‘L'estat de les poblacions de ratpenats són un bon indicador de la salut ambiental de l'ecosistema'

El doctor en biologia Jordi Serra-Cobo dirigeix un equip de recerca de la Universitat de Barcelona que estudia a nivell mundial –entre altres llocs a la Xarxa de Parcs Naturals– l'ecologia dels quiròpters o ratpenats i els virus que poden transmetre. Entre d'altres, han estat capdavanters en descobriments sobre la ràbia, que han vist que no mata a aquests mamífers. Ha coordinat del llibre ‘Ratpenats. Ciència i mite' (UB, 2009), que recull els estudis de 26 anys i la vessant cultural popular d'aquests petits mamífers voladors. L'entrevistem a l'entrada d'un avenc on hi ha ratpenats, al Parc del Garraf, el 17 de juny de 2009.

Què són els quiròpters?
És un grup de mamífers que va aparèixer al nostre planeta, segons les últimes dades, fa uns 65 milions d'anys. S'ha diversificat moltíssim, en aquest moment hi ha més de 1.100 espècies arreu del món, i ha conquerit o s'ha adaptat a la majoria d'hàbitats del planeta excepte als pols. I són els únics mamífers que realment volen. Per tant, estan adaptats a la vida aèria i a més a la vida nocturna.

Com van sorgir?Les investigacions sobre els orígens dels quiròpters s'han basat en dues línies fonamentalment. Una línia és d'estudi de fòssils, el que passa que de ben conservats n'hi ha relativament pocs i els més antics són de fa uns 54 milions d'anys. L'altra són els estudis genètics a partir dels ADN d'una gran quantitat d'espècies. Aquests han permès datar l'origen dels quiròpters fa aproximadament uns 65 milions d'anys.

Per què són controvertides les investigacions sobre els orígens?
Fins ara s'havien distingit dos grups de quiròpters: el que en dèiem els megaquiròpters, que són grossos, i els microquiròpters. Es distingien com a subordres diferents. Ara, gràcies als estudis genètics, s'ha vist que la classificació no és ben bé així, si no que hi ha microquiròpters, com per exemple els ratpenats de ferradura, que estan molt emparentats amb els megaquiròpters. Per tant aquesta classificació ha deixat d'estar vigent des del punt de vista evolutiu.

En què consisteixen els estudis que l'equip de recerca de la Universitat de Barcelona porteu a terme des de fa 26 anys?
Els nostres estudis es fonamenten sobretot en ecologia de poblacions, això vol dir conèixer per exemple les migracions dels ratpenats, les dinàmiques demogràfiques, o sigui fer estudis de com evolucionen les poblacions, per exemple la seva mortalitat, la seva supervivència, veure com s'incorporen nous individus en una colònia, etc. I, per altra banda, hem desenvolupat tota una sèrie de tècniques de tipus més epidemiològic; estudiem malalties o virus que poden estar en els ratpenats.Parla'ns dels estudis sobre desplaçaments i migracions.Fa molts anys que estudiem migracions. Pràcticament hem pogut conèixer una gran part de les migracions dels ratpenats, concretament del de cova de Catalunya. Tant és així que tenim inventariats més de 120 trajectes diferents. Hem vist, per exemple, que els ratpenats del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt hi passen l'hivern i a la primavera se'n van cap al Parc Natural del Montseny . Després segueixen el riu Tordera i es distribueixen per tota la Costa Brava fins arribar fins i tot al sud de França. Però també n'hi ha alguns que van cap al Parc del Garraf . Alguns s'hi queden i altres van cap al Tarragonès i més avall.

Per a què serveixen aquests estudis?
Tots aquests estudis tenen un caire molt aplicat de cara a la gestió, molt aplicat per saber com protegir, com fins i tot difondre després perquè es pugui fer educació ambiental i també saber, en el cas epidemiològic, quin és el risc real que tenim amb les poblacions de ratpenats.

Quina informació ens dóna la presència de ratpenats en el nostre territori?
Voldria destacar la gran diversitat que hi ha. Sobretot en els parcs de la Diputació de Barcelona, que és on hem estudiat més, hi ha una gran diversitat perquè conflueixen les espècies molt mediterrànies amb altres que ja no ho són tant, hi ha una gran diversitat. Però a més a més les dades que ens donen l'estat de les poblacions de ratpenats són un bon indicador de la salut ambiental de l'ecosistema.

Per què són singulars els parcs de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona?
Gràcies a les actuacions que s'han fet i a les mesures que s'han pres, per exemple al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que estan sent model arreu del món, s'ha aconseguit augmentar una de les agrupacions d'hivernada. Quan vam començar la gestió, amb la direcció del parc, hi havia uns 3.000 individus, ara n'hi ha més de 15.500. Això no vol dir només que hi ha més ratpenats sinó que el consum d'insectes d'aquests ratpenats és aproximadament, i pel cap baix, d'entre 15 i 29 tones anuals d'insectes que mengen. És una experiència positiva. Ho he comentat en molts congressos internacionals i la gent sempre se sorprèn d'aquest augment, perquè normalment es parla de colònies que decreixen.

Quines actuacions s'han fet?
A la Vall d'Horta de Sant Llorenç del Munt, on va haver-hi un incendi en una de les zones més importants de ratpenats, hem aconseguit col·locar-hi caixes niu i per sorpresa de tots, perquè no ens ho esperàvem ja que no hi havia precedents d'això, hem arribat a un 60% d'ocupació de les caixes. Això és el rècord Guiness, no ens havia passat mai ni ens ho podíem haver esperat mai.

Els quiròpters són possibles transmissors o reservoris de malalties cap als humans?
Cada vegada més estem descobrint que els quiròpters, els ratpenats, són reservoris de moltes malalties víriques, d'aquestes que en diem emergents. M'estic referint a nivell mundial, no només d'aquí. Difícilment les transmeten. El que sí que s'ha de tenir en compte és de no tocar-los.

Que siguin transmissors de malalties té algun aspecte positiu?
No m'atreviria a dir tant com positiu, suposo que és un procés molt llarg de coevolució, perquè els ratpenats hem demostrat que aquí i a tot el món no es moren d'aquest virus de la ràbia, mentre que la resta de mamífers tots es moren. El que sí que podem dir és que quan un ratpenat està una miqueta més malalt per altres coses aquest probablement sí que es mor. Per tant, d'alguna forma, el procés favorable per l'espècie o la colònia és un procés selectiu, que elimina els individus que estan més tocats.

Quines amenaces poden causar la seva desaparició?
Parlar de desaparició i d'amenaces de ratpenats en general és difícil de fer perquè hi ha moltes espècies, són molt diverses, i algunes fins i tot diria que estan en expansió, són aquelles que són tot terreny, o sigui, oportunistes i viuen en ciutats, en pobles, etc i s'amaguen a tot arreu. Però hi ha altres espècies que tenen hàbitats molt concrets i estrictes i aquests sí que necessiten protecció. Les amenaces més clares són dues: l'alteració del seu hàbitat, sobretot els seus refugis, perquè cada vegada hi ha més gent que entra per tot arreu, i l'alteració de les zones de caça, on s'alimenten, per tant reducció de la possibilitat d'obtenir aliment.

Per on van les investigacions a nivell internacional?
Se n'han fet moltes. Nosaltres el que estem mirant és d'unir el que és ecologia amb epidemiologia i conservació. Són aquestes tres potes que estem fent i que van molt de la mà. Perquè conservant els ratpenats també estem conservant la qüestió de malalties víriques. Les alteracions ambientals alteren les poblacions de ratpenats i aquestes poden alterar els cicles vírics dels virus que tenen els ratpenats.

Què feu per donar a conèixer aquests mamífers?
Teníem una assignatura pendent després de tants anys de fer investigació i era fer un llibre divulgatiu. Ens ho va demanar la Universitat de Barcelona. Aquesta és una de les tasques, però en fem moltes més, com conferències i cursos. En el llibre hem volgut ajuntar l'aspecte biològic i l'aspecte científic, encara que sigui a nivell divulgatiu, amb un aspecte cultural perquè una de les idees que defenso des de fa molts anys és que la biodiversitat i la diversitat cultural van de la mà. Per això en aquest llibre hi ha un recull de moltes coses que sinó segurament es perdrien -i que ens ha costat molt de recopil·lar- de diversitat cultural a partir de la diversitat de ratpenats.

Al llibre 'Ratpenats. Ciència i mite' expliqueu que han deixat empremta en la cultura popular, amb moltes llegendes.
Hi ha moltes llegendes i de tot tipus. Els ratpenats a la nostra cultura tenen mala fama i això és una cosa que ha estat molt lligada a la religió també perquè ja des d'antic s'associava el ratpenat i el dimoni. Per què s'associava això jo segur no ho sé però sí que una de les males fames que poden tenir és perquè s'amaguen en llocs que normalment són tenebrosos, funestos, i si a més surten de nit, es pengen cap per avall i la gent diu que són cecs, que no ho són però ho semblen, té tots els components per dir aquest bitxo és raríssim. També mostreu la diversitat cultural que representen. Pel que fa a la diversitat cultural, al domini català hem trobat més de 120 denominacions diferents de ratpenat: ratapanera, moissec, moixirec, ratapanella, etc. Però hi ha coses molt interessants, com per exemple al poble de Boí n'hi diuen moixirec però al Pont de Suert, que està a tocar, li diuen ratacalda, que no té res a veure etimològicament. Això ens il·lustra com, en el Pirineu sobretot, hi ha hagut aïllament durant molts anys i fins i tot en pobles molt propers. Durant molts segles hi ha hagut aïllaments i ratacalda s'assembla més a ratacauba, que és de l'Aran, per tant té més influència occitana. Quan ho analitzes, t'adones com ha influït l'entorn natural, el paisatge i l'ambient de la zona.

I a nivell internacional?
A la Xina és un animal que porta sort. Les famílies més adinerades i més prestigioses tenien set ratpenats dibuixats a la porta perquè és un signe de bona sort. No és només doncs que tinguin mala fama, en alguns tenen molt bona fama i són gairebé venerats. A Sudamèrica hi ha vampirs i a partir d'ells ha sortit de tot, moltes llegendes, com el chupacabras famós. Vaig visitar un temple maia l'any passat i els maies tenien molt respecte en els ratpenats i fins i tot els dedicaven temples. Per tant, és un animal que ha estat molt present en moltes cultures.

Font de la informacióXarxa de Parcs Naturals
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=3004