Quan tingui més temps...

...em dedicaré més a escriure. Notareu una baixa en l'activitat del blog. Això és degut al naixement del meu segon fill, que reclama molta atenció i que jo, amb molt de gust, estic disposat a donar-li sense contemplacions.

Bon estiu.

Quan tingui més temps...

...em dedicaré més a escriure. Notareu una baixa en l'activitat del blog. Això és degut al naixement del meu segon fill, que reclama molta atenció i que jo, amb molt de gust, estic disposat a donar-li sense contemplacions.

Bon estiu.

Quan tingui més temps...

...em dedicaré més a escriure. Notareu una baixa en l'activitat del blog. Això és degut al naixement del meu segon fill, que reclama molta atenció i que jo, amb molt de gust, estic disposat a donar-li sense contemplacions.

Bon estiu.

Marxen les falcies

No cal ser gaire observadors per adonar-se que la majoria de falciots negres (Apus apus) ja han marxat, iniciant camí cap als seus territoris d'hivernada a l'Àfrica. Molts dels exemplars que s'observen encara deuen ser ocells en migració provinents del nord.

Darreres observacions ornitològiques

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥7 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Martinet menut (Ixobrychus minutus), 4 individus, dissabte 17 juliol 2010, Antoni Abad

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 12 individus, dissabte 17 juliol 2010, Antoni Abad 7 subadults i 5 adults

Martinet blanc (Egretta garzetta), 12 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 9 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Fotja vulgar (Fulica atra), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Xivita (Tringa ochropus), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Blauet (Alcedo atthis), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Balquer (Acrocephalus arundinaceus), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Capsigrany (Lanius senator), més d'1 individus al veïnat de Massabé, diumenge 18 juliol 2010, David Caballé Ferrán

Pardal roquer (Petronia petronia), Veïnat de Massabé, 2 individus, diumenge 18 juliol 2010, David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat


Alguns comentaris:

Durant aquestes setmanes ja es poden observar amb facilitat els joves de cabusset, martinet menut i martinet de nit nascuts a la zona. La confirmació d'una nova nidificació d'aquestes espècies és sempre una bona notícia.

Prou destacable per l'època el nombre de martinets blancs i de bernats pescaires, espècies que romanen a la zona durant tot l'any i que, sens dubte, depreden sobre les poblacions d'amfibis i rèptils, tal i com han estat fent les cigonyes blanques que fins fa poques setmanes encara hi havia a la zona.

Després de confirmar la reproducció de fotja a la llacuna permanent (una parella) caldrà confirmar si han tingut èxit en l'envol dels polls.

La xivita és dels primers limícoles en pas de tardor, un ocell que podria venir de les zones subàrtiques.

El blauet pot provenir d'àrees properes de nidificació (no sembla nidificar a Sils) i probablement hi ha força més exemplars a la zona.

La població de balquer sembla mantenir-se o trobar-se en lleuger augment, tot i la disminució de canyissar.

Fora de l'àmbit estrictament de la zona humida són bones notícies la presència i reproducció d'espècies d'espais oberts i agrícoles, com el capsigrany i el pardal roquer.

Darreres observacions ornitològiques

Cabusset (Tachybaptus ruficollis), ≥7 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Martinet menut (Ixobrychus minutus), 4 individus, dissabte 17 juliol 2010, Antoni Abad

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), 12 individus, dissabte 17 juliol 2010, Antoni Abad 7 subadults i 5 adults

Martinet blanc (Egretta garzetta), 12 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Bernat pescaire (Ardea cinerea), 9 individus, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Fotja vulgar (Fulica atra), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Xivita (Tringa ochropus), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Blauet (Alcedo atthis), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Balquer (Acrocephalus arundinaceus), 1 individu, diumenge 18 juliol 2010, Eva Bravo Barrera

Capsigrany (Lanius senator), més d'1 individus al veïnat de Massabé, diumenge 18 juliol 2010, David Caballé Ferrán

Pardal roquer (Petronia petronia), Veïnat de Massabé, 2 individus, diumenge 18 juliol 2010, David Caballé Ferrán

Font: www.ornitho.cat


Alguns comentaris:

Durant aquestes setmanes ja es poden observar amb facilitat els joves de cabusset, martinet menut i martinet de nit nascuts a la zona. La confirmació d'una nova nidificació d'aquestes espècies és sempre una bona notícia.

Prou destacable per l'època el nombre de martinets blancs i de bernats pescaires, espècies que romanen a la zona durant tot l'any i que, sens dubte, depreden sobre les poblacions d'amfibis i rèptils, tal i com han estat fent les cigonyes blanques que fins fa poques setmanes encara hi havia a la zona.

Després de confirmar la reproducció de fotja a la llacuna permanent (una parella) caldrà confirmar si han tingut èxit en l'envol dels polls.

La xivita és dels primers limícoles en pas de tardor, un ocell que podria venir de les zones subàrtiques.

El blauet pot provenir d'àrees properes de nidificació (no sembla nidificar a Sils) i probablement hi ha força més exemplars a la zona.

La població de balquer sembla mantenir-se o trobar-se en lleuger augment, tot i la disminució de canyissar.

Fora de l'àmbit estrictament de la zona humida són bones notícies la presència i reproducció d'espècies d'espais oberts i agrícoles, com el capsigrany i el pardal roquer.

Cens de limícoles migradores

La fundació WorldWaders per la protecció de les aus limícoles ha endegat el projecte internacional WorldWaders (http://worldwaders.org/worldwaders_org/index.php) en el que tothom està
convidat a participar.

Es tracata d'un estudi també d'abast internacional per estudiar la migració de les aus limícoles. Tothom està convidat a participar.

Aquest subprojecte per estudiar la migració es basa en sortir al camp uns
dies en concret als nostres "local patch", o si es pot a llocs amb més
afluència de limícoles, i entrar les dades a la base de dades del projecte
de limícoles migradores (Non-breeding Shorebird Mapping Project,http://worldwaders.org/worldwaders_org/index.php?modul=ujmadar2).

Els dies de recollida de dades al camp són:
*01.08.2010*
*15.08.2010*
*29.08.2010*
*12.09.2010*
*26.09.2010*
*10.10.2010*
*24.10.2010*
*07.11.2010*
*21.11.2010*
*05.12.2010*
*19.12.2010*
*
*
*Per a més informació podeu consultar el blog del projecte:
http://worldwaders.posterous.com/dates-set-for-the-2010-fall-migration-shorebi
*
*
*
*<http://worldwaders.posterous.com/dates-set-for-the-2010-fall-migration-shorebi>

Cens de limícoles migradores

La fundació WorldWaders per la protecció de les aus limícoles ha endegat el projecte internacional WorldWaders (http://worldwaders.org/worldwaders_org/index.php) en el que tothom està
convidat a participar.

Es tracata d'un estudi també d'abast internacional per estudiar la migració de les aus limícoles. Tothom està convidat a participar.

Aquest subprojecte per estudiar la migració es basa en sortir al camp uns
dies en concret als nostres "local patch", o si es pot a llocs amb més
afluència de limícoles, i entrar les dades a la base de dades del projecte
de limícoles migradores (Non-breeding Shorebird Mapping Project,http://worldwaders.org/worldwaders_org/index.php?modul=ujmadar2).

Els dies de recollida de dades al camp són:
*01.08.2010*
*15.08.2010*
*29.08.2010*
*12.09.2010*
*26.09.2010*
*10.10.2010*
*24.10.2010*
*07.11.2010*
*21.11.2010*
*05.12.2010*
*19.12.2010*
*
*
*Per a més informació podeu consultar el blog del projecte:
http://worldwaders.posterous.com/dates-set-for-the-2010-fall-migration-shorebi
*
*
*
*<http://worldwaders.posterous.com/dates-set-for-the-2010-fall-migration-shorebi>

Oasis individual

Oasis individual: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

Botánicos israelíes han descubierto en el Negev una planta cercana al ruibarbo capaz de fabricarse minúsculos oasis privados. Por el momento, se trata de la única planta del mundo de la que se haya demostrado que colecta agua para aportarla a sus raíces. El Rheum palaestinum, que tal es su nombre científico, es escaso y vive en montañas donde apenas caen 75 milímetros de lluvia al año. Aún así, su aspecto lustroso le hace muy diferente de las otras plantas del desierto, que tienen hojas poco aparentes. Los científicos pensaron que algo raro debía ocurrir para que en un medio tan árido una planta luciera hojas redondeadas de decenas de centímetros de ancho, formando alrededor del tallo rosetas que llegaban al metro cuadrado de superficie.

Decidieron experimentar simulando lluvias ligeras sobre el ruibarbo, y entonces apreciaron que el haz de sus hojas estaba diseñado como un perfecto sistema de drenaje tridimensional (la fotografía de detalle publicada en la revista –Naturwissenschaften 96, 2009– recuerda un atormentado relieve montañoso, con sus profundas cárcavas, arroyos y ríos). Además, la consistencia cérea de la epidermis foliar favorece la escorrentía, de manera que, a poca agua que cayera encima, era canalizada hacia el centro de la roseta y volcada sobre la raíz, clavada profundamente en el suelo (algo también excepcional, pues la mayoría de las restantes plantas en ese medio hostil tienen raíces superficiales para aprovechar la poca agua que recibe el suelo).

El diseño del Rheum funciona. Un ejemplar promedio colecta más de cuatro litros de agua por año (y algunos más de 40), agua que profundiza a lo largo de su raíz central mucho más que el resto de la caída en el desierto. Esto hace que los ruibarbos del Negev disfruten de un régimen natural de irrigación similar al de una planta mediterránea, es decir, unos 500 milímetros por año.

Cuando se descubre algo así, uno siempre se pregunta lo mismo: “No parece un invento evolutivo tan difícil, ¿por qué otras especies de plantas no lo hacen?”. Cabe recordar entonces que en la naturaleza no existe el vencedor por K.O., siempre hay compromisos.

Se puede imaginar, por ejemplo, que las gacelas encuentren especialmente apetitoso al fresco y húmedo Rheum, comparado con las restantes especies de hojas esmirriadas. ¿Para qué fabricarse un oasis si, por vivir tan bien, te comen antes de reproducirte? No es posible tenerlo todo en la vida (deberíamos recordarlo).

"

"Escoltin. Qui ens ha aixafat el riu? Volem responsabilitats !!!!"

Aligot vesper (Pernis apivorus)

Un exemplar en vol a Riudarenes, el 18-07-10. Massa aviat per ser un migrant.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

Santa Coloma aprova el conveni amb ATLL per abastir-se d´aigua de la dessalinitzadora. SELWA 14/7/10

Santa Coloma aprova el conveni amb ATLL per abastir-se d´aigua de la dessalinitzadora. SELWA 14/7/10: "Santa Coloma aprova el conveni amb ATLL per abastir-se d´aigua de la dessalinitzadora
SELWA 14/7/10
.

.

Santa Coloma de Farners va aprovar, en el darrer ple municipal, el conveni amb Aigües del Ter Llobregat (ATLL), a través del qual es preveu construir una canonada de 43 quilòmetres per abastir el municipi amb aigua procedent de la dessalinitzadora de Blanes. Aquest fet serà gràcies a un acord entre els municipis de Santa Coloma de Farners, Vidreres, Riudarenes i Sils i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que també es beneficiaran de l’aigua dessalinitzada. D’altra banda, a més de la canonada, està previst construir un dipòsit d’uns 4.000 metres cúbics.
.
El cost total del projecte és d’uns 8 milions d’euros, dels quals el 50% els pagarà l’ACA i l’altra meitat els Ajuntaments. Dins de la part dels Ajuntaments, Santa Coloma finançarà el 41%. El projecte serà viable gràcies al fet que la dessalinitadora de Blanes ha de passar de produir el doble d’hectòmetres cúbics, dels 10 actuals passarà a 20.

"

S'inicia la restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric 17/7/10...

S'inicia la restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric 17/7/10...: ".
Properament s’iniciaran les actuacions de restauració de les ribes de la Tordera i la riera d’Arbúcies a Hostalric
SELWA 11/6/10
.

.

Fa uns mesos us informàvem que l’ajuntament d’Hostalric i el projecte SELWA van redactar un projecte per restaurar i millorar els hàbitats de les ribes de la Tordera i del tram baix de la riera d’Arbúcies a Hostalric. Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria 2010 d’ajuts per a la millora del medi natural i la reinserció social de la Diputació de Girona i l’obra social de ”la Caixa” i, finalment, n’ha resultat subvencionat. A partir del 15 de juliol s’iniciaran les obres, coincidint amb la finalització dels períodes de nidificació de l’avifauna, i s’ha previst que finalitzi a mitjans de novembre.

Tot i tractar-se d’una iniciativa de l’Ajuntament d’Hostalric, el projecte SELWA participa en aquest projecte dins del programa de treball de restauració i aproximació de la població local als espais vinculats a l’aigua. Aquest programa vol fer èmfasi als espais vinculats a l’aigua que, sovint, han estat menystinguts per la societat i, molt especialment, per aquells residents més propers, que els obliden i obvien. El projecte SELWA vol oferir, doncs, suport a aquells municipis que estiguin interessats en restaurar i crear instruments per acostar a la ciutadania a aquests espais.

Tal i com marca l’ajut concedit, les actuacions previstes en el projecte executiu es realitzaran amb la participació de col·lectius amb dificultats d’inserció laboral, i en aquest cas s’ha comptat amb la participació de la Fundació Astres, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels col·lectius de persones desafavorides de les comarques gironines, fent possible la seva inserció laboral, entre d’altres. En aquest mateix sentit, la Fundació Astres incorporarà treballadors del municipi d’Hostalric que compleixin amb els perfils requerits. D’altra banda, les tasques que requereixen obres amb maquinària, com l’erradicació de canyars, es subcontractaran a una empresa especialitzada i que gaudeix d’experiència prèvia en aquest tipus d’actuacions. Un cop s’iniciïn les obres, i durant tot el procés, us anirem informant puntualment de l’evolució del projecte.”

.
La segona quinzena de juliol s’iniciaran les actuacions de restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric
Ajuntament d’Hostalric 15/7/10
.

.
Fa uns mesos l'Ajuntament d'Hostalric i el projecte SELWA van redactar un projecte per restaurar i millorar els hàbitats de les ribes de la Tordera i del tram baix de la riera d'Arbúcies a Hostalric. Aquest projecte va ser presentat a la convocatòria 2010 d’ajuts per a la millora del medi natural i la reinserció social de la Diputació de Girona i l’obra social de ”la Caixa” i, finalment, n’ha resultat subvencionat. A partir del 15 de juliol s’iniciaran les obres, coincidint amb l’acabament dels períodes de nidificació de l’avifauna, i s’ha previst que finalitzi a mitjans de novembre.
Tal i com marca l’ajut concedit, les actuacions previstes en el projecte executiu es realitzaran amb la participació de col•lectius amb dificultats d’inserció laboral, i en aquest cas s’ha comptat amb la participació de la Fundació Astres, una entitat sense ànim de lucre que té per objectiu millorar la qualitat de vida dels col·lectius de persones desafavorides de les comarques gironines, fent possible la seva inserció laboral, entre d’altres. En aquest mateix sentit, la Fundació Astres incorporarà treballadors de la Borsa de Treball del municipi d'Hostalric que compleixin amb els perfils requerits. D’altra banda, les tasques que requereixen obres amb maquinària, com l’eradicació de canyars, es subcontractaran a una empresa especialitzada i que gaudeix d’experiència prèvia en aquest tipus d’actuacions.
Les actuacions de restauració i millora de les ribes de la Tordera i la riera d’Arbúcies consistiran en l’eliminació de flora invasora, recuperació d’hàbitats degradats i senyalització. Un cop s’iniciïn les obres, i durant tot el procés, us anirem informant puntualment de l’evolució del projecte.
.

S'inicia la restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric
Diari de Girona 17/7/10
.
Les actuacions se centraran en la retirada de la flora invasora i en una campanya de sensibilització de la població local
.

L'inici de les actuacions coincideix amb la finalització de la nidificació de l'avifauna. marc coromines
.
HOSTALRIC DDG
S'inicien les actuacions per restaurar i millorar les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies a Hostalric. Les actuacions se centraran en la retirada de flora exòtica invasora, la recuperació d'hàbitats naturals propis d'aquests ambients, la retirada de runes i deixalles, i la difusió de les accions per tal de sensibilitzar la població local.
.

Hostalric disposa d'una important zona natural delimitada pel riu Tordera i la riera d'Arbúcies. Aquesta zona d'aiguabarreig entre ambdós cursos d'aigua està declarada espai PEIN i inclosa dins la Xarxa Natura 2000. Actualment, aquest espai està força degradat per la presència de flora exòtica invasora i de deixalles, entre altres alteracions. Amb l'objectiu de millorar la salut dels ecosistemes riberencs i restaurar-los, l'Ajuntament d'Hostalric, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva (programa SELWA), la Diputació de Girona i 'la Caixa' iniciaran properament els treballs de millora i restauració de les ribes de la Tordera i la riera d'Arbúcies.El cost total del projecte s'estima en uns 43.000 euros, 34,000 dels quals són fruit del conveni de col·laboració entre la Diputació de Girona i la Caixa per a la millora d'espais naturals.
.

L'inici de les actuacions coincideix amb la finalització del període de nidificació de l'avifauna, i s'ha previst que finalitzi a mitjans de novembre. Les principals actuacions previstes se centren en l'eliminació i el control de la flora al·lòctona invasora, la retirada de runes i deixalles, i la recuperació d'hàbitats naturals. En concret, s'eliminaran espècies invasores com ara la canya, el raïm de moro o el xuclamel de jardí, de forma manual i mecanitzada, i es recuperarà la diversitat biològica típica d'aquests ambients mitjançant la plantació de vegetació de ribera, com ara freixes, oms o gatells.
.

A la vegada, es realitzaran actuacions de protecció i potenciació dels prats mediterranis secs adjacents als cursos fluvials, els quals presenten petites plantes anuals de gran interès botànic i paisatgístic. Aquestes actuacions se centraran a fer aclarides i pastures mitjançant bestiar domèstic.
.

També està previst millorar la salut de l'ecosistema gestionant els abocaments incontrolats i retirant arbres morts dins de la llera del riu, els quals dificulten la circulació de l'aigua i poden resultar un perill en cas de fortes avingudes. Finalment, es farà una campanya de sensibilització i difusió de les actuacions per a la ciutadania, mitjançant la instal·lació de panells interpretatius.
.

La majoria de les actuacions es realitzaran amb la participació de col·lectius amb dificultats d'inserció laboral, i en aquest cas es comptarà amb la participació de la Fundació Astres.

"

Llangardaix verd (Lacerta bilineata)

Un exemplar de lluert ferit sobre l'asfalt, a Sant Hilari Sacalm. Juliol de 2010, Josep Barnés.

¡Me hago doctor!

¡Me hago doctor!: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO

* Profesor de investigación del CSIC

¿Quién ganará la final de Suráfrica? Algunos amigos bromean diciéndome que, en estas fechas, cualquier zoólogo que se precie debería escribir sobre las habilidades adivinatorias del pulpo Paul. Pero no se preocupen, no voy a hacerlo. Otros, en cambio, sugieren que la gente formal tendría que olvidarse del circo deportivo y denunciar la dura realidad. Y es que, ciertamente, muchos vivimos hoy una especie de esquizofrenia, partidos por medio entre la contagiosa euforia por la selección de fútbol y el crítico entorno profesional circundante. Por primera vez hemos llegado a la final de un campeonato del mundo, es verdad, y casi al mismo tiempo se han reducido prácticamente hasta la nada las plazas para nuevos investigadores, por ejemplo, o han recortado los sueldos de colaboradores que teníamos contratados con cargo a nuestros proyectos.

No apuesto por el masoquismo de renunciar, o poner sordina, a lo que nos alegra, por muchos motivos que haya para estar tristes. Todo lo contrario. De cualquier modo, valoro especialmente a quien es capaz de tomarse con humor incluso las situaciones indeseables, y mucho más cuando, al tiempo de reírse de sí mismo, denuncia a otros. En este sentido, recomiendo un divertido y atribulado video musical que me pasaron el otro día . Al menos parte de él parece rodado en la universidad de Barcelona y se llama ¡Me hago doctor!.

Solíamos decir que el camino que lleva a la ciencia es escarpado y difícil. Durante años hay que trabajar muchas horas al día, casi sin vacaciones, acabar una tesis, salir al extranjero, aguantar y obedecer a los jefes, publicar en un ambiente muy competitivo… y todo eso, verosímilmente, para encontrar las puertas cerradas cuando uno acabe su formación.

¿Merece la pena? Sólo los muy vocacionales pensaban que sí e iniciaban en consecuencia una tesis doctoral. Pero como todo es relativo, y las cosas fuera del mundo académico están tan complicadas, hoy hacer la tesis es “mejor que robar”. Te quedas en la universidad, no cambias ni de facultad, prolongas la vida de estudiante con un sueldo mileurista (que en estas fechas es un chollo)…

“A falta de un buen empleo, la tesis no está tan mal”, cantan alegres en el vídeo, e incluso: “No sé de ciencia, pero en paciencia soy el mejor”. No se lo destripo más, véanlo. Es habitual referirse a la crisis de vocaciones científicas entre los jóvenes, pero a lo peor es que no son los más vocacionales quienes acceden a nuestros laboratorios, sino buenos estudiantes forzados a escoger el trabajo disponible menos malo.

"

Sobre les obres irregulars d'ATLL que han afectat a espais i espècies protegides de la Tordera, 7/7/10...

Sobre les obres irregulars d'ATLL que han afectat a espais i espècies protegides de la Tordera, 7/7/10...: "“No es coneix ni es valora l’entorn immediat”
Diari Maresme 7/7/10
.
“Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per la Tordera”
.

Foto: Enric Badosa
.
La Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Orchis (Associació Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme) i el biòleg Enric Badosa van denunciar el passat 21 de juny, davant la Fiscalia de Medi Ambient, que les obres que realitza actualment l’empresa Aigües Ter – Llobregat (ATL) en el curs de la Tordera no compleixen les normatives en vigor en matèria ambiental. Avui parlem amb Enric Badosa, una de les persones denunciants, perquè ens expliqui el motiu d’aquesta iniciativa conjunta amb les esmentades entitats conservacionistes. Les obres de connexió entre la planta dessalinitzadora de la Tordera (a Blanes) i l’estació de tractament del Ter (a Cardedeu) s’estan realitzant per abastar d’aigua la ciutat de Barcelona.

Per quin motiu vàreu presentar el passat 21 de juny denúncia contra l’ACA i l’ATL?
No denunciem ni el projecte en sí mateix ni la seva necessitat, en aquest sentit és l’opinió personal de cadascun de nosaltres, i si és per retornar el cabal ecològic que per llei li pertoca al riu Ter (que és la principal justificació política per part de l’ACA), no trobaran en nosaltres una excusa pel seu incompliment. Ara bé, no a costa de fer malbé el riu Tordera o malmetre tots els valors naturals d’aquest, i aquí no hi ha cap justificació tècnica o legal.
.

Foto: La Tordera Enric Badosa
.
El que es denuncia és la manera i el lloc en que s’executa el projecte. S’ha fet sense cap mena de cura o contemplació justificant una urgència que no existeix (fora d’interessos polítics) i sense els tràmits legals necessaris que garanteixen la protecció d’espais i espècies protegides, saltant-se tota la legislació ambiental al respecte (tant autonòmica com estatal, europea o municipal), i per part d’ATL, ACA i DMAH cadascun d’ells segons competències o funcions. Ens trobem que, no s’ha valorat el seu impacte ni abans ni durant les obres, no ha hagut exposició pública ni del projecte original ni de les moltes modificacions que s’han realitzat en el transcurs de les obres i que afecten al espais teòricament protegits, s’estan finalitzant les obres i encara no hi ha cap mena de mesures correctores o compensatòries envers els valors naturals de les zones afectades, que no són poques, etc., i simplement perquè ningú es queixa.

Doncs aquesta denúncia és una queixa al respecte per redreçar el mal fet i per evitar que torni a succeir, ja que només s’han fet les obres del traçat de l’artèria principal i encara s’ha d’executar el conjunt de ramals secundaris que afecten d’igual manera a la resta d’espais naturals de pràcticament tota la conca. Encara resta molts espais naturals en perill i han de ser conscients que aquesta no és la manera de fer les coses, que a la Tordera també hi ha lleis per complir i persones que es preocupen pel seu compliment.

Segons indica la vostra denúncia, el projecte constructiu no compta amb exposició pública…
Potser això s’hauria de preguntar a ATL, ACA i DMAH. Ni abans de les obres, ni per totes les modificacions de traçat que s’han fet.

S’al·lega un Decret de sequera que va ser derogat, i una urgència política cara a l’àrea metropolitana de Barcelona i de compliment de compromisos fets amb la gent del Ter, però mai pot ser excusa per saltar-se la legislació vigent (més quan són els que teòricament l’han de fer complir) a costa d’altre territori.

Ha estat una manera de fer de la pròpia administració entenent que com que són elles les que han de vetllar pel compliment de la legislació, per motius de temps i econòmics, i polítics, poden fer-ho si ningú els diu res.

S’ha de pensar que sempre ens hem topat amb les obres quan ja es feien i quan el mal ja estava fet, no ha hagut marge per evitar les afectacions als espais naturals o sobre algunes espècies protegides.

També considereu que manca un traçat alternatiu, per motius econòmics i de calendari, i assegureu que és possible i viable.
Al no haver-hi la tramitació ambiental corresponent prèvia a l’execució de les obres, doncs simplement es va dissenyar un traçat “còmode” sense tenir en compte la seva afectació sobre el medi, a més a més de presentar (el projecte) greus mancances com no contemplar d’obertures de carrils nous o zones d’aplec que han fet tant o més mal al medi que el propi traçat. No ha hagut alternatives, van fer un traçat des d’un despatx de Barcelona sobre plànols i ortofotos, però sense tenir en compte el medi natural o la legislació ambiental.
.

Foto: La Tordera Enric Badosa
.
Paradoxalment, ni tan sols ha estat aquesta la principal causa d’afectació sobre els espais naturals, sinó que ni tan sols s’ha seguit el projecte constructiu o el traçat descrit (ja amb greus mancances), i ens trobem amb que la canonada i les obres que comporta la seva instal·lació es fan sobre la llera o el bosc de ribera quan, per exemple, s’havia de restringir als vials ja existents paral·lels al riu.

En altres ocasions s’ha fet servir la llera del riu i altres espais naturals per evitar problemes amb empreses o propietaris que estaven afectades. La comoditat i la manca d’un seguiment de l’obra han causat l’ús d’espais públics i naturals on, malauradament, ningú es queixa.

Soterrat sota camins o conreus de la plana l’impacte hagués estat incomparablement menor.

A més, assegureu que les obres afecten, directa o indirectament, a espais protegits de la zona.

La llista que consta a la denúncia.

En el seu conjunt, mediambientalment parlant, que us preocupa més del conjunt d’aquestes actuacions?
Aquelles actuacions que impedeixen la recuperació natural de la zona o que no disposen de mesures correctores o compensatòries, referides especialment a la geomorfologia del riu i a l’augment o ampliació dels accessos oberts dins el medi natural.

A aquelles zones que simplement s’ha ocupat temporalment l’espai però que no s’ha modificat, simplement cal temps perquè es recuperin per sí mateixes. En aquest sentit, la natura respon de seguida i simplement li cal tranquil·litat i temps, pel que és vital reduir la freqüentació humana. De tota manera, a altres zones s’ha modificat la morfologia de la ribera (constrenyiment, abocament de terres…), de manera que l’impacte produït és irreversible.

Altre aspecte molt important és que mostra amb claredat la manca d’interès per part de les administracions envers la Tordera i la legislació ambiental, a quedat clar que no els interessa ni els seus valors naturals ni la seva continuïtat, tot i estar obligats i que la ciutadania diposita sobre elles (les administracions) les funcions de gestió i control del medi natural.

Com valoreu la darrera reunió que vàreu mantenir amb l’ACA i l’ATL?
Correcte, ja m’agradaria que totes les administracions et rebessin així. A veure si es compleix el que vàrem acordar.

Heu reclamat que s’aturin per precaució les obres. Ho veieu factible a curt termini?
Sí que ho varem demanar, verbalment, però no esperem que es produeixi en breu.

La legislació és clara al respecte, i ha de ser la Fiscalia qui prengui les mesures necessàries si no ho fan l’ACA o el DMAH. El mal que ja s’ha fet ara és inevitable, es pot corregir però mai evitar, però el que encara no s’ha fet sí es pot evitar. Arrel de la denúncia i de la comunicació dels fets, les actuacions que perjudiquen al medi natural en contra de la legislació vigent tenen més repercussió envers les administracions, ja no només envers les empreses públiques encarregades de l’obra.

Aquestes obres s’estan realitzant per abastar d’aigua a la ciutat de Barcelona. Considereu que existeixen altres alternatives que no haguessin de passar necessàriament pel curs de la Tordera?
Si l’estratègia d’abastament, és obtenir aigua de dessaladora, no seria més lògic col·locar aquestes més a prop de l’àrea d’abastament? Ja s’està fent una dessaladora al Prat, no se’n podria fer una altra?

Doncs és fàcil sospitar, i dic sospitar, i semblaria que la intenció real és abastar als municipis i a l’àrea metropolitana amb aigua de l’aqüífer (barata), i barrejada amb la de la dessaladora de Blanes (molt cara). L’aqüífer de la Tordera està protegit per la pròpia ACA.

Canviant de tema, creus que la ciutadania es va conscienciejant cada vegada més a favor del nostre entorn natural?
Sí evidentment, ara el problema és que és més fàcil conscienciar-se de la necessitat de protegir el rinoceront blanc, o el tigre siberià que les tortugues de la Tordera. Això és pel fet que la gent desconeix molt el seu entorn immediat, pel que no el valora. Jo sempre dic que ningú pot estimar el que no coneix.

Trobarem més gent disposada a signar per la protecció de l’Amazònia que per que la Tordera tingui un cabal ecològic, per dir alguna cosa.

Hem de pensar que la Tordera fins fa molt poc era on tots els pobles de la conca i abocaven els seus residus urbans i industrials, i considerats per tothom com clavegueres a l’aire lliure. Molta gent no sap que a la Tordera hi ha peixos.

Què caldria potenciar al respecte?
Informació, pedagogia als habitants de la conca, ja des de les escoles o des de caus, i per part de les pròpies administracions, etc… tots tenim molt clar el concepte de patrimoni històric(a ningú se li acudiria tirar a terra una ermita romànica per fer hi passar una canonada), doncs s’ha d’aconseguir que tinguem molt clar el concepte de patrimoni natural (reflex de la història natural d’una zona, i dels usos que els humans n’hem fet al llarg dels segles).

Ara, sobretot, ha d’haver un canvi molt important de l’actitud de totes les administracions (les locals les primeres) que són les principals responsables de la gestió d’aquests espais, i en conseqüència de l’idea d’entorn natural que percep la població.
.

.
EL DIPUTAT BENET MAIMÍ DEMANARÀ EXPLICACIONS AL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT SOBRE LES OBRES D’ AIGÜES TER-LLOBREGAT ENTRE TORDERA I CARDEDEU.
Ràdio Tordera 7/7/10

El diputat de Convergència i Unió (CiU), Benet Maimí, entrarà diverses preguntes a la propera sessió de la comissió parlamentària de Medi Ambient. Segons el diputat, l’objectiu és “esclarir els interrogants que han sorgit durant la realització de les obres d’instal·lació d’una canonada entre la ITAM Tordera (dessalinitzadora) amb l’ estació de tractament d’aigua potable del Ter en terme de Cardedeu impulsades per l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat.

Maimí es pregunta sobre l’existència d’un informe d’impacte ambiental obligatori abans de tirar endavant aquestes modificacions, així com els informes pertinents per conèixer com afecten aquestes als espais protegits de la Tordera inclosos en la xarxa natura 2000 i el Pla d’Espais d’Interès Natural.

El diputat Convergent es mostra sorprès que els principals grups ecologistes a nivell català no s’ hagin mogut per defensar les irregularitats que s’estan produint en la zona de la Tordera.

En la propera comissió de medi ambient podrien entrar les preguntes, en la seva intervenció, el diputat demanarà sobre el grau de compliment del compromís adquirit per la Generalitat a l’hora d’aplicar mesures compensatòries als afectats de l’obra i imposar un pla de restauració de la zona afectada

.
Les entitats que van dur una obra de la dessaladora a la Fiscalia reclamen que s'aturi
Diari de Girona 7/7/10
.
Lamenten que en la reunió amb l'ACA i l'ATL no els han portat ni el projecte de connexió que es desenvolupa ni les mesures que es prenen
.
DDG/E.B.
La Coodinadora per a la Salvaguarda del Montseny i Orchis -l'Associació de Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme-van denunciar fa 15 dies a la Fiscalia de Medi Ambient de l'Audiència de Barcelona; al departament de Medi Ambient així com l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i Aigües del Ter Llobregat (ATLL) per irregularitats en les obres de connexió entre la dessaladora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu.
.

Representants d'aquests dues entitats, dilluns es van reunir amb alguns responsables de l'ACA i l'ATLL per dir-los que caldria 'paral·litzar de manera precautòria mentre no s'efectuiÏ un estudi dels danys causats a les espècies i els espais protegits de la Tordera' i per tant, es cerquin les mesures correctores adients així com també les compensatòries, afirmen. I és que segons aquestes dues entitats, les obres no han sortit ni a exposició pública ni estudiat l'afectació al medi natural i ara mentre s'està desenvolupant alerten que hi ha una manca de programa de vigilància ambiental de l'obra, s'aboquen sediments en zones inundables, entre d'altres.

