Durant la tardor, especialment al setembre i a l'octubre, són habituals les emergències massives de formiques alades. Es tracta dels vols nupcials dels mascles i les reines dels formiguers. Són centenars o milers d'exemplars (la immensa majoria, mascles) que aprofiten la manca de vent i l'estovament del terreny per enlairar-se. Els mascles fecundaran a la reina i moriran ràpidament, víctimes dels depredadors, mentre que les reines cavaran forats en el terra tou per la pluja per tal de crear una nova colònia.
Aquestes emergències són aprofitades tróficament per molts depredadors, des dels amfibis que també aprofitem les pluges per sortir dels seus refugis, els rèptils que acumulen nutrients abans de la hivernació i els petits passeriformes, tant els que acaben d'arribar del nord com els que encara no han marxat.
Aquests dies ha estat un fet habitual observar estols d'orenetes cuablanques (Delichon urbicum) i vulgars (Hirundo rustica) sobrevolant a baixa alçada determinades zones on, amb una mica d'atenció, es podia observar a ull nu els vols de les formigues alades. Els últims àpats abans de continuar el llarg camí cap a l'Àfrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada