La pluja ha beneficiat molt la floració de moltes de les plantes presents a la zona, plantes que estan adaptades a la vida en ambients humits i que pateixen especialment durant els períodes de sequera perllongats. Gràcies a la recuperació de les formacions vegetals tots els ecosistemes de la zona, i, en conseqüència la totalitat de les comunitats naturals de la zona, s'han vist beneficiats.
Però tot ha estat positiu desprès d'aquestes intenses pluges? La resposta, sobretot pensant en llarg termini, és que sí.
Malgrat tot, hi ha alguns aspectes referents als diferents grups faunístics que caldria comentar per separat. En comentem alguns.
Invertebrats: Les pluges afavoreixen a la majoria d'insectes i artròpodes de la zona. La vegetació nova proporciona aliment i refugi a molts invertebrats i a les seves postes. Els nous espais inundats proporcionen noves oportunitats als odonats (libèl·lules i espiadimonis) on dipositar les seves postes en indrets lliures de depredadors (gambússia i cranc americà, sobretot).
Amfibis: La humidificació de l'ambient afavoreix notablement a aquest grup, que es veu especialment afectat per la xerificació (dessecació) de l'ambient. Les pluges reactiven l'activitat reproductora d'algunes espècies, augmentant la probabilitat de reclutació de nous exemplars. També els amfibis es veuen molt afavorits per la creació de nous punts d'aigua lliures dels depredadors exòtics.
Ocells: Les inundacions proporcionen noves zones d'alimentació i de descans a algunes espècies d'ocells aquàtics, especialment anàtides (ànecs) i ardèids (bernats i martinets). La proliferació de invertebrats i d'amfibis també proporcionen més aliment (només cal passejar durant una estona per la zona per constatar la gran quantitat d'orenetes i falciots que hi ha capturant insectes voladors).
La pujada del nivell de l'aigua, però, pot obligar a algunes espècies a desplaçar-se. És el cas del limícols, com el cames llargues, que precisen d'aigües somes i que ja no es troben a la zona de pastura, sino a camps menys inundats. També la pujada sobtada del nivell de l'aigua pot haver afectat a algunes espècies que construeixen nius arran de terra o semisubmergits, com és el cas del propis cames llargues, la fotja, el cabusset i l'ànec collverd. De ben segur que alguns nius s'hauran perdut, fet especialment preocupant en el cas de les fotges, les quals no es reprodueixen a la zona des de fa dècades, i caldrà veure com ha afectat la pluja a la reproducció del martinet menut, que ubica el seu niu a l'interior del canyís. També els cames llargues, si han intentat la nidificació, hauran tingut problemes.
Les pluges torrencials i continuades també afecten molt als petits ocells. Si bé la majoria es veuen afavorits per la presència notable d'insectes i altres invertebrats, els que estiben els nius entre la vegetació els poden perdre fàcilment, per despreniment directe de l'estructura, per inundació o simplement perquè es malmeten o moren els ous o els pollets en veure's els adults obligats a abandonar la incubació.
Un altre aspecte a destacar és la repercusió de l'ús de l'espai condicionat per les pluges. Els camins inundats sembla a priori que impedeixen l'accés a alguns punts, amb la qual cosa la tranquil·litat a la zona és veu afavorida. Però no és del tot cert. Com podeu observar en la primera imatge, la pista principal està tallada per un gran bassal a l'alçada del mirador. Això ha comportat que molts dels visitants hagin optat per seguir el camí paral·lel a la sèquia, tot i estar prohibit i fent cas omís de les indicacions, fet que ha produït molèsties en una de les zones més importants de la llacuna permanent pel que fa a la reproducció i descans dels ocells. Aquests grups d'incívics eren tant gent de Sils, que passejaven fins i tot amb gossos desfermats, com aficionats a l'ornitologia gens respectuosos.
Imatge de l'accés a la llacuna permanent a l'alçada del mirador enlairat.
Imatges dels prats de dall i de pastura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada