Martinet de nit (Nycticorax nycticorax), un exemplar a Cal Raba, Tordera, Maresme, el 27-02-09 (Xavier Romera)
Oreneta vulgar (Hirundo rustica), un exemplar a l'estany de Sils, el 27-02-09, (David Caballé)
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum), un exemplar al centre urbà de Santa Coloma de Farners el 18-02-09, (Alfons Delgado-Garcia)
Gavina corsa (Larus audouinii), un adult a Blanes el 06-02-09, (Enric Badosa)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia), un exemplar a l'estany de Sils el 29-01-09, (David Butterfield)
divendres, 27 de febrer del 2009
Observacions ornitològiques 27-02-09
Uns 20 martinets blancs
105 esplugabous
2 bernats pescaires
1 cabusset
5 fotges
10 corbs marins ,un d'ells de la variació sinesis
+5 rasclons escoltats
3 xarxets comuns
8 becadells comuns
9 xivites
+30 repicatalons
1 aligot comú
1 oreneta vulgar
1 cruixidell escoltat
1 cornella
Observador: David Caballé
Observacions ornitològiques 27-02-09
Uns 20 martinets blancs
105 esplugabous
2 bernats pescaires
1 cabusset
5 fotges
10 corbs marins ,un d'ells de la variació sinesis
+5 rasclons escoltats
3 xarxets comuns
8 becadells comuns
9 xivites
+30 repicatalons
1 aligot comú
1 oreneta vulgar
1 cruixidell escoltat
1 cornella
Observador: David Caballé
dijous, 26 de febrer del 2009
L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona encarrega diversos estudis de fauna
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=2688
En el marc del Pla especial de protecció i millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Consorci de l'espai ha encarregat, per un valor d'uns 33.500 euros, diversos estudis de fauna que tenen com a objectiu incrementar el coneixement de la fauna de l'espai i determinar les línies bàsiques de gestió. Els primers estudis ja comencen a donar fruit i estan obtenint els primers resultats.
Durant el 2008 es van iniciar diversos estudis. El Museu de Granollers-Ciències Naturals la Tela treballa en els estudis de poblacions de quiròpters, de poblacions de ropalòcers, de poblacions de liró i de distribució i abundància de carnívors, mentre que l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) treballa en l'estudi de seguiment de l'avifauna.Naturalistes d'Osona treballa en la localització, seguiment i conservació del cranc de riu autòcton, que és el de més dotació econòmica (prop de 20.000 euros).Per aquest 2009 continuen aquests estudis i a més se n'han encarregat dos de nous: un Atles dels ocells nidificants, que farà l'ICO, i l'Estudi de la flora amenaçada, que es farà en conveni amb la Universitat de Barcelona.
Font de la informacióEspai Natural Guilleries-Savassona
En el marc del Pla especial de protecció i millora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Consorci de l'espai ha encarregat, per un valor d'uns 33.500 euros, diversos estudis de fauna que tenen com a objectiu incrementar el coneixement de la fauna de l'espai i determinar les línies bàsiques de gestió. Els primers estudis ja comencen a donar fruit i estan obtenint els primers resultats.
Durant el 2008 es van iniciar diversos estudis. El Museu de Granollers-Ciències Naturals la Tela treballa en els estudis de poblacions de quiròpters, de poblacions de ropalòcers, de poblacions de liró i de distribució i abundància de carnívors, mentre que l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) treballa en l'estudi de seguiment de l'avifauna.Naturalistes d'Osona treballa en la localització, seguiment i conservació del cranc de riu autòcton, que és el de més dotació econòmica (prop de 20.000 euros).Per aquest 2009 continuen aquests estudis i a més se n'han encarregat dos de nous: un Atles dels ocells nidificants, que farà l'ICO, i l'Estudi de la flora amenaçada, que es farà en conveni amb la Universitat de Barcelona.
Font de la informacióEspai Natural Guilleries-Savassona
Entra en vigor el nou Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny
http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=2647
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny ja és vigent des del 31 de gener de 2009. El pla posa les bases per ordenar aquest espai natural protegit i adequar-lo a les noves necessitats del territori. L'aplicació del nou pla comportarà l'increment de 1.700 hectàrees de superfície del parc i una inversió anual de prop de 4 milions d'euros. La web del parc ofereix tota la informació de la nova normativa. Properament s'editarà un DVD interactiu del pla.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 5308, de data 30 de gener de 2009 va publicar un edicte de 21 de gener sobre la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va aprovar definitivament el nou pla a mitjan de desembre. El Pla va ser sotmès a informació pública el maig del 2007 durant un mes, posteriorment es va donar audiència als ajuntaments. Durant aquest període es van presentar al legacions i propostes dels ajuntaments, així com de les institucions i particulars. Un cop revisades, analitzades i debatudes, s'han incorporat en la mesura del possible per tal d'aplegar el màxim consens en el document que es va aprovar de forma definitiva.
El nou Pla especial ha estat redactat conjuntament per les diputacions de Barcelona i Girona, en desenvolupament de l'acord del Consell Coordinador del Parc del Montseny i dels acords plenaris dels diversos ajuntaments per formular de manera conjunta la revisió del Pla especial del Montseny. El text pretén afavorir l'impuls econòmic i social de la població dels 18 municipis que pertanyen al Parc (Aiguafreda, Arbúcies, Breda, Campins, Cànoves i Samalús, El Brull, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Gualba, La Garriga, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau) i mantenir l'equilibri amb la preservació del patrimoni natural i cultural i un ús públic ordenat. Les propostes més destacades del nou pla són l'increment de superfície del parc en 1.765 hectàrees, de manera que passa de les 29.339 hectàrees actuals a les 31.103. S'ha tingut en compte la coherència geogràfica i s'ha ajustat els límits naturals; l'augment de la zona de reserva natural destinada a la conservació passa de les 1.039 hectàrees actuals a 2.604. Són les àrees de més valor, sobre les quals pesa una restricció més forta. Es troben majoritàriament en finques públiques.Així mateix, el pla pretén garantir la connectivitat ecològica perquè el Montseny no quedi aïllat, buscant l'enllaç amb espais naturals de l'entorn; definir una xarxa viària bàsica i delimitar-ne els seus usos; un altre objectiu és definir la xarxa bàsica de dotacions del Parc.
En aquest sentit, preveu el trasllat de la seu dels serveis tècnics de Fontmartina a la Masia Mariona (a Fogars de Montclús), i la utilització d'alguns elements destacats del patrimoni cultural d'aquest espai com a dotacions, per afavorir-ne la seva restauració i divulgació.Pel que fa al cost del desplegament d'aquest pla, la Diputació de Barcelona i Girona preveuen una inversió anual de prop de 4 milions d'euros, uns 135 euros per hectàrea, que representa el doble que la mitjana a Espanya. A més, també s'ha previst la contractació de 37 persones com a personal exclusiu del Parc.
Font de la informació Àrea d'Espais Naturals
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny ja és vigent des del 31 de gener de 2009. El pla posa les bases per ordenar aquest espai natural protegit i adequar-lo a les noves necessitats del territori. L'aplicació del nou pla comportarà l'increment de 1.700 hectàrees de superfície del parc i una inversió anual de prop de 4 milions d'euros. La web del parc ofereix tota la informació de la nova normativa. Properament s'editarà un DVD interactiu del pla.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 5308, de data 30 de gener de 2009 va publicar un edicte de 21 de gener sobre la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va aprovar definitivament el nou pla a mitjan de desembre. El Pla va ser sotmès a informació pública el maig del 2007 durant un mes, posteriorment es va donar audiència als ajuntaments. Durant aquest període es van presentar al legacions i propostes dels ajuntaments, així com de les institucions i particulars. Un cop revisades, analitzades i debatudes, s'han incorporat en la mesura del possible per tal d'aplegar el màxim consens en el document que es va aprovar de forma definitiva.
El nou Pla especial ha estat redactat conjuntament per les diputacions de Barcelona i Girona, en desenvolupament de l'acord del Consell Coordinador del Parc del Montseny i dels acords plenaris dels diversos ajuntaments per formular de manera conjunta la revisió del Pla especial del Montseny. El text pretén afavorir l'impuls econòmic i social de la població dels 18 municipis que pertanyen al Parc (Aiguafreda, Arbúcies, Breda, Campins, Cànoves i Samalús, El Brull, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Gualba, La Garriga, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau) i mantenir l'equilibri amb la preservació del patrimoni natural i cultural i un ús públic ordenat. Les propostes més destacades del nou pla són l'increment de superfície del parc en 1.765 hectàrees, de manera que passa de les 29.339 hectàrees actuals a les 31.103. S'ha tingut en compte la coherència geogràfica i s'ha ajustat els límits naturals; l'augment de la zona de reserva natural destinada a la conservació passa de les 1.039 hectàrees actuals a 2.604. Són les àrees de més valor, sobre les quals pesa una restricció més forta. Es troben majoritàriament en finques públiques.Així mateix, el pla pretén garantir la connectivitat ecològica perquè el Montseny no quedi aïllat, buscant l'enllaç amb espais naturals de l'entorn; definir una xarxa viària bàsica i delimitar-ne els seus usos; un altre objectiu és definir la xarxa bàsica de dotacions del Parc.
En aquest sentit, preveu el trasllat de la seu dels serveis tècnics de Fontmartina a la Masia Mariona (a Fogars de Montclús), i la utilització d'alguns elements destacats del patrimoni cultural d'aquest espai com a dotacions, per afavorir-ne la seva restauració i divulgació.Pel que fa al cost del desplegament d'aquest pla, la Diputació de Barcelona i Girona preveuen una inversió anual de prop de 4 milions d'euros, uns 135 euros per hectàrea, que representa el doble que la mitjana a Espanya. A més, també s'ha previst la contractació de 37 persones com a personal exclusiu del Parc.
Font de la informació Àrea d'Espais Naturals
dimecres, 25 de febrer del 2009
Més orenetes
El dia 22 de febrer es torna a observar una oreneta cuablanca (Delichon urbicum) a Santa Coloma de Farners (Alfons Delgado i Maite Garrigós), i el 24 se n'observen 3 exemplars a Amer (Gabriel de Jesús).
dilluns, 23 de febrer del 2009
Observacions ornitològiques 21-02-09
Un Tord, Turdus philomelos, cantant activament
4 Rasclons, Rallus aquaticus
60 Esplugabous, Bubulcus ibis
10 Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
3 Bernat pescaire, Ardea cinerea
3 Gralla, C.monedula, una observació molt interessant d'una espècie en vies d'extinció a la comarca
2 Cabusset, Tachybaptus ruficollis
2 Xarxet, Anas crecca
Observadors: Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Anna Puigdemont, Ponç Feliu Sánchez-Frou i Raül Sánchez
4 Rasclons, Rallus aquaticus
60 Esplugabous, Bubulcus ibis
10 Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
3 Bernat pescaire, Ardea cinerea
3 Gralla, C.monedula, una observació molt interessant d'una espècie en vies d'extinció a la comarca
2 Cabusset, Tachybaptus ruficollis
2 Xarxet, Anas crecca
Observadors: Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Anna Puigdemont, Ponç Feliu Sánchez-Frou i Raül Sánchez
Observacions ornitològiques 21-02-09
Un Tord, Turdus philomelos, cantant activament
4 Rasclons, Rallus aquaticus
60 Esplugabous, Bubulcus ibis
10 Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
3 Bernat pescaire, Ardea cinerea
3 Gralla, C.monedula, una observació molt interessant d'una espècie en vies d'extinció a la comarca
2 Cabusset, Tachybaptus ruficollis
2 Xarxet, Anas crecca
Observadors: Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Anna Puigdemont, Ponç Feliu Sánchez-Frou i Raül Sánchez
4 Rasclons, Rallus aquaticus
60 Esplugabous, Bubulcus ibis
10 Corb marí gros, Phalacrocorax carbo
3 Bernat pescaire, Ardea cinerea
3 Gralla, C.monedula, una observació molt interessant d'una espècie en vies d'extinció a la comarca
2 Cabusset, Tachybaptus ruficollis
2 Xarxet, Anas crecca
Observadors: Ponç Feliu, Mercè Sánchez-Frou, Anna Puigdemont, Ponç Feliu Sánchez-Frou i Raül Sánchez
dijous, 19 de febrer del 2009
Acotats de pesca
Són compatibles algunes acticitats amb la conservació?? Repoblació intensiva?? Amb quines espècies i amb quins criteris???
Missatges Àrea xct - RECORDATORI: Presentació - Taller del programa d'impuls de la custòdia a les Comarques Gironines, 23 de Febrer 2009
Durant el període 2008-2011 es desenvolupa un programa de col·laboració entre la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) i la Diputació de Girona amb la finalitat de promoure i impulsar la custòdia del territori a les comarques gironines, en matèria de connectivitat i gestió forestal sostenible. A través de línies de subvencions i assessorament de projectes concrets, es volen introduir iniciatives de custòdia com a eina de gestió per a la recuperació i potenciació d’espais connectors i la creació de reserves forestals de boscos madurs. Amb tot, es vol contribuir a impulsar actuacions ambientals i a la planificació del territori rural i natural de les comarques gironines per a la seva conservació i gestió.
L’èxit d’aquestes actuacions depèn estretament de la participació i implicació d’entitats i ens locals, que el programa vol potenciar. El dilluns 23 de Febrer de 2009 a les 18h de la tarda al Centre Cultural la Mercè de Girona, presentarem el programa d’impuls de la custòdia a les Comarques Gironines a les entitats relacionades amb la gestió del territori i sensibilització ambiental de la província de Girona. Els objectius d’aquesta trobada seran:- difondre el programa en qüestió que la xct i la Diputació de Girona estan dinamitzant- recollir les inquietuds i possibilitats de col·laboració de les diferents entitats vinculades al territori gironí.- obtenir la informació per elaborar un document de resultats i propostes d’impuls de la Custòdia del Territori a les Comarques Gironines.
El programa del taller/presentació és:
18:00h Exposició del programa – xct
18:45h Grups debat/discussió: Oportunitats de Custòdia per les entitats gironines
20:00h Exposició dels resultats i conclusions
Possibilitat de continuar el debat al llarg d’un sopar informal entre els assistents a la ciutat de Girona.
Si us plau, indiqueu si us quedareu a sopar al moment d’inscriure-us. Si per motius d’agenda o de lloc no podeu venir, agrairem que ens ho feu saber. També agrairem que ens indiqueu si creieu convenient que aquest acte es repeteixi en una altra localitat de les Comarques Gironines, que considereu oportú per la seva dinàmica en custòdia del territori.
Si us plau, envieu confirmació d’assistència a Emma Soy Massoni a l’adreça electrònica següent: esoy@custodiaterritori.org, tot indicant nom i entitat de procedència, o bé al telèfon 938866135.
L’èxit d’aquestes actuacions depèn estretament de la participació i implicació d’entitats i ens locals, que el programa vol potenciar. El dilluns 23 de Febrer de 2009 a les 18h de la tarda al Centre Cultural la Mercè de Girona, presentarem el programa d’impuls de la custòdia a les Comarques Gironines a les entitats relacionades amb la gestió del territori i sensibilització ambiental de la província de Girona. Els objectius d’aquesta trobada seran:- difondre el programa en qüestió que la xct i la Diputació de Girona estan dinamitzant- recollir les inquietuds i possibilitats de col·laboració de les diferents entitats vinculades al territori gironí.- obtenir la informació per elaborar un document de resultats i propostes d’impuls de la Custòdia del Territori a les Comarques Gironines.
El programa del taller/presentació és:
18:00h Exposició del programa – xct
18:45h Grups debat/discussió: Oportunitats de Custòdia per les entitats gironines
20:00h Exposició dels resultats i conclusions
Possibilitat de continuar el debat al llarg d’un sopar informal entre els assistents a la ciutat de Girona.
Si us plau, indiqueu si us quedareu a sopar al moment d’inscriure-us. Si per motius d’agenda o de lloc no podeu venir, agrairem que ens ho feu saber. També agrairem que ens indiqueu si creieu convenient que aquest acte es repeteixi en una altra localitat de les Comarques Gironines, que considereu oportú per la seva dinàmica en custòdia del territori.
Si us plau, envieu confirmació d’assistència a Emma Soy Massoni a l’adreça electrònica següent: esoy@custodiaterritori.org, tot indicant nom i entitat de procedència, o bé al telèfon 938866135.
Missatges Àrea xct RECORDATORI: Presentació - Taller del programa d'impuls de la custòdia a les Comarques Gironines, 23 de Febrer 2009
Durant el període 2008-2011 es desenvolupa un programa de col·laboració entre la Xarxa de Custòdia del Territori (xct) i la Diputació de Girona amb la finalitat de promoure i impulsar la custòdia del territori a les comarques gironines, en matèria de connectivitat i gestió forestal sostenible. A través de línies de subvencions i assessorament de projectes concrets, es volen introduir iniciatives de custòdia com a eina de gestió per a la recuperació i potenciació d’espais connectors i la creació de reserves forestals de boscos madurs. Amb tot, es vol contribuir a impulsar actuacions ambientals i a la planificació del territori rural i natural de les comarques gironines per a la seva conservació i gestió.
L’èxit d’aquestes actuacions depèn estretament de la participació i implicació d’entitats i ens locals, que el programa vol potenciar. El dilluns 23 de Febrer de 2009 a les 18h de la tarda al Centre Cultural la Mercè de Girona, presentarem el programa d’impuls de la custòdia a les Comarques Gironines a les entitats relacionades amb la gestió del territori i sensibilització ambiental de la província de Girona. Els objectius d’aquesta trobada seran:- difondre el programa en qüestió que la xct i la Diputació de Girona estan dinamitzant- recollir les inquietuds i possibilitats de col·laboració de les diferents entitats vinculades al territori gironí.- obtenir la informació per elaborar un document de resultats i propostes d’impuls de la Custòdia del Territori a les Comarques Gironines.
El programa del taller/presentació és:
18:00h Exposició del programa – xct
18:45h Grups debat/discussió: Oportunitats de Custòdia per les entitats gironines
20:00h Exposició dels resultats i conclusions
Possibilitat de continuar el debat al llarg d’un sopar informal entre els assistents a la ciutat de Girona.
Si us plau, indiqueu si us quedareu a sopar al moment d’inscriure-us. Si per motius d’agenda o de lloc no podeu venir, agrairem que ens ho feu saber. També agrairem que ens indiqueu si creieu convenient que aquest acte es repeteixi en una altra localitat de les Comarques Gironines, que considereu oportú per la seva dinàmica en custòdia del territori.
Si us plau, envieu confirmació d’assistència a Emma Soy Massoni a l’adreça electrònica següent: esoy@custodiaterritori.org, tot indicant nom i entitat de procedència, o bé al telèfon 938866135.
dimecres, 18 de febrer del 2009
Primeres arribades: Oreneta cuablanca
Oreneta cuablanca (Delichon urbicum), un exemplar al centre urbà de Santa Coloma de Farners el 18-02-09, (Alfons Delgado-Garcia)
Gavina corsa (Larus audouinii), un adult a Blanes el 06-02-09, (Enric Badosa)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia), un exemplar a l'estany de Sils el 29-01-09, (David Butterfield)
dilluns, 16 de febrer del 2009
Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme
ORCHIS, NATURALISTES DE LA SELVA I L'ALT MARESME.
15 de febrer de 2009
Ha nascut Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius principals conèixer i donar a conèixer la Natura més propera, la flora, la fauna i els espais naturals de les comarques de la Selva, l'Alt Maresme i territoris propers.
El nostre territori té un enorme valor natural, amb espècies, hàbitats i espais que estan catalogats d'interès comunitari per la UE, alguns d'ells també sota l'empara de diferents figures de protecció locals i autonòmiques. Alhora però, pateixen del desconeixement per part de la població en general i d'actuacions al territori que les malmeten. Pensem que és imprescindible la creació d'una Associació que treballi en el seu coneixement, en la divulgació d'aquests valors i en la seva protecció, amb especial atenció a tres dels espais més rics en biodiversitat i alhora més amenaçats de les nostres comarques: la plana de la Selva, el tram baix i delta de la Tordera i l'estany de Sils.
A Orchis hi col·laboren biòlegs i naturalistes provinents de diversos àmbits professionals però amb objectius i interessos comuns, entre els que destaquen l'estudi, la gestió i la recuperació dels ecosistemes, la fauna, la flora i la resta del patrimoni natural i cultural de les comarques de la Selva, el Maresme, el Gironès i territoris propers, així com l'educació i la seducció ambiental, a més de la custòdia del territori en col·laboració amb particulars i administracions.
Tot això mitjançant activitats de seguiment d'espècies i ecosistemes, l'elaboració d'informes tècnics, articles i altres documents destinats a administracions, altres entitats i públic en general, i mitjançant la divulgació d'aquests valors en xerrades, cursets i altres activitats de participació, ja siguin d'elaboració pròpia o amb col·laboració amb altres entitats, administracions o particulars.
Així mateix, l'associació, quan sigui necessari, denunciarà i posarà en coneixement de les diferents administracions i del públic en general tots aquells fets i delictes ecològics o incompliments de les normes previstes per les Lleis en la defensa i protecció de la Natura.
Alguns dels projectes ja iniciats per l'Associació són el seguiment de les poblacions de rèptils i amfibis de la conca de la Tordera, amb especial atenció a les tortugues d'aigua, el seguiment de l'avifauna de Sils i la caracterització de les poblacions d'ocells d'espais agrícoles de la plana de la Selva.
Per a més informació,
Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme
Tordera, 15 de febrer de 2009
diumenge, 15 de febrer del 2009
Riera del Llemena- LIC
Imatges d'una riera que no hauria de canviar mai d'aspecte. El cabal i la qualitat de l'aigua s'haurien de correspondre sempre amb el que s'espera d'un espai que ha estat reconegut d'interès comunitari per la Unió Europea, s'ha de vetllar pel manteniment íntegre dels ecosistemes que es trobem representats i s'ha d'intentar recuperar aquells que han estat malmesos.
dijous, 12 de febrer del 2009
Atles dels Ocells de Catalunya a l'Hivern
El proper dia 15 de febrer finalitza el període de censos per a l'Atles dels Ocells a l'Hivern. Tota informació que pugueu aportar de manera addicional la podeu fer arribar a l'Institut Català d'Ornitologia mitjançant les fitxes complementàries amb les dades que hagueu pogut compilar entre el 15 de novembre i el 15 de febrer dels darrers tres hiverns.
Tota informació serà de gran interès per tal de confeccionar les àrees de distribució dels ocells durant l'hivern a Catalunya i la seva dinàmica poblacional
Animeu-vos a participar !!!
Dibuix: Alfons Delgado-Garcia
dimecres, 11 de febrer del 2009
Rambo survives
Rambo sobrevive al invierno
Rambo es una heroica golondrina común (Hirundo rustica) que ha logrado una hazaña inimaginable, sobrevivir en Inglaterra al invierno más frío de los últimos 30 años.
Pájaro extremadamente delicado, debería haber migrado al cálido África subsahariano el pasado otoño, pero por razones desconocidas no lo hizo, prefirió quedarse en una reserva natural cercana a la ciudad de Penzance, en la península de Cornualles.
Pájaro extremadamente delicado, debería haber migrado al cálido África subsahariano el pasado otoño, pero por razones desconocidas no lo hizo, prefirió quedarse en una reserva natural cercana a la ciudad de Penzance, en la península de Cornualles.
Otras seis compañeras que se quedaron con ella no lo resistieron y perecieron con la llegada de los primeros fríos. Pero emulando al sufrido personaje de Sylvester Stallone, esta joven golondrina (cuyo género se ignora) sigue viva para desconcierto de los ornitólogos, tras haber superado temperaturas inferiores a los 12 grados bajo cero. Un frío que acaba con moscas y mosquitos, su único alimento y fuente energética disponible. ¿Qué comía? Nadie lo sabe.
Una noticia como ésta habría pasado completamente desapercibida en España, pero en el Reino Unido, donde el amor por las aves es generalizado, ha acaparado estos días televisiones y periódicos, entre ellos los populares Daily Mail y The Sun.
Aquí en nuestro país la climatología es más benigna, por lo que siempre se quedan algunas golondrinas y aviones a pasar el invierno en el sur peninsular. Y aunque el frío todavía sea generalizado, las primeras valientes están comenzando a regresar de su viaje africano. Por ejemplo en el sur de Madrid, donde estos días se han visto varias en unas graveras encharcadas.
Nosotros no lo notamos, pero ellas, aunque no sean Rambo, ya huelen la primavera.
Perill per a la riera de Vallcanera
Caldrà estar atents al perill que representa aquesta nova amenaça, i recordar que la riera de Vallcanera i el seu entorn es troba protegida per la legislació mediambiental catalana seguint les directrius de la Unió Europea.
Perill per a la riera de Vallcanera
Caldrà estar atents al perill que representa aquesta nova amenaça, i recordar que la riera de Vallcanera i el seu entorn es troba protegida per la legislació mediambiental catalana seguint les directrius de la Unió Europea.
dimarts, 10 de febrer del 2009
Entra en vigor el nou Pla Especial de Protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny ja és vigent des del 31 de gener de 2009. El pla posa les bases per ordenar aquest espai natural protegit i adequar-lo a les noves necessitats del territori. L'aplicació del nou pla comportarà l'increment de 1.700 hectàrees de superfície del parc i una inversió anual de prop de 4 milions d'euros. La web del parc ofereix tota la informació de la nova normativa. Properament s'editarà un DVD interactiu del pla.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), núm. 5308, de data 30 de gener de 2009 va publicar un edicte de 21 de gener sobre la resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El conseller va aprovar definitivament el nou pla a mitjan de desembre. El Pla va ser sotmès a informació pública el maig del 2007 durant un mes, posteriorment es va donar audiència als ajuntaments. Durant aquest període es van presentar al legacions i propostes dels ajuntaments, així com de les institucions i particulars. Un cop revisades, analitzades i debatudes, s'han incorporat en la mesura del possible per tal d'aplegar el màxim consens en el document que es va aprovar de forma definitiva.
El nou Pla especial ha estat redactat conjuntament per les diputacions de Barcelona i Girona, en desenvolupament de l'acord del Consell Coordinador del Parc del Montseny i dels acords plenaris dels diversos ajuntaments per formular de manera conjunta la revisió del Pla especial del Montseny.
El text pretén afavorir l'impuls econòmic i social de la població dels 18 municipis que pertanyen al Parc (Aiguafreda, Arbúcies, Breda, Campins, Cànoves i Samalús, El Brull, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, Gualba, La Garriga, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau) i mantenir l'equilibri amb la preservació del patrimoni natural i cultural i un ús públic ordenat. Les propostes més destacades del nou pla són l'increment de superfície del parc en 1.765 hectàrees, de manera que passa de les 29.339 hectàrees actuals a les 31.103. S'ha tingut en compte la coherència geogràfica i s'ha ajustat els límits naturals; l'augment de la zona de reserva natural destinada a la conservació, de les 1.039 hectàrees actuals a les 2.604. Són les àrees de més valor, sobre les quals pesa una restricció més forta. Es troben majoritàriament en finques públiques.
Així mateix, garantir la connectivitat ecològica perquè el Montseny no quedi aïllat, buscant l'enllaç amb espais naturals de l'entorn; definir una xarxa viària bàsica i delimitar-ne els seus usos; Definir la xarxa bàsica de dotacions del Parc. En aquest sentit, preveu el trasllat de la seu dels serveis tècnics de Fontmartina a la Masia Mariona (a Fogars de Montclús), i la utilització d'alguns elements destacats del patrimoni cultural d'aquest espai com a dotacions, per afavorir-ne la seva restauració i divulgació.Pel que fa al cost del desplegament d'aquest pla, la Diputació de Barcelona i Girona preveuen una inversió anual de prop de 4 milions d'euros, uns 135 euros per hectàrea, que representa el doble que la mitjana a Espanya. A més, també s'ha previst la contractació de 37 persones com a personal exclusiu del Parc.
Font de la informacióÀrea d'Espais Naturals
dilluns, 9 de febrer del 2009
Observacions ornitològiques 08-02-09
Observadors: Xavi Romera i David Caballé, en una jornada amb tota la zona inundada
11 aligots comuns junts sobre la llacuna principal
1 falcó pelegrí sobre l'estany vàries vegades
9 corbs marins grossos
2 gavians argentats
5 bernats pescaires
2 martinets blancs
5 esplugabous
9 xarxets comuns
3 ànecs cullerots, 1 mascle I 2 femelles
uns 40 ànecs collverds
6 fotges vulgars
unes 10 polles d'aigua
rasclons escoltats
1 blauet
1 visó americà a una de les illes
Als camps propers inundats
260 fredelugues
8 bernats pescaires
4 aligots comuns, un parell al terra amb les fredelugues
1 xoriguer comú
14 cornelles
picots verds
1 picot garser gros
raspinells comuns
repicatalons
titelles
cogullada
pinsans
gafarrons
caderneres
gratapalles
mosquiter
bitxac
tord ala-roig
merla
pit-roig
cargolets
gaig
tudó
garsa
11 aligots comuns junts sobre la llacuna principal
1 falcó pelegrí sobre l'estany vàries vegades
9 corbs marins grossos
2 gavians argentats
5 bernats pescaires
2 martinets blancs
5 esplugabous
9 xarxets comuns
3 ànecs cullerots, 1 mascle I 2 femelles
uns 40 ànecs collverds
6 fotges vulgars
unes 10 polles d'aigua
rasclons escoltats
1 blauet
1 visó americà a una de les illes
Als camps propers inundats
260 fredelugues
8 bernats pescaires
4 aligots comuns, un parell al terra amb les fredelugues
1 xoriguer comú
14 cornelles
picots verds
1 picot garser gros
raspinells comuns
repicatalons
titelles
cogullada
pinsans
gafarrons
caderneres
gratapalles
mosquiter
bitxac
tord ala-roig
merla
pit-roig
cargolets
gaig
tudó
garsa
Observacions ornitològiques 08-02-09
Observadors: Xavi Romera i David Caballé, en una jornada amb tota la zona inundada
11 aligots comuns junts sobre la llacuna principal
1 falcó pelegrí sobre l'estany vàries vegades
9 corbs marins grossos
2 gavians argentats
5 bernats pescaires
2 martinets blancs
5 esplugabous
9 xarxets comuns
3 ànecs cullerots, 1 mascle I 2 femelles
uns 40 ànecs collverds
6 fotges vulgars
unes 10 polles d'aigua
rasclons escoltats
1 blauet
1 visó americà a una de les illes
Als camps propers inundats
260 fredelugues
8 bernats pescaires
4 aligots comuns, un parell al terra amb les fredelugues
1 xoriguer comú
14 cornelles
picots verds
1 picot garser gros
raspinells comuns
repicatalons
titelles
cogullada
pinsans
gafarrons
caderneres
gratapalles
mosquiter
bitxac
tord ala-roig
merla
pit-roig
cargolets
gaig
tudó
garsa
11 aligots comuns junts sobre la llacuna principal
1 falcó pelegrí sobre l'estany vàries vegades
9 corbs marins grossos
2 gavians argentats
5 bernats pescaires
2 martinets blancs
5 esplugabous
9 xarxets comuns
3 ànecs cullerots, 1 mascle I 2 femelles
uns 40 ànecs collverds
6 fotges vulgars
unes 10 polles d'aigua
rasclons escoltats
1 blauet
1 visó americà a una de les illes
Als camps propers inundats
260 fredelugues
8 bernats pescaires
4 aligots comuns, un parell al terra amb les fredelugues
1 xoriguer comú
14 cornelles
picots verds
1 picot garser gros
raspinells comuns
repicatalons
titelles
cogullada
pinsans
gafarrons
caderneres
gratapalles
mosquiter
bitxac
tord ala-roig
merla
pit-roig
cargolets
gaig
tudó
garsa
Imatges de la tempesta de dissabte
Fotografies de Lluís Llagostera de la tempesta de dissabte dia 7 de febrer, des d'Amer, amb vistes de la muntanya de Sant Gregori.
