dimecres, 30 de juny de 2010

Lluna plena. Nit del 26-06-2010

Llimac negre

Es pot apreciar (no gaire bé) una quilla o cresta al dors, per tant es tractaria d'un llimac pertanyent als milàcids. Probablement sigui un exemplar de Milax nigricans o Milax gagates (són difícils de diferenciar), però no es poden descartar altres espècies. Caldria observar els costats i el peu de l'animal.
Algú ens ajuda??
(Es nota que hem estrenat objectiu macro?)









Oedemera podagrariae


















































Coleòpter de la família Oedemeridae. Fotografies de mascle i femella.
En el mascle són característiques les potes clares anteriors i els gruixuts fèmurs. És un escarabat termòfil (habitats amb temperatures més aviat elevades). Tot i que els adults són antòfags (s'alimenten de flors), les larves són barrinadores.

Torna el milà negre a Sils



Aquesta temporada de cria ha dut a l'estany de Sils una novetat, la nidificació del milà negre (Milvus migrans). Aquest rapinyaire és un migrant freqüent a la zona, especialment durant la primavera, que també compta amb alguns exemplars estiuejants no reproductors. Fins ara, però, no havia estat comprovada la seva reproducció.

Enguany es van començar a observar milans a Sils a principis de primavera, com cada temporada, en nombre variable i fins a un màxim d'una desena d'exemplars. Durant la segona meitat del mes d'abril ja es va observar una parella realitzant vols nupcials i pocs dies després van iniciar la construcció del niu.

Es tracta de la primera evidència segura de reproducció d'aquesta espècie a la comarca des de fa dècades. El milà negre ja havia nidificat a la plana de la Selva i a altres localitats de la comarca fins a la dècada dels 70 del segle passat, on era present en zones humides com l'estany de Sils i els prats de Sant Sebastià, a Caldes, i en els boscos de ribera, tant de la plana com de l'interior de la comarca, on s'alimentava bàsicament de peixos morts o malalts, insectes, petits vertebrats i animals morts. La pèrdua d'hàbitat, la persecució il·legal i l´ús de verins, però, el van fer desaparèixer i va esdevenir una espècie rara present únicament durant els passos migratoris.

Actualment hi ha altres localitats properes a la comarca de la Selva on també hi ha indicis de nidificació d'aquesta espècie. La primavera del 2008 una parella va iniciar la nidificació a Cassà de la Selva, també hi ha indicis de cria a Llagostera, i enguany també ha nidificat una parella al municipi de Tordera.

La població catalana de milà negre ronda el centenar de parelles nidificants, i sembla estar patint un declivi poblacional en les darreres dècades, fet pel qual aquestes notícies de noves nidificacions tenen un valor especial afegit i són una bona notícia per a l'espècie i per a la conservació del medi.
Fotografies: Antonio Camoyán - Carlos Sanz, CENEAM-MMA

Torna el milà negre a Sils



Aquesta temporada de cria ha dut a l'estany de Sils una novetat, la nidificació del milà negre (Milvus migrans). Aquest rapinyaire és un migrant freqüent a la zona, especialment durant la primavera, que també compta amb alguns exemplars estiuejants no reproductors. Fins ara, però, no havia estat comprovada la seva reproducció.

Enguany es van començar a observar milans a Sils a principis de primavera, com cada temporada, en nombre variable i fins a un màxim d'una desena d'exemplars. Durant la segona meitat del mes d'abril ja es va observar una parella realitzant vols nupcials i pocs dies després van iniciar la construcció del niu.

Es tracta de la primera evidència segura de reproducció d'aquesta espècie a la comarca des de fa dècades. El milà negre ja havia nidificat a la plana de la Selva i a altres localitats de la comarca fins a la dècada dels 70 del segle passat, on era present en zones humides com l'estany de Sils i els prats de Sant Sebastià, a Caldes, i en els boscos de ribera, tant de la plana com de l'interior de la comarca, on s'alimentava bàsicament de peixos morts o malalts, insectes, petits vertebrats i animals morts. La pèrdua d'hàbitat, la persecució il·legal i l´ús de verins, però, el van fer desaparèixer i va esdevenir una espècie rara present únicament durant els passos migratoris.

Actualment hi ha altres localitats properes a la comarca de la Selva on també hi ha indicis de nidificació d'aquesta espècie. La primavera del 2008 una parella va iniciar la nidificació a Cassà de la Selva, també hi ha indicis de cria a Llagostera, i enguany també ha nidificat una parella al municipi de Tordera.

La població catalana de milà negre ronda el centenar de parelles nidificants, i sembla estar patint un declivi poblacional en les darreres dècades, fet pel qual aquestes notícies de noves nidificacions tenen un valor especial afegit i són una bona notícia per a l'espècie i per a la conservació del medi.
Fotografies: Antonio Camoyán - Carlos Sanz, CENEAM-MMA

dimarts, 29 de juny de 2010

¿Burbuja científica?

¿Burbuja científica?: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


* Profesor de investigación del CSIC


No es preciso recordar a nadie que con el asunto Lehman Brothers reventó una gigantesca burbuja financiera global, cuyos efectos nos han sumido en una crisis galopante. La presión por obtener rendimientos inmediatos y la ausencia de control posibilitaron la búsqueda de ganancias a corto plazo, las operaciones de riesgo, la dependencia de unas pocas entidades financieras y los comportamientos irregulares, un cóctel peligroso que nos llevó adonde nos llevó. En un interesante artículo de opinión publicado en la revista de la organización Europea de Biología Molecular (EMBO reports 11: 86-89, 2010), Laurent Ségalat encuentra inquietantes paralelismos entre la organización del sistema financiero previa a la crisis y la del sistema científico actual. “Los mismos síntomas y ¿los mismos peligros?”, se pregunta.


Señala Ségalat la enorme competencia por publicar en las revistas de más impacto, tipo Science y Nature, lo que concede a estos órganos y sus empresas, cuyos intereses no tienen por qué coincidir con los de la ciencia, un enorme poder, y hace a los científicos extremadamente dependientes de sus criterios. La analogía con el sistema financiero le parece obvia: la economía global, e incluso los gobiernos, dependen de unos pocos bancos poderosísimos cuyos intereses no coinciden con los de los países y la economía general. Para publicar en las grandes revistas, señala también, no basta la calidad sino que, a menudo, hay que presentar resultados inesperados y espectaculares. De nuevo aparece la analogía con las operaciones financieras de riesgo, con los pelotazos. La competencia por unos pocos espacios en las mejores revistas estimula el fraude, la manipulación de datos, la publicación de errores que luego se han de corregir (incrementando de paso el número de citas). Esos artículos huecos de verdadero conocimiento serían para el sistema científico análogos a los activos tóxicos del sistema financiero, de los que tanto oímos hablar en su día.


Hay más cosas, pero no puedo mencionar todas. Como en las finanzas, dice Ségalat, a menudo confundimos en ciencia el éxito y el brillo con el mérito real, entendemos la publicación como un fin, no como un medio, y carecemos de sistemas de control efectivos. Durante décadas se ha dejado a los mercados financieros que se regularan a sí mismos, pensando que el sistema mejoraría de un modo natural. Ya sabemos lo que pasó. También el sistema científico carece en general de regulaciones externas y se autoorganiza, imaginando que el fruto de la competencia feroz lo hará mejor. Las similitudes son muchas, y tal vez el estallido de la burbuja financiera debería hacernos pensar si existe una burbuja científica.

"

dimecres, 23 de juny de 2010

Coeloglossum viride


Juny de 2010, municipi de Susqueda. Josep Barnés.

Un espai natural, un parc públic o un fangar?



Actualment l'espai anomenat Estany de Sils sigui un híbrid entre les dues primeres concepcions. Més concretament seria un espai eminentment agrícola, maquillat en alguns sectors com un parc públic, que conservaria petits racons de biotops pertanyents als antics ecosistemes naturals que predominaven a la zona i que són el veritable valor de l'espai.




Paradoxalment, quan l'espai era més natural, també era més injuriat, odiat i maltractat, considerat com a poc més que un fangar, un focus de malalties i fins i tot de maldat. Un terreny que calia sometre a la voluntat humana.




Tristament, avui dia hi ha una gran part de la societat que encara té aquesta visió de les zones humides, considerant una pèrdua inútil de terreny i de recursos els que es destinen a la seva recuperació. Més trist encara és constatar que tots els governs de les administracions competents tampoc es prenen gaire seriosament la conservació de l'espai. Ni els que han sigut responsables ni tampoc els que ho seran.


Un espai natural, un parc públic o un fangar?



Actualment l'espai anomenat Estany de Sils sigui un híbrid entre les dues primeres concepcions. Més concretament seria un espai eminentment agrícola, maquillat en alguns sectors com un parc públic, que conservaria petits racons de biotops pertanyents als antics ecosistemes naturals que predominaven a la zona i que són el veritable valor de l'espai.




Paradoxalment, quan l'espai era més natural, també era més injuriat, odiat i maltractat, considerat com a poc més que un fangar, un focus de malalties i fins i tot de maldat. Un terreny que calia sometre a la voluntat humana.




Tristament, avui dia hi ha una gran part de la societat que encara té aquesta visió de les zones humides, considerant una pèrdua inútil de terreny i de recursos els que es destinen a la seva recuperació. Més trist encara és constatar que tots els governs de les administracions competents tampoc es prenen gaire seriosament la conservació de l'espai. Ni els que han sigut responsables ni tampoc els que ho seran.


diumenge, 20 de juny de 2010

divendres, 18 de juny de 2010

Hibridació en orquídies


Híbrid d'Orchis laxiflora i Orchis coriophora fragans.

Municipi de Susqueda, juny de 2010. Josep Barnés.

Piula dels arbres a Arbúcies

Interessant observació d'una piula dels arbres a Arbúcies, en probable àrea de nidificació. Es tracta d'una espècie comuna durant la migració però amb estatus reproductor desconegut a la comarca, si bé podria ser un nidificant escàs i localitzat en zones de muntanya del nord.

Piula dels arbres (Anthus trivialis), Arbúcies, 1 individu, dimecres 16 juny 2010, Jordi Baucells Colomer

Cigonyes i martinets

Es manté la presència primaveral de cigonyes a Sils (s'observen com a mínim des del mes de març). A aquest pas no caldrà reintroduir-les:

Cigonya blanca (Ciconia ciconia), 2 individus, dilluns 14 juny 2010, Joan Ventura

També a destacar una temporada més les observacions de martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie escassa que es reprodueix a l'estany de Sils des de fa algunes temporades.

Cigonyes i martinets

Es manté la presència primaveral de cigonyes a Sils (s'observen com a mínim des del mes de març). A aquest pas no caldrà reintroduir-les:

Cigonya blanca (Ciconia ciconia), 2 individus, dilluns 14 juny 2010, Joan Ventura

També a destacar una temporada més les observacions de martinet menut (Ixobrychus minutus), espècie escassa que es reprodueix a l'estany de Sils des de fa algunes temporades.

dijous, 17 de juny de 2010

dimecres, 16 de juny de 2010

Gymnadenia conopsea


Juny de 2010, municipi de Susqueda. Josep Barnés.

Aus marines enfront el litoral sud de la Selva

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), Blanes, 6 individus, dissabte 12 juny 2010
Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), Blanes, 1 individu, dissabte 12 juny 2010
Mascarell (Morus bassanus), Blanes, ~55 individus, dissabte 12 juny 2010
Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), Blanes, 7 individus, dissabte 12 juny 2010

Observador: Miquel Vall·llosera

Font: http://www.ornitho.cat/


Caçadors i complexes sexuals

El que sempre haviem sospitat ara ha quedat demostrat científicament. Els caçadors utilitzen la cacera i la mort d'éssers vius per compensar certa mancança física.


http://dmgd.org/ (utilitzeu el traductor de Google)

dimarts, 15 de juny de 2010

Fasciació en Echium vulgare?


Espectacular imatge captada per en Quim Gubau al pla de Panedes, a Llagostera, aquest mes de juny. Es tracta d'un peu d'Echium vulgare que podria presentar el fenòmen conegut com a fasciació. Aquest creixement aparentment descontrolat i massiu del meristem apical podria estar causat per diversos factors, entre els quals hi ha infeccions virals i bacterianes, ferides en la planta i atacs per paràsits, fongs o insectes.

dilluns, 14 de juny de 2010

Nous taxons d'orquídies al municipi de Susqueda



Definitivament aquest racó del nord de la comarca s'està consolidant com un banc d'orquídies equiparable a les millors zones del país.

Dactylorhiza fucsii i D. maculata en prats de pastura. Fotografies de Josep Barnés, juny de 2010.
A cotes més altes s'han localitzat poblacions de Neottia nidus-avis i d'Orchis ustulata. Observador: Santi Ramos

Falcó pelegrí a Santa Coloma de Farners

Una nova observació de falcó pelegrí (Falco peregrinus) a Santa Coloma, un mascle en vol baix la tarda del 10-06-10 sobre el nucli urbà. Aquesta espècie és habitual a la zona, on és relativament freqüent observar-la empaitant coloms domèstics i falciots.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Jordi Rovira

Pesticidas

Pesticidas: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


* Profesor de investigación del CSIC


Cuando hablamos por ahí de los servicios que la naturaleza presta gratuitamente a los humanos somos, por lo general, bien entendidos. La gente admite que los bosques frenan la erosión, las bacterias y plantas liberan el oxígeno que respiramos, los microorganismos hacen fértil el suelo, los insectos polinizan las cosechas, etc. Hay un punto, no obstante, que a menudo suscita controversia: el de que la naturaleza controla, o limita, las plagas de las cosechas. Más de una persona me ha interpelado: “Delibes, ahí se equivoca; la naturaleza causa las plagas, y no al revés; si lo sabré yo, que no doy abasto envenenando pulgones”.


Ocurre que tal vez sin esos venenos y otros anteriores las plagas de pulgones no existirían. Está más que demostrado que el uso de insecticidas de amplio espectro es responsable de gran parte de las plagas actuales. Es sencillo de explicar: los insectos fitófagos llevan millones de años detoxificando los venenos defensivos de las plantas, así que están preparados evolutivamente para tornarse resistentes, poniendo a punto antídotos contra nuestros pesticidas. Los insectos depredadores (y aves, y arañas…), en cambio, no tienen esa capacidad, y al envenenarlos desaparecen. Muy a menudo, cuando combatimos una plaga eliminamos también, sin saberlo, depredadores que están evitando la aparición de plagas nuevas. De acuerdo con el National Research Council de Estados Unidos, 24 de las 25 plagas más devastadoras en California en el último cuarto del siglo XX habían sido generadas por la industria de los pesticidas.


La dependencia de los venenos químicos resulta particularmente desasosegante. Cada año necesitamos usar más para poder comer y, sin embargo, el número y la importancia de las plagas no disminuyen. Además, al coste ecológico debe sumarse un considerable coste social y sanitario, derivado de imprudencias, accidentes, descuidos, etc, o simplemente de la acumulación de venenos en el agua o los alimentos. El precio indirecto a pagar por el mal uso, accidental o no, de los pesticidas sintéticos no suele cuantificarse. Y cuando se hace, ocasionalmente, resulta aún peor. Conocen la historia: el escape en 1984 de gas letal de una fábrica de pesticidas en Bhopal, India, que dejó al menos 15.000 muertos y otros cien mil afectados, ha sido juzgado; la pena impuesta a la empresa no ha llegado a los 9.000 euros (quizás el mismo día, a un entrenador de fútbol español le han multado con 15.000 euros por acusar a un árbitro de faltar a la verdad). Las víctimas de Bhopal bien pueden pensar, con Ciro Alegría, que “el mundo es ancho y ajeno”.

"

dissabte, 12 de juny de 2010

Sant Martí de Cantallops


Malgrat que en un recent treball de l'Albert Manent sobre els llops a Catalunya afirmava que Sant Martí va ser un dels darrers punts del país on va sobreviure l'espècie abans d'extinguir-se a la comarca. Això sembla basar-ho en la pervivència del topònim, però aquest, Cantallops, existeix des del segle X i sembla que no es refereix tant al cant dels llops si no al "cant" com a sinònim de pedra d'origen celta. Així, en realitat es referiria a "les pedres dels llops".

Cent anys més tard apareix el topònim de Sa Calm la qual cosa ens indica que la funció dels prats ja era més important que en el segle anterior. Tots dos topònims han conviscut al llarg dels temps, si bé oficialment es va adoptar el de Sa Calm.

Informació i fotografies facilitades per Lluís Llagostera.

divendres, 11 de juny de 2010

Zerynthia rumina


Larva de la papallona Zerynthia rumina sobre Aristoloquia rotunda a Caldes de Malavella, Josep Barnés, juny de 2010.

dijous, 10 de juny de 2010

Ortiga pudent (Stachys sylvatica)


































































Planta típica de zones ombrívoles, fresques, (és indicadora d'humitat). Freqüent a l'interior boscos de caducifolis, tant de muntanya (fagedes, pinedes, rouredes), com els boscos de ribera. Floreix a partir de juny, i desprèn una olor realment pudenta.

Flora singular: la llengua de serp (Ophioglossum vulgatum)


Observació i fotografia de Josep Barnés. Juny de 2010, plana de la Selva, localitat confidencial.

Cigonya blanca: una reintroducció viable ? (II)

"Respecte al que dius de les cigonyes a Sils i les esteses elèctriques tens tota la raó. Però perquè jo tinc al cap que cigonyes, les mínimes? en alguna banda he llegit que mengen moooooolt, potser massa si la zona humida no és molt gran... "

..........................................................................................


"Si l'espai reuneix les condicions necessàries i l'espècie es troba en expansió, com és el cas,... cal forçar una reintroducció artificial???
Catalunya no és, i no ha de ser, com Extremadura. Per poder imitar unes condicions similars primer caldria gestionar correctament el territori, i la fauna respondria de seguida, no al contrari.
Les diferents campanyes de reintroducció de cigonyes que s'han fet arreu de Catalunya són una pèssima eina d'educació ambiental, doncs porten a l'engany i a l'error de lo que són els ecosistemes... llocs per veure ocells grans. O dit d'altre manera, si no hi ha ocells de gran envergadura no són espais naturals valuosos... gran error que ens ha portat a una situació de degradació de la majoria d'ecosistemes a costa d'un turisme i un pol d'atracció ornitològic de cada vegada més difícli rectificació, i que ningunea i perjudica a la resta d'espècies naturals d'un espai.
La pregunta correcta hauria de ser... ¿¿¿pot l'estany de Sils o la Plana de la Selva abastar els recursos tròfics necessaris per a una població permanent (que no migratòria) de cigonyes blanques sense perjudicar o posar en perill les poblacions herpetològiques de la zona???
La Plana de la Selva està considerada d'importància nacional a nivell herpetològic, i per exemple a l'estany de Sils podem trobar gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils que a altres zones ja els agradaria. Aquestes poblacions es troben ara per ara en perill degut a l'augment de les poblacions de grans depredadors (principalment ardeids) i de la proliferació d'espècies exòtiques (competidores, depredadores o que degraden l'hàbitat), i calen molts esforços i recursos per almenys intentar mantenir aquelles espècies més interessants... es planteja afegir altre problema abans de solucionar els que ja tenen???... La meva opinió és que no s'ha de contemplar la possibilitat de reintroduir cigonyes a la Plana de la Selva, i molt menys a Sils.
Si algú vol veure cigonyes ho pot fer a un munt de llocs d'arreu de Catalunya, per no dir de la resta de la península, però no a tot arreu es pot gaudir d'unes poblacions herpetològiques com aquí.
Si només es pensa en protecció i gestió del territori a base d'ornitologia, el problema és doble.
O pot ser d'aquí a no gaire ens plantejarem un pla de reintroducció o recuperació d'espècies que ara són abundants, amb problemes però abundants???"


....................................................................................


En resposta als comentaris fets al primer post sobre la reintroducció de la cigonya blanca.

De fet jo soc un acèrrim contrari a les reintroduccions, ni de cigonyes ni de cap altra espècie i em sembla que s'han tret conclusions que són, com a mínim, precipitades. Recordo que en cap moment he plantejat com s'ha gestionar un espai natural, si no simplement comentar la possibilitat d'èxit o no de la reintroducció d'una espècie en concret i com crec que s'hauria de fer en cas de que es dugués a terme.

Les reintroduccions em sembla una mesura "ex situ" última, mediàtica i polititzada (als polítics els agrada molt sortir a la foto alliberant bestioles o alimentant pollets en captiveri). Soc més partidari de la gestió del medi de manera integral i partint de la base, és a dir, gestionant l'hàbitat sense "sacrificar-lo" a cap espècie ni grup d'espècies en particular.

La qüestió va sorgir arrel d'una conversa amb partidaris de les reintroduccions i va anar derivant fins a la gestió de l'estany de Sils i les possibles reintroduccions. La possibilitat de col·locar plataformes per a la nidificació de cigonyes a Sils s'havia plantejat en més d'una ocasió, i d'aquí el comentari al blog sobre el possible èxit o no de la reintroducció de l'espècie a la zona.

En primer lloc em sorprèn força que es pretengui culpabilitzar a una espècie en concret o a un conjunt de depredadors naturals del declivi de les poblacions d'amfibis i hèrptils. S'ha d'anar molt en compte al fer aquestes afirmacions perque es poden crear estats d'opinió que poden ser perillosos, molt perillosos. Serà que aquest grup i altres de vertebrats no tenen altres problemes molt més greus que la pressió dels seus enemics naturals? No tenen res a veure amb el descens poblacional d'amfibis i rèptils la dessecació de les zones humides, la proliferació de vies de comunicació on moren massivament, la pèrdua d'hàbitat per urbanització, la intensificació agrícola, la proliferació de depredadors exòtics, el canvi climàtic, ...???

Les poblacions d'hèrptils de la plana de la Selva no estan en perill per la pressió dels depredadors (què contents que estarien alguns si fos així, i quin argument més bo tindrien !! continuem destruint territori que si els bitxos desapareixen no és per culpa nostra, és perque se'ls mengen els altres).

Recentment s'ha autoritzat la cacera de corb marí gros en base a informacions que argumenten que l'augment de la població d'aquesta espècie ha fet disminuir les poblacions de peixos de rius, especialment de truita autòctona. No serà que la manca d'un cabal suficient, prou oxigenat i amb aigua de qualitat, juntament a la cada cop més massiva presència de pescadors i a la pèrdua de trams de rius per obres, canalitzacions, etc., ha fet disminuir molt les poblacions faunístiques, inclosa la de truita???

La disminució de les poblacions de corb marí a base de trets evidentment no ha servit de res, i ara els "defensors de les truites" busquen nous culpables, i tornen a perseguir amb escopeta a les llúdriges i, increíblement, a les merles d'aigua (!!!!!!!!!).

La plana de la Selva compta amb "gran quantitat d'espècies d'amfibis i rèptils". Poden suportar les espècies-presa d'aquests amfibis i rèptils, com ara larves, postes i adults de peixos i invertebrats autòctons (espinòs, crustacis, odonats, lepidòpters, coleòpters, ...) la pressió d'aquesta munió de depredadors??? Jo crec que sí.
Si ara la plana de la Selva és considerada zona d'especial interés pels rèptils i anfibis per la seva riquesa d'espècies d'aquests grups, fa cinquanta, seixanta o més anys encara devia ser molt més rica, nombrosa i diversa. En aquell temps no tenien depredadors naturals?? No hi havia cigonyes, bernats, milans, aligots, guineus, mustèlids,...? Amb tota segurat, el doble o el triple dels que hi ha ara.

La cigonya blanca està recuperant terreny perdut després d'unes dècades en greu declivi. La recuperació es deu en part gràcies a l'aprofitament de recursos produïts per l'activitat humana. Les tortugues d'aigua no estan fent el mateix, gràcies a la presència artificial de basses, recs i sèquies, per exemple, que venen a substituir els aiguamolls i estanys primitius ??? Crec que sí, i m'alegro molt tant per les cigonyes com per les tortugues.

Criminalitzar l'ornitologia de la mala gestió dels espais naturals em sembla un greu error que no es mereix cap comentari. Buscar enemics allà on no hi són sí que pot portar molts problemes. Aquest és un error endèmic en els grups conservacionistes i naturalistes, creure que el "nostre" grup d'espècies preferides es mereix més que els altres.
No dubto que hi ha qui pensa així. Aquí no és el cas, i em sembla que està demostrat abastament.
De la mateixa manera considero un error assegurar que exemplificar la gestió i recuperació d'un espai amb la reintroducció d'"ocells grans" és una manera pèssima d'educar. Malauradament la simpatia que provoca una cigonya al públic en general no és la mateixa que causa un gripau, però el que importa és tenir al públic allà per ensenyar-li la cigonya (o l'espècie que sigui) i aprofitar després per explicar que tant important com la cigonya és qualsevol altra espècie d'animal o planta, per petit o repelent que ens pugui semblar.

Cargar con el clon

Cargar con el clon: "

VENTANA DE OTROS OJOS // MIGUEL DELIBES DE CASTRO


* Profesor de investigación del CSIC


Edurne Pasaban ha coronado recientemente uno de los montes más altos del planeta y se ha convertido así en la segunda mujer de la historia capaz de hollar todas y cada una de las 14 cumbres que superan los 8000 metros. ¡Enhorabuena, Edurne! Ha sido un gran éxito, el resultado de un enorme esfuerzo individual y colectivo, la respuesta exitosa a un reto formidable, físico, económico y mediático. Así lo hemos reconocido. Nadie, que sepamos, ha exigido que esa innegable hazaña deba servir para algo. Hasta ahora no se ha planteado en qué ha mejorado el mundo o qué nuevas puertas ha abierto la ascensión. Tal vez existan, no lo niego, pero por el momento nos basta con celebrar el reto superado.


El triunfo de Edurne ha coincidido en el tiempo y en los medios de comunicación con otro sobresaliente: el bienaventurado nacimiento del primer toro bravo clonado. Se llama Got y ha nacido en Frómista, Palencia. También aquí se trata del resultado de un esfuerzo descomunal, y es la respuesta afortunada a un enorme reto biotecnológico, no demasiado novedoso, es cierto, pero en cualquier caso necesitado de sofisticado conocimiento científico. ¡Enhorabuena, pues, responsables de la Fundación Valenciana de Estudios Veterinarios y el Centro de Investigación Príncipe Felipe! Dicho eso, aceptemos que, aunque hemos superado un difícil listón, hoy por hoy debemos conformarnos con eso, acaba ahí.


He leído en este periódico que la clonación es una técnica muy cara, probablemente antieconómica desde el punto de vista de la explotación pecuaria. Se alude a que su verdadera utilidad radicaría en la conservación de especies en peligro de extinción, y se menciona en particular al lince ibérico, especie que conozco de cerca. Mi sorpresa ha sido mayúscula, porque pensaba justo lo contrario. Creía que eran los ganaderos quienes se esforzaban por seleccionar los mejores animales de acuerdo con sus objetivos, intentando replicarlos en la medida de lo posible. Tal vez en ese escenario los clones tendrían sentido, pero no en la conservación de la naturaleza. Aquí prima la diversidad, el cruzamiento, maximizar y conservar la variabilidad genética; huimos de la consanguinidad como del diablo. Los linces no necesitan clones de sí mismos, sino espacio donde vivir, conejos de los que alimentarse y tranquilidad para aparearse, que lo hacen muy bien y con mucho éxito. Ya sabemos clonar toros bravos y eso está muy bien, pero… ¡que no nos carguen a los conservacionistas con el clon!

"

dimecres, 9 de juny de 2010

Cigonya blanca: una reintroducció viable?


Recentment he tornat d'una estada a Extremadura, un destí habitual des de fa alguns anys. Aquella terra és, sens dubte, la millor reserva de biodiversitat d'Europa. Un destí ineludible per als naturalistes i ornitòlegs viatgers. El manteniment d'activitats rurals i agrícoles tradicionals ha modelat un paisatge únic que combina en gran part de la seva extensió els conreus de secà, els prats de pastura i les deveses de suros i alzines, a més de comptar amb importants masses forestals poc explotades i, el que és més important, una població humana baixa (una sisena part de la catalana en una extensió de territori notablement superior). Tot plegat fa que la diversitat faunística i florística sigui especialment alta i nombrosa, incloent espècies úniques a Europa i al món.

Una de les imatges més repetides i constants al llarg del territori extremeny (i de gran part del territori ibèric, a excepció de Catalunya), és la dels nius de cigonya blanca en el paisatge urbà i rural. Ocupen la totalitat dels campanars, edificis alts, silos i monuments, però també són molt habituals en tota mena d'arbres, fins i tot de poca alçada, en els panells informatius de carreteres i autovies, en cartells publicitaris, sobre canals de formigó, grans canonades exteriors i en qualsevol altra estructura o edificació que els sembli adient per ubicar-hi les seves grans plataformes. Un dels paradigmes d'aquesta elevada densitat de cigonyes és el municipi de el Gordo, situat al nord de la província de Càceres, i que compta amb més de 400 nius d'aquesta espècie (la població humana del petit poble és de poc més de 300 habitants !!!).

A principis de la dècada dels 70 del segle XX, la població catalana de cigonya blanca era pobríssima, de poc més d'una desena de parelles, totes elles localitzades a les terres de Ponent. Posteriorment, degut a l'expansió general d'aquesta espècie a tota Europa occidental, la població de Ponent va crèixer notablement, gràcies als exemplars arribats d'altres indrets de la península i a la gestió dels residus urbans, amb la creació de nombrosos abocadors a l'aire lliure que els proporcionaven aliment.

La reintroducció de cigonyes a Catalunya s'ha efectuat amb més o menys èxit a diverses localitats del país. Probablement la més reixida va ser l'efectuada als Aigüamolls de l'Empordà, però també es van dur a terme reintroduccions a Perelada, Gallecs, Flix, Bàges, Cerdanya, estany de Banyoles i al Gironès, concretament a Salt.

La possibilitat de reintroduir la cigonya a Sils no és pas nova, i ha estat plantejada en diverses ocasions. La presència d'aquesta espècie a la zona de l'Estany és habitual i regular durant els dos passos migratoris i comptant, fins i tot, amb la presència d'alguns exemplars estiuejants que no es reprodueixen. Però, reuneix la zona de l'Estany les condicions necessàries per a la nidificació amb èxit d'aquesta espècie?

A priori la ubiació del niu no ha de suposar cap problema tècnic. Una simple plataforma instal·lada al campanar de l'esglèsia, sobre una torre elèctrica condicionada o sobre un poste de fusta de certa alçada a qualsevol indret podria ser suficient. Un problema, i no pas de poca importància, és la línia elèctrica que creua la zona i que transcorre paral·lelament a la sèquia. Aquesta línia és un autèntic parany per a moltes espècies d'ocells, especialment els de certa envergadura, i no és infreqüent, malauradament, trobar-hi exemplars morts sota el cablejat (fins i tot cigonyes). Precisament una línia de conducció elèctrica ha comportat molts problemes en el projecte de reintroducció a les deveses de Salt.

El problema de la ubiació del niu podria sol·lucionar-se situant-lo en una zona allunyada de la línia d'elèctrica, fins i tot fora del municipi. Però podria ser una sol·lució en fals. Les cigonyes s'alimenten en zones obertes, sovint en àrees humides però també en camps allunyats de l'aigua on capturen insectes i petits invertebrats. La presència de masses d'aigua permanents a l'Estany seria un focus d'atracció per a les cigonyes, amb la qual cosa ens tornariem a trobar amb el problema de la línia elèctrica, obstacle que haurien d'evitar contínuament per moure's per la zona.

Un problema afegit és la continua degradació dels ambients de plana dels voltants, fins i tot dins el mateix EIN de l'Estany de Sils (tinguem en compte la proposta de variant i noves carreteres que el malmetran), impossibilitant la presència d'àrees obertes i poc malmeses que puguin servir d'alternativa com a zona d'alimentació de les cigonyes.

En definitiva, la presència de les línies de conducció elètrica, sobretot la que creua l'espai en paral·lel a la sèquia, podria ser el principals obstacle per a la presència viable i permanent de cigonyes blanques a l'Estany de Sils, juntament a la manca de zones d'alimentació adequades en àrees segures.
Probablement el plantejament d'un programa de reintroducció a nivell de tota la plana de la Selva, amb la participació de diversos municipis amb hàbitat adequat (estany de Sils, prats de Caldes, amaradors de Salitja, prats de Cassà i Llagostera...), i amb la implicació de les administracions locals més properes seria la sol·lució més viable per intentar fer tornar a aquesta espècie com a nidificant a la comarca, una espècie símbol de l'armonia que pot existir entre l'activitat humana i la conservació de la natura, a més de ser una bona eina d'educació ambiental.

Fotografia: Jordi Capdevila


dilluns, 7 de juny de 2010

Observacions Estany de Sils 05-06-10

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Agró roig (Ardea purpurea) 1
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1
Martinet blanc (Egretta alba)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Rascló (Rallus aquaticus)
Fotja (Fulica atra)
Polla d'aigua (Gallinua chloropus)
Milà negre (Milvus migrans) 1
Tudó (Columba palumbus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 2
Cucut (Cuculus canorus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Falciot comú (Apus apus)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Garsa (Pica pica)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Merla (Turdus merula)
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Rossinyol bastard (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Bosqueta vulgar (Hippolais poliglotta) 1
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Verdum (Carduelis chloris)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Gafarró (Serinus serinus)
Pardal comú (Passer domesticus)
Cornella (Corvus corone) 2

Observadors: Josep Cardona Farres i Antoni Abad Guillen

Observacions Estany de Sils 05-06-10

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Agró roig (Ardea purpurea) 1
Bernat pescaire (Ardea cinerea)
Martinet de nit (Nycticorax nycticorax) 1
Martinet blanc (Egretta alba)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Rascló (Rallus aquaticus)
Fotja (Fulica atra)
Polla d'aigua (Gallinua chloropus)
Milà negre (Milvus migrans) 1
Tudó (Columba palumbus)
Gavià argentat (Larus michahellis) 2
Cucut (Cuculus canorus)
Blauet (Alcedo atthis) 1
Falciot comú (Apus apus)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum)
Garsa (Pica pica)
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris)
Mallerenga carbonera (Parus major)
Merla (Turdus merula)
Rossinyol (Luscinia megarhynchos)
Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) 1
Balquer (Acrocephalus arundinaceus)
Rossinyol bastard (Cettia cetti)
Trist (Cisticola juncidis)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Bosqueta vulgar (Hippolais poliglotta) 1
Cuereta blanca (Motacilla alba)
Verdum (Carduelis chloris)
Cadernera (Carduelis carduelis)
Gafarró (Serinus serinus)
Pardal comú (Passer domesticus)
Cornella (Corvus corone) 2

Observadors: Josep Cardona Farres i Antoni Abad Guillen

Capgros comú

Capgros comú (Carcharodus alceae), una papalloneta de la família dels hespèrids. Els hespèrids podrien ser un grup amb algunes característi...