dimecres, 15 de juliol del 2009

La carpa (Cyprinus carpio) un element pertorbador a l'Estany


La carpa, un dels peixos d'aigua dolça més coneguts, es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, d'on és originària. A la major part del continent europeu va ser introduïda a partir del segle XVII, ocupant ràpidament la major part de les conques fluvials.

Tota espècie introduïda en un ecosistema aliè és un perill i un element pertorbador de la dinàmica pròpida del ecosistema. És a dir, la majoria d'espècies no estan preparades per rebre-la i patiran les conseqüències.

La carpa és una espècie perjudicial en els ecosistemes aquàtics. No és un depredador voraç com el lluci de riu (Esox lucius) o el blak-bass o perca americana (Micropterus salmoides), tot i que pot ser un gran depredador de moluscs, com ara les nàiades, i de larves d'amfibis, i també destrueix la vegetació subaquàtica.

El principal efecte negatiu de les carpes en els ecosistemes aquàtics és degut a l'alteració de l'hàbitat que provoca, bàsicament per la seva intensa activitat de remoure el llit de les basses i estanys on viu, fet que comporta una intensa terbolesa de l'aigua en tornar a aixecar els sediments. A més, els seus excrements fan augmentar el nivell de fòsfor, i aquest fa pujar la densitat de fitoplàcton, plantes minúscules que viuen a l'aigua, augmentant encara més la terbolesa i augmentant la presència de fòsfor, nitrògen i clorofila A, fent baixar la presència de zooplàcton, animals diminuts que serveixen d'aliment a moltes altres espècies.

Tot això comporta una menor penetració de la llum solar en la massa d'aigua, el que comporta que els macròfits, les plantes superiors que viuen arrelades en el fons de la llacuna, no hi puguin desenvolupar-se, i sense aquestes plantes tampoc tenen oportunitat de sobreviure una llarga llista d'organismes, des de zooplànton, fins a petits invertebrats, amfibis i ocells aquàtics.

En resum, la carpa empobreix els ecosistemes aquàtics i la seva erradicació significa una millora substancial i efectiva per al conjunt dels organismes presents a la zona, enriquint les comunitats i permetent l'aparició de noves espècies autòctones que fins ara no havien tingut oportunitat de sobreviure-hi.


http://www.lavozdigital.es/jerez/20071031/jerez/junta-invierte-euros-para-20071031.html

http://www.solociencia.com/noticias/0704/15112945.htm






Forografia: José María Pérez de Ayala, Centro de Documentación del CENEAM

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...