dimarts, 30 de juny del 2009

Nova espècie invasora a l'estany de Sils?

Enmarcat en els projectes de caracterització de fauna que l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, està duent a terme a l'estany de Sils destaca el seguiment de les tortugues aquàtiques autòctones i la retirada de les espècies exòtiques, com ara la tortuga de Florida.
La sorpresa, però, ha estat la captura d'una tortuga que probablement reprsenti una nova espècie a la zona, i que fins ara no havia estat citada ni a l'estany de Sils ni a la resta de Catalunya. La tortuga en qüestió probablement es tracti d'una tortuga de les Antilles o “Jicotea cubana” (Trachemys decussata decussata), una espècie molt rara a les botigues especialitzades.
D'aquesta espècie destaca el fet que pot assolir una grandària considerable i la seva gran agressivitat.
La retirada d'aquest exemplar del medi natural ha estat una gran sort, però és una evidència més de la degradació dels nostres ecosistemes i de l'incivisme i la poca cultura natural de la societat.
Trobareu més informació aquí







Nova espècie invasora a l'estany de Sils?

Enmarcat en els projectes de caracterització de fauna que l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, està duent a terme a l'estany de Sils destaca el seguiment de les tortugues aquàtiques autòctones i la retirada de les espècies exòtiques, com ara la tortuga de Florida.
La sorpresa, però, ha estat la captura d'una tortuga que probablement reprsenti una nova espècie a la zona, i que fins ara no havia estat citada ni a l'estany de Sils ni a la resta de Catalunya. La tortuga en qüestió probablement es tracti d'una tortuga de les Antilles o “Jicotea cubana” (Trachemys decussata decussata), una espècie molt rara a les botigues especialitzades.
D'aquesta espècie destaca el fet que pot assolir una grandària considerable i la seva gran agressivitat.
La retirada d'aquest exemplar del medi natural ha estat una gran sort, però és una evidència més de la degradació dels nostres ecosistemes i de l'incivisme i la poca cultura natural de la societat.
Trobareu més informació aquí







divendres, 26 de juny del 2009

Quadern de camp: Pardal comú (Passer domesticus)


Dibuix d'Alfons Delgado-Garcia

Un càmping de Malgrat i una entitat ecologista pacten la conservació del delta de la Tordera

http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/53691-un-camping-de-malgrat-i-una-entitat-ecologista-pacten-la-conservacio-del-delta-de-la-tordera.html

25/06/09 02:00 - Malgrat de Mar - t.m

El càmping La Tordera de Malgrat de Mar, a tocar del riu del qual agafa el nom, ha arribat a un acord amb l'entitat ecologista Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, per a la preservació d'aquest entorn paisatgístic. Segons un comunicat, les dues parts han signat un acord de custòdia «de la riba i la ribera de la desembocadura del riu Tordera a Malgrat». El compromís assolit, al qual es poden adherir altres entitats i administracions, pretén «garantir la preservació de la zona del delta i evitar-ne la degradació que experimenta». Amb la voluntat d'aconseguir-ho, els representants del càmping i de l'organització han fet una llista de les actuacions que són necessàries per poder garantir aquesta preservació. Entre altres punts, fixen com a prioritats la protecció, la restauració, el manteniment i la divulgació dels hàbitats naturals de l'espai i de les espècies animals i vegetals que hi viuen i la gestió dels usos de l'espai, «i que es corregeixin els perjudicials i es potenciïn els compatibles amb l'hàbitat i les espècies naturals». També proposen ordenar l'espai i dotar-lo de la infraestructura necessària «per a la seva interpretació i per al seu ús lúdic i educatiu», a més de «limitar els accessos a l'espai i dintre de l'espai mitjançant tanques de fusta i senyalitzacions».

El seguiment i manteniment de les actuacions o iniciatives dutes a terme a l'espai i la seva difusió han de possibilitar, segons els responsables, «la implicació de les administracions i la població en general en el seu ús correcte, manteniment i coneixement». Finalment, el càmping La Tordera i Orchis es mostren optimistes amb el futur del delta perquè assenyalen que ja han mantingut els primers contactes amb administracions «per establir actuacions que permetin la recuperació de l'espai natural».

dimarts, 23 de juny del 2009

Acord de custòdia al delta de la Tordera

Càmping La Tordera i l’associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme, signen un acord per a la custòdia de la riba i ribera de la desembocadura del riu La Tordera a Malgrat de Mar.

Ambdues entitats estableixen les bases per a definir la protecció dels terrenys privats ubicats a la riba del riu Tordera a la zona del delta per a garantir-ne la preservació i evitar-ne la degradació que pateix.La desembocadura de La Tordera és un espai d’alt valor ecològic que alberga una gran quantitat d’hàbitats i espècies animals i vegetals típiques d’ambients aquàtics costaners, i alhora representa un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.
Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.El delta conserva molts dels seus valors naturals i d’un enorme potencial tant des del punt de vista ecològic i de recuperació, com des d’un punt de vista lúdic, educatiu o científic.

És a la seva riba sud, als terrenys limítrofes amb el Càmping La Tordera de Malgrat de Mar, on s’ubiquen els hàbitats millor conservats de tot l’espai i que mereixen d’una ja improrrogable restauració, ordenació i gestió, i a la vegada, d’una co-participació entre la propietat, els diferents agents socials i les diferents administracions que hi concorren.L’Acord de Custòdia és un mecanisme pel qual s’estableixen uns principis i unes pautes entre dues parts com a eina per assolir uns determinats objectius compartits, a la vegada que facilita la participació i l’ajuda d’altres entitats i/o de les diferents administracions competents en l’execució i finançament de les actuacions i iniciatives encaminades en aquest sentit.

Aquest Acord de Custòdia és un procediment de caràcter voluntari, amb l’objectiu d’assegurar la conservació a llarg termini dels valors naturals de l’espai i possibilitar un ús correcte i compatible amb aquests.Amb aquesta voluntat, les dues parts consideren necessàries una sèrie d’actuacions i iniciatives encaminades a la recuperació, gestió, manteniment i seguiment de l’espai i dels seus valors, així com impulsar-les i participar en elles.

En aquest document es fixen de mutu acord els termes i mecanismes pels quals s’han d’assolir els objectius marcats, i s’estableixen les relacions entre la propietat i l’entitat. Entre d’altres, són objectius del present acord:

-La protecció, restauració, manteniment i divulgació dels hàbitats naturals de l’espai (bosc de ribera, formacions arbustives, herbassars, canyissars i altres comunitats vegetals).
-La protecció, recuperació, estudi i divulgació de les espècies animals i vegetals pròpies de l’espai.
-Gestió dels usos de l’espai, corregint els perjudicials, i potenciant els compatibles amb l’hàbitat i les espècies naturals.
-Ordenar l’espai per fer compatibles els tres punts anteriors, així com dotar-lo de la infrastructura necessària per a la seva interpretació i per al seu ús lúdic i educatiu.
-Limitar els accessos a l’espai i dintre de l’espai mitjançant tanques de fusta i senyalitzacions.
-Eliminar o corregir tots aquells elements incompatibles amb els punts anteriors o que afectin al paisatge o a la seva imatge d’espai natural.
-Seguiment i manteniment de les actuacions o iniciatives dutes a terme a l’espai.-Difusió de les actuacions, iniciatives i valors naturals de l’espai.
-Implicació de les diferents administracions i població en general en el seu ús correcte, manteniment i coneixement.

Càmping La Tordera i Orchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme mantenen contactes amb diferents administracions per establir actuacions que permetin la recuperació del delta. En aquest sentit, són optimistes al preveure actuacions concertades amb d’altres administracions per a garantir la preservació actual del delta més enllà dels criteris que tinguin cadascuna de les administracions implicades en la gestió del delta.

Malgrat de Mar, 19 de juny de 2009

Càmping La TorderaOrchis, Naturalistes de la Selva i l’Alt Maresme

dilluns, 22 de juny del 2009

Observacions ornitològiques 20-06-09

Dissabte 20 de juny s'observa en vol un jove de l'any de martinet menut (Ixobrychus minutus) entre la sèquia i la llacuna permanent. També un fumarell carablanc (Chidonias hybridus).

Observadors: Enric de Roa, Xavier Romera i voluntaris d'AccióNatura

Observacions ornitològiques 20-06-09

Dissabte 20 de juny s'observa en vol un jove de l'any de martinet menut (Ixobrychus minutus) entre la sèquia i la llacuna permanent. També un fumarell carablanc (Chidonias hybridus).

Observadors: Enric de Roa, Xavier Romera i voluntaris d'AccióNatura

Apareixen peixos morts als Estanys de Sils

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061900_3_339166__Comarques-Apareixen-peixos-morts-Estanys-Sils

El culpable, encara desconegut, és un conductor que ha passat a gran velocitat per la sèquia.

EUROPA PRESS/DDG
Una quarantena de peixos han aparegut aquest matí morts als Estanys de Sils (Girona), en una sèquia situada a l'entrada de l'espai natural.L'alcalde de Sils, Martí Nogué, ha explicat que el conductor del vehicle --de moment desconegut-- hauria passat a tal velocitat que al xocar les rodes amb l'aigua hauria aixecat una onada que ha expulsat als peixos fora del curs de la sèquia, deixant als animals fora de l'aigua o a la riba, provocant i així la seva mort.
Els Estanys de Sils estan protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000. A més, en tot el seu recorregut està prohibida la circulació de vehicles de motor.

Apareixen peixos morts als Estanys de Sils

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009061900_3_339166__Comarques-Apareixen-peixos-morts-Estanys-Sils

El culpable, encara desconegut, és un conductor que ha passat a gran velocitat per la sèquia.

EUROPA PRESS/DDG
Una quarantena de peixos han aparegut aquest matí morts als Estanys de Sils (Girona), en una sèquia situada a l'entrada de l'espai natural.L'alcalde de Sils, Martí Nogué, ha explicat que el conductor del vehicle --de moment desconegut-- hauria passat a tal velocitat que al xocar les rodes amb l'aigua hauria aixecat una onada que ha expulsat als peixos fora del curs de la sèquia, deixant als animals fora de l'aigua o a la riba, provocant i així la seva mort.
Els Estanys de Sils estan protegits pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya, inclòs a la xarxa europea d'espais naturals Natura 2000. A més, en tot el seu recorregut està prohibida la circulació de vehicles de motor.

dimarts, 16 de juny del 2009

Milà reial (Milvus milvus) a la plana


Des del dia 3 de juny i fins al dia d'avui s'observa un exemplar de milà reial a Llagostera, en camps propers a la Gotarra.

Observadora: Xon Vilahur


Dibuix: Alfons Delgado-Garcia

dilluns, 15 de juny del 2009

Més sobre la tallada de canyís

Es pot comprovar com les actuacions a la sèquia s'han fet sense complir el que s'havia pactat, a més, la tallada de canyís afecta un tram de la sèquia on de moment no està previst fer cap actuació, que començarien a l'alçada del pont de Massabé. Aquesta zona on ha estat tallat el canyís seria el darrer tram on es faria el dragatge, i per calendari tocaria al setembre, per tant no calia fer-hi res.
Això no és tot, també aquesta zona es considerava "neta" i havia estat restaurada amb fons públics del propi ajuntament i de la Direcció General de Medi Natural. La restauració havia consistit en retirar la canya, una espècie forània, i afavorir el canyís. Afavorir el canyís per tal de tallarlo fins arran d'aigua poc desprès?? Això no es llençar diners i feina????
Calen explicacions???
.................................
Dragatge de la sèquia de Sils. Dos textos:
1.
Modificació projecte Millora ambiental i paisatgística de la Sèquia de Sils – Expdt. 2007/375 Proposta del Regidor de Governació, Via Pública, Obres i Serveis i Medi Ambient.
Antecedents

- Mitjançant acord de la Junta de Govern del 4 de juny del 2007, es va sol·licitar una subvenció alDepartament de Medi Ambient i Habitatge per a la millora ambiental i paisatgística de la sèquia de Sils.

- En data del 21 de novembre de 2007 es va rebre la resolució, amb la qual se’ns informa de l’atorgació d’un ajut de 20 930€ per aquest concepte.

- El passat 30 de novembre es va mantenir una reunió amb representats del DMAH i de l’ACA, arrel d’una actuació pendent de dragatge de la mateixa zona, que no es realitzarà fins al setembre de 2008 per motius de protecció de la fauna. En aquesta reunió es va acordar realitzar una sèrie de modificacions en les actuacions inicials per tal de fer compatibles ambdues actuacions a la sèquia.

- Informe de l’Agent per a l’Ocupació i Desenvolupament Local de data 11-març-2008 el qual informe favorablement de les modificacions a realitzar en la zona comentada, el qual no implica cap alteració al pressupost ni tercer.

Fonaments de dret:
- Article 213 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.- Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques – TRLCAP – (En especial els articles 56 i 201 i l’apartat 3 de la disposició final primera).- Article 53 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, text refós de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.- Decret de l’Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d’atribucions de l’Alcaldia en la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :

Primer.- Aprovar les modificacions del projecte inicial com a conseqüència de la reunió mantinguda el passat 30 de novembre per tal de fer compatibles les actuacions a la sèquia per part del DMAH i l’ACA, que es concreten a l’informe tècnic presentat per la Responsable de laGestió de l’Estany de Sils.

Segon.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’AODL.
ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: 17 DE MARÇ DEL 2008http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/05/acta-de-sessi-de-la-junta-de-govern.html
2.
L’Agència Catalana de l’Aigua es compromet a executar les obres de dragatge de la Sèquia de Sils aquest estiu
Al 2006, des de l’àrea tècnica de gestió de l’Estany de Sils, es va redactar un informe preliminar per dur a terme una actuació de millora de la capacitat hidràulica i neteja de la Sèquia, que es va dirigir a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), administració responsable del seu manteniment
Després de dos anys d’intents d’accelerar unes actuacions que ja estaven aprovades i pendents d’execució, el 30 de gener de 2008 es va aconseguir reactivar el tema i concretar l’actuació.
Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient

L’ACA va executar uns estudis hidrològics de la conca de la Sèquia de Sils al setembre del 2008, que es van allargar fins a l’octubre, per definir quines eren les zones on calia dragar i en quines condicions. A partir dels resultats, es van determinar els punts d’actuació i el protocol per a la protecció de la fauna. Així, en primer lloc, es van acotar les zones on es realitzaria la retirada de sediments amb unes xarxes, per impedir que la fauna hi accedís. En segon lloc es va procedir a col•locar trampes per a tortugues, per retirar el màxim nombre d’individus.

Un cop es garantís que no hi havia perill per a les tortugues, es procediria a iniciar el dragatge
L’actuació es va allargar fins al novembre i les temperatures a l’Estany de Sils van descendir considerablement, iniciant-se el període d’hivernació de les tortugues, fet que va impedir la seva retirada i, per tant, que Medi Ambient permetés l’execució de l’obra.

Aquest mes de febrer l’ajuntament de Sils ha aconseguit finalment el compromís de l’ACA per enllestir aquestes obres durant l’estiu del 2009 i s’ha concretat un calendari d’execució. Així doncs, el proper mes de juliol s’iniciarà el protocol de retirada de fauna en els punts d’actuació i a l’agost es procedirà a iniciar el dragatge, que anirà des del pont sense baranes de Massabé, en direcció aigües amunt, fins al pont de l’entrada a l’Estany de Sils, on hi ha l’estació de bombament de la depuradora

REGIDORIA DE MEDI AMBIENTQuadern de Sils, març 2009

Més sobre la tallada de canyís

Es pot comprovar com les actuacions a la sèquia s'han fet sense complir el que s'havia pactat, a més, la tallada de canyís afecta un tram de la sèquia on de moment no està previst fer cap actuació, que començarien a l'alçada del pont de Massabé. Aquesta zona on ha estat tallat el canyís seria el darrer tram on es faria el dragatge, i per calendari tocaria al setembre, per tant no calia fer-hi res.
Això no és tot, també aquesta zona es considerava "neta" i havia estat restaurada amb fons públics del propi ajuntament i de la Direcció General de Medi Natural. La restauració havia consistit en retirar la canya, una espècie forània, i afavorir el canyís. Afavorir el canyís per tal de tallarlo fins arran d'aigua poc desprès?? Això no es llençar diners i feina????
Calen explicacions???
.................................
Dragatge de la sèquia de Sils. Dos textos:
1.
Modificació projecte Millora ambiental i paisatgística de la Sèquia de Sils – Expdt. 2007/375 Proposta del Regidor de Governació, Via Pública, Obres i Serveis i Medi Ambient.
Antecedents

- Mitjançant acord de la Junta de Govern del 4 de juny del 2007, es va sol·licitar una subvenció alDepartament de Medi Ambient i Habitatge per a la millora ambiental i paisatgística de la sèquia de Sils.

- En data del 21 de novembre de 2007 es va rebre la resolució, amb la qual se’ns informa de l’atorgació d’un ajut de 20 930€ per aquest concepte.

- El passat 30 de novembre es va mantenir una reunió amb representats del DMAH i de l’ACA, arrel d’una actuació pendent de dragatge de la mateixa zona, que no es realitzarà fins al setembre de 2008 per motius de protecció de la fauna. En aquesta reunió es va acordar realitzar una sèrie de modificacions en les actuacions inicials per tal de fer compatibles ambdues actuacions a la sèquia.

- Informe de l’Agent per a l’Ocupació i Desenvolupament Local de data 11-març-2008 el qual informe favorablement de les modificacions a realitzar en la zona comentada, el qual no implica cap alteració al pressupost ni tercer.

Fonaments de dret:
- Article 213 i següents del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març.- Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques – TRLCAP – (En especial els articles 56 i 201 i l’apartat 3 de la disposició final primera).- Article 53 del Decret Legislatiu 2/2003 de 28 d’abril, text refós de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.- Decret de l’Alcaldia del 5 de juliol de 2007, de Delegació d’atribucions de l’Alcaldia en la Junta de Govern Local.

La Junta de Govern Local per unanimitat dels assistents adopta el següent
ACORD :

Primer.- Aprovar les modificacions del projecte inicial com a conseqüència de la reunió mantinguda el passat 30 de novembre per tal de fer compatibles les actuacions a la sèquia per part del DMAH i l’ACA, que es concreten a l’informe tècnic presentat per la Responsable de laGestió de l’Estany de Sils.

Segon.- Trametre aquest acord a l’interessat, a intervenció i a l’AODL.
ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN LOCAL: 17 DE MARÇ DEL 2008http://ids-pmpersils.blogspot.com/2008/05/acta-de-sessi-de-la-junta-de-govern.html
2.
L’Agència Catalana de l’Aigua es compromet a executar les obres de dragatge de la Sèquia de Sils aquest estiu
Al 2006, des de l’àrea tècnica de gestió de l’Estany de Sils, es va redactar un informe preliminar per dur a terme una actuació de millora de la capacitat hidràulica i neteja de la Sèquia, que es va dirigir a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), administració responsable del seu manteniment
Després de dos anys d’intents d’accelerar unes actuacions que ja estaven aprovades i pendents d’execució, el 30 de gener de 2008 es va aconseguir reactivar el tema i concretar l’actuació.
Per determinacions legals, ja que l’Estany de Sils és un Espai d’Interès Natural i protegit per l’administració, les obres no es podien executar abans de l’agost i no més tard de novembre, període en què no s’altera el cicle natural de la fauna que viu i s’alimenta a la sèquia, segons el Departament de Medi Ambient

L’ACA va executar uns estudis hidrològics de la conca de la Sèquia de Sils al setembre del 2008, que es van allargar fins a l’octubre, per definir quines eren les zones on calia dragar i en quines condicions. A partir dels resultats, es van determinar els punts d’actuació i el protocol per a la protecció de la fauna. Així, en primer lloc, es van acotar les zones on es realitzaria la retirada de sediments amb unes xarxes, per impedir que la fauna hi accedís. En segon lloc es va procedir a col•locar trampes per a tortugues, per retirar el màxim nombre d’individus.

Un cop es garantís que no hi havia perill per a les tortugues, es procediria a iniciar el dragatge
L’actuació es va allargar fins al novembre i les temperatures a l’Estany de Sils van descendir considerablement, iniciant-se el període d’hivernació de les tortugues, fet que va impedir la seva retirada i, per tant, que Medi Ambient permetés l’execució de l’obra.

Aquest mes de febrer l’ajuntament de Sils ha aconseguit finalment el compromís de l’ACA per enllestir aquestes obres durant l’estiu del 2009 i s’ha concretat un calendari d’execució. Així doncs, el proper mes de juliol s’iniciarà el protocol de retirada de fauna en els punts d’actuació i a l’agost es procedirà a iniciar el dragatge, que anirà des del pont sense baranes de Massabé, en direcció aigües amunt, fins al pont de l’entrada a l’Estany de Sils, on hi ha l’estació de bombament de la depuradora

REGIDORIA DE MEDI AMBIENTQuadern de Sils, març 2009

diumenge, 14 de juny del 2009

La tallada de canyís

En la primera imatge, vehicle de l'Escola Taller de la Selva, entitat que realitza tasques d'eliminació de vegetació sobre la mota de la llacuna permanent i altres zones de l'Estany setmanalment.
En les imatges següents, efectes de la tallada de canyís. A la zona hi havia, com a mínim, set nius de ràlid (polla d'aigua o rascló) que s'han perdut, a més de desenes de nius de rossinyol bord, balquer i boscarla de canyar.
Com afectarà a la resta d'espècies la supressió de l'efecte barrera que exercia aquesta tanca de vegetació natural?
Quins són els efectes dels treballs continuats en zona de nidificació i en plena època reproductora? Haurem perdut aquesta temporada algunes espècies emblemàtiques i protegides que en temporades anteriors havien triat aquesta zona com a àrea de nidificació?
Si aquesta és la sensació que donen les administracions, perquè hem d'esperar respecte del públic en general cap a aquest espai natural?
La majoria de la gent respecta un entorn que es conserva de la forma més íntegra i natural possible. Si la percepció és la de que aqui tot s'hi val i que no cal respecte, la pilota cada cop és fa més gran, fins arribar a la pèrdua de gran part dels valors naturals que algun dia van identificar l'espai i pels quals se'n va decidir protegir-lo.
Cal seny, diàleg i raonament. La tallada de canyís significa una pèrdua d'hàbitat indiscutible, no només per la temporada de nidificació sinó també per al proper hivern, però si s'hagués fet només dues o tres setmanes més tard, l'impacte més immediat hauria estat molt menor.








La tallada de canyís

En la primera imatge, vehicle de l'Escola Taller de la Selva, entitat que realitza tasques d'eliminació de vegetació sobre la mota de la llacuna permanent i altres zones de l'Estany setmanalment.
En les imatges següents, efectes de la tallada de canyís. A la zona hi havia, com a mínim, set nius de ràlid (polla d'aigua o rascló) que s'han perdut, a més de desenes de nius de rossinyol bord, balquer i boscarla de canyar.
Com afectarà a la resta d'espècies la supressió de l'efecte barrera que exercia aquesta tanca de vegetació natural?
Quins són els efectes dels treballs continuats en zona de nidificació i en plena època reproductora? Haurem perdut aquesta temporada algunes espècies emblemàtiques i protegides que en temporades anteriors havien triat aquesta zona com a àrea de nidificació?
Si aquesta és la sensació que donen les administracions, perquè hem d'esperar respecte del públic en general cap a aquest espai natural?
La majoria de la gent respecta un entorn que es conserva de la forma més íntegra i natural possible. Si la percepció és la de que aqui tot s'hi val i que no cal respecte, la pilota cada cop és fa més gran, fins arribar a la pèrdua de gran part dels valors naturals que algun dia van identificar l'espai i pels quals se'n va decidir protegir-lo.
Cal seny, diàleg i raonament. La tallada de canyís significa una pèrdua d'hàbitat indiscutible, no només per la temporada de nidificació sinó també per al proper hivern, però si s'hagués fet només dues o tres setmanes més tard, l'impacte més immediat hauria estat molt menor.








dijous, 11 de juny del 2009

Onychogomphus uncatus



Libèl·lula mediterrània típica de petits cursos fluvials amb aigües força oxigenades, roques i codolars. És típic observar els mascles aturats precisament en les roques o còdols de les vores del riu o que sobresurten de l'aigua, en espera de que passin les femelles, d'un comportament més amagadís.


Fotografia de Wilbert Kerkhof i facilitada per en Rudolf van der Haar.

Voltors (Gyps fulvus)


Quatre exemplars en vol sobre el Bagís, a Santa Coloma de Farners, el 07-06-09.

Observador: Jordi Tornés


Dibuix: Alfons Delgado-Garcia

Tallada de canyís en plena època de cria



Ahir dia 10 de juny un ornitòleg que es trobava a l'Estany va descobrir una màquina tallant la massa de canyís que hi ha a llarg de la sèquia. La tallada va afectar un tram prou llarg i es feia fins arran d'aigua.

El canyís constitueix un element de vital importància en els ecosistemes palustres, constituint una zona de refugi i alimentació durant l'època hivernal. Però el més greu és que en aquesta època, en plena primavera, en plena època de reproducció, són moltes les espècies d'ocells que ubiquen el seu niu entre el canyís. En la zona afectada per la tallada hi ha, o millor dit, hi havia, nius de polla d'aigua (Gallinula chloropus), de balquer (Acrocephalus arundicaneus) i de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), i probablement d'altres espècies, que, com el balquer i la boscarla, són escasses arreu del territori i es troben protegides.

És incomprensible i inadmisible com es poden executar actuacions d'aquesta mena en un espai suposadament protegit i en plena època reproductora, en una zona reconeguda com a d'interès especial per a les aus i considerada (exigida) com a mereixedora de protecció per la legislació europea. Qualsevol actuació en un espai natural ha de comptar amb un mínim de sentit comú, o com a mínim cal informar del fet a tots els responsables de la gestió de l'espai per tal de consensuar-la i decidir si és necessaria o adient.

Aquesta actuació es suma a altres pertorbacions que hi ha hagut a la zona durant aquesta temporada, com els treballs de tallada de vegetació que es van fer al voltant de la llacuna permanent i sobre la mota, i l'actitud permanent d'incivisme i mancada de sentit comú de gran part dels visitants de l'Estany, que actuen sense seguir les mínimes normes de comportament respectuós. Tot això ha aconseguit que la temporada estigui resultant nefasta pel que fa la reproducció d'ocells aquàtics a l'Estany.

La tallada de canyís haurà destruït nius i refugis de fauna, però també haurà fet desaparèixer una zona de refugi i alimentació per al proper hivern. A més, cal tenir en compte l'efecte barrera que tenia aquesta massa de vegetació sobre l'ecosistema, impedint l'accés de depredadors, com ara els gossos que corren lliurement i sense la vigilància dels seus irresponsables amos i que de ben segur que comportarà l'abandonament de més niuades.

Molt sovint he sentit a dir que la sèquia necessita d'una neteja. Resulta evident que és així, necessita una neteja a fons, però el que s'ha de millorar és la qualitat de l'aigua, que ara per ara és pura merda, és la quantitat de deixalles sòlides que fan que tingui l'aspecte d'un abocador a l'aire lliure en determinats punts. Destruir, ELIMINAR VEGETACIÓ NO ÉS NETEJAR LA SÈQUIA, ÉS ATEMPTAR CONTRA EL FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES, és alterar el correcte funcionament dels processos naturals que per efecte dominó poden tenir unes conseqüències insospitades.

El problema, el gran problema, és que la majoria de les actuacions que es duen a terme a l'Estany, malgrat unes poques i molt respectuoses excepcions, van encaminades a convertir l'espai en un jardinet, una bassa amb ànecs, un parc urbà. No hi ha una percepció clara de que del que es tracta és de conservar l'espai natural, de potenciar-ne els seus valors florístics, faunístics i culturals. L'èxit d'un espai natural no es valora pel nombre de passejants que rep, sino pel grau de conservació i potenciació dels seus valors naturals.

Fotografia: niu de ràlid (polla d'aigua o rascló) amb ous feta a la sèquia fa uns dies, niu que ja no deu existir.

Tallada de canyís en plena època de cria



Ahir dia 10 de juny un ornitòleg que es trobava a l'Estany va descobrir una màquina tallant la massa de canyís que hi ha a llarg de la sèquia. La tallada va afectar un tram prou llarg i es feia fins arran d'aigua.

El canyís constitueix un element de vital importància en els ecosistemes palustres, constituint una zona de refugi i alimentació durant l'època hivernal. Però el més greu és que en aquesta època, en plena primavera, en plena època de reproducció, són moltes les espècies d'ocells que ubiquen el seu niu entre el canyís. En la zona afectada per la tallada hi ha, o millor dit, hi havia, nius de polla d'aigua (Gallinula chloropus), de balquer (Acrocephalus arundicaneus) i de boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), i probablement d'altres espècies, que, com el balquer i la boscarla, són escasses arreu del territori i es troben protegides.

És incomprensible i inadmisible com es poden executar actuacions d'aquesta mena en un espai suposadament protegit i en plena època reproductora, en una zona reconeguda com a d'interès especial per a les aus i considerada (exigida) com a mereixedora de protecció per la legislació europea. Qualsevol actuació en un espai natural ha de comptar amb un mínim de sentit comú, o com a mínim cal informar del fet a tots els responsables de la gestió de l'espai per tal de consensuar-la i decidir si és necessaria o adient.

Aquesta actuació es suma a altres pertorbacions que hi ha hagut a la zona durant aquesta temporada, com els treballs de tallada de vegetació que es van fer al voltant de la llacuna permanent i sobre la mota, i l'actitud permanent d'incivisme i mancada de sentit comú de gran part dels visitants de l'Estany, que actuen sense seguir les mínimes normes de comportament respectuós. Tot això ha aconseguit que la temporada estigui resultant nefasta pel que fa la reproducció d'ocells aquàtics a l'Estany.

La tallada de canyís haurà destruït nius i refugis de fauna, però també haurà fet desaparèixer una zona de refugi i alimentació per al proper hivern. A més, cal tenir en compte l'efecte barrera que tenia aquesta massa de vegetació sobre l'ecosistema, impedint l'accés de depredadors, com ara els gossos que corren lliurement i sense la vigilància dels seus irresponsables amos i que de ben segur que comportarà l'abandonament de més niuades.

Molt sovint he sentit a dir que la sèquia necessita d'una neteja. Resulta evident que és així, necessita una neteja a fons, però el que s'ha de millorar és la qualitat de l'aigua, que ara per ara és pura merda, és la quantitat de deixalles sòlides que fan que tingui l'aspecte d'un abocador a l'aire lliure en determinats punts. Destruir, ELIMINAR VEGETACIÓ NO ÉS NETEJAR LA SÈQUIA, ÉS ATEMPTAR CONTRA EL FUNCIONAMENT DELS ECOSISTEMES, és alterar el correcte funcionament dels processos naturals que per efecte dominó poden tenir unes conseqüències insospitades.

El problema, el gran problema, és que la majoria de les actuacions que es duen a terme a l'Estany, malgrat unes poques i molt respectuoses excepcions, van encaminades a convertir l'espai en un jardinet, una bassa amb ànecs, un parc urbà. No hi ha una percepció clara de que del que es tracta és de conservar l'espai natural, de potenciar-ne els seus valors florístics, faunístics i culturals. L'èxit d'un espai natural no es valora pel nombre de passejants que rep, sino pel grau de conservació i potenciació dels seus valors naturals.

Fotografia: niu de ràlid (polla d'aigua o rascló) amb ous feta a la sèquia fa uns dies, niu que ja no deu existir.

dilluns, 8 de juny del 2009

Abellera groga (Ophrys lutea)





Des del març i fins al juny ja podem trobar les abelleres grogues, plantes de fins a 30 cm. d'alçada i d'una característica inflorescència groga. Es pot trobar en clarianes de matollars i prats mediterranis.
Fotografies: Isidre Cos & Chiraphan Markchoo

Lletimó (Dictamnus albus)

El lletimó és una espècie rara a Catalunya, pròpia dels marges de boscos humits i de distribució majoritàriament pirinenca. A la Selva, però, es pot trobar una petita població d'aquesta planta, molt utilitzada antigament en remeis casolans.

Fotografies de Josep Barnés: flor, planta i fruit de lletimó.






Orquis palustres (Orquis laxiflora)

Ja fa algunes setmanes que es poden observar les orquídies palustres (Orchis laxiflora) als prats de l'Estany, una de les poques localitats de Catalunya on es pot trobar aquesta escassa espècie.

Fotografia: Xavi Romera







Orquis palustres (Orquis laxiflora)

Ja fa algunes setmanes que es poden observar les orquídies palustres (Orchis laxiflora) als prats de l'Estany, una de les poques localitats de Catalunya on es pot trobar aquesta escassa espècie.

Fotografia: Xavi Romera







Observacions de fauna 23/5/09



1 guineu (Vulpes vulpes)
1 visó americà (Mustela vison)

1 martinet menut mascle (Ixobrychus minutus)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
5 cornelles (Corvus corone)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
oriol (Oriolus oriolus)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
gaig (Garrulus glandarius)
tudons (Columba plaumbus)
ànec collverd I llocada (Anas platyrhynchos), foto

5 vidriols (Anguis fragilis), foto
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
tortugues de rierol (Mauremys caspica)
tortugues d'estany (Emys orbicularis)

espinós (Gasterosteus aculeatus)
gambussia (Gambussia holbrokii)
carpí (Carasius auratus)

Observador i fotografies: Xavi Romera

Observacions de fauna 23/5/09



1 guineu (Vulpes vulpes)
1 visó americà (Mustela vison)

1 martinet menut mascle (Ixobrychus minutus)
1 cabusset (Tachybaptus ruficollis)
5 cornelles (Corvus corone)
1 aligot comú (Buteo buteo)
1 xoriguer comú (Falco tinnunculus)
oriol (Oriolus oriolus)
bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta)
gaig (Garrulus glandarius)
tudons (Columba plaumbus)
ànec collverd I llocada (Anas platyrhynchos), foto

5 vidriols (Anguis fragilis), foto
1 serp verda (Malpolon monspessulanus)
granotes verdes (Pelophylax perezi)
tortugues de rierol (Mauremys caspica)
tortugues d'estany (Emys orbicularis)

espinós (Gasterosteus aculeatus)
gambussia (Gambussia holbrokii)
carpí (Carasius auratus)

Observador i fotografies: Xavi Romera

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

Un mascle cantant el 05-06-09 al nord de Sant Hilari Sacalm, camí de Vallclara, en una zona de roures. Possible dada de reproducció.

Observador: Alfons Delgado-Garcia

dimarts, 2 de juny del 2009

Àguila daurada (Aquila chrysaetos) a la plana

Un exemplar observat per Josep Moreno sobre el tram final de l'Eix Transversal, C-25, el dilluns 25-05-09.

dilluns, 1 de juny del 2009

Tordera no desbrossarà les zones humides mentre els ocells hi facin el niu

29/05/09 02:00 - Tordera -

L'Ajuntament de Tordera s'ha compromès a ser més curós i evitar el desbrossament de les zones humides del municipi durant el temps que els ocells hi fan el niu. Segons va confirmar el regidor de Medi Ambient, Carles Aulet (CiU), la decisió va ser precedida de les converses mantingudes amb una entitat naturalista nascuda fa pocs mesos: Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, i el període durant el qual no es netejarà es farà efectiu de l'1 d'abril a l'1 d'agost. També està previst que durant la neteja es deixi una franja mínima, i sempre que sigui possible, d'entre dos i tres metres al voltant de la vegetació de ribera.

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/42548.html

Flor de l'home penjat (Aceras antropophorum = Orchis antropophora)



Riudarenes, abril de 2009. Fotografia: Maite Garrigós

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...