diumenge, 14 de juny de 2009

La tallada de canyís

En la primera imatge, vehicle de l'Escola Taller de la Selva, entitat que realitza tasques d'eliminació de vegetació sobre la mota de la llacuna permanent i altres zones de l'Estany setmanalment.
En les imatges següents, efectes de la tallada de canyís. A la zona hi havia, com a mínim, set nius de ràlid (polla d'aigua o rascló) que s'han perdut, a més de desenes de nius de rossinyol bord, balquer i boscarla de canyar.
Com afectarà a la resta d'espècies la supressió de l'efecte barrera que exercia aquesta tanca de vegetació natural?
Quins són els efectes dels treballs continuats en zona de nidificació i en plena època reproductora? Haurem perdut aquesta temporada algunes espècies emblemàtiques i protegides que en temporades anteriors havien triat aquesta zona com a àrea de nidificació?
Si aquesta és la sensació que donen les administracions, perquè hem d'esperar respecte del públic en general cap a aquest espai natural?
La majoria de la gent respecta un entorn que es conserva de la forma més íntegra i natural possible. Si la percepció és la de que aqui tot s'hi val i que no cal respecte, la pilota cada cop és fa més gran, fins arribar a la pèrdua de gran part dels valors naturals que algun dia van identificar l'espai i pels quals se'n va decidir protegir-lo.
Cal seny, diàleg i raonament. La tallada de canyís significa una pèrdua d'hàbitat indiscutible, no només per la temporada de nidificació sinó també per al proper hivern, però si s'hagués fet només dues o tres setmanes més tard, l'impacte més immediat hauria estat molt menor.








Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...