Actualment l'espai anomenat Estany de Sils sigui un híbrid entre les dues primeres concepcions. Més concretament seria un espai eminentment agrícola, maquillat en alguns sectors com un parc públic, que conservaria petits racons de biotops pertanyents als antics ecosistemes naturals que predominaven a la zona i que són el veritable valor de l'espai.
Paradoxalment, quan l'espai era més natural, també era més injuriat, odiat i maltractat, considerat com a poc més que un fangar, un focus de malalties i fins i tot de maldat. Un terreny que calia sometre a la voluntat humana.
Tristament, avui dia hi ha una gran part de la societat que encara té aquesta visió de les zones humides, considerant una pèrdua inútil de terreny i de recursos els que es destinen a la seva recuperació. Més trist encara és constatar que tots els governs de les administracions competents tampoc es prenen gaire seriosament la conservació de l'espai. Ni els que han sigut responsables ni tampoc els que ho seran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada