En la primera imatge, vehicle de l'Escola Taller de la Selva, entitat que realitza tasques d'eliminació de vegetació sobre la mota de la llacuna permanent i altres zones de l'Estany setmanalment.
En les imatges següents, efectes de la tallada de canyís. A la zona hi havia, com a mínim, set nius de ràlid (polla d'aigua o rascló) que s'han perdut, a més de desenes de nius de rossinyol bord, balquer i boscarla de canyar.
Com afectarà a la resta d'espècies la supressió de l'efecte barrera que exercia aquesta tanca de vegetació natural?
Quins són els efectes dels treballs continuats en zona de nidificació i en plena època reproductora? Haurem perdut aquesta temporada algunes espècies emblemàtiques i protegides que en temporades anteriors havien triat aquesta zona com a àrea de nidificació?
Si aquesta és la sensació que donen les administracions, perquè hem d'esperar respecte del públic en general cap a aquest espai natural?
La majoria de la gent respecta un entorn que es conserva de la forma més íntegra i natural possible. Si la percepció és la de que aqui tot s'hi val i que no cal respecte, la pilota cada cop és fa més gran, fins arribar a la pèrdua de gran part dels valors naturals que algun dia van identificar l'espai i pels quals se'n va decidir protegir-lo.
Cal seny, diàleg i raonament. La tallada de canyís significa una pèrdua d'hàbitat indiscutible, no només per la temporada de nidificació sinó també per al proper hivern, però si s'hagués fet només dues o tres setmanes més tard, l'impacte més immediat hauria estat molt menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada