La ronda i l'estany de Sils

La proposta de vial que funcionaria com a variant de Sils podria alterar part de la zona protegida d'aquest espai. És evident que qualsevol nova afectació a la zona pot comportar efectes molt negatius en aquest espai, ja prou degradat i oprimit per la pressió urbanística i d'infraestructures.

http://laveudesils.blogspot.com/

http://silsdelaselva.wordpress.com/2008/11/17/perillen-els-estanys/

http://losilenc.blogspot.com/2008/11/una-ronda-tocant-lestany-al-poum-nogu.html

A més el Pla especial de protecció recull les actuacions que afavoreixen la possibilitat de inundació, entre les que es troben la creació de noves infraestructures:

"...Tots aquests nivells cal que es prenguin amb una certa cautela, ja que en un mateix episodi d'inundació l'aigua pot arribar a nivells diferents segons la zona. Així, a l'extrem nord-est de l’estany, l'efecte de presa ocasionat per la carretera C-253 i l'autopista A-7 provoca elevacions més altes del nivell de l'aigua i ajuda que aquesta es mantingui més temps embassada. Les cotes altimètriques són referides als plànols 1:5.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els riscos directes de les inundacions de la cubeta de Sils són escassos si prenem en consideració només els usos agrícoles del sòl (prats i plantacions d'arbres), perfectament adaptats a aquestes pertorbacions. No és així, però, si es consideren les diferents infraestructures que, de mica en mica, han anat envaint els terrenys de l’estany (vies de comunicació, línies elèctriques, gasoducte...). Una atenció especial mereix la xarxa de sanejament de Sils-Vidreres (EDAR i col·lectors), construïda en la seva major part damunt de terrenys inundables (l'EDAR es troba situada per damunt de la cota de 70 m i els col·lectors són enterrats a fondàries mínimes d'1 m)."

" b) Factors que afavoreixen la intensitat de les inundacions

Certes activitats que s'han desevolupat sobre el territori considerat tendeixen a l'augment de la intensitat de les inundacions i dels seus efectes negatius:

-La implantació d'infraestructures, la urbanització de determinades àrees i els abocaments de terres i runes redueixen la capacitat de la cubeta de l'estany de Sils, augmenten el risc d'inundació de les zones limítrofes i, en conseqüència, el risc d'afecció a d'altres construccions i infraestructures allà localitzades.

-La urbanització i la localització de determinades infraestructures en el perímetre i a l'interior de l’estany, influeixen en la circulació de les aigües i disminueixen els índex d'infiltració.

-Els processos de deforestació (com a conseqüència d'incendis forestals, per exemple) o la implantació de determinades plantacions en substitució de la coberta vegetal autòctona també poden haver fet variar els índexs d'infiltració a la conca.

-La destrucció del bosc de ribera pot ocasionar l'erosió dels marges. En aquest sentit els dragats efectuats amb maquinària pesant les dues darreres dècades han contribuït a la desaparició de gran part dels boscos de ribera ben conservats de la zona."

Rectificar és de savis. Encara som a temps d'evitar aquest impacte i no trencar la bona trajectoria que s'ha près en els darrers mesos pel que fa a la conservació i gestió de l'Estany de Sils.