dissabte, 31 d’octubre del 2009

Esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) a l'Estany de Sils: nova espècie per a la comarca de la Selva




Avui dissabte 31-10-09 s'ha pogut observar un esparver d'espatlles negres a l'Estany de Sils (observadors: Miquel Vall·llosera i David Butterfield). Es tracta de la primera observació d'aquesta espècie no només per a la zona sino per a tota la comarca de la Selva.
L'esparver d'espatlles negres és una espècie d'origen indoafricà molt escassa a Catalunya que ha anat colonitzant la Península Ibèrica des de mitjans segle XX. A Catalunya només existeixen unes poques parelles nidificants a la plana de Lleida (vegeu el següent enllaç
http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=ELACAE ), tot i que també és possible que alguna parella nidifiqui a l'Empordà. A la resta de la Península Ibèrica l'esparver d'espatlles negres es reparteix majoritàriament per la meitat sud, ocupant bosquines properes a camps de cereal i deveses escleròfiles.

A la selva no existeix cap citació coneguda. L'única existent en comarques veïnes és la d'un exemplar observat i fotografiat al Collsacabra d'Osona a la dècada dels 70.


 Fotografies de David Butterfield
 

divendres, 30 d’octubre del 2009

Les notes de camp de José Antonio Valverde





 La Universidad de Salamanca brinda l'oportunitat de consultar i baixar de forma gratuïta els quaderns de camp que el prestigiòs ecòleg i naturalista José Antonio Valverde els va cedir.

Trobareu els documents clicant aquí.

Simposi internacional sobre la Tortuga d'Estany. València 2005




 Trobareu resums de les ponències i alguns articles complerts a la següent adreça de la Sociedad Española de Herpetología. El simposi tenia com a protagonista una de les joies faunístiques de l'Estany de Sils, la tortuga d'Estany (Emys orbicularis):

http://www.herpetologica.org/revista22.asp

dijous, 29 d’octubre del 2009

Troben mort el falcó sagrat (Falco cherrug) que va creuar Catalunya.




 L'emissor via satèlit feia dies que emitia des d'un mateix punt i això va fer sorpitar als científics que feien el seguiment.
Finalment van trobar a Piros (tot i el nom era una femella) moribunda prop de Cap Blanc, a Mauritania, prop de la darrera gran colònia de vell marí de la Mediterrània.

..............................


Dear Colleagues

Unfortunately, I have a sad news for you.
A few days ago - following of my request - an international team of
biologists working with monk seals in Mauritania found the body of
Piros on a peninsula on the northern part of the country (see 20.77100
-17.04467). When first seen, Piros seemed exhausted but the colleagues
could not help her. She spent 8 days in the area before her signals
disappeared. There is no explanation for her death since apparently
there is plenty of food around: shorebirds, gulls and probably
passerine migrants too. Nevertheless, the possibility of getting too
tired after crossing the desert and not being able to hunt is not
excluded. Further possibilities are: secondary poisoning (a large
number of ships have been dismantled and sank in the area), some kind
of disease or some unknown factor. It is a strange co-incidence,
however that in 1979 a dead Saker was found by French ornithologists
in Star Bay - just a few km north of the place where Piros has been
found. This fact raises the question whether this phenomenon occurs
from year to year, and this place is really a some kind of trap for
Sakers; or it is really just a co-incidence and these two birds were
found there co-incidently. This story shows again how little we know
about our ecosystem and its 'elements'.
Certainly, it would be worth looking around there, however I can't see
at the moment how we could get there in the close future.
The transmitter will be returned to us across Madrid with the help of
a Spanish member of the team (to whom goes a great thanks).
Unfortunately, it seems that this is the end of the great story of Piros.
Thank you again for your invaluable help and I will inform you if
there is any developments.
All the best
Matyas

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Nou blog dedicat a la fauna de l'Estany de Sils

http://faunaestanydesils.blogspot.com/

Nou blog dedicat a la fauna de l'Estany de Sils

http://faunaestanydesils.blogspot.com/

Capçalera de l'Onyar 25-10-09

Un astor (Accipiter gentilis) femella aturat al costat del riu, al terra. Notable presència de picasoques blau (Sitta europaea), picots, entre ells un picot garser petit (Dendrocopos minor), i pàrids. Presència generalitzada de pinsà vulgar (Fringilla coelebs), merla (Turdus merula) i pit-roig (Erithacus rubecula).

Un mínim de tres espècies d'odonats en vol, una d'elles Aeshna sp. També un nounat de vidriol (Anguis fragilis).

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Darreres observacions ornitològiques destacables

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 1 individu, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz ]
Comentari : fase fosca, en vol sobre l'estany al migdia.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 1 individu, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), 1 individu, diumenge 25 octubre 2009 [Oscar Bargalló


Mallerenga petita (Parus ater), 1 individu, diumenge 25 octubre 2009 [Oscar Bargalló


Bec de corall senegalès (Estrilda astrild), n individus, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz
 
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), n individus, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz



Font: Ornitho.cat

Darreres observacions ornitològiques destacables

Àguila calçada (Hieraaetus pennatus), 1 individu, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz ]
Comentari : fase fosca, en vol sobre l'estany al migdia.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus), 1 individu, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz

Boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), 1 individu, diumenge 25 octubre 2009 [Oscar Bargalló


Mallerenga petita (Parus ater), 1 individu, diumenge 25 octubre 2009 [Oscar Bargalló


Bec de corall senegalès (Estrilda astrild), n individus, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz
 
Repicatalons (Emberiza schoeniclus), n individus, dissabte 24 octubre 2009 [ Antoni Mariné Sanz



Font: Ornitho.cat

divendres, 23 d’octubre del 2009

Observacions ornitològiques 16-10-09

 David Butterfield comenta la presència de titelles (Anthus pratensis), encara algun grup d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cuablanques (Delichon urbicum), i també observa una parella de torlits (Burhinus oedicnemus) en un camp proper a la llacuna principal.

Observacions ornitològiques 16-10-09

 David Butterfield comenta la presència de titelles (Anthus pratensis), encara algun grup d'orenetes vulgars (Hirundo rustica) i orenetes cuablanques (Delichon urbicum), i també observa una parella de torlits (Burhinus oedicnemus) en un camp proper a la llacuna principal.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Primers roquerols (Ptyonoproge rupestris)

 Ahir 21-10-09 un grup d'un mínim de 5 roquerols a la plaça Europa de Santa Coloma de Farners, visitant els nius d'oreneta cuablanca, potser  amb la intenció de fer-hi nit.

Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós, Farners Delgado i Santi Ramos

Siguiendo aves amenazadas hasta sus áreas de invernada


Geolocalizadores fueron utilizados para cartografiar las áreas de invernada del cernícalo primilla (Falco naumanni). Según el análisis de densidad Kernel, los cernícalos invernan cerca del Río Senegal (frontera entre Mauritania y Senegal). La migración prenupcial perduraba más que la postnupcial, posible consecuencia de una migración circular. Los resultados concuerdan con indicios previos basados en observaciones dispersas. En estas áreas se habían registrado grandes dormideros concentrando miles de cernícalos durante varios años pero no existía una confirmación previa de la presencia de individuos durante todo el invierno. Los esfuerzos de conservación deberían centrarse tanto en el norte de Senegal como en el sur de Mauritania. La protección específica y prolongada de estas áreas de asentamiento, donde las aves probablemente son más vulnerables, debe conseguirse en colaboración con las autoridades locales.

Más datos: Rodríguez et al. (2009). Geolocators map the wintering grounds of threatened Lesser Kestrels in Africa. Diversity Distrib. 15: 1010–1016. DOI 10.1111/j.1472-4642.2009.00600.x

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Sobre les menjadores. On aconseguir-ne.

Arran dels missatges demanant informació on aconseguir menjadores per a ocells i altres complements, adjunto un parell d'enllaços de les botigues probablement més conegudes, que també venen a través de internet. També en podeu trobar sense gaires problemes en botigues de jardineria, d'animals de companyia, de pinsos i grana, ...

A banda d'aquestes que us relaciono segur que n'hi ha més, i segur que amb una mica d'imaginació també vosaltres mateixos podeu construir caixes-niu i menjadores. Si les voleu fetes, però, aquí les teniu:

http://www.ecotenda.net/shop/index.php?cPath=183&osCsid=c7takjpt94p07bfqd749rgph96

https://www.weboryx.com/phtml/tematica.phtml?menu=equipo&famid=EW

Sobre les menjadores per a ocells i caixes-niu. On aconseguir-ne

 Arran dels missatges demanant informació on aconseguir menjadores per a ocells i altres complements, adjunto un parell d'enllaços de les botigues probablement més conegudes, que també venen a través de internet. També en podeu trobar sense gaires problemes en botigues de jardineria, d'animals de companyia, de pinsos i grana, ...

A banda d'aquestes que us relaciono segur que n'hi ha més, i segur que amb una mica d'imaginació també vosaltres mateixos podeu construir caixes-niu i menjadores. Si les voleu fetes, però, aquí les teniu:

http://www.ecotenda.net/shop/index.php?cPath=183&osCsid=c7takjpt94p07bfqd749rgph96

https://www.weboryx.com/phtml/tematica.phtml?menu=equipo&famid=EW

Sobre les menjadores per a ocells i caixes-niu. On aconseguir-ne

 Arran dels missatges demanant informació on aconseguir menjadores per a ocells i altres complements, adjunto un parell d'enllaços de les botigues probablement més conegudes, que també venen a través de internet. També en podeu trobar sense gaires problemes en botigues de jardineria, d'animals de companyia, de pinsos i grana, ...

A banda d'aquestes que us relaciono segur que n'hi ha més, i segur que amb una mica d'imaginació també vosaltres mateixos podeu construir caixes-niu i menjadores. Si les voleu fetes, però, aquí les teniu:

http://www.ecotenda.net/shop/index.php?cPath=183&osCsid=c7takjpt94p07bfqd749rgph96

https://www.weboryx.com/phtml/tematica.phtml?menu=equipo&famid=EW

Èiders (Somateria mollissima) migrant costa avall


Aquest migdia han passat volant 6 èiders (Somateria mollissima) a tocar de la barra de sorra de la desembocadura del riu Tordera costa avall.

Podeu veure'ls a unes imatges aquí...




Observador: Xavier Romera

divendres, 16 d’octubre del 2009

Benvingut a www.ornitho.cat

ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells de Catalunya. És una iniciativa de l'Institut Català d'Ornitologia vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya i promoguda conjuntament amb el departament de Medi Ambient i Habitatge i diverses entitats ornitològiques i naturalistes de caire més local.


 
http://www.ornitho.cat/
 
ornitho.cat es posa en marxa!

En aquest nou portal podreu registrar totes les vostres observacions d'ocells i consultar les dades disponiles en temps real. Els principals objectius d'ornitho.cat són:

Posar a l’abast de tothom una plataforma que permet tramitar, gestionar i consultar les observacions ornitològiques de manera fàcil, ràpida i eficient.

Obtenir i canalitzar informació per l’Anuari d’Ornitologia de Catalunya i el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Contribuir a la millora del coneixement i la protecció dels nostres ocells.

L'equip ornitho.cat

Esplugabous (Bubulcus ibis)

Una vuitantena d'exemplars a Can Serra, Vilobí d'Onyar, en camps treballats per tractors, dijous 15-10-09.


Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Ja teniu a punt les menjadores per a ocells?





 Malgrat que sembla que l'estiu s'allargui, ha arribat la tardor. Els primers freds provinents del nord i centre d'Europa ens fan arribar els ocells que fugen dels territoris on la neu i el glaç impossibiliten l'obtenció d'aliment.

A les latituds més atemperades, com la nostra, es concentren gran part d'aquests contingents d'ocells migradors que cerquen un indret més acollidor on passar els mesos més freds. Caçadors i ocellaires s'aprofiten d'aquesta circumstància i de la debilitat dels animals per abatre'ls o capturar-los sense miraments i en quantitats que superen els centenars de milers cada temporada, sense tenir en compte si es tracta d'espècie no cinegètiques o fins i tot protegides.

Què podem fer per tal de contrarestar aquesta actuació negativa i forasenyada? A banda de denunciar qualsevol pràctica il·legal o sospitosa a les autoritats competents (telèfon 112) podem actuar positivament i dur a terme algunes actuacions que, a més de permetre'ns un gaudi personal, ajudaran d'una manera efectiva als ocells que passen l'hivern amb nosaltres.

Una de les formes més senzilles i efectives és la de proporcionar menjar als ocells en aquestes setmanes que poden ser especialment dures. Us relacionem una sèrie de indicacions a tenir en compte:


  • No cal disposar d'un gran pati o jardí per facilitar menjar als ocells. Es pot fer perfectament des del balcó o fins i tot la finestra d'un pis. No us desanimeu.


  • Hi ha molts objectes, des d'un plat fins a una ampolla de plàstic foradada pels costats, penjada i plena de menjar, que poden servir com a recipient per al menjar. Evidentment, també hi ha els objectes fabricats expressament per a aquest fet.


  • Sigueu imaginatius. Cacauets sencers enfilats per un filferro, un coco tallat per la meitat i penjat d'un fil, el cartró d'un rotlle de paper higiènic untat de mantega on es pugui enganxar grana petita,... poden tenir un èxit inesperat.


  • MAI proporcioneu als ocells grana o fruits secs torrats, salats o condimentats d'alguna manera. Podrien morir de manera ràpida i cruel.


  • Sempre es bo disposar d'un recipient amb aigua proper al punt de menjar, encara que sigui hivern.


  • SEMPRE s'ha de retirar el menjar que s'ha mullat per qualsevol circumstància, hi poden proliferar fongs i altres agents patògens que poden ocasionar malalties als ocells.


  • Els punts de menjar i beure han d'estar en llocs propers a elements que permetin als ocells posar-se a resguard en cas de perill (en cas de tenir-los en una finestra o balcó no tindreu aquest problema). Han de trobar-se propers a arbres, matolls, murs,... D'aquesta manera evitarem que la presència no desitjable d'alguns depredadors, com ara els gats domèstics, no sigui un impediment per a que els ocells mengin tranquils.


  • Procureu no escampar menjar pel terra. Això podria atreure l'atenció de rossegadors, altres elements no desitjats. Les rates no les vol ningú, i un esquirol, per més gràcia que ens faci, no deixarà que s'acosti cap ocell al menjar, i fins i tot se'ls podria cruspir si aquests es despisten.


  • Si voleu complementar l'ajut que proporcioneu als ocells, instal·leu caixes-niu. La tardor és la millor època per fer-ho, ja que els ocells s'acostumen a la seva presència. No instal·leu massa aprop una caixa-niu d'un punt d'alimentació. A ningú li agrada tenir una zona de pic-nic al costat de casa.


  • Pregunteu i intercanvieu experiències. Aquesta pràctica, tan habitual en alguns països europeus, és força ignorada al nostre país.


  • Gaudiu de la presència dels ocells !!!!!!


Més informació:






Fotografies: Chiraphan Markchoo & Isidre Cos


Ja teniu a punt les menjadores per a ocells?





 Malgrat que sembla que l'estiu s'allargui, ha arribat la tardor. Els primers freds provinents del nord i centre d'Europa ens fan arribar els ocells que fugen dels territoris on la neu i el glaç impossibiliten l'obtenció d'aliment.

A les latituds més atemperades, com la nostra, es concentren gran part d'aquests contingents d'ocells migradors que cerquen un indret més acollidor on passar els mesos més freds. Caçadors i ocellaires s'aprofiten d'aquesta circumstància i de la debilitat dels animals per abatre'ls o capturar-los sense miraments i en quantitats que superen els centenars de milers cada temporada, sense tenir en compte si es tracta d'espècie no cinegètiques o fins i tot protegides.

Què podem fer per tal de contrarestar aquesta actuació negativa i forasenyada? A banda de denunciar qualsevol pràctica il·legal o sospitosa a les autoritats competents (telèfon 112) podem actuar positivament i dur a terme algunes actuacions que, a més de permetre'ns un gaudi personal, ajudaran d'una manera efectiva als ocells que passen l'hivern amb nosaltres.

Una de les formes més senzilles i efectives és la de proporcionar menjar als ocells en aquestes setmanes que poden ser especialment dures. Us relacionem una sèrie de indicacions a tenir en compte:


  • No cal disposar d'un gran pati o jardí per facilitar menjar als ocells. Es pot fer perfectament des del balcó o fins i tot la finestra d'un pis. No us desanimeu.


  • Hi ha molts objectes, des d'un plat fins a una ampolla de plàstic foradada pels costats, penjada i plena de menjar, que poden servir com a recipient per al menjar. Evidentment, també hi ha els objectes fabricats expressament per a aquest fet.


  • Sigueu imaginatius. Cacauets sencers enfilats per un filferro, un coco tallat per la meitat i penjat d'un fil, el cartró d'un rotlle de paper higiènic untat de mantega on es pugui enganxar grana petita,... poden tenir un èxit inesperat.


  • MAI proporcioneu als ocells grana o fruits secs torrats, salats o condimentats d'alguna manera. Podrien morir de manera ràpida i cruel.


  • Sempre es bo disposar d'un recipient amb aigua proper al punt de menjar, encara que sigui hivern.


  • SEMPRE s'ha de retirar el menjar que s'ha mullat per qualsevol circumstància, hi poden proliferar fongs i altres agents patògens que poden ocasionar malalties als ocells.


  • Els punts de menjar i beure han d'estar en llocs propers a elements que permetin als ocells posar-se a resguard en cas de perill (en cas de tenir-los en una finestra o balcó no tindreu aquest problema). Han de trobar-se propers a arbres, matolls, murs,... D'aquesta manera evitarem que la presència no desitjable d'alguns depredadors, com ara els gats domèstics, no sigui un impediment per a que els ocells mengin tranquils.


  • Procureu no escampar menjar pel terra. Això podria atreure l'atenció de rossegadors, altres elements no desitjats. Les rates no les vol ningú, i un esquirol, per més gràcia que ens faci, no deixarà que s'acosti cap ocell al menjar, i fins i tot se'ls podria cruspir si aquests es despisten.


  • Si voleu complementar l'ajut que proporcioneu als ocells, instal·leu caixes-niu. La tardor és la millor època per fer-ho, ja que els ocells s'acostumen a la seva presència. No instal·leu massa aprop una caixa-niu d'un punt d'alimentació. A ningú li agrada tenir una zona de pic-nic al costat de casa.


  • Pregunteu i intercanvieu experiències. Aquesta pràctica, tan habitual en alguns països europeus, és força ignorada al nostre país.


  • Gaudiu de la presència dels ocells !!!!!!


Més informació:






Fotografies: Chiraphan Markchoo & Isidre Cos


Ja teniu a punt les menjadores per a ocells?



Malgrat que sembla que l'estiu s'allargui, ha arribat la tardor. Els primers freds provinents del nord i centre d'Europa ens fan arribar els ocells que fugen dels territoris on la neu i el glaç impossibiliten l'obtenció d'aliment.

A les latituds més atemperades, com la nostra, es concentren gran part d'aquests contingents d'ocells migradors que cerquen un indret més acollidor on passar els mesos més freds. Caçadors i ocellaires s'aprofiten d'aquesta circumstància i de la debilitat dels animals per abatre'ls o capturar-los sense miraments i en quantitats que superen els centenars de milers cada temporada, sense tenir en compte si es tracta d'espècie no cinegètiques o fins i tot protegides.

Què podem fer per tal de contrarestar aquesta actuació negativa i forasenyada? A banda de denunciar qualsevol pràctica il·legal o sospitosa a les autoritats competents (telèfon 112) podem actuar positivament i dur a terme algunes actuacions que, a més de permetre'ns un gaudi personal, ajudaran d'una manera efectiva als ocells que passen l'hivern amb nosaltres.

Una de les formes més senzilles i efectives és la de proporcionar menjar als ocells en aquestes setmanes que poden ser especialment dures. Us relacionem una sèrie de indicacions a tenir en compte:

  • No cal disposar d'un gran pati o jardí per facilitar menjar als ocells. Es pot fer perfectament des del balcó o fins i tot la finestra d'un pis. No us desanimeu.
  • Hi ha molts objectes, des d'un plat fins a una ampolla de plàstic foradada pels costats, penjada i plena de menjar, que poden servir com a recipient per al menjar. Evidentment, també hi ha els objectes fabricats expressament per a aquest fet.
  • Sigueu imaginatius. Cacauets sencers enfilats per un filferro, un coco tallat per la meitat i penjat d'un fil, el cartró d'un rotlle de paper higiènic untat de mantega on es pugui enganxar grana petita,... poden tenir un èxit inesperat.
  • MAI proporcioneu als ocells grana o fruits secs torrats, salats o condimentats d'alguna manera. Podriem morir de manera ràpida i cruel.
  • Sempre es bo disposar d'un recipient amb aigua proper al punt de menjar, encara que sigui hivern.
  • SEMPRE s'ha de retirar el menjar que s'ha mullat per qualsevol circumstància, hi poden proliferar fongs i altres agents patògens que poden ocasionar malalties als ocells.
  • Els punts de menjar i beure han d'estar en llocs propers a elements que permetin als ocells posar-se a resguard en cas de perill (en cas de tenir-los en una finestra o balcó no tindreu aquest problema). Han de trobar-se propers a arbres, matolls, murs,... D'aquesta manera evitarem que la presència no desitjable d'alguns depredadors, com ara els gats domèstics, no sigui un impediment per a que els ocells mengin tranquils.
  • Procureu no escampar menjar pel terra. Això podria atreure l'atenció de rossegadors, altres elements no desitjats. Les rates no les vol ningú, i un esquirol, per més gràcia que ens faci, no deixarà que s'acosti cap ocell al menjar, i fins i tot se'ls podria cruspir si aquests es despisten.
  • Si voleu complementar l'ajut que proporcioneu als ocells, instal·leu caixes-niu. La tardor és la millor època per fer-ho, ja que els ocells s'acostumen a la seva presència. No instal·leu massa aprop una caixa-niu d'un punt d'alimentació. A ningú li agrada tenir una zona de pic-nic al costat de casa.
  • Pregunteu i intercanvieu experiències. Aquesta pràctica, tan habitual en alguns països europeus, és força ignorada al nostre país.
  • Gaudiu de la presència dels ocells !!!!!!

Més informació:






Fotografies: Chiraphan Markchoo & Isidre Cos

Observacions ornitològiques 10-10-09

Com a més destacat:

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 Aligot comú (Buteo buteo)
3 Pit-roig (Erithacus rubecula)
3 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
> 20 Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

Observador: Àlex Mascarell (font Ornitho.cat)

Observacions ornitològiques 10-10-09

Com a més destacat:

1 Bernat pescaire (Ardea cinerea)
2 Aligot comú (Buteo buteo)
3 Pit-roig (Erithacus rubecula)
3 Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)
> 20 Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)

Observador: Àlex Mascarell (font Ornitho.cat)

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Estornell metàl.lic gran d'orelles blaves (Lamprotornis chalybaeus) a la desembocadura del riu Tordera

 
 
Aquest vespre s'ha pogut veure un estornell metàl·lic gran d'orelles blaves (Lamprotornis chalybaeus) a la desembocadura del riu Tordera. Podeu veure unes imatges a aquest enllaç...
 
 
 
Observador: Xavier Romera
 
 

divendres, 9 d’octubre del 2009

Solving the mysteries of migratory bird declines

http://www.birdlife.org/news/news/2009/10/migratory_bird_decline_project.html
Photo: Kim Taylor / Nature Picture

09-10-2009




The RSPB (BirdLife in the UK) and the British Trust for Ornithology (BTO), have joined forces and are working with BirdLife Partners in Ghana (Ghana Wildlife Society), Burkina Faso (Naturama), the Netherlands (Vogelbescherming Nederland) and Denmark (Dansk Ornitologisk Forening) to mount the largest research project of its type to understand more about migratory birds that spend the non-breeding season south of the Sahara desert.

Some of the greatest declines of birds in the UK are among migratory songbirds such as Common Cuckoo Cuculus canorus, European Turtle-dove Streptopelia turtur, Common Nightingale Luscinia megarhynchos and Spotted Flycatcher Muscicapa striata. These species breeding in Europe and migrate to sub-Saharan Africa.

Recent figures suggest that more than 40 per cent of all migratory species passing between Europe and Africa have declined in the last three decades. Alarmingly, one in 10 of these are classified by BirdLife as Globally Threatened or Near Threatened on the IUCN Red List.

The project will involve researchers monitoring birds along a corridor stretching from Ghana’s Atlantic coast to northern Burkina Faso, spanning a range of habitats from coastal rainforest to the edge of the Sahara desert.


“These birds face many threats during their incredible annual journeys”, said Dr Erasmus Owusu - Executive Director of Ghana Wildlife Society. “BirdLife and its Partners are working to provide a safer journey for migratory birds”.

“The drastic declines of some of our best-loved summer-visiting birds, such as the cuckoo, turtle dove and nightingale, is one of the greatest concerns currently raging in conservation”, said Dr Danaë Sheehan – RSPB Research Ecologist. “Although we have a reasonable understanding of these birds in the UK, we have little or no idea what's happening to these birds in their wintering grounds, but it’s clear that without help these declines are likely to continue, reducing the populations of these summer visitors to dangerously low levels”.

A number of potential causes for the declines of migrants have been suggested, including: climate change, changes in rainfall patterns, and land degradation. Predicted increases in human population and climatic variability in West Africa are likely to exacerbate these threats.

“If we are to reverse these alarming declines we need to act now”, commented Dr Chris Hewson - Research Ecologist at the BTO. “To do this we need to better understand where these birds spend the winter months and what pressures they face there. If we can find this out we will be in a strong position to help secure their future”.


The team of researchers will be counting and ringing birds at locations in Ghana and Burkina Faso, across a breadth of habitats, from dense tropical rainforest to semi-desert. By recording birds at these points several times during the year, researchers hope to build up a detailed picture of the movements and habitat preferences of European migratory birds wintering in Africa.

In response to worrying declines of many migratory species, BirdLife has launched the Born to Travel Campaign to protect migratory birds along the African-Eurasian flyway. “Naturama are one of over 70 BirdLife Partners across the migration routes between Europe, the Middle East and Africa who are working together to tackle threats to migratory songbirds like agricultural intensification, desertification, deforestation and climate change”, concluded Georges Oueda - Director of Conservation at Naturama.

Falcó de la reina (Falco eleonorae)

 Un exemplar observat en vol sobre el nucli urbà de Santa Coloma de Farners el 09-10-09.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al final


SILS

E.B.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.

Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.

L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.

Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

Comencen a fer la neteja de la sèquia de Sils després de tres anys d´espera

S'havia d'iniciar a l'estiu, però l'ACA va anunciar que no tenia pressupost i, llavors, va anunciar que ho faria al final


SILS

E.B.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) havia de drenar la sèquia que voreja l'Estany de Sils durant l'any 2006 i no ha estat fins aquest mes que s'ha començat a veure moviment en aquesta zona inundable selvatana. En concret, s'han iniciat les actuacions de neteja als marges d'aquesta sèquia artificial.

Es tracta d'una feina que fa pocs dies va iniciar l'Ajuntament en un tram de 500 metres, i ara l'Agència Catalana de l'Aigua ho farà en els 2,5 quilòmetres següents fins a l'alçada del barri de l'església de Sils. Mentrestant, abans d'iniciar el drenatge pròpiament dit, s'han instal·lat trampes per a tortugues cada cinc metres amb l'objectiu de capturar-les i poder-les portar en zona segura mentre duri aquesta actuació a la sèquia. Les trampes s'estaran en aquesta zona durant uns 10 dies, i llavors ja entraran les màquines a procedir amb el drenatge.

L'alcalde de Sils, Martí Nogué, es mostra satisfet d'aquesta actuació, ja que "finalment s'està fent, després de tots els entrebancs". Un d'ells es va produir aquest mateix estiu, quan l'ACA va assegurar al consistori que no hi havia presspost per realitzar-ho i un mes després s'hi repensava i deia que llavors tenia diners per fer-ho.

Aquesta actuació ha de servir per evitar que es produeixin inundacions a Sils. Fa vint anys, es recorda que aquesta sèquia no va poder engolir l'aigua provinent de les aigües pluvials i el nucli es va inundar per aquest fort episodi.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

España quiere proteger más sus humedales

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Espana-quiere-proteger-mas-sus-humedales.asp

Por Eva San Martín
esanmartin@ambientum.com


El Comité técnico de Humedales ha revisado las estrategias de conservación de los espacios inundados españoles. El grupo, dependiente del Ministerio de Medio Ambiente ha debatido en el centro del Parque Nacional de Cabrera, en Mallorca, durante el jueves y el viernes las fórmulas para la mejor “conservación y uso racional de los humedales”.

El Plan estratégico español para la conservación y uso racional de los humedales ha sido uno de los instrumentos de gestión analizados por los científicos. También “el estado de desarrollo de los trabajos del Inventario Español de Zonas Húmedas ZH y los Acuerdos en relación con el Protocolo de Inclusión de Humedales Españoles en la Lista Ramsar”, explica un portavoz del ministerio.

La Convención de Humedales de Importancia Internacional especialmente como Hábitat de Aves Acuáticas (Convenio de Ramsar) fue firmada en la ciudad iraní de Ramsar en 1971. Desde su entrada en vigor, cuatro años después, el tratado internacional de referencia para la protección de las zonas inundadas mundiales ha declarado zona de protección a un total de 1.401 humedales, con una superficie total de 146,4 millones de hectáreas (datos de 2007).

Suscrito por 154 países, el objetivo de Ramsar es conservar y promover el uso racional de los humedales, dando especial importancia a las acciones locales, regionales y nacionales, sin prescindir de la importancia de la cooperación internacional, especialmente importante para las especies de aves, dado su carácter migratorio.

El Comité de Humedales, que preside el Ministerio de Medio Ambiente, cuenta con representación de las 17 comunidades autónomas. Quiere “nuevas inclusiones de humedales españoles en la Lista del Convenio de Ramsar”. El encuentro de Mallorca también ha servido para conocer el nuevo Centro Español de Humedales (CEHUM).


Inventario Español de Zonas Húmedas

La información acerca de sus zonas húmedas que aportan las comunidades autónomas es la base para elaborar el Inventario Español de Zonas Húmedas, que el comité también quiere desarrollar.

El real decreto 435/2004 regula el Inventario Nacional de Zonas Húmeda. La norma atribuye al Ministerio de Medio Ambiente, a través de la Dirección General para la Biodiversidad, la elaboración y mantenimiento actualizado del Inventario Nacional de Zonas Húmedas, con la información suministrada por las Comunidades Autónomas.


Fuente: Por Eva San Martín, Ambientum.com

España quiere proteger más sus humedales

http://www.ambientum.com/boletino/noticias/Espana-quiere-proteger-mas-sus-humedales.asp

Por Eva San Martín
esanmartin@ambientum.com


El Comité técnico de Humedales ha revisado las estrategias de conservación de los espacios inundados españoles. El grupo, dependiente del Ministerio de Medio Ambiente ha debatido en el centro del Parque Nacional de Cabrera, en Mallorca, durante el jueves y el viernes las fórmulas para la mejor “conservación y uso racional de los humedales”.

El Plan estratégico español para la conservación y uso racional de los humedales ha sido uno de los instrumentos de gestión analizados por los científicos. También “el estado de desarrollo de los trabajos del Inventario Español de Zonas Húmedas ZH y los Acuerdos en relación con el Protocolo de Inclusión de Humedales Españoles en la Lista Ramsar”, explica un portavoz del ministerio.

La Convención de Humedales de Importancia Internacional especialmente como Hábitat de Aves Acuáticas (Convenio de Ramsar) fue firmada en la ciudad iraní de Ramsar en 1971. Desde su entrada en vigor, cuatro años después, el tratado internacional de referencia para la protección de las zonas inundadas mundiales ha declarado zona de protección a un total de 1.401 humedales, con una superficie total de 146,4 millones de hectáreas (datos de 2007).

Suscrito por 154 países, el objetivo de Ramsar es conservar y promover el uso racional de los humedales, dando especial importancia a las acciones locales, regionales y nacionales, sin prescindir de la importancia de la cooperación internacional, especialmente importante para las especies de aves, dado su carácter migratorio.

El Comité de Humedales, que preside el Ministerio de Medio Ambiente, cuenta con representación de las 17 comunidades autónomas. Quiere “nuevas inclusiones de humedales españoles en la Lista del Convenio de Ramsar”. El encuentro de Mallorca también ha servido para conocer el nuevo Centro Español de Humedales (CEHUM).


Inventario Español de Zonas Húmedas

La información acerca de sus zonas húmedas que aportan las comunidades autónomas es la base para elaborar el Inventario Español de Zonas Húmedas, que el comité también quiere desarrollar.

El real decreto 435/2004 regula el Inventario Nacional de Zonas Húmeda. La norma atribuye al Ministerio de Medio Ambiente, a través de la Dirección General para la Biodiversidad, la elaboración y mantenimiento actualizado del Inventario Nacional de Zonas Húmedas, con la información suministrada por las Comunidades Autónomas.


Fuente: Por Eva San Martín, Ambientum.com

dijous, 1 d’octubre del 2009

Tornen les libèl·lules




 Fa molts pocs anys era una empresa força difícil trobar-se amb una libèl·lula a l'estany de Sils. Tot i ser aquesta la zona humida més important de la plana de la Selva, la degradació de l'hàbitat havia comportat la rarefacció d'aquest grup d'invertebrats tan típicament associat als ambients aigualosos.

La presència de cranc americà, gambússia i carpa tant a la sèquia com a la llacuna permanent, els únics punts d'aigua existents fins fa poc a la zona, impossibilitaven la reproducció de les libèl·lules, ja que aquests depredadors exòtics devoraven postes i larves. La creació de nous punts d'aigua temporals, com ara els prats inundables de pastura i altres habilitats per a la presència d'amfibis, es troben lliures dels depredadors esmentats, amb la qual cosa s'han convertit en zones idònies per a la reproducció dels odonats (libèl·lules i espiadimonis) i altres invertebrats aquàtics.

Aquests dies, però, es poden observar odonats a diferents indrets, a més d'aquests punts d'aigua temporal. Se n'observen al llarg de tot el recorregut de la sèquia i altres canals, defensant territoris, aparellant-se i fins i tot dipositant ous a l'aigua.

Algunes de les espècies que s'han pogut observar aquests darrers mesos són:

Libellula depressa
Sympetrum fonscolombii (fotografia 1)
Lestes viridis (fotografia 2)
Calopteryx haemorrhoidalis
Aeshna sp. (sense determinació de l'espècie)

Tornen les libèl·lules




 Fa molts pocs anys era una empresa força difícil trobar-se amb una libèl·lula a l'estany de Sils. Tot i ser aquesta la zona humida més important de la plana de la Selva, la degradació de l'hàbitat havia comportat la rarefacció d'aquest grup d'invertebrats tan típicament associat als ambients aigualosos.

La presència de cranc americà, gambússia i carpa tant a la sèquia com a la llacuna permanent, els únics punts d'aigua existents fins fa poc a la zona, impossibilitaven la reproducció de les libèl·lules, ja que aquests depredadors exòtics devoraven postes i larves. La creació de nous punts d'aigua temporals, com ara els prats inundables de pastura i altres habilitats per a la presència d'amfibis, es troben lliures dels depredadors esmentats, amb la qual cosa s'han convertit en zones idònies per a la reproducció dels odonats (libèl·lules i espiadimonis) i altres invertebrats aquàtics.

Aquests dies, però, es poden observar odonats a diferents indrets, a més d'aquests punts d'aigua temporal. Se n'observen al llarg de tot el recorregut de la sèquia i altres canals, defensant territoris, aparellant-se i fins i tot dipositant ous a l'aigua.

Algunes de les espècies que s'han pogut observar aquests darrers mesos són:

Libellula depressa
Sympetrum fonscolombii (fotografia 1)
Lestes viridis (fotografia 2)
Calopteryx haemorrhoidalis
Aeshna sp. (sense determinació de l'espècie)

L´Observatori denuncia nous incompliments en el cabal del riu Ter a Girona

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2009/10/01/lobservatori-denuncia-nous-incompliments-cabal-del-riu-ter-girona/360510.html

GIRONA

DDG L'Observatori del Ter i l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona descobreixen nous incompliments del cabal del riu Ter al seu pas per Girona. Un grup de treball de l'Ateneu va denunciar ahir en un comunicat que, al contrari del que s'havia promès, l'entrada en funcionament de la dessalinitzadora del Prat no ha tingut cap efecte sobre el cabal del riu Ter al seu pas per Girona, ja que segons denuncien continua per sota del seu límit legal.

L'Observatori va corroborar fa pocs dies a la web de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que el cabal del riu Ter està per sota dels límits marcats per la llei, tal com expressen en el comunicat enviat: "Una consulta a la web de l'Agència Catalana de l'Aigua a dia 29 de setembre permet copsar com des del dia 21 de setembre (2,84 m3/s) els cabals d'aquest riu al seu pas per Girona tornen a incomplir els 3 m3/s de cabal mínim requerits per la Llei 11/1959 i els cabals assignats pel Pla de Cabals de Manteniment de la mateixa Agència".

L'entitat explica, a més, que "mentre que l'estat dels embassaments és satisfactori" -ja que els embassaments de Sau i Susqueda estan al 74% de la seva capacitat-, "pel riu hi continua baixant menys cabal de l'establert legalment". Un fet que l'Observatori troba encara més greu, ja que "des d'aquest estiu la Catalunya metropolitana disposa d'una planta dessalinitzadora amb capacitat per pro?duir 2 m3/s d'aigua potable que havia de servir per retornar els cabals que el riu Ter necessita per tornar a ser un riu biològicament viu".

El passat 4 de setembre, des de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona se celebrava el compromís expressat pel Conseller de Medi Ambient unes setmanes abans, pel qual s'establia un calendari per al retorn dels cabals i segons el qual el funcionament de la dessalinitzadora d'El Prat de Llobregat era una peça clau per a aquest retorn. Tres setmanes després, l'Ateneu creu que "tot ha esdevingut paper mullat: la dessalinitzadora funciona sota mínims per la despesa econòmica que comporta".



"Aigua gratuïta"

L'Observatori del Ter creu que la situació és "injusta", ja que "només ve motivada per la gratuïtat de l'aigua del Ter, de manera que, sota aquest criteri únicament economicista, sempre hi haurà arguments per deixar el Ter sota mínims". Al final del comunicat l'entitat manifesta la seva indignació per la situació: "estem cansats de reivindicar, des de les comarques gironines, un tracte decent per al nostre principal riu i ens agradaria saber el perquè d'aquest tracte, que ningú gosaria ni plantejar a altres parts i rius de Catalunya".

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...