Controls de depredadors

Recentment s'ha publicat un estudi sobre els controls de gats assilvestrats a Tasmània, on aquests depredadors han extingit o han dut al límit de l'extinció a moltes espècies autòctones de fauna.
Degut a l'alta densitat de gats a les zones on es realitzaven els controls, en un principi va ser molt fàcil eliminar-los, però de seguida eren substituïts per exemplars més joves que venien de la perifèria i que ja no queien en els paranys.

Estudis anteriors sobre eliminació de guineus i mustèlids ja havien arribat a la mateixa conclusió: les campanyes d'eliminació de carnívors tenen com a resultat a mig termini l'augment de la població de l'espècie que es pretenia reduir, amb l'agreujant que alguns mètodes són letals per a altres espècies de carnívors escasses i protegides.
Els controls de depredadors que es fan a casa nostra són ridículs i no funcionen. Els problemes de les espècies cinegètiques venen provocats pels canvis en l'agricultura, la gestió del territori, l'ús de pesticides i biocides i les temudes llavors blindades. A tot això cal sumar-hi una selecció errònia dels mètodes i èpoques de caça, una gestió nefasta de la majoria de les àrees de caça i la nul·la implicació dels caçadors en la conservació.
Conclusió: Els mètodes de controls de depredadors són inútils, aconsegueixen l'efecte contrari al que pretenien (augment d'exemplars) i són una pèrdua de temps, de recursos i de diners.
Culpabilitzar a altres espècies de les nostres mancances és una visió obtusa i paleolítica del medi natural, quan tota espècie que no feia servei era un competidor o un enemic. Cal llegir, estudiar i escoltar més als que en saben.
http://www.theecologist.org/blogs_and_comments/Blogs/2861697/cullers_beware_killing_pest_animals_can_increase_their_abundance.html