Primeres arribades
Gavina corsa (Larus audouinii), un adult a Blanes el 06-02-09, (Enric Badosa)
Cigonya blanca (Ciconia ciconia), un exemplar a l'estany de Sils el 29-01-09, (David Butterfield)
divendres, 6 de febrer del 2009
Les comarques gironines són les que concentren més senglars de Catalunya
Les densitats de porcs senglars de les comarques gironines són les que registren els valors més elevats de tot Catalunya, amb poblacions de fins a 12,5 animals per cada 100 hectàrees en funció de la zona escollida. Aquestes xifres, són les que revela l'últim Programa de seguiment del porc senglar del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, des d'on s'insisteix en la necessitat de mantenir un període de cacera activa per tal d'evitar una concentració excessiva d'aquest animal salvatge.Les dades d'aquest estudi són les recollides durant la temporada 2007-2008.
Segons aquest document els quatre punts d'estudi de les comarques de Girona (el Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, l'espai d'interès natural de les Gavarres, la reserva de caça de Ribes de Freser-Setcases i l'àrea privada de caça de l'Alt Empordà) són les que han registrat una major densitat de porcs senglars amb valors des dels 5,5 als 12,5 animals per cada 100 hectàrees.La màxima, a l'Alt EmpordàAquesta darrera xifra és el resultat estimat a la zona de l'Alt Empordà, concentració que un any més ha resultat la més elevada de les terres catalanes. "L'Alt Empordà sempre ha estat la que més ha destacat, però de la que menys queixes hem tingut, perquè és una zona amb pocs conreus, a diferència d'altres comarques de Girona", va explicar el cap d'Activitats Sinegètiques del Departament, Ricard Casanovas.
El fet és que la tendència reproductiva d'aquesta espècie animal ha estat a l'alça, fet que ha incrementant el nombre d'exemplars arreu del territori. És en aquest sentit que el Departament de Medi Ambient, amb la col·laboració de caçadors i tècnics especialistes en fauna, realitzen aquest control de seguiment des de fa deu anys de manera ininterrumpuda, ja que d'aquesta manera s'obtenen els coneixements necessaris per poder dissenyar les propostes de gestió més adequades.Una de les solucions, segons va explicar Casanovas, és la d'allargar el període de caça "al màxim possible" i que durant aquest "no s'abaixi la guàrdia" per evitar que es pugui convertir en una plaga, en el sentit que generin "moltes molèsties o competència respecte d'altres tipus de fauna, flora i agricultura", va afegir.De moment, l'efectivitat dels caçadors es manté, ja que la xifra de captures totals també evoluciona a l'alça. Com a dada mitjana del conjunt del teritori català, Casanovas va concretar que de cada deu senglars que es veuen, se'n cacen quatre.
dimecres, 4 de febrer del 2009
Les noves espècies d'ocells de Sils a la premsa
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312516__Comarques-temporal-arrossega-altra-especie-docell-lAtlantic-fins-Sils
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312517__Comarques-ocells-lAtlantic-estat-localitzats-linterior-Girona
Malgrat el que comenta la notícia sobre la calàbria, no s'ha fet cap seguiment concret d'aquest ocell a l'estany de Sils. L'única observació de la que es té constància és la que figura en aquest blog. La confusió es deguda probablement al creuament de informacions que s'ha generat aquests darrers dies sobre aquests ocells arrossegats pel temporal. En tot cas, és d'agrair que els mitjans de comunicació es facin ressò d'aquestes notícies.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312517__Comarques-ocells-lAtlantic-estat-localitzats-linterior-Girona
Malgrat el que comenta la notícia sobre la calàbria, no s'ha fet cap seguiment concret d'aquest ocell a l'estany de Sils. L'única observació de la que es té constància és la que figura en aquest blog. La confusió es deguda probablement al creuament de informacions que s'ha generat aquests darrers dies sobre aquests ocells arrossegats pel temporal. En tot cas, és d'agrair que els mitjans de comunicació es facin ressò d'aquestes notícies.
Sí que és correcte que es tracta de l'única observació d'aquesta espècie a l'interior del país des de fa més de 30 anys, i que, aparentment, l'ocell no mostrava cap signe de debilitat o disminució física (al contrari de les gavinetes). La procedència de la calàbria és dubtosa. Tot i que en un principi s'apunta la possibilitat de que es tracti d'un exemplar arrossegat des de l'Atlàntic, no es descartable que en realitat procedeixi del litoral mediterrani més proper, i que hagi arribat a l'Estany associada a corbs marins o altres espècies d'ocells aquàtics.
