divendres, 24 d’abril del 2015

Sobre les reintroduccions de fauna


Dies enrere vaig llegir un article que resumeix l'avaluació d'un centenar llarg de projectes de reintroducció de fauna duts a terme a l'Estat Espanyol recentment. Els autors de l'avaluació, tots ells investigadors o professors en diferents universitats, estableixen una sèrie de criteris (10 en concret) que són una síntesi de les recomanacions del grup de reintroduccions de la UICN (International Union for Conservation of Nature). Tots aquests criteris no són més que una demanda per tal d'aplicar el sentit comú, alguns d'ells tan de calaix com que, si no s'han corregit els factors d'amenaça d'una espècie en una determinat indret, és perdre el temps i els diners tornar a introduir-la allà mateix.

Doncs bé, la majoria d'aquests criteris no es compleixen en els projectes avaluats. Dels 174 projectes tan sols quatre van complir els deu criteris, deu d'ells no acompliren cap dels criteris i la resta en complia tres o menys. Per grups faunístics, els que obtingueren un nivell més alt van ser el dels mamífers, mentre que els dels peixos continentals van ser els que obtingueren una qualificació més baixa.
Davant d'aquest panorama, un es pregunta per quin motiu no es poden fer les coses amb un mínim de rigor si només es tracta de seguir una simple i curta guia de deu passos. S'evitarien malversació de diners públics, de temps, de recursos humans i de paciència, i s'aconseguirien els objectius principals del projecte i una indiscutible consideració i respectes internacionals.
La resposta és simple. No es fa política, es fan actes polítics. La conservació ben entesa és llarga i avorrida, gris i silenciosa, enfront altres accions més visibles (les reintroduccions) que són molt més costoses i sovint equivocades. Però, clar, digueu-li a un governant que planifiqui i aprovi un pla de conservació i gestió de tot un ecosistema durant dècades en comptes de posar davant les càmeres amb les mànigues de camisa arremangades i alliberant un linx. Veureu què us diu.


Els deu criteris:
1.       Està amenaçada l'espècie objecte de reintroducció?
2.       Han estat eliminats o corregits els factors d'amenaça?
3.       La reintroducció és la mesura més encertada?
4.       Els riscos de la reintroducció són assumibles per a l'espècie?
5.       Són assumibles els riscos de la reintroducció per a la resta d'espècies?
6.       Els efectes de la reintroducció són assumibles per la població humana local?
7.       La reintroducció maximitza les possibilitats d'aconseguir una població viable?
8.       El projecte té objectius clars i un programa de seguiment?
9.       Són suficients els recursos econòmics i humans que s'hi destinen?
10.   El projecte compta amb el recolzament de tots els col·lectius implicats?

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...