Amfibis

28-02-11, centenars de larves de Bufo calamita en una petita bassa de poc més d'un metre quadrat en una parcel·la no edificada a les afores de Sta. Coloma. Caldran pluges aviat per salvar-les.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Fogars de Tordera, 1 individu, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Aigües amunt de Can Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 13 individus, dijous 24 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Gavina corsa (Larus audouinii)

Malgrat de Mar, Maresme, 6 individus, dimecres 23 febrer 2011, Freddy Rivas

Paràsit gros (Stercorarius skua)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dimecres 23 febrer 2011, Enric Badosa

En resposta als alumnes de l'Institut de Sils

 En primer lloc, agrair els comentaris que heu fet al blog, sempre són enriquidors. Moltes gràcies Marina, Cynthia, Ricard, Andrei, grup 3 de Ogígia, grup d’Ogigia 4 (Joel, Ivan, Andrea i Lorena), Grup 1 1rB, grup 1, grup número 5 de la classe Ulisses, Teresa, la Júlia, en Narcís, l'Adam, la Lídia, Irina, en Carles, en Samuel i la Isabel, grup número 5 de la classe Ulisses, als comentaristes anònims i a tota la resta.

 No sé si espereu resposta, en tot cas, us la ofereixo. Crec que és important aclarir alguns conceptes, i perdoneu si arriba tard. El temps és un valor molt preuat, per això és molt escàs.

Consideracions sobre els censos. Una consideració important: els ocells volen, per tant tenen una movilitat molt accentuada, en un moment canvien de lloc. Ara hi són i al minut següent no. Per això, un ocell que no es detecti en un cens no vol dir que no hi sigui, simplement que no hi és en aquell moment (o s'ha amagat). 

" ... Hem fet unes graelles el qual i veiem bastanta dfeencia 53 nombres de l'espècie més (l'any 2009 eren 34, i l'any 2010 són 87).Però disminueixes perquè també canvien d'habitat"

"...em elaborat uns gràfics perquè veieu la situació dels animals en els Estanys de Sils als anys 2009 i 2010.En el 2009 En el 2009 el ocell que mes abundant estava era l'ànec coll verd i els que menys abundància han tingut en el 2009 han sigut becadell sord i el blauet, i en el 2010 el que mes abundància a tingut a sigut la fredeluga i els que menys l’oca vulgar, el cabusset, martinet blanc, xoriguer comú i la fotja. Algunes especies han desaparegut dels Estanys de Sils o perquè han mort o perquè han migrat a un altre lloc creiem nosaltres."

"...Segons les nostres estadístiques en l'any 2009 i 2010 les espècies varen sufrir una espècie de canvis de lloc i desaparicions. En l'any 2010 és on més espècies varen desaparèixer, en canvi en l'any 2009 encara hi havia bastants espècies d'ocells. A més a més, hem fet dos gràfiques de sectors que ens varen indicar que en el 2009 l'espècie que més abundava era l'Ànec Coll Verd (60,8 %) i l'espècie que menys abundava era el Cabusset ( 0,3 %); en canvi en l'any 2010 l'espècie que més abundava era la Fredegula (41,2 %) i l'espècie que menys abundava era el Becadell (0,2 %)."

"A nosaltres ens ha meravellat el gran increment de Freduliges en només un any. Es molt estrany per nosaltres que passi de 6 a 168 individus en un any, quan les seves “germanes” han anat desapareixent..."

"Que en el any 2009 el ocells que més hi havìa era l'ànec collverd i en el any 2010 era el Fredeluga , i entre els dos anys el que mes ocells ni han es el del any 2009."

"...Hem estat observant la diferència entre un any i l’altre en tots els canvis dels ocells. Trobem que l’any 2009, l’ànec del coll verd va ser el que hi va influir més. Tots els altres no gaire, és a dir que hi havia molta diferència entre l’ànec del coll verd i tots els altres ocells. En canvi a l’any 2010 l’ànec del coll verd va disminuir la seva estància als estanys, però tampoc hi havia tanta diferència entre els ocells (entre ells,any 2010). Com per exemple els que van millorar i van venir l’any 2010 van ser;el becadell, el xarxet i la fredeluga sobretot va ser la gran diferència entre un any per l’altre."

"...Hem fet taules comparant els ocells que hi havia al 2010 i al 2011. Ens ha sorprès que la Fredeluga ha augmentat (2010: 168, 33'9% 2011: 256, 38'2%) i el Collverd ha disminuït (2010: 144,29'1% / 2011: 45, 6'7%).

Com és que la Fredeluga ha augmentat i que el Collverd ha disminuït?"

"...En el 2.009 hi havien el Blauet i el Becadell Sort. En el 2.010 hi havien la Fotja, el Xoriguer comú, el Martinet Blanc, cabusset i la Oca Vulgar. En el 2.009 i el 2.010 hi habien: L'anec coll verd, Xarxet, el corb marí gros, el Barnat pescaire, l'Aligot comú, l'Escló,la Fredaluga, el Becadell i la Polla d'aigua..."

"...Hem estat observant la diferència entre un any i l’altre en tots els canvis dels ocells. Trobem que l’any 2009, l’ànec del coll verd va ser el que hi va influir més. Tots els altres no gaire, és a dir que hi havia molta diferència entre l’ànec del coll verd i tots els altres ocells. En canvi a l’any 2010 l’ànec del coll verd va disminuir la seva estància als estanys, però tampoc hi havia tanta diferència entre els ocells (entre ells,any 2010). Com per exemple els que van millorar i van venir l’any 2010 van ser;el becadell, el xarxet i la fredeluga sobretot va ser la gran diferència entre un any per l’altre."

Les espècies presents durant tot l'any a l'Estany varien molt d'una temporada a l'altra i d'un any a l'altra. Per tenir una idea real de l'evolució dels ocells presents en un espai cal mirar les dades amb una perspectiva de força anys. O sigui que per saber si una espècie aumenta o disminueix s'han d'agafar dades d'uns quants anys enrera i comparar-les amb gràfiques, (tal i com heu fet però prenent com a referència més anys, en aquest cas els alumnes que vinguin darrera vostra ho tindran més fàcil).

Gran part de les espècies presents a l'Estany no són residents. És a dir, venen només a passar-hi l'hivern, a reproduïr-se o s'aturen uns dies o unes hores durant els seus moviments migratoris. En el cas dels hiverns, un hivern molt fred o climàticament advers al nord o centre d'Europa fa baixar els ocells que viuen allà cap a zones més meridionals. Per això els hiverns freds són més rics en ocells que no pas els més suaus.

L'ànec collverd és una espècie resident a Sils, hi és durant tot l'any, però també hi arribin alguns exemplars de zones de més al nord, empesos per les inclimències climàtiques. És l'ocell aquàtic més abundant a la zona durant tot l'any. La fredeluga és hivernant a Sils i a tota la comarca, i sol agrupar-se en estols de desenes i centenars d'exemplars que es mouen força. Durant el cens pot ser que ens trobem amb un estol gran de fredelugues, però també pot ser que no, i que estiguin en una altra zona. En aquests casos no vol dir que hagin aumentat o disminuït, simplement que durant el temps que dura el cens no s'han pogut trobar (el més probable és que siguin en un altre lloc).

Algunes espècies són realment escasses a la zona, com per exemple el xoriguer, perquè no està en el seu hàbitat idoni, o l'oca vulgar, que necessita extensions grans d'hàbitat tranquil. Però altres són molt amagadisses i difícils de detectar, és el cas del becadell sord, que difícilment surt en els censos, al igual que el blauet, que és força abundant a Sils però que surt rarament en els censos perquè es mou molt i canvïa de zona constantment.

Espero que valoreu cada cop més l'enorme sort que teniu de poder gaudir d'un espai tan ric i interessant com l'Estany de Sils, que el visiteu amb respecte, que n'apreneu molt d'ell, que exigiu als responsables la protecció i la consideració que es mereix aquest espai natural i, sobretot, que feu partíceps a tots els vostres familiars i amics del vostre interès i estima per l'Estany.

Una salutació i endavant amb la feina.

En resposta als alumnes de l'Institut de Sils

 En primer lloc, agrair els comentaris que heu fet al blog, sempre són enriquidors. Moltes gràcies Marina, Cynthia, Ricard, Andrei, grup 3 de Ogígia, grup d’Ogigia 4 (Joel, Ivan, Andrea i Lorena), Grup 1 1rB, grup 1, grup número 5 de la classe Ulisses, Teresa, la Júlia, en Narcís, l'Adam, la Lídia, Irina, en Carles, en Samuel i la Isabel, grup número 5 de la classe Ulisses, als comentaristes anònims i a tota la resta.

 No sé si espereu resposta, en tot cas, us la ofereixo. Crec que és important aclarir alguns conceptes, i perdoneu si arriba tard. El temps és un valor molt preuat, per això és molt escàs.

Consideracions sobre els censos. Una consideració important: els ocells volen, per tant tenen una movilitat molt accentuada, en un moment canvien de lloc. Ara hi són i al minut següent no. Per això, un ocell que no es detecti en un cens no vol dir que no hi sigui, simplement que no hi és en aquell moment (o s'ha amagat). 

" ... Hem fet unes graelles el qual i veiem bastanta dfeencia 53 nombres de l'espècie més (l'any 2009 eren 34, i l'any 2010 són 87).Però disminueixes perquè també canvien d'habitat"

"...em elaborat uns gràfics perquè veieu la situació dels animals en els Estanys de Sils als anys 2009 i 2010.En el 2009 En el 2009 el ocell que mes abundant estava era l'ànec coll verd i els que menys abundància han tingut en el 2009 han sigut becadell sord i el blauet, i en el 2010 el que mes abundància a tingut a sigut la fredeluga i els que menys l’oca vulgar, el cabusset, martinet blanc, xoriguer comú i la fotja. Algunes especies han desaparegut dels Estanys de Sils o perquè han mort o perquè han migrat a un altre lloc creiem nosaltres."

"...Segons les nostres estadístiques en l'any 2009 i 2010 les espècies varen sufrir una espècie de canvis de lloc i desaparicions. En l'any 2010 és on més espècies varen desaparèixer, en canvi en l'any 2009 encara hi havia bastants espècies d'ocells. A més a més, hem fet dos gràfiques de sectors que ens varen indicar que en el 2009 l'espècie que més abundava era l'Ànec Coll Verd (60,8 %) i l'espècie que menys abundava era el Cabusset ( 0,3 %); en canvi en l'any 2010 l'espècie que més abundava era la Fredegula (41,2 %) i l'espècie que menys abundava era el Becadell (0,2 %)."

"A nosaltres ens ha meravellat el gran increment de Freduliges en només un any. Es molt estrany per nosaltres que passi de 6 a 168 individus en un any, quan les seves “germanes” han anat desapareixent..."

"Que en el any 2009 el ocells que més hi havìa era l'ànec collverd i en el any 2010 era el Fredeluga , i entre els dos anys el que mes ocells ni han es el del any 2009."

"...Hem estat observant la diferència entre un any i l’altre en tots els canvis dels ocells. Trobem que l’any 2009, l’ànec del coll verd va ser el que hi va influir més. Tots els altres no gaire, és a dir que hi havia molta diferència entre l’ànec del coll verd i tots els altres ocells. En canvi a l’any 2010 l’ànec del coll verd va disminuir la seva estància als estanys, però tampoc hi havia tanta diferència entre els ocells (entre ells,any 2010). Com per exemple els que van millorar i van venir l’any 2010 van ser;el becadell, el xarxet i la fredeluga sobretot va ser la gran diferència entre un any per l’altre."

"...Hem fet taules comparant els ocells que hi havia al 2010 i al 2011. Ens ha sorprès que la Fredeluga ha augmentat (2010: 168, 33'9% 2011: 256, 38'2%) i el Collverd ha disminuït (2010: 144,29'1% / 2011: 45, 6'7%).

Com és que la Fredeluga ha augmentat i que el Collverd ha disminuït?"

"...En el 2.009 hi havien el Blauet i el Becadell Sort. En el 2.010 hi havien la Fotja, el Xoriguer comú, el Martinet Blanc, cabusset i la Oca Vulgar. En el 2.009 i el 2.010 hi habien: L'anec coll verd, Xarxet, el corb marí gros, el Barnat pescaire, l'Aligot comú, l'Escló,la Fredaluga, el Becadell i la Polla d'aigua..."

"...Hem estat observant la diferència entre un any i l’altre en tots els canvis dels ocells. Trobem que l’any 2009, l’ànec del coll verd va ser el que hi va influir més. Tots els altres no gaire, és a dir que hi havia molta diferència entre l’ànec del coll verd i tots els altres ocells. En canvi a l’any 2010 l’ànec del coll verd va disminuir la seva estància als estanys, però tampoc hi havia tanta diferència entre els ocells (entre ells,any 2010). Com per exemple els que van millorar i van venir l’any 2010 van ser;el becadell, el xarxet i la fredeluga sobretot va ser la gran diferència entre un any per l’altre."

Les espècies presents durant tot l'any a l'Estany varien molt d'una temporada a l'altra i d'un any a l'altra. Per tenir una idea real de l'evolució dels ocells presents en un espai cal mirar les dades amb una perspectiva de força anys. O sigui que per saber si una espècie aumenta o disminueix s'han d'agafar dades d'uns quants anys enrera i comparar-les amb gràfiques, (tal i com heu fet però prenent com a referència més anys, en aquest cas els alumnes que vinguin darrera vostra ho tindran més fàcil).

Gran part de les espècies presents a l'Estany no són residents. És a dir, venen només a passar-hi l'hivern, a reproduïr-se o s'aturen uns dies o unes hores durant els seus moviments migratoris. En el cas dels hiverns, un hivern molt fred o climàticament advers al nord o centre d'Europa fa baixar els ocells que viuen allà cap a zones més meridionals. Per això els hiverns freds són més rics en ocells que no pas els més suaus.

L'ànec collverd és una espècie resident a Sils, hi és durant tot l'any, però també hi arribin alguns exemplars de zones de més al nord, empesos per les inclimències climàtiques. És l'ocell aquàtic més abundant a la zona durant tot l'any. La fredeluga és hivernant a Sils i a tota la comarca, i sol agrupar-se en estols de desenes i centenars d'exemplars que es mouen força. Durant el cens pot ser que ens trobem amb un estol gran de fredelugues, però també pot ser que no, i que estiguin en una altra zona. En aquests casos no vol dir que hagin aumentat o disminuït, simplement que durant el temps que dura el cens no s'han pogut trobar (el més probable és que siguin en un altre lloc).

Algunes espècies són realment escasses a la zona, com per exemple el xoriguer, perquè no està en el seu hàbitat idoni, o l'oca vulgar, que necessita extensions grans d'hàbitat tranquil. Però altres són molt amagadisses i difícils de detectar, és el cas del becadell sord, que difícilment surt en els censos, al igual que el blauet, que és força abundant a Sils però que surt rarament en els censos perquè es mou molt i canvïa de zona constantment.

Espero que valoreu cada cop més l'enorme sort que teniu de poder gaudir d'un espai tan ric i interessant com l'Estany de Sils, que el visiteu amb respecte, que n'apreneu molt d'ell, que exigiu als responsables la protecció i la consideració que es mereix aquest espai natural i, sobretot, que feu partíceps a tots els vostres familiars i amics del vostre interès i estima per l'Estany.

Una salutació i endavant amb la feina.

Fundación Mona inicia su programa “ECO”: Educar para Conservar - Fundació Mona inicia el seu programa "ECO": Educar per Conservar

(Versió CATALÀ al final d'aquest correu)

Fundación Mona inicia su programa "ECO": Educar para Conservar

Un tecleo simple y rápido de "primates" en el recuadro de búsqueda de la web de la IUCN Red List (http://www.iucnredlist.org/). Resultado: en su última actualización de 2010 (2010.4) se ha evaluado a un total de 415 especies de primates y un total de 719 taxones de este orden biológico al que nosotros mismos pertenecemos. Conozco el estado de conservación para Homo sapiens, una especie que lleva sobre la Tierra no más de 180.000 años. El número de individuos de estos homínidos al finalizar el año 2010 se situaba en 6.972.688.217 de personas. Impresionante cifra. Impresionante éxito evolutivo.

Sigo con una búsqueda avanzada en IUCN Red List. Filtro las especies que están amenazadas (VU: vulnerable; EN: en peligro; CR: en peligro crítico; EW: extinto en libertad; EX: extinto). Resultados: 203 de las 415 especies evaluadas están amenazadas; 37 de ellas en peligro crítico de extinción. El Primate Specialist Group de la IUCN clarifica la situación aún más: (1) el 70% de los primates asiáticos están amenazados con la extinción y, al menos dos docenas de taxones se encuentran en peligro crítico; (2) todos los gibones están amenazados con la extinción, y una de sus subespecies más raras – el gibón de manos blancas de Yunnan (Hylobates lar yunnanensis) -  puede encontrarse en situación de extinción; (3) todos los grandes simios (orangutanes, gorilas, chimpancés y bonobos) – las especies vivas más cercanas a los seres humanos -  se encuentran en situación de peligro de extinción o peligro crítico; (4) casi la mitad de taxones de primates (el 48%) están amenazados con la extinción. La lista de las 25 especies de primates más amenazadas profundiza sobre la problemática específica de aquellas especies que se enfrentan a un panorama aún peor.

Por suerte, cada vez son más las instituciones que trabajan por y para la conservación de estas especies. La lista es larga. Todos sabemos que desgraciadamente los primates no son los únicos sobre los que se cierne la amenaza de la extinción. En España existen buenos ejemplos que ilustran la globalización de la extinción. Pero, simbólicamente, tanto los primates en general como los grandes simios en particular tendrían que servir de punta de lanza para la conservación de los ecosistemas y de la biodiversidad a nivel mundial. El trabajo in situ es fundamental. Pero también lo es el trabajo que desde los países donde no habitan primates se puede hacer en pro de la conservación de éstos y de sus hábitats naturales. Una de las maneras de hacerlo es a través de la EDUCACIÓN. Parafraseando al Prof. Jordi Sabater Pi: "conocer ayuda a amar a los primates, y amarlos a protegerlos [y por ende a conservarlos]".

La Fundación Mona, que ya lleva una décaba trabajando por el bienestar de los primates, cree y apuesta en el valor de la educación como mecanismo de conservación. Dentro de su programa "ECO" (Educar para Conservar) impartirá diferentes cursos en los que se exponen las principales amenazas para los primates, así como los procedimientos y acciones que se llevan a cabo para proteger a estas especies y a los ecosistemas que habitan. Paralelamente, durante el mes de marzo también iniciará un extenso ciclo de actividades formativas que incluyen cursos, talleres y seminarios sobre: comportamiento de primates, métodos de observación, cuidado y manejo de primates en cautividad, cognición, evolución humana, así como otras disciplinas naturalistas como la fotografía y el dibujo.

En cuatro años de actividades formativas (desde 2007) ya han pasado por Fundación Mona más de 780 personas de hasta 20 nacionalidades diferentes. Esperemos que en este año de su décimo aniversario su mensaje de "Educar para Conservar" pueda alcanzar el millar de personas.

Cursos y fechas del programa "Educar para Conservar"

-          La conservación de los primates y de sus hábitats naturales

o   Fecha 1: 12 de marzo de 2011

o   Fecha 2:  7 de octubre de 2011

-          La conservación de los chimpancés: estado actual y retos de futuro

o   Fecha 1: 21 de mayo de 2011

Calendario del resto de actividades: Calendario de Formación 2011

Más información en:

Correo electrónico: recerca@fundacionmona.org

Web: http://www.fundacionmona.org

Blog: http://etologiaprimates.blogspot.com

Teléfono: 972 477 618

 ***********************

Fundació Mona inicia el seu programa "ECO": Educar per Conservar

Un clic simple i ràpid de "primats" en el requadre de cerca del web de la IUCN Red List (http://www.iucnredlist.org/). Resultat: en la seva última actualització de 2010 (2010.4) s'ha avaluat a un total de 415 espècies de primats i un total de 719 taxons d'aquest ordre biològic al qual nosaltres mateixos pertanyem. Conec l'estat de conservació per Homo sapiens, una espècie que porta sobre la Terra no més de 180.000 anys. El nombre d'individus d'aquests homínids en finalitzar l'any 2010 es situava en 6.972.688.217 de persones. Impressionant xifra. Impressionant èxit evolutiu.

Segueixo amb una cerca avançada a la IUCN Red List. Filtro les espècies que estan amenaçades (VU: vulnerable; A: en perill; CR: en perill crític, EW: extingit en llibertat; EX: extint). Resultats: 203 de les 415 espècies avaluades estan amenaçades; 37 d'elles en perill crític d'extinció. El Primat Specialist Group de la IUCN clarifica la situació encara més: (1) el 70% dels primats asiàtics estan amenaçats amb l'extinció i, almenys dues dotzenes de tàxons es troben en perill crític, (2) tots els gibons estan amenaçats amb l'extinció, i una de les seves subespècies més rares - el gibó de mans blanques de Yunnan (Hylobates lar yunnanensis) - es pot trobar en situació d'extinció, (3) tots els grans simis (orangutans, goril·les, ximpanzés i bonobos) - les espècies vives més properes als éssers humans - es troben en situació de perill d'extinció o perill crític; (4) gairebé la meitat de taxons de primats (el 48%) estan amenaçats amb l'extinció. La llista de les 25 espècies de primats més amenaçades aprofundeix sobre la problemàtica específica de les espècies que s'enfronten a un panorama encara pitjor.

Per sort, cada vegada són més les institucions que treballen per i per a la conservació d'aquestes espècies. La llista és llarga. Tots sabem que malauradament els primats no són els únics sobre els quals plana l'amenaça de l'extinció. A Espanya hi ha bons exemples que il·lustren la globalització de l'extinció. Però, simbòlicament, tant els primats en general com els grans simis en particular haurien de servir de punta de llança per a la conservació dels ecosistemes i de la biodiversitat a nivell mundial. El treball in situ és fonamental. Però també ho és el treball que des dels països on no habiten primats es pot fer en pro de la conservació d'aquests i dels seus hàbitats naturals. Una de les maneres de fer-ho és a través de l'EDUCACIÓ. Parafrasejant al Prof Jordi Sabater Pi: "conèixer ajuda a estimar els primats, i estimar-los a protegir-los[i per tant a conservar]".

La Fundació Mona, que ja porta una décaba treballant pel benestar dels primats, creu i aposta en el valor de l'educació com a mecanisme de conservació. Dins del seu programa "ECO" (Educar per Conservar) impartirà diferents cursos en els quals s'exposen les principals amenaces per als primats, així com els procediments i accions que es duen a terme per protegir aquestes espècies i als ecosistemes que habiten. Paral·lelament, durant el mes de març també iniciarà un extens cicle d'activitats formatives que inclouen cursos, tallers i seminaris sobre: comportament de primats, mètodes d'observació, cura i maneig de primats en captivitat, cognició, evolució humana, així com altres disciplines naturalistes com la fotografia i el dibuix.

En quatre anys d'activitats formatives (des de 2007) ja han passat per la Fundació Mona més de 780 persones de fins a 20 nacionalitats diferents. Esperem que en aquest any del seu desè aniversari el seu missatge d' "Educar per Conservar" pugui arribar al miler de persones.

Cursos i dates del programa "Educar per Conservar"

La conservació dels primats i dels seus hàbitats naturals

o Data 1: 12 març 2011

o Data 2: 7 octubre 2011

La conservació dels ximpanzés: estat actual i reptes de futur

o Data 1: 21 maig 2011

Calendari de la resta d'activitats: Calendari de Formació 2011

Més informació a:

Correu electrònic: recerca@fundacionmona.org

Web: http://www.fundacionmona.org/

Blog: http://etologiaprimates.blogspot.com/

Telèfon: 972 477 618

--  -- Dr. Miquel Llorente Espino Responsable de Recerca  Unitat de Recerca i Laboratori d'Etologia Centre de Recuperació de Primats FUNDACIÓ MONA  Carretera de Cassà, km1 17457 - Riudellots de la Selva, Girona Spain   Telf.: 00 34 972 477 618        e-mail: mllorente@fundacionmona.org · recerca@fundacionmona.org  web: http://www.fundacionmona.org/ blog: http://fmrecerca.blogspot.com/ Cursos Etologia: http://etologiaprimates.blogspot.com/

El Mochuelo Comun: Ave del Año 2011

  SEO/BirdLife elige el mochuelo como Ave del Año 2011 (22/02/11) 

• El número de mochuelos en España ha descendido más de un 40% en la última década. Se estima que hay alrededor de 50.000 parejas de mochuelos en nuestro país 

• El abandono del medio rural y la intensificación de los cultivos son las principales amenazas para esta ave nocturna 

• Los socios de SEO/BirdLife eligieron esta rapaz nocturna como Ave del Año en el último Congreso Español de Ornitología celebrado recientemente en Tremp (Lleida) 

Por primera vez SEO/BirdLife ha elegido una rapaz nocturna como Ave del Año. El mochuelo europeo se convierte así en la especie protagonista de este año para llamar la atención sobre su estado de conservación, las amenazas que presenta y cómo todos podemos contribuir a mejorar sus poblaciones. 

Asunción Ruiz, Directora Ejecutiva de SEO/BirdLife ha destacado hoy en la presentación la importancia de llamar la atención año tras año sobre una especie, ya que se ponen en marcha los mecanismos necesarios, no sólo desde el punto de vista científico y técnico, sino también desde las administraciones y desde la sociedad para contribuir a la conservación de la especie. 

En esta ocasión el mochuelo reclama las miradas de todos, pero especialmente del mundo rural, puesto que su declive, más de un 40% en la última década en España, está ocasionado principalmente por los cambios en la agricultura. 

Durante muchos años el mochuelo se ha beneficiado de las actividades humanas en el sector agrícola y gracias a ello sus poblaciones aumentaron considerablemente. Paralelamente el mochuelo fue y es uno de los mejores aliados del agricultor, ya que combate las plagas de roedores y langostas de forma natural y sin el coste que conlleva la utilización de productos químicos. 

Principales amenazas 
Sin embargo, la intensificación agrícola y los cambios del uso del suelo experimentados en las últimas décadas han tenido un efecto completamente negativo, rompiéndose el beneficio mutuo entre el hombre y el mochuelo. 

La eliminación de lindes, árboles viejos o setos, en zonas agrícolas, unido al abandono de los cultivos tradicionales y del pastoreo extensivo en otras regiones ha provocado que el hábitat que necesita el mochuelo (lugares abiertos, donde reproducirse y posaderos para acechar a sus presas) se haya modificado. Otros peligros para la especie son el uso de plaguicidas, fungicidas y herbicidas ligados a la agricultura intensiva o el uso de venenos para el control de plagas agrarias; además de los atropellos o la caza ilegal. 

SEO/BirdLife lleva más de 10 años trabajando para que la Política Agraria Común (PAC) incorpore criterios ambientales y fomente métodos de producción más sostenibles y favorables para el medio ambiente y las aves, buscando la compatibilidad con la rentabilidad de los agricultores. 

Un ejemplo actual de este trabajo es el proyecto Ganga, subvencionado por el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rurla y Marino (MARM), que desarrolla SEO/birdLife desde 2010 con el fin de estudiar y analizar la situación actual en cuanto a las medidas agroambientales. El objetivo del proyecto es mejorar el diseño y la eficacia de estas medidas, tanto para la conservación de las aves, como para recompensar adecuadamente el compromiso de los agricultores que realicen una gestión sostenible de cara al futuro de la PAC. 

Virginia Escandell, Técnico del Área de Estudio y Seguimiento de Aves de SEO/BirdLife y Coordinadora del Programa Noctua, señaló que la participación de la sociedad a través del programa de seguimiento Noctua, permitiría tener información suficiente para demostrar su declive, uno de los criterios por los que se incluyen las especies amenazadas en el Libro Rojo. 

Participa en el programa NOCTUA 
En la temporada de 1997-1998 SEO/BirdLife puso en marcha el programa NOCTUA con el objetivo de obtener información de las tendencias de las poblaciones de las distintas especies de aves nocturnas (rapaces y chotacabras) en España. Se realiza con la participación de alrededor de 600 voluntarios cada año, entre diciembre y junio y el principal objetivo es conocer la evolución de la población de las aves nocturnas y así su estado de conservación. También, se intenta mejorar el conocimiento de la biología y distribución de las poblaciones. 

Los ojos y el maullido del mochuelo 
Sus grandes ojos amarillos, de expresión sorprendida, constituyen la faceta física más peculiar, enmarcados en una cabeza redondeada con cejas anchas y claras. 

El macho suele comenzar a marcar su territorio a principios de febrero desde algún posadero emitiendo su característico canto, que en muchos pueblos llaman el "maullido del mochuelo". El cortejo se produce a finales de marzo o principios de abril. La hembra es ligeramente de mayor tamaño que el macho y, parece ser, que las parejas permanecen juntas hasta que uno de los dos muere. 

El canto del mochuelo y de otras aves nocturnas ha servido de inspiración para la composición musical Noctua de Senen Barreiro, compositor de biomúsica que se ha presentado hoy y que esta disponible en la página web 
www.seo.org/?avedelano2011 

Aves del Año desde 1988 
A lo largo de más de veinte años el ave elegida por SEO/BirdLife ha simbolizado algunas de las amenazas más significativas que sufre nuestra avifauna. El urogallo, la avutarda, el águila imperial o el buitre negro han sido algunas de las más destacadas. Su objetivo año tras año ha sido llamar la atención sobre la delicada situación en la que se encuentra cada una de estas especies y sus hábitats. 

Más Información
www.seo.org/?seguimientodeaves  
www.enciclopediadelasaves.es  

__._,_.___

Teixó (Meles meles)

 

Atropellat en carretera: Sils: Pein, Tres Ponts, exemplar de talla mitjana atropellat al vorell de la Carretera. Mark Franch

 

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Pantà de Susqueda, Susqueda, 2 individus, diumenge 20 febrer 2011, Fran Trabalon

Veronica persica

Més indicis

Floració de 'Veronica persica' amb les seves petites i bellíssimes flors blaves.
19-02-11, al pati de casa

¿Cómo observar el comportamiento de los animales?

¿Cómo observar el comportamiento de los animales?: "

La luz primera de la mañana nos sorprende a orillas de la laguna, descubriendo ante nosotros el dormidero de garzas de distintas especies. La mayoría están aún sobre las ramas del viejo árbol quebrado, interactuando con gestos ritualizados; otras bajaron a la orilla opuesta o se posaron en las aguas someras, pendientes ya de la pesca matutina. Y una nutria se desliza por la superficie, asustando a las garzas menores. ¿Cómo anotamos todo eso? ¿Cómo ordenamos nuestra observación para no perder la información esencial?

A todo esto y mucho más, intentamos responder con la reciente publicación del libro 'Introducción a la Ecología Comportamental. Un manual para el estudio del comportamiento animal', obra del profesor Kleber Del-Claro, prestigioso investigador del comportamiento y presidente de la Sociedad Brasileña de Etología; libro del que he sido editor, traductor y responsable de su adaptación a un ámbito internacional.

Escrito con un lenguaje sorprendentemente cercano y desenfadado, este libro nos pone al día de lo que es la etología, la ciencia del comportamiento animal y la ecología del comportamiento o comportamental, y nos introduce paso a paso en los métodos para lograr nosotros mismos realizar estudios del comportamiento de los animales, describiendo el equipo básico (cuaderno de campo, ropa, óptica, material de recolección, etc.), las técnicas de observación y recogida de información, los cuidados a tener, etc.

Nuestro empeño ha sido poner al alcance de todo el mundo el manual que nos hubiera encantado tener cuando empezábamos a observar el comportamiento de la fauna salvaje.

"

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 3 individus, dimecres 16 febrer 2011, David Caballé Ferrán

Orenetes cuablanques (Delichon urbicum)

 Primeres orenetes cuablanques a Santa Coloma de Farners el 16 de febrer. Aquests ocells volen arribar els primers a les àrees de cria i busquen ocupar els millors llocs per nidificar, però s'arrisquen molt a patir inclemències climàtiques i a morir en l'intent.

Qui no s'arrisca no pispa?

Prejudicis

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Riells i Viabrea, 4 individus, dilluns 14 febrer 2011, David Caballé Ferrán
pasen la nit a la xemeneia de l'antiga paperera

Ànec blanc (Tadorna tadorna)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, Enric Badosa

Àguila marcenca (Circaetus gallicus)

Blanes, 1 individu, divendres 11 febrer 2011, David Caballé Ferrán
Primera arribada prenupcial 2011

Oreneta cuablanca (Delichon urbica)

Desenes d'exemplars sobrevolant el nucli urbà del municipi a les 9:00 matí, Hostalric 12/02/2011, Marc Franch
Primera arribada prenupcial 2011

Calendari Estany de Sils 2011

http://www.estanydesils.cat/docs/CalendariEstanydeSils2011.pdf

Calendari Estany de Sils 2011

http://www.estanydesils.cat/docs/CalendariEstanydeSils2011.pdf

Preguntas de la noche

Preguntas de la noche: "

EL ELECTRÓN LIBRE // MANUEL LOZANO LEYVA

Una imagen fascinante de la superficie de la Tierra es la nocturna desde las alturas. Es muy famosa y si el lector no la ha visto le recomiendo que la busque en internet porque estará mucho tiempo observándola. La palabra clave para encontrarla es Earthlight, lo cual es también el bonito título de una novela de Arthur C. Clark, el padre de la ciencia ficción. Lo primero que sorprende de la imagen es que no se ve ni una nube, por lo que el lector deducirá que en realidad es una composición de infinidad de imágenes tomadas por satélites a lo largo de casi un año de las que se fueron eliminando poco a poco todas las nubes. Lo segundo llamativo es la distribución de la luz eléctrica en la noche. Por una parte, queda clara la diferencia entre el mundo desarrollado y el subdesarrollado, simplemente porque uno está bien iluminado y el otro casi a oscuras, no en balde sigue habiendo 1.500 millones de personas sin acceso a la electricidad. Y, por supuesto, en la imagen se ve cómo la humanidad se ha ido concentrando en grandes urbes, la mayor parte de ellas ubicadas en las costas.

¿Producimos sensatamente toda esa energía que ilumina nuestras noches? ¿De dónde sale la inmensa cantidad de energía que permite transportar personas y mercancías entre esos núcleos poblacionales? ¿Hasta qué punto depende el bienestar de los pueblos de dicha energía? ¿A costa de qué se consigue ese bienestar? ¿Tiene límites? ¿Llegará el momento, si no ha llegado ya, en que la prosperidad se frene al iniciarse un retroceso en el bienestar por culpa de la contaminación? ¿En qué punto empieza a divergir la curva del aumento de felicidad de la del aumento de consumo de energía? ¿Es indefinido este consumo y soportable la agresión al planeta que este puede suponer? ¿Hay nuevas fuentes de energía que armonicen el desarrollo de todos sin degradar el medio ambiente? ¿Es el cambio climático la consecuencia más importante de esta degradación? ¿Paliar los efectos de este cambio del clima exige nuevas fuentes de energía o es justo al revés, la renovación de esas fuentes se debe a otros motivos menos confesables y se ampara en el cambio climático?

Son muchas preguntas y casi todas decisivas. El lector seguramente se hará otras más relevantes. La política es la que debe guiar el devenir de la humanidad, pero el fin de la ciencia es ofrecer los datos y las conclusiones para que los políticos puedan responder con sensatez los interrogantes anteriores. Puede que nos estemos jugando nuestro futuro como especie, dicho sea sin aspavientos.

"

Las cualidades del observador/a de aves

En el seu blog "Diario de un naturalista" l'amic Victor J. Hernández ha escrit aquesta entrada que voldria compartir amb vosaltres.



Las cualidades del observador/a de aves: "

¿Qué cualidades son esenciales para la observación de aves? Sin ánimo de fijar un modelo ni tampoco de ser exhaustivo, yo diría que la primera cualidad es disfrutar con ello. Por sí sola, esa es la motivación principal que nos lleva a introducirnos en el maravilloso mundo de las aves, a superar las dificultades que todo aprendizaje comporta e ir creciendo en nuestra afición. Ante todo, un observador de aves es un apasionado de lo que hace.

La segunda cualidad esencial creo que es la curiosidad, la capacidad de hacernos preguntas y la tenacidad en buscar las respuestas. Que sean más las preguntas que las respuestas no nos parecerá un obstáculo entonces, sino todo lo contrario.

Otra cualidad principal, quizá la más importante en estos tiempos, y que debería ser tan consustancial e inherente al observador como el llevarse automáticamente los prismáticos a los ojos al menor movimiento entre las frondas del bosque, es la responsabilidad y el cuidado permanente para evitar causar la más mínima afección a las aves y al entorno con cualquiera de nuestras acciones, tanto durante la observación de aves como en el resto de nuestras actividades. Si además nos implicamos directa o indirectamente en la conservación activa, aunque sólo sea apuntándonos a una asociación ornitológica o de conservación de la Naturaleza, habremos ganado un grado.

¿Y la paciencia, que tanto se repite como fundamental? Sí, es necesaria para determinados estudios, como los de comportamiento, por ejemplo; pero no es imprescindible. Cuando a uno no le apetece esperar a que las aves le pasen por delante, puede ir a buscarlas directamente. Es más, seguramente esto es más frecuente que la realización de esperas, por lo que respecta a la observación de aves.

Tampoco la disponibilidad de tiempo es una limitación absoluta. Siempre se puede volver la vista al cielo, hasta en las situaciones más difíciles. Hay incluso diarios de observadores de aves escritos desde la trinchera de la guerra en que se encontraron metidos, donde una vez más comprobamos la capacidad de la aves, de la Naturaleza, para elevarnos sobre sus alas por encima de lo peor de la condición y las miserias humanas. Quien alcanza esa sensibilidad hacia las aves, sin duda la tendrá también para con el resto de sus congéneres. Eso forma parte también del apasionante mundo de las aves.

"

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)

Pantà de Susqueda, Susqueda, 1 individu, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Primera arribada 2011 coneguda.

Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis)

Pantà de Susqueda, Susqueda, 2 individus, dimecres 9 febrer 2011, Freddy Rivas

Observacions de mamífers a la Selva: gener 2011

  Un recull d'observacions de pèl d'en Toni Mariné durant el mes de gener passat:

• 3-1-11 . Una llebre (Lepus europaea) morta atropellada a la carretera entre la sèquia de Sils i el polígon de Can Cuca. Estany de Sils.


• Petjades, latrines i caus ocuptas de toixó (Meles meles) entre la riera Seca i la Gotarra. Campllong – Sant Andreu Salou.

• 11-1-11. 1 llebre al camí del remei a Cassa de la Selva.

• 11-1-11. 1 conill (Oryctolagus cuniculus) petit prop Sant Dionís, Campllong.

• 13-1-11. 1 guineu (Vulpes vulpes) al km 6,5 de la carretera de Tossa, a les 19.30.

• 13-1-11. 1 llebre rera l’estany permanent de l’estany de Sils, creuant un camp.

• 14-1-11. 1 conill adult a un camp prop de Can Bosc, Campllong.

• 20-1-11. 1 visó americà (Neovison vison) mort a la Riera Gotarra.

• 25-1-11. 1 llebre prop del Remei, Cassà de la Selva.

Moviments primaverals...

... en mamífers i rèptils. Els ratpenats s'observen cada dia abans de fer-se fosc. Probablement del gènere Pipistrellus o Myotis. Divendres 4 de febrer, un dragó (Tarentola mauretanica) adult i actiu al pati de casa.

Picasoques blau

Gràcies a Jordi Rovira i família.

Gralla (Corvus monedula)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 5 febrer 2011, (Pedro Plans)

Resum ornitològic: gener 2011

Oca vulgar (Anser anser), Estany de Sils, 2 individus, dissabte 1 gener 2011, Joan Ventura


Ànec blanc (Tadorna tadorna), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 9 individus, divendres 21 gener 2011, Enric Badosa


Ànec xiulador (Anas penelope), 4 individus, diumenge 2 gener 2011, Javier Romera Cabrera

Ànec cullerot (Anas clypeata), Estany de Sils, 6 individus, dissabte 8 gener 2011, Miquel Pons



Ànec griset (Anas strepera), Estany de Sils, 2 individus, divendres 7 gener 2011, Josep Bujons Carmona

Calàbria agulla (Gavia arctica), 1 individu, dimecres 12 gener 2011, Javier Romera Cabrera


Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), Santa Susanna, 12 individus, dijous 13 gener 2011, Enric Badosa


Cabussó collnegre (Podiceps nigricollis), Desembocadura de la Tordera, Blanes , 6 individus, dilluns 3 gener 2011, David Caballé Ferrán, Javier Romera Cabrera



Puffinus no identificat (Puffinus sp.), Desembocadura de la Tordera, Blanes, ~250 individus, divendres 7 gener 2011, Javier Romera Cabrera


Baldriga balear (Puffinus mauretanicus), Blanes, ~100 individus, dimecres 12 gener 2011, Javier Romera Cabrera


Bitó comú (Botaurus stellaris), Estany de Sils, 4 individus, dilluns 3 gener 2011,  Antoni Mariné Sanz  [Àngel Torrent I Iglesias



Agró blanc (Egretta alba)
Aigües amunt de Can Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu , 2 individus, dissabte 8 gener 2011, Robert Manzano

Estany de Sils, 1 individu, dilluns 10 gener 2011, Jaume Prat Espelt, Daniel Mañas i Xavier Burgos



Cigonya blanca (Ciconia ciconia), Estany de Sils, 15 individus, dissabte 22 gener 2011, Xavier Mañas i Marta Queralt López Salvans


Arpella vulgar (Circus aeruginosus), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, dissabte 29 gener 2011, Miquel Pons

Arpella pàl·lida (Circus cyaneus), Campllong, 1 individu, diumenge 2 gener 2011, Antoni Mariné Sanz


Fredeluga (Vanellus vanellus), Riudellots de la Selva, 370 individus, dissabte 8 gener 2011, Joan Ventura


Territ tresdits (Calidris alba), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 2 individus, dilluns 10 gener 2011 [Enric Badosa



Becada (Scolopax rusticola), Sant Esteve de Llémena, 1 individu, dissabte 1 gener 2011, Isidre Cos i Chiraphan Markchoo



Paràsit gros (Stercorarius skua), Desembocadura de la Tordera, Blanes , ≥4 individus, diumenge 9 gener 2011, Òscar Juárez



Gavina corsa (Larus audouinii), Desembocadura de la Tordera, 3 individus, diumenge 16 gener 2011,  Javier Romera Cabrera



Gavià argentat de potes roses (Larus argentatus), Abocador de Solius, Llagostera , 1 individu, dissabte 15 gener 2011, Carlos Alvarez-Cros



Gavià caspi (Larus cachinnans), Abocador de Solius, Llagostera, 2 individus, dissabte 15 gener 2011,  Carlos Alvarez-Cros


Xixella (Columba oenas), Camps de la Júria, Sils, 1 individu, diumenge 30 gener 2011, Georges Olioso

Xot (Otus scops), Breda [463/622] / Breda (SEL), 2 individus, dissabte 1 gener 2011, David Caballé Ferrán


Cercavores (Prunella collaris), El Far / Amer (SEL), 1 individu, dimarts 4 gener 2011, Albert Petit Saludes i Jordi Cebrian