.
Per tot això, preveien, expliquen en una nota que se'ls mostrés el projecte de la connexió però no el van aportar, però es van comprometre en fer-ho en breu. Per altra banda, també van arrencar el compromís que en un curt període de temps els tècnics de l'ATLL els aportaran també les mesures correctores.

.
Tot i aquests compromisos de l'ACA i l'ATLL, les dues entitats asseguren que 'posteriorment es discutirà la idoneïtat o no de les mesures proposades, independenment de la tramitació judicial' i per tant, decidiran si el que se'ls aporta és el que caldria fer per minimitzar l'impacte ambiental que s'ha provocat amb aquestes obres de la connexió.

.
Aquesta canonada que uneix Cardedeu amb la dessaladora de Blanes s'està construint per abastir d'aigua l'àrea metropolitana de Barcelona i de fet és un projecte que va decidir-se realitzar pel decret de sequera del període 2007-2008, un decret, que al parer de les entitats conservacionistes no té cap validesa, en ésser derogat i per tant, ja són uns treballs que no tindrien la urgència de llavors.

"

Cigonya blanca (Ciconia ciconia )

Un exemplar en vol direcció sud sobre la plaça Farners, a Santa Coloma el 07-07-10.

Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado

Més falcons

Diumenge 4 de juliol, al vespre, tres falcons pelegrins (Falco peregrinus) reclamant i volant direcció oest sobre Santa Coloma.

Observadors: Alfons Delgado i Maite Garrigós

Sírfid depredat

Sírfid atrapat per una aranya, probablement de la família Araneidae.

Gràcies a en Rafa Carbonell, que ens ha identificat les espècies que hi apareixen. El sírfid és un Scaeva pyrastri femella i l'aranya una Agalenatea redii, també femella.

Autèntiques abelles i borinots

La darrera fotografia correspon a un exemplar de borinot (Bombus sp.).

Mosca o abella?

Els sírfids (famílis Syrphidae) són petits insectes voladors amb aparença de vespes o d'abelles (himenòpters) però que en realitat són mosques (dípters), sense capacitat per mossegar o injectar cap mena de toxines. Els adulst s'alimenten exclusivament de nèctar i de pol·len, o sigui que són uns polinitzadors de primer ordre.
En vol és característic el batec d'ales rapidíssim i estàtic, mentre es van acostant en petits vols a les flors.

Les fotografies superiors corresponen a un exemplar de Dasysyrphus cf. albostriatus, i la de sota a un Scaeva pyrastri.

Ratafia 2010

Tot just ahir vam donar per acabada la recollida d'ingredients per a la ratafia d'enguany. Vam afegir les darreres espècies, la pell de llimona i, per últim, l'anís.

La ratafia recull tota la sabiduria i tots els coneixements populars (ancestrals?) lligats a la natura i al coneixement d'aquesta. Un licor engendrat i evolucionat en altres temps en que pràcticament tothom sabia diferenciar la majoria de plantes i éssers vius que vivien en el mateix entorn (un fet inaudit avui dia). Una manera d'evocar muntanyes enfosquides per vegetació densa, boscúries i per una natura dominant, reunint essències en una marranxa.

Per això, elaborar ratafia es converteix en un acte de resistència, un exercici d'alquimia que es transforma en un rebec contra una societat i una manera de viure dominada per coneixements absurds i estúpids, per presses i nervis i per una tecnologia sovint inútil i inutilitzadora. Elaborar i gaudir aquest licor és un bàlsam per a l'esperit i per a l'organisme, flairar el seu perfum dolç instants abans de notar la seva força a la llengua i al paladar, sacquesant cèl·lules i epitelis, baixant ardentment per la gola i posant orbre als intestins.

La ratafia de l'any passat va resultar ser un bon licor gràcies a la classe magistral i les bones maneres de la Marta, naturalista, coneixedora i defensora d'un món que molts ens neguem a donar per perdut. Enguany hem volgut fer-la diferent, formulant per nosaltres mateixos. La llista de plantes i espècies és llarga, superant de llarg la trentena. Hem estat atents a les floracions, en un any especialment estrany per la primavera atípica. Hem col·lectat per muntanyes de les Guilleries, per la plana de la Selva, i hem aportat elements buscats expressament a la muntanya d'Alinyà, a l'Alt Urgell, i als boscos de suros centenaris de Monfragüe, a Càceres.

Esperem haver aconseguit un bon licor. La resposta la tindrem d'aquí a quaranta cinc dies, quan el sol i la serena hagin fet la seva feina (i quan ja serem un més a la família!). Ni de bon tros, però, s'acostarà al magnífic elexir que preparava Francesca Pastells, la darrera gran trementinaira de Santa Coloma, una dona sàvia que vivia de les muntanyes i dels seus coneixements i que només deixava la muntanya per anar a dormir a casa seva. Mentre ella va viure, el concurs de ratafia era una competició per veure qui obtenia el segón lloc.