dijous, 30 de juliol de 2009

Un estudi detecta la presència de sis poblacions de cranc de riu ibèric a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

El projecte d'estudi i control del cranc del riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i de control del cranc de riu al·lòcton a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona ha donat com a resultat la localització de sis poblacions de cranc de riu ibèric. L'estudi, iniciat a principis del 2008, acabarà a finals del 2010. En el període de maig a setembre de 2009 s'està executant la campanya de control del cranc de riu al·lòcton, coordinada per l'empresa Ecotons SCP.

Amb la localització de sis poblacions a partir del programa de conservació del cranc de riu ibèric a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, s'ha iniciat també el seu estudi i seguiment. A la campanya de prospecció de noves poblacions han participat agents rurals i guardes de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i del Parc Natural del Montseny.Així mateix, s'ha confirmat la presència de diverses poblacions de dues espècies de cranc al·lòctones, el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) i el cranc roig americà (Procambarus clarkii), a la Riera Major.

Aquestes poblacions es consideren una greu amenaça per les poblacions de cranc autòcton i per això l'octubre del 2008 es van iniciar actuacions per controlar-lo.Els objectius del projecte, que té un cost de 3.768 euros en la fase corresponent a 2009, és determinar l'estat de conservació i avaluar la viabilitat en els temps de les poblacions de cranc de riu autòcton, recollir mostres de les diverses poblacions perquè es puguin fer estudis genètics i realitzar campanyes de control d'espècies invasores que poden afectar a la supervivència de les poblacions.

Font de la informació
Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

‘L'estat de les poblacions de ratpenats són un bon indicador de la salut ambiental de l'ecosistema'

El doctor en biologia Jordi Serra-Cobo dirigeix un equip de recerca de la Universitat de Barcelona que estudia a nivell mundial –entre altres llocs a la Xarxa de Parcs Naturals– l'ecologia dels quiròpters o ratpenats i els virus que poden transmetre. Entre d'altres, han estat capdavanters en descobriments sobre la ràbia, que han vist que no mata a aquests mamífers. Ha coordinat del llibre ‘Ratpenats. Ciència i mite' (UB, 2009), que recull els estudis de 26 anys i la vessant cultural popular d'aquests petits mamífers voladors. L'entrevistem a l'entrada d'un avenc on hi ha ratpenats, al Parc del Garraf, el 17 de juny de 2009.

Què són els quiròpters?
És un grup de mamífers que va aparèixer al nostre planeta, segons les últimes dades, fa uns 65 milions d'anys. S'ha diversificat moltíssim, en aquest moment hi ha més de 1.100 espècies arreu del món, i ha conquerit o s'ha adaptat a la majoria d'hàbitats del planeta excepte als pols. I són els únics mamífers que realment volen. Per tant, estan adaptats a la vida aèria i a més a la vida nocturna.

Com van sorgir?Les investigacions sobre els orígens dels quiròpters s'han basat en dues línies fonamentalment. Una línia és d'estudi de fòssils, el que passa que de ben conservats n'hi ha relativament pocs i els més antics són de fa uns 54 milions d'anys. L'altra són els estudis genètics a partir dels ADN d'una gran quantitat d'espècies. Aquests han permès datar l'origen dels quiròpters fa aproximadament uns 65 milions d'anys.

Per què són controvertides les investigacions sobre els orígens?
Fins ara s'havien distingit dos grups de quiròpters: el que en dèiem els megaquiròpters, que són grossos, i els microquiròpters. Es distingien com a subordres diferents. Ara, gràcies als estudis genètics, s'ha vist que la classificació no és ben bé així, si no que hi ha microquiròpters, com per exemple els ratpenats de ferradura, que estan molt emparentats amb els megaquiròpters. Per tant aquesta classificació ha deixat d'estar vigent des del punt de vista evolutiu.

En què consisteixen els estudis que l'equip de recerca de la Universitat de Barcelona porteu a terme des de fa 26 anys?
Els nostres estudis es fonamenten sobretot en ecologia de poblacions, això vol dir conèixer per exemple les migracions dels ratpenats, les dinàmiques demogràfiques, o sigui fer estudis de com evolucionen les poblacions, per exemple la seva mortalitat, la seva supervivència, veure com s'incorporen nous individus en una colònia, etc. I, per altra banda, hem desenvolupat tota una sèrie de tècniques de tipus més epidemiològic; estudiem malalties o virus que poden estar en els ratpenats.Parla'ns dels estudis sobre desplaçaments i migracions.Fa molts anys que estudiem migracions. Pràcticament hem pogut conèixer una gran part de les migracions dels ratpenats, concretament del de cova de Catalunya. Tant és així que tenim inventariats més de 120 trajectes diferents. Hem vist, per exemple, que els ratpenats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt hi passen l'hivern i a la primavera se'n van cap al Parc Natural del Montseny . Després segueixen el riu Tordera i es distribueixen per tota la Costa Brava fins arribar fins i tot al sud de França. Però també n'hi ha alguns que van cap al Parc del Garraf . Alguns s'hi queden i altres van cap al Tarragonès i més avall.

Per a què serveixen aquests estudis?
Tots aquests estudis tenen un caire molt aplicat de cara a la gestió, molt aplicat per saber com protegir, com fins i tot difondre després perquè es pugui fer educació ambiental i també saber, en el cas epidemiològic, quin és el risc real que tenim amb les poblacions de ratpenats.

Quina informació ens dóna la presència de ratpenats en el nostre territori?
Voldria destacar la gran diversitat que hi ha. Sobretot en els parcs de la Diputació de Barcelona, que és on hem estudiat més, hi ha una gran diversitat perquè conflueixen les espècies molt mediterrànies amb altres que ja no ho són tant, hi ha una gran diversitat. Però a més a més les dades que ens donen l'estat de les poblacions de ratpenats són un bon indicador de la salut ambiental de l'ecosistema.

Per què són singulars els parcs de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona?
Gràcies a les actuacions que s'han fet i a les mesures que s'han pres, per exemple al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que estan sent model arreu del món, s'ha aconseguit augmentar una de les agrupacions d'hivernada. Quan vam començar la gestió, amb la direcció del parc, hi havia uns 3.000 individus, ara n'hi ha més de 15.500. Això no vol dir només que hi ha més ratpenats sinó que el consum d'insectes d'aquests ratpenats és aproximadament, i pel cap baix, d'entre 15 i 29 tones anuals d'insectes que mengen. És una experiència positiva. Ho he comentat en molts congressos internacionals i la gent sempre se sorprèn d'aquest augment, perquè normalment es parla de colònies que decreixen.

Quines actuacions s'han fet?
A la Vall d'Horta de Sant Llorenç del Munt, on va haver-hi un incendi en una de les zones més importants de ratpenats, hem aconseguit col·locar-hi caixes niu i per sorpresa de tots, perquè no ens ho esperàvem ja que no hi havia precedents d'això, hem arribat a un 60% d'ocupació de les caixes. Això és el rècord Guiness, no ens havia passat mai ni ens ho podíem haver esperat mai.

Els quiròpters són possibles transmissors o reservoris de malalties cap als humans?
Cada vegada més estem descobrint que els quiròpters, els ratpenats, són reservoris de moltes malalties víriques, d'aquestes que en diem emergents. M'estic referint a nivell mundial, no només d'aquí. Difícilment les transmeten. El que sí que s'ha de tenir en compte és de no tocar-los.

Que siguin transmissors de malalties té algun aspecte positiu?
No m'atreviria a dir tant com positiu, suposo que és un procés molt llarg de coevolució, perquè els ratpenats hem demostrat que aquí i a tot el món no es moren d'aquest virus de la ràbia, mentre que la resta de mamífers tots es moren. El que sí que podem dir és que quan un ratpenat està una miqueta més malalt per altres coses aquest probablement sí que es mor. Per tant, d'alguna forma, el procés favorable per l'espècie o la colònia és un procés selectiu, que elimina els individus que estan més tocats.

Quines amenaces poden causar la seva desaparició?
Parlar de desaparició i d'amenaces de ratpenats en general és difícil de fer perquè hi ha moltes espècies, són molt diverses, i algunes fins i tot diria que estan en expansió, són aquelles que són tot terreny, o sigui, oportunistes i viuen en ciutats, en pobles, etc i s'amaguen a tot arreu. Però hi ha altres espècies que tenen hàbitats molt concrets i estrictes i aquests sí que necessiten protecció. Les amenaces més clares són dues: l'alteració del seu hàbitat, sobretot els seus refugis, perquè cada vegada hi ha més gent que entra per tot arreu, i l'alteració de les zones de caça, on s'alimenten, per tant reducció de la possibilitat d'obtenir aliment.

Per on van les investigacions a nivell internacional?
Se n'han fet moltes. Nosaltres el que estem mirant és d'unir el que és ecologia amb epidemiologia i conservació. Són aquestes tres potes que estem fent i que van molt de la mà. Perquè conservant els ratpenats també estem conservant la qüestió de malalties víriques. Les alteracions ambientals alteren les poblacions de ratpenats i aquestes poden alterar els cicles vírics dels virus que tenen els ratpenats.

Què feu per donar a conèixer aquests mamífers?
Teníem una assignatura pendent després de tants anys de fer investigació i era fer un llibre divulgatiu. Ens ho va demanar la Universitat de Barcelona. Aquesta és una de les tasques, però en fem moltes més, com conferències i cursos. En el llibre hem volgut ajuntar l'aspecte biològic i l'aspecte científic, encara que sigui a nivell divulgatiu, amb un aspecte cultural perquè una de les idees que defenso des de fa molts anys és que la biodiversitat i la diversitat cultural van de la mà. Per això en aquest llibre hi ha un recull de moltes coses que sinó segurament es perdrien -i que ens ha costat molt de recopil·lar- de diversitat cultural a partir de la diversitat de ratpenats.

Al llibre 'Ratpenats. Ciència i mite' expliqueu que han deixat empremta en la cultura popular, amb moltes llegendes.
Hi ha moltes llegendes i de tot tipus. Els ratpenats a la nostra cultura tenen mala fama i això és una cosa que ha estat molt lligada a la religió també perquè ja des d'antic s'associava el ratpenat i el dimoni. Per què s'associava això jo segur no ho sé però sí que una de les males fames que poden tenir és perquè s'amaguen en llocs que normalment són tenebrosos, funestos, i si a més surten de nit, es pengen cap per avall i la gent diu que són cecs, que no ho són però ho semblen, té tots els components per dir aquest bitxo és raríssim. També mostreu la diversitat cultural que representen. Pel que fa a la diversitat cultural, al domini català hem trobat més de 120 denominacions diferents de ratpenat: ratapanera, moissec, moixirec, ratapanella, etc. Però hi ha coses molt interessants, com per exemple al poble de Boí n'hi diuen moixirec però al Pont de Suert, que està a tocar, li diuen ratacalda, que no té res a veure etimològicament. Això ens il·lustra com, en el Pirineu sobretot, hi ha hagut aïllament durant molts anys i fins i tot en pobles molt propers. Durant molts segles hi ha hagut aïllaments i ratacalda s'assembla més a ratacauba, que és de l'Aran, per tant té més influència occitana. Quan ho analitzes, t'adones com ha influït l'entorn natural, el paisatge i l'ambient de la zona.

I a nivell internacional?
A la Xina és un animal que porta sort. Les famílies més adinerades i més prestigioses tenien set ratpenats dibuixats a la porta perquè és un signe de bona sort. No és només doncs que tinguin mala fama, en alguns tenen molt bona fama i són gairebé venerats. A Sudamèrica hi ha vampirs i a partir d'ells ha sortit de tot, moltes llegendes, com el chupacabras famós. Vaig visitar un temple maia l'any passat i els maies tenien molt respecte en els ratpenats i fins i tot els dedicaven temples. Per tant, és un animal que ha estat molt present en moltes cultures.

Font de la informacióXarxa de Parcs Naturals
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3004

L'informe 2008 de la Qualitat Ecològica dels Rius ja està disponible on-line

La Qualitat Ecològica dels Rius és un programa d'estudi que recull les dades sobre l'estat ecològic dels cinc rius de la província de Barcelona, el Llobregat, el Besòs, el Foix, el Ter i la Tordera, tant en el curs principal com alguns dels seus afluents. Cliqueu a l'enllaç següent per veure l'últim informe.

http://ecobill.diba.cat/

Pèssim o molt dolent l'estat dels nostres rius i rieres en els seus trams mitjos i baixos.

divendres, 24 de juliol de 2009

Observacions ornitològiques 21-07-09


 
Uns 130 ànecs collverds com a mínim
 
6 cabussets, 4 adults 2 juvenils
 
1 martinet blanc
 
Uns 13 bernats pescaires
 
2 agrons rojos juvenils
 
1 àguila marcenca
 
Uns 4 aligots comuns
 
1 xoriguer comú
 
Mínim 8 corriols petits
 
3 xivites
 
5 valones
 
4 xivitones
 
2 gavians argentats
 
1 blauet 
 
1 picot garser menut
 
1 cuereta torrentera 
 
7 cornelles negres, menjant carpes mortes
 
Mínim 2 becs de corall senegalesos
 
 
Observador: David Caballé

Observacions ornitològiques 21-07-09


 
Uns 130 ànecs collverds com a mínim
 
6 cabussets, 4 adults 2 juvenils
 
1 martinet blanc
 
Uns 13 bernats pescaires
 
2 agrons rojos juvenils
 
1 àguila marcenca
 
Uns 4 aligots comuns
 
1 xoriguer comú
 
Mínim 8 corriols petits
 
3 xivites
 
5 valones
 
4 xivitones
 
2 gavians argentats
 
1 blauet 
 
1 picot garser menut
 
1 cuereta torrentera 
 
7 cornelles negres, menjant carpes mortes
 
Mínim 2 becs de corall senegalesos
 
 
Observador: David Caballé

dimecres, 22 de juliol de 2009

Larus michahellis africà

 
Aquest any s'ha començat a marcar polls de gavià argentat (Larus michahellis) a Algèria. Diumenge passat, a l'abocador de Solius, en Carlos Álvarez va llegir una anella d'un ocell marcat allà. Podria tractar-se del primer ocell africà d'aquesta espècie controlat a l'estat espanyol (i potser a Europa).
 
En podeu veure una imatge a l'apartat "Darreres observacions" del web dels ocells de la vall del Ridaura.
 
 
 

dimarts, 21 de juliol de 2009

Algunes observacions ornitològiques

Dijous 16 de juliol a Sant Martí de Riells a uns 500-550 msnm , riells del montseny (Riells i Viabrea):

1 astor (Accipiter gentilis)
2 aligots comuns (Buteo buteo)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
>3 ballesters (Apus melba)
presència d'alguns roquerols (Ptyonoprogne rupestris)

Dilluns 20 de juliol, a Maçanet, en una plantació de nNogueres, a Montbarbat):

1 botxí (Lanius meridionalis)

Observador: David Caballé

dilluns, 20 de juliol de 2009

Observacions ornitològiques

Baixa l'activitat ornítica a l'estany durant l'època d'estiu. La majoria d'espècies ja han acabat la nidificació i es dispersen en busca de llocs frescos on alimentar-se i descansar, evitant moure's durant les hores de màxima insolació.

15 de Juliol, observador Freddy Rivas:

Cabusset, Tachibaptus ruficollis 3exs
Martinet blanc, Egretta grazetta 4exs
Ànec collverd, Anas platyrhynchos uns 100 exs
Fotja, Fulica atra 1 ex juvenil
Corriol petit, Charadruis dubius 5exs
Territ tres dits, Calidris alba 1ex (citació pendent de confirmació)
Xivitona, Actitis hypoleucos 1ex
Larus michaellis 2exs

Observacions ornitològiques

Baixa l'activitat ornítica a l'estany durant l'època d'estiu. La majoria d'espècies ja han acabat la nidificació i es dispersen en busca de llocs frescos on alimentar-se i descansar, evitant moure's durant les hores de màxima insolació.

15 de Juliol, observador Freddy Rivas:

Cabusset, Tachibaptus ruficollis 3exs
Martinet blanc, Egretta grazetta 4exs
Ànec collverd, Anas platyrhynchos uns 100 exs
Fotja, Fulica atra 1 ex juvenil
Corriol petit, Charadruis dubius 5exs
Territ tres dits, Calidris alba 1ex (citació pendent de confirmació)
Xivitona, Actitis hypoleucos 1ex
Larus michaellis 2exs

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Un exemplar sobrevolant el nucli urbà de Santa Coloma de Farners el 18-07-09, en probable pas postnupcial.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

dimecres, 15 de juliol de 2009

Caça temporada 2009-2010

RESOLUCIÓ MAH/1970/2009, de 30 de juny, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2009-2010 en tot el territori de Catalunya.


Atesos l'article 23 de la Llei 1/1970, de 4 d'abril, de caça, i l'article 25 del seu Reglament, de 25 de març de 1971, sobre limitacions i períodes hàbils de caça aplicables a les diferents espècies;

Atès el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals;Atesa la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat;

Vist que els consells territorials de Caça i el Consell de Caça de Catalunya han informat del projecte, segons el que estableixen els articles 4.b) i 6.a) del Decret 108/1985, de 25 d'abril;Vistos els informes dels serveis tècnics competents, i a proposta de la Direcció General del Medi Natural,

Resolc:

.1 Espècies cinegètiquesLes espècies que poden ser objecte d'aprofitament cinegètic en el territori de Catalunya en la temporada 2009-2010 són les que figuren a l'annex 1 de l'Ordre de 17 de juny de 1999 (DOGC núm. 2922, de 2 de juliol de 1999), per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya, amb l'excepció de l'estornell negre (Sturnus unicolor), que no es considera espècie susceptible d'aprofitament cinegètic.

.2 Períodes hàbils de caça menor a tot el territori de CatalunyaEn el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça menor són els següents:2.1 Caça menor en general.Entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.
2.2 Previsions singulars per a determinades espècies.Per a la perdiu roja (Alectoris rufa) i la perdiu xerra (Perdix perdix), el període hàbil de caça és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de gener (dia 3), ambdós inclosos.Per a l'ànec griset (Anas strepera) i la fredeluga (Vanellus vanellus) el període hàbil és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el tercer diumenge de gener (dia 17), ambdós inclosos.
2.3 Mitja veda.
2.3.1 La caça en el període de mitja veda només es pot practicar en els terrenys cinegètics de règim especial que ho tinguin aprovat en el seu pla tècnic de gestió cinegètica.
2.3.2 S'estableixen com a períodes i dies hàbils per a la caça de les espècies guatlla (Coturnix coturnix), tórtora (Streptopelia turtur), tudó (Columba palumbus), colom roquer (Columba livia), garsa (Pica pica), i estornell vulgar (Sturnus vulgaris) els següents:
a) Barcelona.Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.
b) Girona.Dies hàbils: dijous, diumenges i festius no locals dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 6 de setembre, ambdós inclosos.
c) Lleida.Dies hàbils: dijous, dissabtes, diumenges i festius dins el període comprès entre el 15 d'agost i el 13 de setembre.
d) Tarragona.Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.La caça de la tórtora, el tudó, el colom roquer, l'estornell vulgar i la garsa s'ha de realitzar des de llocs fixos.
e) Terres de l'Ebre.Dies hàbils: dies 16, 23 i 30 d'agost i dia 6 de setembre.La caça només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.Resta prohibida la caça de la guatlla.

.3 Dies hàbils per a la caça menor

Durant els períodes hàbils per a la caça menor descrits als apartats 2.1 i 2.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, l'exercici de la caça resta limitat als dijous, diumenges i festius, i en el cas de la falconeria, també els dissabtes.En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que estableix el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per a la perdiu xerra que serà exclusivament un dia per setmana i quedarà fixat en l'esmentat pla.

.4 Períodes hàbils de caça major a tot el territori de Catalunya

En el territori de Catalunya per a la temporada 2009-2010 els períodes hàbils de caça major són els següents:
4.1 Caça del porc senglar (Sus scrofa).Entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el primer diumenge de febrer (dia 7), ambdós inclosos.
4.2 Caça de l'isard (Rupicapra pyrenaica), la cabra salvatge (Capra pyrenaica subsp. hispanica), el cérvol (Cervus elaphus), la daina (Dama dama) i el mufló (Ovis musimon).En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica.En les àrees privades i locals de caça, el període hàbil de caça de l'isard és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el quart diumenge de desembre (dia 27), ambdós inclosos i per a ambdós sexes. El període hàbil de caça de la cabra salvatge és entre el primer diumenge de març (dia 7) i el darrer dissabte de maig (dia 29), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles, i entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el darrer dilluns de desembre (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes. El període hàbil del cérvol és entre el segon diumenge de setembre (dia 13) i el quart diumenge d'octubre (dia 25), ambdós inclosos i exclusivament per a mascles i en la modalitat d'acostament, i entre el quart diumenge d'octubre (dia 25) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos i per a ambdós sexes. El període hàbil de la daina i del mufló és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos i per a ambdós sexes.Per a l'isard i la cabra salvatge només es permet la modalitat de caça per acostament.
4.3 Caça del cabirol (Capreolus capreolus). En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada el període hàbil de caça és el que indiquin els plans tècnics. En les àrees privades i locals de caça el període hàbil és entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el tercer diumenge de novembre (dia 15), ambdós sexes i en qualsevol modalitat, i entre el segon diumenge d'abril (dia 11) i l'últim diumenge de juliol (dia 25), exclusivament per a mascles i en les modalitats d'aguait o acostament..5 Dies hàbils per a la caça majorDurant el període hàbil esmentat als apartats 4.1 i 4.2, en els terrenys cinegètics d'aprofitament comú, la caça del porc senglar i el mufló queda limitada als diumenges i festius. A les comarques de les províncies de Barcelona, Lleida i Girona s'afegeixen els dijous i els dissabtes.En els terrenys cinegètics de règim especial, els dies hàbils són els que indica el corresponent pla tècnic de gestió cinegètica, excepte per al porc senglar i el cabirol que seran tots els dies de la setmana.

.6 Previsions específiques de caràcter territorial per a la caça menor i major
6.1 Comarques de GironaEl període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Girona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.
6.2 Comarques de BarcelonaEl període hàbil per a la caça del porc senglar a les comarques de Barcelona és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.
6.3 Comarques de LleidaEl període hàbil de caça del porc senglar a les comarques de Lleida és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.
6.4 Comarques de TarragonaEl període hàbil de caça del porc senglar és el comprès entre el primer diumenge de setembre (dia 6) i el quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos.Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: la Budallera (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.123; Coll de Balaguer (terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant), dins l'àrea privada de caça T-10.127; Mas Cusidó (terme municipal de Tarragona), dins l'àrea privada de caça T-10.327, i Mas Grimau, del mateix terme municipal, dins l'àrea privada de caça T-10.262.
6.5 Comarques de les Terres de l'EbreEl període hàbil de caça de la fotja (Fulica atra) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el segon diumenge de febrer (dia 14), ambdós inclosos.El període hàbil de caça de l'ànec coll verd (Anas platyrhyncos) és entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i el primer diumenge de març (dia 7), ambdós inclosos.La planificació i posterior aprofitament cinegètic de la fotja són determinats, a la vista de la població nidificant i hivernant, pels Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre, a proposta de l'Àrea de Medi Natural i amb l'informe previ del Parc Natural del Delta de l'Ebre.Els tudons en passos tradicionals poden caçar-se entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, ambdós inclosos, sense limitació de dies hàbils, als indrets següents: les Forques (terme municipal de l'Ametlla de Mar) dins l'àrea privada de caça T-10.104 i Puig Moltó (terme municipal de l'Ametlla de Mar), dins l'àrea privada de caça T-10.150. Entre l'1 d'octubre i el segon diumenge d'octubre (dia 11), aquesta cacera només s'ha de realitzar des de llocs fixos i no es permet l'ús de gossos.Excepcionalment, per les característiques i usos agronòmics propis de les comarques del Baix Ebre i el Montsià, els Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a les Terres de l'Ebre poden autoritzar previ informe favorable del consell territorial de caça i amb les limitacions escaients, la caça de conill amb gos a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al DOGC fins al 31 d'agost, sempre que l'abundància de conills en aquestes comarques causi danys a l'agricultura i la pràctica d'aquesta caça no perjudiqui els cultius, ni la fauna protegida.

.7 Variació dels períodes i dies hàbils

Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge poden variar les condicions de cacera descrites als apartats anteriors quan sigui necessari per a la correcta gestió de les espècies de caça i sempre que les circumstàncies biològiques, sanitàries, meteorològiques i/o catàstrofes naturals ho aconsellin.

.8 Mesures especials de protecció de la fauna salvatge

8.1 No és permès caçar durant el període hàbil de caça major les femelles del porc senglar acompanyades de les cries, ni tampoc les cries. Es consideren cries els individus ratllats, denominats també lletons, porcells o raions.
8.2 No és permès caçar, en qualsevol època, les femelles acompanyades de cries i els exemplars menors de dos anys de l'isard i la cabra salvatge, excepte a les reserves nacionals de caça, zones de caça controlada i àrees de caça autoritzades, quan per raons biològiques sigui necessària autoritzar aquesta actuació pel director/a dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
8.3 En les àrees privades de caça no es podran caçar com a mascles no medallables, exemplars mascles de cabra salvatge amb una puntuació de les banyes superior als 204 punts ni isards amb una puntuació de les banyes superior als 74 punts. Tampoc es podran caçar com a mascles medallables cabres salvatges de menys de 10 anys.
8.4 No es pot dur a terme l'exercici de la caça durant tota la temporada hàbil 2009-2010 en els terrenys afectats pels incendis forestals ocorreguts a partir de l'1 de gener de 2008. El detall de les zones afectades per aquests incendis es pot consultar a les bases cartogràfiques dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Tampoc es podrà dur a terme l'exercici de la caça als enclavaments no cremats de menys de 250 ha situats dins d'aquestes àrees incendiades.
8.5 No és permesa la caça de les espècies isard, cabra salvatge, cérvol, daina i cabirol en terrenys cinegètics d'aprofitament comú.
8.6 No es pot dur a terme l'exercici de la caça menor i d'ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. Tampoc es pot caçar enlloc en dies de neu quan aquesta cobreixi de forma contínua el terra, llevat del porc senglar.
8.7 Per preservar la fauna salvatge no es pot dur a terme l'exercici de la caça en els passos de fauna d'infraestructures viàries.
8.8 No és permesa la caça de les espècies estornell vulgar (Sturnus vulgaris), tord comú (Turdus philomelos), tord ala-roig (Turdus iliacus), griva (Turdus viscivorus) i griva cerdana (Turdus pilaris) a les comarques de les Terres de l'Ebre en terrenys cinegètics d'aprofitament comú confinants amb la reserva nacional de caça dels Ports.
8.9 No es pot dur a terme l'exercici de la caça en els terrenys sotmesos a aprofitament cinegètic comú que es trobin a l'interior dels espais naturals de protecció especial i al de les reserves naturals de fauna salvatge. Excepcionalment, de manera justificada i a proposta del director/a tècnic/a de l'espai natural afectat, l'àrea de Medi Natural pertinent pot autoritzar l'aprofitament cinegètic controlat.
8.10 No és permesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) a l'espera o aguait entre la posta i la sortida del sol. El nombre màxim de captures de becada és de tres exemplars per caçador i dia.
8.11 El nombre màxim de captures de perdiu xerra (Perdix perdix) és de dos exemplars per caçador i dia.
8.12 El nombre màxim de captures de tórtora (Streptopelia turtur) és de dotze exemplars per caçador i dia.
8.13 Per garantir la conservació de les poblacions d'àliga cuabarrada, d'àliga daurada i de trencalòs, entre el dia 8 de febrer i el 31 de març no es podrà exercir la caça en aquelles zones o àrees de nidificació que estiguin delimitades per la Direcció General del Medi Natural per a les esmentades espècies i incloses en els espais d'interès natural. Els serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge notificaran als titulars dels terrenys cinegètics afectats, les esmentades zones o àrees de nidificació.
8.14 No es pot subministrar aliment als exemplars de porc senglar fora del seu període hàbil de caça, llevat que estigui autoritzat excepcionalment pels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge per raons de control poblacional.

.9 Autoritzacions excepcionals

9.1 Quan en una determinada comarca o àmbit territorial es produeixi una abundància d'individus d'una espècie de manera que resulti perillosa o nociva per a les persones o perjudicial per a l'agricultura, la ramaderia, els terrenys forestals o la caça, els/les directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge, a proposta de les corresponents àrees de Medi Natural, poden autoritzar la caça d'aquestes espècies en èpoques de veda. Com a mesura de control per a l'eradicació d'espècies al·lòctones introduïdes, també es poden autoritzar la caça de cotorretes de pit gris (Myopsitta monachus). La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions.
9.2 Les autoritzacions excepcionals han d'especificar:a) L'espècie o espècies objecte d'autorització.b) Les causes excepcionals que les motiven.c) El període concret de les autoritzacions.d) La modalitat o modalitats i arts autoritzades.e) El caràcter d'aquestes autoritzacions.f) La/les persona/es autoritzada/es.

.10 Falconeria

El període hàbil per a la pràctica de caça amb ocells de falconeria és el comprès entre el segon diumenge d'octubre (dia 11) i quart diumenge de febrer (dia 28), ambdós inclosos. L'exercici de la caça ve determinat per l'Ordre de 3 d'octubre de 1990, per la qual es regula la pràctica de la falconeria.

.11 Mamífers depredadors

Es consideren mamífers depredadors la guineu (Vulpes vulpes) i el visó americà (Mustela vison). La seva captura en viu només s'autoritzarà en els terrenys cinegètics en règim especial i amb caràcter excepcional quan les guineus puguin ocasionar danys a la fauna autòctona o a les repoblacions cinegètiques i, en el cas dels visons americans, pel seu control per a la seva eradicació com a espècie al·lòctona introduïda. Aquestes autoritzacions excepcionals són emeses pels directors/es dels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. La Direcció General del Medi Natural dictarà les instruccions tècniques oportunes per a l'adequada aplicació d'aquestes autoritzacions. Les autoritzacions excepcionals han de contenir les indicacions previstes a l'apartat 9.2 d'aquesta Resolució.

.12 Règim cinegètic aplicable a Era Val d'Aran

A Era Val d'Aran, en virtut de la Llei 16/90, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Val d'Aran, i dels decrets de transferència de competències i serveis de la Generalitat de Catalunya al Conselh Generau dera Val d'Aran, l'ordenació, planificació i gestió de l'activitat cinegètica a la reserva nacional de caça del territori aranès i a la zona de caça controlada estan establerts pels plans tècnics de gestió cinegètica corresponents, els quals són aprovats anualment pel Conselh Generau d'Aran.Barcelona, 30 de juny de 2009Francesc Baltasar i AlbesaConseller de Medi Ambient i Habitatge

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany


La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.


http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany


La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.


http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM

divendres, 10 de juliol de 2009

Bòvids, rinoceronts i tapirs gegants a la plana de la Selva





Fa uns pocs milions d'anys (geològicament parlant) la mastofauna present al territori conegut actualment com la plana de la Selva no tenia res a envejar a l'actual fauna africana o asiàtica.

Antílops bòvids de més de 500 quilos de pes, rinoceronts gegants i tapirs d'una envergadura superior a les espècies modernes, sovintejaven en un paisatge dominat per les selves tropicals, zones pantanoses i aiguamolls.


Fotografies: bòvid del gènere Alephis, rinoceront gènere Stephanorhinus i tapir.



Fa 3,5 milions d'anys ja hi eren


La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) ja existia fa tres milions d'anys a la Selva. En aquell temps convivia amb altres quelonis, com ara la tortuga caimà (Chelydropsis cf. pontica), una espècie més marginal i escassa actualment extingida.




dijous, 9 de juliol de 2009

Lístera ovata (Listera ovata)




Es tracta d'una orquídia de colors discrets, flors verdoses o groguenques, amb una alçada de tija que pot assolir el mig metre, i dues fulles basals molt conspícues.
És pròpia de sòls humits i zones ombrívoles, riques en nutrients, en prats, boscos densos, proximitats de moixeres, rius, torrents, fonts,...
Floreix d'abril a juliol.
Fotografia: Isidre Cos & Chiraphan Markchoo


dimecres, 8 de juliol de 2009

Tornen les eugues

Des del passat 30 de juny, dues eugues de la raça camarga del ramat del PNAE tornen a pasturar al tancat de Sils. De moment només pasturaran la meitat del tancat (més proper al poble) on hi ha herba alta i fresca i deixarem l’altre sense pasturar per tal que es recuperi la vegetació.
Informació: AccióNatura

Tornen les eugues

Des del passat 30 de juny, dues eugues de la raça camarga del ramat del PNAE tornen a pasturar al tancat de Sils. De moment només pasturaran la meitat del tancat (més proper al poble) on hi ha herba alta i fresca i deixarem l’altre sense pasturar per tal que es recuperi la vegetació.
Informació: AccióNatura

dimarts, 7 de juliol de 2009

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) nidificant a la Selva



Aquesta passada primavera s'ha pogut constatar la nidificació del cabussó emplomallat a la plana de la Selva.

Existien dades de nidificació datades fa alguns anys en basses a l'interior del camp de golf de Caldes, però fins ara no es coneixia cap dada segura de reproducció d'aquesta espècie a la comarca. Aquesta nova localitat, allunyada del camp de golf i de l'Estany de Sils, compta, a més, amb la presència d'altres espècies d'interès amb reproducció segura, com ara la fotja (Fulica atra) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis), amb diversos nius, entre altres espècies. Tota la zona és molt rica en avifauna, amfibis i rèptils.
Malgrat tot, és una àrea no protegida legalment.

Fotografia: el niu de cabussó emplomallat

dilluns, 6 de juliol de 2009

diumenge, 5 de juliol de 2009

Recupero un escrit que vaig publicar no fa gaires mesos en aquest blog. Em temo que l'hauré d'anar "republicant" tot sovint.

Si algú vol utilitzar-lo fent servir les idees o suggeriments per tal d'ajudar a gestionar l'Estany, és ben seu. El cedeixo amb molt de gust.




Visito sovint l'Estany de Sils, en primer lloc perquè m'agrada passejar-hi, ho faig des de fa molts anys i trobo que és un dels millors indrets de la comarca per caminar tranquil·lament i gaudir de les sensacions que la Natura aporta als qui saben respectar-la. Un amic, ornitòleg anglès que viu a Girona, em comentà en una ocasió que visitar l'Estany i observar la fauna de l'indret li aporta una tranquil·litat i una sensació de relaxació que no troba en altres espais naturals que visita. L'Estany és una illa de Natura, una promesa de vida envoltada per paviment, asfalt i metall. Probablement sigui el fet de trobar aquest petit miracle verd i ocre en mig d'un territori tan degradat el que faci que visitar-lo ens aporti tantes sensacions positives.




Les meves visites a l'Estany acostumen a ser en hores en que difícilment hi trobo gaire més gent. Els seguiments de fauna que duc a terme fan que les millors hores per espiar als éssers animats que sobreviuen a la zona siguin a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, sobretot en aquesta època, durant l'estiu, quan la calor fa que la fauna pròpia i la que està de pas s'aturi amb les darreres llums per tal de sadollar la sed acumulada durant la jornada.


En ocasions, però, les meves visites no tenen res a veure amb seguiments ni estan premeditades. Tinc necessitat de descansar la vista en un paisatge amable i no hi ha millor lloc que aquest per fer-ho. També és freqüent que amics, familiars o coneguts em demanin que els acompanyi i que els faci de guia de visita ambulant, cosa que faig de molt bon grat. Però és llavors quan les coincidències amb altres visitants són més probables. N'hi ha molts que visiten l'Estany amb tot el respecte que aquest espai i la resta d'usuaris es mereixen, però, malauradament, la majoria de vegades no és així. No hi ha cap mena de patró en aquesta mena de comportament, ho he vist fer a gent de totes les edats i condicions, des d'ornitòlegs poc respectuosos fins a mainada acompanyada pels seus pares.


Tothom de Sils, no només els que tenen responsabilitats en la gestió, han de ser conscients que l'Estany és un espai propi, una propietat de la que tothom n'és usufructuari sempre que se'l respecti. Tothom ha de procurar per l'espai i ha d'exigir als que en tenen responsabilitat però també als que en fan ús.


Per aquest motiu, i amb tot la humilitat de la que soc capaç, m'agradaria demanar que entre tots procuréssim fer un ús adequat de l'espai i ajudéssim a preservar-lo. Cal canviar l'actitud de molta gent envers l'Estany, i tothom, des de les diferents administracions i fins a les empreses d'hosteleria i turisme i la població en general tenim el dret i el deure de fer saber que allò que és nostre o volem conservar de la millor manera possible, per a gaudi de tots.




  • L'Estany és un espai natural, no és un parc temàtic ni un jardí, per tant s'han d'evitar pertorbacions a la fauna i a la flora. Evitem sorolls i crits i mostrem respecte envers l'entorn i a les persones.


  • S'han de respectar els senyals i indicacions. Si un camí és prohibit el pas a vianants és per algun motiu, la majoria de vegades per evitar molèsties a la fauna resident, que, malgrat no la veiem, es troba amagada en la vegetació.


  • No hem de desviar-nos dels itineraris marcats, i sobretot no ens hem d'acostar als espais inundats, no hem de traspassar tanques i no hem de pujar al talús. Aquest comportament malmet la vegetació i provoca molèsties a la fauna.


  • Per observar la fauna no hi ha res millor que fer-ho des de l'interior dels aguaits, no hem de pujar al talús ni hem de col·locar-nos davant els aguaits.


  • Els gossos han d'anar sempre lligats, mai sense fermar. Un gos lliure és un depredador molest i així és percebut per la fauna i per la resta dels visitants.


  • Pels camins que envolten la llacuna principal i per la pista a la dreta de la sèquia és prohibida la circulació en vehicles motoritzats, excepte els que estiguin expressament autoritzats.


  • Qualsevol desperfecte en el mobiliari de l'espai o qualsevol infracció observada ha de ser posada en coneixement de les autoritats competents de manera immediata. Les bretolades no hi tenen cabuda i han de ser denunciades.


  • La brutícia a l'Estany és brutícia a casa nostra.

Entre tots, i amb el recolzament imprescindible de la gent de Sils, aconseguirem que l'Estany cada cop més sigui reconegut com un espai natural emblemàtic i admirat arreu, alhora que en podrem gaudir més i millor.

Recupero un escrit que vaig publicar no fa gaires mesos en aquest blog. Em temo que l'hauré d'anar "republicant" tot sovint.

Si algú vol utilitzar-lo fent servir les idees o suggeriments per tal d'ajudar a gestionar l'Estany, és ben seu. El cedeixo amb molt de gust.




Visito sovint l'Estany de Sils, en primer lloc perquè m'agrada passejar-hi, ho faig des de fa molts anys i trobo que és un dels millors indrets de la comarca per caminar tranquil·lament i gaudir de les sensacions que la Natura aporta als qui saben respectar-la. Un amic, ornitòleg anglès que viu a Girona, em comentà en una ocasió que visitar l'Estany i observar la fauna de l'indret li aporta una tranquil·litat i una sensació de relaxació que no troba en altres espais naturals que visita. L'Estany és una illa de Natura, una promesa de vida envoltada per paviment, asfalt i metall. Probablement sigui el fet de trobar aquest petit miracle verd i ocre en mig d'un territori tan degradat el que faci que visitar-lo ens aporti tantes sensacions positives.




Les meves visites a l'Estany acostumen a ser en hores en que difícilment hi trobo gaire més gent. Els seguiments de fauna que duc a terme fan que les millors hores per espiar als éssers animats que sobreviuen a la zona siguin a primera hora del matí o a darrera hora de la tarda, sobretot en aquesta època, durant l'estiu, quan la calor fa que la fauna pròpia i la que està de pas s'aturi amb les darreres llums per tal de sadollar la sed acumulada durant la jornada.


En ocasions, però, les meves visites no tenen res a veure amb seguiments ni estan premeditades. Tinc necessitat de descansar la vista en un paisatge amable i no hi ha millor lloc que aquest per fer-ho. També és freqüent que amics, familiars o coneguts em demanin que els acompanyi i que els faci de guia de visita ambulant, cosa que faig de molt bon grat. Però és llavors quan les coincidències amb altres visitants són més probables. N'hi ha molts que visiten l'Estany amb tot el respecte que aquest espai i la resta d'usuaris es mereixen, però, malauradament, la majoria de vegades no és així. No hi ha cap mena de patró en aquesta mena de comportament, ho he vist fer a gent de totes les edats i condicions, des d'ornitòlegs poc respectuosos fins a mainada acompanyada pels seus pares.


Tothom de Sils, no només els que tenen responsabilitats en la gestió, han de ser conscients que l'Estany és un espai propi, una propietat de la que tothom n'és usufructuari sempre que se'l respecti. Tothom ha de procurar per l'espai i ha d'exigir als que en tenen responsabilitat però també als que en fan ús.


Per aquest motiu, i amb tot la humilitat de la que soc capaç, m'agradaria demanar que entre tots procuréssim fer un ús adequat de l'espai i ajudéssim a preservar-lo. Cal canviar l'actitud de molta gent envers l'Estany, i tothom, des de les diferents administracions i fins a les empreses d'hosteleria i turisme i la població en general tenim el dret i el deure de fer saber que allò que és nostre o volem conservar de la millor manera possible, per a gaudi de tots.




  • L'Estany és un espai natural, no és un parc temàtic ni un jardí, per tant s'han d'evitar pertorbacions a la fauna i a la flora. Evitem sorolls i crits i mostrem respecte envers l'entorn i a les persones.


  • S'han de respectar els senyals i indicacions. Si un camí és prohibit el pas a vianants és per algun motiu, la majoria de vegades per evitar molèsties a la fauna resident, que, malgrat no la veiem, es troba amagada en la vegetació.


  • No hem de desviar-nos dels itineraris marcats, i sobretot no ens hem d'acostar als espais inundats, no hem de traspassar tanques i no hem de pujar al talús. Aquest comportament malmet la vegetació i provoca molèsties a la fauna.


  • Per observar la fauna no hi ha res millor que fer-ho des de l'interior dels aguaits, no hem de pujar al talús ni hem de col·locar-nos davant els aguaits.


  • Els gossos han d'anar sempre lligats, mai sense fermar. Un gos lliure és un depredador molest i així és percebut per la fauna i per la resta dels visitants.


  • Pels camins que envolten la llacuna principal i per la pista a la dreta de la sèquia és prohibida la circulació en vehicles motoritzats, excepte els que estiguin expressament autoritzats.


  • Qualsevol desperfecte en el mobiliari de l'espai o qualsevol infracció observada ha de ser posada en coneixement de les autoritats competents de manera immediata. Les bretolades no hi tenen cabuda i han de ser denunciades.


  • La brutícia a l'Estany és brutícia a casa nostra.

Entre tots, i amb el recolzament imprescindible de la gent de Sils, aconseguirem que l'Estany cada cop més sigui reconegut com un espai natural emblemàtic i admirat arreu, alhora que en podrem gaudir més i millor.

Llengua de gall (Serapias lingua)


Probablement, l'orquídia amb més representació i més comuna a tots els ambients de la comarca.


Fotografia: Maite Garrigos, Cassà de la Selva, abril de 2009

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern



http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

 

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern

 

Diari de Girona 4/7/09

 

La Generalitat s'havia compromès a fer la neteja el 2006 però s'ha retardat i ara l'Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s'inundi

 

SILS | E.BATLLE


L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l'Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s'havia compromès amb l'Ajuntament fa tres anys i que s'havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l'Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d'aquesta actuació a la sèquia.


A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van "a parar les aigües pluvials" del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que "fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s'hi més de mentre i mig d'aigua" ja que la sèquia no engolia l'aigua i que s'hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.


Davant d'aquesta situació, l'alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l'ACA mostrant "el rebuig i queixes".


D'altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l'ACA en l'execució d'aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és "per motius externs a l'Ajuntament". Des de 2006 s'han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l'agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s'havia acordat - es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d'ICV, que acusaven el govern d'IdS d'haver tallat espècies protegides-. Ara però, l'actuació, remarca Nogué que postposada, "segurament fins l'any que ve".


El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l'any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l'any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l'ACA no tenia fet l'estudi hidràulic, necessari per la seva execució.


En tancar aquesta edició, no s'havia pogut localitzar cap responsable de l'ACA.



L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern



http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009070400_3_341861__Comarques-LACA-drenara-sequia-Sils-causa-retallada-pressupostaria-Govern

 

L´ACA no drenarà la sèquia de Sils a causa de la retallada pressupostària del Govern

 

Diari de Girona 4/7/09

 

La Generalitat s'havia compromès a fer la neteja el 2006 però s'ha retardat i ara l'Ajuntament tem que si plou molt la Laguna s'inundi

 

SILS | E.BATLLE


L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no farà el drenatge de la sèquia que voreja l'Estany de Sils perquè no disposa dels diners per poder fer la neteja aquest agost tal i com s'havia compromès amb l'Ajuntament fa tres anys i que s'havia anat retardant per diversos motius. El pla de contenció de la despesa que va aprovar fa pocs dies el Govern de la Generalitat, explica l'Alcalde de Sils, Martí Nogué (IdS) és el que ha provocat la supressió d'aquesta actuació a la sèquia.


A aquesta canal artificial no se li ha practicat cap drenatge des de fa més de 20 anys i alhora, és on van "a parar les aigües pluvials" del nucli de Sils, un tema que preocupa al batlle. Ja que "fa més de vint anys la zona de la Laguna -un dels barris del municipi- es va inundar acumulant-s'hi més de mentre i mig d'aigua" ja que la sèquia no engolia l'aigua i que s'hauria pogut evitar, explica si aquesta sèquia estés en condicions i per tant, se li traiessin tots els sediments acumulats.


Davant d'aquesta situació, l'alcalde mostra la seva decepció i assegura que la setmana vinent, amb el consens de tots els grups de la corporació, enviaran un escrit de queixa als responsables de l'ACA mostrant "el rebuig i queixes".


D'altra banda, hi ha el retard acumulat per part de l'ACA en l'execució d'aquesta actuació, un fet que segons remarca el batlle és "per motius externs a l'Ajuntament". Des de 2006 s'han viscut diferents episodis, per exemple aquest any, la neteja de la sèquia es preveia a l'agost i per tenir-ho tot apunt, el consistori va començar a segar el canyissar que hi havia aprop com s'havia acordat - es va aturar degut a queixes veïnals i del grup d'ICV, que acusaven el govern d'IdS d'haver tallat espècies protegides-. Ara però, l'actuació, remarca Nogué que postposada, "segurament fins l'any que ve".


El retard en la neteja també té el problema afegit que la sèquia està al costat dels Estanys de Sils, un espai protegit i això, provoca que només es pugui segar i netejar quan no hi ha tortugues i altres espècies o bé, hivernant o nidant, com va passar l'any passat que a causa de la hivernació de tortugues es va postposar. I l'any abans, el 2007 el problema que va haver-hi, relata Nogué, és que l'ACA no tenia fet l'estudi hidràulic, necessari per la seva execució.


En tancar aquesta edició, no s'havia pogut localitzar cap responsable de l'ACA.



dimecres, 1 de juliol de 2009

Inicien un estudi per determinar la distribució i abundància de petits carnívors a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=2970

El Museu de Granollers-Ciències Naturals ha iniciat el primer estudi sobre la distribució i abundància de petits carnívors a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona per encàrrec del Consorci durant la primavera de 2009.

Els objectius d'aquest estudi són determinar la composició específica de la comunitat de carnívors de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, fer els mapes de la distribució de les diferents espècies a l'espai natural, determinar l'existència de patrons d'abundància i de selecció d'hàbitat i establir models del nínxol ecològic i mapes de distribució potencial de les espècies amb més captures.

Per a fer aquest treball s'utilitza la mateixa metodologia que la presentada en els treballs sobre carnívors fet al Parc Natural del Montseny, basada en el trampeig fotogràfic per a la captura d'imatges nocturna de petits carnívors (Torre et al., 'Estudi de la comunitat de carnívors del Parc Natural del Montseny mitjançant l'ús del trampeig fotogràfic', 2007).

Es farà una prospecció de totes les quadrícules UTM d'1 km2 que quedin dins l'espai natural. A cada quadrícula (unitat mostral) se situarà una càmera automàtica amb sensor de moviment i amb un esquer olorós atractiu per la major part de carnívors. Les càmeres romandran exposades dues nits consecutives.

Fins a mitjans de juny de 2009 s'ha mostrejat aproximadament la meitat de l'àrea de l'Espai Natural i s'ha obtingut confirmació de la presència de 6 espècies decarnívors (4 de salvatges i 2 de domèstics). El carnívor més freqüent ha estat la fagina, seguit de la guineu, la geneta i el toixó. Les freqüències observades per genetes i fagines són inferiors que al veí Parc Natural del Montseny, si bé s'ha de tenir en compte que es tracta de resultats parcials. La presentació de l'estudi complet es preveu fer a finals de 2009-inicis de 2010.

Font de la informació: Museu de Granollers-Ciències Naturals

'La presa de hoy' de Dave Langlois

 Cuando eres conocedor de que alguien tiene el impagable don de saber transmitir y de hacer sentir emociones con las palabras, esp...