Cotxa blava (Luscinia svecica), Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, diumenge 2 gener 2011, Javier Romera Cabrera


Cotxa cuablava (Tarsiger cyanurus), Aigües amunt de Can Perxistor,  Sant Feliu de Buixalleu, 1 individu, dilluns 24 gener 2011, Pedro Plans


Griva cerdana (Turdus pilaris), Riells i Viabrea, 2 individus, dijous 27 gener 2011, David Caballé Ferrán

Ànec mandarí (Aix galericulata)

Desembocadura de la Tordera, Blanes, 1 individu, divendres 4 febrer 2011, (Enric Badosa)

Seguiment papallones diürnes a l'Estany de Sils

 Informació facilitada per Antoni Mariné


DISCUSIÓ DE RESULTATS


El nombre d’espècies controlades a l’itinerari BMS de l’estany de Sils durant la temporada 2010 ha estat de 55 espècies de ropalòcers, una més que la temporada 2009, que va ser de 54 espècies. L’increment d’espècies identificades, amb tot, ha estat de 5 espècies noves: Boloria dia, Pyronia tithonus, Nymphalis antiopa, Pyrgus armoricanus i Gegenes nostrodamus, destacant per la seva raresa aquesta última. També s’ha descartat una espècie d’identificació dubtosa: Thymelicus lineola, i s’ha identificat correctament com a T. Sylvestris i s’ha descartat com identificació negativa una altra espècie de la temporada 2009: Pieris mannii.

Algunes espècies (4) del llistat del 2009 no han aparegut en aquesta temporada 2010, com són: Glaucopsiche alexis, Thecla betulae, Euchloe crameri i Carcharodus flocciferus.

L’espècie Nymphalis polychloros segueix sense aparèixer durant aquesta temporada, com a l’anterior, havent aparegut només al 2007, fora de l’àmbit de l’itinerari proposat per l’estació BMS, però dins del parc i considerant-la de probable aparició.

Particularment dràstics són els descensos en papallones típicament migratòries i per tant sotmeses a fluctuacions d’abundància per causes naturals en els llocs d’origen, com són Cynthia cardui, Leptotes pirithous, Pieris daplidice o Lampides boeticus.

Algunes oscilacions es poden considerar lligades a la inundació casi continua dels trams 10 i 11, inclosos a la parcela 148 del poligon 9 del’estany de Sils, com són:

Polygonia c-album, Apatura ilia, celastrina argiolus, Ochlodes venatus o Limenitis reducta.

Hi ha hagut augments importants, pràcticament el doble, en Maniola jurtina i Brintesia circe (espècies típiques de matollars i forestals i també secundàriament en prats), a la temporada 2010, probablement lligats a una climatologia favorable per aquestes espècies i les seves plantes nutrícies.

S’observen descensos en papallones lligades a ambients de bosc de ribera i humits com Pieris napi, Inachis io, Apatura ilia, Melitaea deione,... Tot i haver estat un any amb un règim pluviomètric elevat. Aquests descensos poden tenir a veure amb la fenologia de les espècies i les condicions climàtiques.




L'informe complet aquí.

Seguiment papallones diürnes a l'Estany de Sils

 Informació facilitada per Antoni Mariné


DISCUSIÓ DE RESULTATS


El nombre d’espècies controlades a l’itinerari BMS de l’estany de Sils durant la temporada 2010 ha estat de 55 espècies de ropalòcers, una més que la temporada 2009, que va ser de 54 espècies. L’increment d’espècies identificades, amb tot, ha estat de 5 espècies noves: Boloria dia, Pyronia tithonus, Nymphalis antiopa, Pyrgus armoricanus i Gegenes nostrodamus, destacant per la seva raresa aquesta última. També s’ha descartat una espècie d’identificació dubtosa: Thymelicus lineola, i s’ha identificat correctament com a T. Sylvestris i s’ha descartat com identificació negativa una altra espècie de la temporada 2009: Pieris mannii.

Algunes espècies (4) del llistat del 2009 no han aparegut en aquesta temporada 2010, com són: Glaucopsiche alexis, Thecla betulae, Euchloe crameri i Carcharodus flocciferus.

L’espècie Nymphalis polychloros segueix sense aparèixer durant aquesta temporada, com a l’anterior, havent aparegut només al 2007, fora de l’àmbit de l’itinerari proposat per l’estació BMS, però dins del parc i considerant-la de probable aparició.

Particularment dràstics són els descensos en papallones típicament migratòries i per tant sotmeses a fluctuacions d’abundància per causes naturals en els llocs d’origen, com són Cynthia cardui, Leptotes pirithous, Pieris daplidice o Lampides boeticus.

Algunes oscilacions es poden considerar lligades a la inundació casi continua dels trams 10 i 11, inclosos a la parcela 148 del poligon 9 del’estany de Sils, com són:

Polygonia c-album, Apatura ilia, celastrina argiolus, Ochlodes venatus o Limenitis reducta.

Hi ha hagut augments importants, pràcticament el doble, en Maniola jurtina i Brintesia circe (espècies típiques de matollars i forestals i també secundàriament en prats), a la temporada 2010, probablement lligats a una climatologia favorable per aquestes espècies i les seves plantes nutrícies.

S’observen descensos en papallones lligades a ambients de bosc de ribera i humits com Pieris napi, Inachis io, Apatura ilia, Melitaea deione,... Tot i haver estat un any amb un règim pluviomètric elevat. Aquests descensos poden tenir a veure amb la fenologia de les espècies i les condicions climàtiques.




L'informe complet aquí.

Sondeig estatal de rata d'aigua (Arvicola sapidus)

Per participar

http://www.secem.es/Sondeo%20Rata%20de%20agua.html

Un plaguicida de Bayer podria ser la causa de la desaparició de les abelles

http://www.naciodigital.cat/diariforestal/noticia/2610/plaguicida/bayer/podria/ser/causa/desaparicio/abelles

Gavià caspi (Larus cachinnans)

Abocador de Solius, Llagostera, ≥2 individus, diumenge 30 gener 2011, Carlos Alvarez-Cros

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)

Riudarenes: Zona Humida de la Camparra - Línia elèctrica Paral.lela TGV, 3 Cigonyes blanques, 1/02/2011,
Aturades a les torres d'alta tensió, Mark Franch