Les noves espècies d'ocells de Sils a la premsa
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312516__Comarques-temporal-arrossega-altra-especie-docell-lAtlantic-fins-Sils
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312517__Comarques-ocells-lAtlantic-estat-localitzats-linterior-Girona
Malgrat el que comenta la notícia sobre la calàbria, no s'ha fet cap seguiment concret d'aquest ocell a l'estany de Sils. L'única observació de la que es té constància és la que figura en aquest blog. La confusió es deguda probablement al creuament de informacions que s'ha generat aquests darrers dies sobre aquests ocells arrossegats pel temporal. En tot cas, és d'agrair que els mitjans de comunicació es facin ressò d'aquestes notícies.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009020400_3_312517__Comarques-ocells-lAtlantic-estat-localitzats-linterior-Girona
Malgrat el que comenta la notícia sobre la calàbria, no s'ha fet cap seguiment concret d'aquest ocell a l'estany de Sils. L'única observació de la que es té constància és la que figura en aquest blog. La confusió es deguda probablement al creuament de informacions que s'ha generat aquests darrers dies sobre aquests ocells arrossegats pel temporal. En tot cas, és d'agrair que els mitjans de comunicació es facin ressò d'aquestes notícies.
Sí que és correcte que es tracta de l'única observació d'aquesta espècie a l'interior del país des de fa més de 30 anys, i que, aparentment, l'ocell no mostrava cap signe de debilitat o disminució física (al contrari de les gavinetes). La procedència de la calàbria és dubtosa. Tot i que en un principi s'apunta la possibilitat de que es tracti d'un exemplar arrossegat des de l'Atlàntic, no es descartable que en realitat procedeixi del litoral mediterrani més proper, i que hagi arribat a l'Estany associada a corbs marins o altres espècies d'ocells aquàtics.
dimarts, 3 de febrer del 2009
Lapwing trapping: A scandalous stance by France and the European Commission
Please pass this information to your lists and contacts:
French (and Spanish) hunters and trappers have ‘Carte blanche’ to hunt and eat declining protected bird species. A particularly crass example of this is the trapping and killing of hundreds of thousands of lapwings (Vanellus vanellus). This species is gradually disappearing from many farmland and wetland habitats in Europe. The ‘traditional’ practice of laying out pond complexes with huge clap nets to trap Lapwings, Golden Plover (Pluvialis apricaria) and other wader species is permitted by the French Ecology Ministry and tolerated by the European Commission.
It is time that this scandalous practice was put a stop to. For more information, including a CABS video clip of lapwing trapping in France and a link to a Proact campaigns protest Email, please visit:
http://www.komitee.de/en/index.php?youtube_france
and add your support to the protest to the European Commission and the French Government.
dilluns, 2 de febrer del 2009
Edició especial de SELWA: els espais naturals aquàtics de la Selva
Podeu descarregar-vos el document aquí.
Es desperten les tortugues d'aigua
El dia 25 de gener en David Caballé ja va poder observar la primera tortuga aquàtica sortida de la hivernació, tota plena de fang i buscant un lloc per assolellar-se, però sense poder ser identificada a nivell d'espècie.
Es desperten les tortugues d'aigua
El dia 25 de gener en David Caballé ja va poder observar la primera tortuga aquàtica sortida de la hivernació, tota plena de fang i buscant un lloc per assolellar-se, però sense poder ser identificada a nivell d'espècie.
Més sobre els avellaners
Brot d'avellaner amb les arracades i a la part superior els elements femenins (vermells) eclosionats per a rebre el pol·len en un moment òptim de temperatura, i avellaners després de la darrera nevada a la comarca.
Fotografies: Lluís Llagostera
Observacions ornitològiques 31-01-09
Observador Miquel Vall·llosera:
Ànec blanc (Tadorna tadorna), 1
Oca vulgar (Anser anser), 3
Ànec grisset (Anas strepera), 4
Becadell (Gallinago gallinago), 1
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), 1
En Miquel comenta que no ha trobat ni la calàbria ni les gavinetes de tres dits, i que l'oca egípcia també havia desaparescut l'endemà mateix.
Ànec blanc (Tadorna tadorna), 1
Oca vulgar (Anser anser), 3
Ànec grisset (Anas strepera), 4
Becadell (Gallinago gallinago), 1
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), 1
En Miquel comenta que no ha trobat ni la calàbria ni les gavinetes de tres dits, i que l'oca egípcia també havia desaparescut l'endemà mateix.
Observacions ornitològiques 31-01-09
Observador Miquel Vall·llosera:
Ànec blanc (Tadorna tadorna), 1
Oca vulgar (Anser anser), 3
Ànec grisset (Anas strepera), 4
Becadell (Gallinago gallinago), 1
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), 1
En Miquel comenta que no ha trobat ni la calàbria ni les gavinetes de tres dits, i que l'oca egípcia també havia desaparescut l'endemà mateix.
Ànec blanc (Tadorna tadorna), 1
Oca vulgar (Anser anser), 3
Ànec grisset (Anas strepera), 4
Becadell (Gallinago gallinago), 1
Oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), 1
En Miquel comenta que no ha trobat ni la calàbria ni les gavinetes de tres dits, i que l'oca egípcia també havia desaparescut l'endemà mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont... -
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
