xarxet comú (Anas crecca)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 5 individus, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 4 individus, dimecres 22 setembre 2010, Raül Calderon

Ànec cullerot (Anas clypeata)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera; ≥2 individus, dimecres 15 setembre 2010, Javier Romera Cabrera

Xibec (Netta rufina), Estany de Sils, ~5 individus, dissabte 18 setembre 2010, Guillem Saguer Parés

Morell de cap roig (Aythya ferina), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 15 setembre 2010, Javier Romera Cabrera

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
Desembocadura de la Tordera, Blanes: ≥3 individus, dilluns 6 setembre 2010, Joan Bernils; 1
individu, diumenge 5 setembre 2010, Joan Bernils; 1 individu, dissabte 4 setembre 2010, Joan Bernils

Baldriga mediterrània (Puffinus yelkouan)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 4 individus, diumenge 26 setembre 2010, Joan Bernils

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, diumenge 26 setembre 2010, Joan Bernils

Estany de Sils, 11 individus, diumenge 19 setembre 2010, Antoni Abad

Agró roig (Ardea purpurea)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 1-2 individus, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i Antoni Mariné Sanz

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
Santa Coloma de Farners, 25 individus, diumenge 19 setembre 2010, Alfons Delgado-Garcia

Flamenc (Phoenicopterus roseus)
Riells i Viabrea, ~25 individus, divendres 3 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Aligot vesper (Pernis apivorus)
Fogars de Tordera, 1 individu, diumenge 19 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Hostalric, 2 individus, dijous 23 setembre 2010, David Caballé Ferrán; 1 individu, dilluns 13 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Maçanet de la Selva, 5 individus, divendres 24 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Riells i Viabrea, ≥3 individus, dimecres 15 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Riu Tordera Can Simó - Rocassa / Fogars de la Selva, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán; 1 individu, dimarts 7 setembre 2010, David Caballé Ferrán, 2 individus, dimecres 1 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Santa Coloma de Farners, 1 individu, dissabte 4 setembre 2010, Alfons Delgado-Garcia


Milà reial (Milvus milvus)
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Àguila marcenca (Circaetus gallicus)
Hostalric, 1 individu, divendres 24 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 1 individu, dilluns 20 setembre 2010, Joan Ventura


Àguila calçada (Hieraaetus pennatus)
Breda, 1 individu, divendres 17 setembre 2010, David Caballé Ferrán; 1 individu, dimarts 7 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Estany de Sils, 1 individu, dissabte 11 setembre 2010, David Caballé Ferrán i David Butterfield


Àguila pescadora (Pandion haliaetus)
Hostalric, 1 individu, dimecres 1 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Riells i Viabrea, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Falcó mostatxut (Falco subbuteo)
Breda, 2 individus, dijous 23 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, divendres 24 setembre 2010, David Caballé

Falcó de la reina (Falco eleonorae)
Hostalric, ≥2 individus, diumenge 19 setembre 2010, David Caballé Ferrán
Santa Coloma de Farners, 2 individus, diumenge 19 setembre 2010, Alfons Delgado-Garcia

Fotja vulgar (Fulica atra)
Estany de Sils, 2 individus, dissabte 18 setembre 2010, Jordi Miralles Torres

Torlit (Burhinus oedicnemus)
Campllong, 4 individus, del 27 al 29 setembre 2010, Antoni Mariné Sanz

Corriol petit (Charadrius dubius)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥1 individu, des del 4 al 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera, Joan Bernils i Raül Calderón

Corriol gros (Charadrius hiaticula)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, >1 individus, entre el 4 i el 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera i Joan Bernils

Fredeluga (Vanellus vanellus)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 6 individus, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera


Territ variant (Calidris alpina)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1-2 individus, entre el 4 i el diumenge 26 setembre 2010, Joan Bernils i Javier Romera


Becadell comú (Gallinago gallinago)
Observatori Vell, Sils, 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales i Asensio


Tètol cuanegre (Limosa limosa)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera; 1 individu, diumenge 5 setembre 2010, Roser Armendares


Tètol cuabarrat (Limosa lapponica)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, els dies 5 i 6 setembre 2010, Joan Bernils


Gavina capblanca (Chroicocephalus genei)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 10 individus, dimecres 29 setembre 2010, Miquel Pons; 6 individus, divendres 10 setembre 2010, Raül Calderon


Xatrac comú (Sterna hirundo)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dimecres 29 setembre 2010, Miquel Pons


Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, diumenge 12 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Estany de Sils, 2 individus, dissabte 11 setembre 2010, Antoni Mariné Sanz


Fumarell negre (Chlidonias niger)
Estany de Sils, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Xavier Ruiz


Tórtora (Streptopelia turtur)
Arbúcies, 1 individu, dimecres 22 setembre 2010, David Caballé Ferrán, trobada a la vora de la carretera empapada d'aigua i moribunda, poll d'una posta molt tardana


Cucut (Cuculus canorus)
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Òliba (Tyto alba)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 11 setembre 2010, Raül Calderon


Xot (Otus scops)
Les Serres, Cassà de la Selva, 1 individu, diumenge 5 setembre 2010, Santi Prat Espelt


Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Aiguaviva, 1 individu, dissabte 18 setembre 2010, Alfons Delgado-Garcia


Siboc (Caprimulgus ruficollis)
Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dimarts 28 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Falciot negre (Apus apus)
Hostalric, 2 individus, dijous 23 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Ballester (Apus melba)
Observatori Vell, Sils, 2 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Abellerol (Merops apiaster)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥2 individus, dimecres 15 setembre 2010, Javier Romera Cabrera


Oreneta de ribera (Riparia riparia)
Observatori Vell, Sils, > 1 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
Bescanó, 6000 individus, diumenge 5 setembre 2010, PonÇ Feliu


Piula dels arbres (Anthus trivialis)
Llagostera, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Grasset de muntanya (Anthus spinoletta)
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Cuereta groga (Motacilla flava)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, >1 individus, divendres 10 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Observatori Vell, Sils, 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Llagostera, ≥1 individu, diumenge 19 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros


Cotxa blava (Luscinia svecica)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥1 individu, dimecres 15 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Observatori Vell, Sils, 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
Llagostera, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Hostalric, ≥2 individus, diumenge 12 setembre 2010, David Caballé Ferrán


Bitxac rogenc (Saxicola rubetra)
Campllong, 1 individu, dijous 16 setembre 2010, Antoni Mariné Sanz
Llagostera, 2 individus, diumenge 19 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros
Desembocadura de la Tordera, Blanes, ≥1 individu, dijous 23 setembre 2010, Javier Romera Cabrera


Boscaler pintat gros (Locustella naevia)
Observatori Vell, Sils, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Boscaler comú (Locustella luscinioides)
Estany de Sils, 1 individu, dimecres 22 setembre 2010, Raül Calderon


Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
Observatori Vell, Sils, 8 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Estany de Sils, 1 individu, dimecres 22 setembre 2010, Raül Calderon


Bosqueta icterina (Hippolais icterina)
Pla dels Socs, Salt, 1 individu, diumenge 19 setembre 2010, PonÇ Feliu, Joan Ventura i Oriol Clarabuch

Tallarol gros (Sylvia borin)
Llagostera, ≥1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Javier Romera Cabrera

Tallareta vulgar (Sylvia communis)
Llagostera, ≥1 individu, diumenge 19 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans), Observatori Vell, Sils, 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales


Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus)
Estany de Sils, Sils, 1 individu, dimecres 22 setembre 2010, Raül Calderon
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Javier Romera Cabrera
Observatori Vell, Sils, 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Papamosques gris (Muscicapa striata)
Pla dels Socs, Salt, 1 individu, dissabte 18 setembre 2010, Joan Ventura
Hostalric, 1 individu, diumenge 12 setembre 2010, David Caballé Ferrán

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

Pla dels Socs, Salt, 3 individus, diumenge 19 setembre 2010, Joan Ventura

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Javier Romera Cabrera

Escorxador (Lanius collurio)
Llagostera, ≥1 individu, diumenge 19 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros

Botxí meridional (Lanius meridionalis)
Breda, 1 individu, dimecres 1 setembre 2010, David Caballé Ferrán

Capsigrany (Lanius senator)
Llagostera, 1 individu, diumenge 19 setembre 2010, Carlos Alvarez-Cros

Múnia roig (Amandava amandava)
Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 25 setembre 2010, Javier Romera Cabrera

Oriol (Oriolus oriolus)
Estany de Sils, 1 individu, dissabte 18 setembre 2010, Jordi Miralles Torres


dimecres, 6 d’octubre de 2010

Anellen més de 4.000 orenetes a Bescanó, abans de la migració cap al sud

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/312583-anellen-mes-de-4000-orenetes-a-bescano-abans-de-la-migracio-cap-al-sud.html

És l'anellament més important fet mai a Catalunya, d'un estol de més de 10.000 exemplars
S'han trobat aus d'Alemanya, Suïssa, França i Bèlgica
06/10/10 02:00 - Bescanó -

Dani Vilà
Bescanó

Sis experts en anellament d'aus han pogut identificar més de 4.000 orenetes en un camp de Bescanó, just abans que les aus iniciessin la migració cap al sud per passar l'hivern en una latitud amb temperatures més benignes. Nou jornades d'anellament entre el 14 i el 26 de setembre van servir per poder efectuar l'anellament més nombrós mai fet a Catalunya. Així ho va confirmar Carles Pibernat, un dels ornitòlegs experts en anellament que han participat en la gesta. Pibernat assegura que la fita ha estat corroborada per l'Institut Català d'Ornitologia.

El càlcul fet entre els experts és que l'estol el formaven més de 10.000 exemplars, que es reunien cada capvespre en aquest camp de blat de moro situat a Bescanó. L'estudi fet pels ornitòlegs experts en anellament –Quim Vilagran, Carles Pibernat, Miquel Boix, Gabriel de Jesús, Joan Ventura i Hubert Mas– ha permès saber que més del 90% de les aus eren joves, mentre que el 10% restant eren exemplars adults. L'estudi d'alguns dels exemplars ha permès saber també que presenten un bon estat de salut, “pels músculs i el volum de greix que presenten”.

40 persones ajudant
En els nou dies d'identificació de les aus es calcula que hi van acabar col·laborant una quarantena de persones, entre els anelladors, els auxiliars en l'anellament i persones que van col·laborar amb tasques diverses en aquestes jornades. El nombre de captures va variar molt, ja que va anar des de les 124 del dia que n'hi va haver menys fins a les gairebé 1.500 del dia que se'n van fer més. El procediment consistia a situar unes xarxes a la zona del blat de moro i, un cop els exemplars hi quedaven atrapats, ficar-los en caixes i anellar-los al mateix punt abans de tornar-los a deixar anar.

L'anellament científic massiu que s'ha portat a terme resultarà important per conèixer a partir d'ara hàbits migratoris d'aquestes aus, que aprofiten els punts més baixos dels Pirineus per seguir el seu camí cap al continent africà. El gran nombre d'exemplars joves anellats fa pensar que la cria ha anat bé a Europa, però els experts recorden que “només un terç de les aus completen la migració”. L'anellament ha de permetre en un futur conèixer els viatges que faran les aus, gràcies a les troballes que es puguin fer d'aquestes orenetes en altres països europeus.

La ciencia de tu vida


La ciencia de tu vida


Despotismo (científico) ilustrado

Posted: 05 Oct 2010 03:55 AM PDT

Lo he dicho en alguna otra ocasión pero no ha sido hasta estos últimos meses cuando me dado cuenta de lo profundamente instituido que está entre los científicos: "Todo por el pueblo pero sin el pueblo".

La ciencia actual es una caja negra sin prácticamente un control externo. Son los científicos y tecnólogos los que definen qué investigaciones se deben financiar, cuales priorizar… Por supuesto, es obvio que la industria ejerce una presión nada desdeñable, sobre todo a la hora de asignar fondos a líneas de investigación tecnológicas, pero todo queda en casa. Eso sí, lo fascinante es que los científicos no ven la viga en el ojo propio: hace poco un investigador que ocupa un cargo nada desdeñable en política científica me retó a que le dijera un solo grupo de presión científico.

¿Cómo no los va a ver si nos encontramos ante el caso paradigmático de que quien decide a qué se debe dedicar el dinero tiene, como comúnmente se dice, un perro en la pelea? Imagínese el caso de ese mismo científico, capaz de influir la asignación de presupuestos. ¿Alguien se cree que va a dejar su campo de investigación sin recursos o con unos muy escasos? Ejemplos tenemos en algunos centros de investigación donde sus directores privilegian su propia rama en detrimento de las otras. Y todo ello jaleado por el periodismo científico, que bajo el paraguas de que "solo tenemos que informar" lleva siendo el hagiógrafo de cabecera desde la década de los 60 que ríete tú de los biógrafos de los santos. Y, por lo que he podido comprobar en un curso de ete pasado verano, orgullosos de hacerlo.

Menos mal que en la actualidad existe una tendencia nacida en el mundo anglosajón de convertir el periodismo científico en un perro guardián, de manera que sus análisis tengan, cuado menos, un poco de la influencia que tiene el periodismo político o cultural. Esperemos que cuaje.

La ciencia actual está acostumbrada a hacer lo que quiera sin dar explicaciones: no están lejos los días en que ni siquiera se planteaba hacer divulgación científica, salvo por unos cuantos "arriesgados". Y tampoco es raro que cuando alguien señala lo que me gusta llamar la trastienda de la ciencia se enfade y salga con que "estás dando una mala imagen de la investigación", "estas cosas no se pueden decir" o, simplemente se enfade y avente que en el último Eurobarómetro los científicos son los más valorados de todas las profesiones. Para eso sí necesitan algunos a la ciudadanía, para endiosarse.

Publicado en Muy Interesante


You are subscribed to email updates from La ciencia de tu vida
To stop receiving these emails, you may unsubscribe now.
Email delivery powered by Google
Google Inc., 20 West Kinzie, Chicago IL USA 60610

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Reineta blava



Exemplar de reineta (Hyla meridionalis) afectada de l'anomàlia pigmentària anomenada axantisme (manca de pigmentació groga), d'aquí el color blavós de la seva pell. Es tracta d'una anomalia freqüent en aquesta espècie.

Aquest exemplar va ser observat i fotografiat a Caldes de Malavella per Alba i Josep Barnés el setembre del 2010.

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Darreres observacions ornitológiques

Encara no han marxat les espècies estivals i ja es poden observar algunes d'hivernants, a més d'un bona colla d'ocells migradors:


Xarxet comú (Anas crecca), 4 individus, diumenge 3 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz

Ànec cuallarg (Anas acuta), 1 individu femella, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura

Arpella vulgar (Circus aeruginosus), 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura

Becadell comú (Gallinago gallinago), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Javier Romera Cabrera

Cucut (Cuculus canorus), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Cuereta groga (Motacilla flava), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Cotxa blava (Luscinia svecica), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Boscaler pintat gros (Locustella naevia), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
2 individus, diumenge 3 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura
8 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Font: www.ornitho.cat

Darreres observacions ornitológiques

Encara no han marxat les espècies estivals i ja es poden observar algunes d'hivernants, a més d'un bona colla d'ocells migradors:


Xarxet comú (Anas crecca), 4 individus, diumenge 3 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz

Ànec cuallarg (Anas acuta), 1 individu femella, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura

Arpella vulgar (Circus aeruginosus), 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura

Becadell comú (Gallinago gallinago), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Gamba verda (Tringa nebularia), 1 individu, divendres 1 octubre 2010, Javier Romera Cabrera

Cucut (Cuculus canorus), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Cuereta groga (Motacilla flava), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Cotxa blava (Luscinia svecica), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Boscaler pintat gros (Locustella naevia), 1 individu, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus)
2 individus, diumenge 3 octubre 2010, Antoni Mariné Sanz
1 individu, divendres 1 octubre 2010, Joan Ventura
8 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus), 3 individus, dijous 30 setembre 2010, Sergi Sales

Font: www.ornitho.cat

Fitzroy

Fitzroy: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


Uno debía tener once años cuando lo llevaron a ver El puente sobre el río Kwai; la historia me desazonó; el coronel inglés, que se niega heroicamente a construir el puente, luego lo levanta con heroísmo parejo, y además pelea contra los suyos por evitar su destrucción, ¿era bueno o malo? Mis padres me explicaron entonces, de vuelta a casa, que la bondad y la maldad absolutas no existen, que uno debe ser honesto consigo mismo y respetar a los demás, pues a menudo son buenas simultáneamente gentes que piensan de manera diferente. La reciente lectura de una biografía de Fitzroy ha traído al primer plano de mi mente aquella salida del cine.


Robert Fitzroy (1805-1865) es famoso porque fue el capitán del Beagle, navío en el que Darwin realizó su viaje de exploración alrededor del mundo. Sabemos que Fitzroy, en un viaje previo, había secuestrado a unos indígenas de Tierra del Fuego para educarlos en Inglaterra. También sabemos que Darwin estuvo a punto de abandonar el Beagle tras discutir agriamente con el capitán acerca de la esclavitud, que el último parecía justificar. Sabemos, por fin, que durante toda su vida Fitzroy lamentó haber llevado a Darwin en su barco, pues se sentía culpable de haber colaborado en el origen de una nefasta herejía (de hecho, en un debate público sobre la evolución, un exaltado Fitzroy enarboló una biblia pidiendo a los asistentes respeto por la palabra sagrada). Fitzroy no tiene, pues, buena prensa.

Sin embargo, fue un gran hombre humana y científicamente, y precisamente por eso, víctima de los poderosos. Su trato con los fueguinos le ayudó a valorar a los “salvajes”, lo que en parte motivó que fuera nombrado gobernador de Nueva Zelanda; allí intentó que se pagaran a los maoríes las tierras que se les arrebataban, y el gobierno británico lo destituyó con cajas destempladas, argumentando que impedía el progreso. Toda una vida de observaciones en la mar le permitieron pensar que el tiempo atmosférico podía preverse, afirmación entonces tan heterodoxa (si bien de menos calado) como las de Darwin.


Apoyado en la Marina, creó en Londres la primera oficina meteorológica mundial, y a partir de una red de informadores conectados por el telégrafo fue capaz de proporcionar incipientes previsiones, que publicaba The Times. Cuando Fitzroy anunciaba tempestad, los pescadores no salían a faenar, lo que salvó muchas vidas; los armadores propietarios, en cambio, lo denunciaron, pues se perdían jornadas de pesca, y lograron que se juzgara de superchería a la previsión meteorológica. El servicio fue fulminado y Fitzroy acabó suicidándose.

"

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Mallerenga carbonera: l'únic Parus







Ara que els que diuen que entenen han canviat el nom científic a totes les nostres mallerengues, l'únic representant del gènere Parus que ens queda és la mallerenga carbonera (Parus major), la resta d'espècies s'han inclós en altres gèneres, tot i que continuen pertanyent a la mateixa família (de moment).
Ja podeu preparar les menjadores per gaudir de la presència d'aquest abundant i freqüent ocell forestal, que segur que no us fallarà.

Serval (Leptailurus (= Felis) serval)

Masai Mara, Kenya, juny 2007

video

'La presa de hoy' de Dave Langlois

 Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esp...