Anuari ornitològic de la Selva 2003

Podeu trobar-lo a
http://es.groups.yahoo.com/group/butlleti_naturalista/

En breu s'hi afegirà el corresponent a l'any 2004.

Butlletí Naturalista juliol 2007

El podeu trobar, juntament als números anteriors, a:
http://es.groups.yahoo.com/group/butlleti_naturalista/

Costa Rica: "La granja de los colibrís"

A l'entrada de la reserva del Bosque Nuboso de Monteverde hi ha el que s'anomena The Hummingbird Gallery, o sigui, el passadís dels colibrís. Allà s'hi han penjat menjadores, o millor dit, abeuradors amb aigua ensucrada que atreuen a aquests i altres ocells, així com a petits mamífers.

Les crítiques sobre aquesta manera d'atreure a la fauna per a observar-la no són poques. Manca d'higiene, contagi de malalties, aberracions en la conducta social i punt d'atracció per a depredadors són alguns dels pressumpte perjudicis que poden comportar les menjadores.

Els turistes més profans, però, estan encantats amb elles.

Algunes de les espècies de colibris que es poden veure al video: Campylopterus hemileucurus, Lampornis calolaemus, Heliodoxa jacula i Calliphlox bryantae.

El mamífer que hi apareix penjat cap per avall és un olingo (Bassaricyon gabbii).

Costa Rica: "La granja de los colibrís"

A l'entrada de la reserva del Bosque Nuboso de Monteverde hi ha el que s'anomena The Hummingbird Gallery, o sigui, el passadís dels colibrís. Allà s'hi han penjat menjadores, o millor dit, abeuradors amb aigua ensucrada que atreuen a aquests i altres ocells, així com a petits mamífers.

Les crítiques sobre aquesta manera d'atreure a la fauna per a observar-la no són poques. Manca d'higiene, contagi de malalties, aberracions en la conducta social i punt d'atracció per a depredadors són alguns dels pressumpte perjudicis que poden comportar les menjadores.

Els turistes més profans, però, estan encantats amb elles.

Algunes de les espècies de colibris que es poden veure al video: Campylopterus hemileucurus, Lampornis calolaemus, Heliodoxa jacula i Calliphlox bryantae.

El mamífer que hi apareix penjat cap per avall és un olingo (Bassaricyon gabbii).

Cigonya negra a Tordera

El dia 29 d'agost s'observa un exemplar juvenil de cigonya negra (Ciconia nigra) als Prats d'en Gai, a Tordera. L'ocell es troba en un toll amb presència abundant d'amfibis i més tard s'enlaira en direcció sud.

Observadors: Xavier Romera i Lluís Sala

Nous nius de teixidor capnegre a la Tordera

Nous intents de nidificació del teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) al tram baix de la Tordera. Mentre els mascles defensen activament i agressivament els territoris, les femelles continuen folrant l'interior dels nius.


Fotografies de Xavier Romera

Tornen les cigonyes blanques

El dilluns 27 d'agost ens va arribar el primer registre de cigonyes blanques (Ciconia ciconia) en pas de tardor a la comarca de la Selva. En concret, en Narcís Fontanils va observar un estol (més de 12 exemplars) que s'aturava al vespre a Vilobí d'Onyar.

Aquesta espècie és un visitant habitual durant el pas postnupcial, quan els estols formats per adults i joves de l'any descansen, normalment durant una nit, en alguna població de la plana.

Odonats a l'estany de Sils

La creació de nous punts d'aigua lliures de la presència de gambússia (Gambussia holbrooki) i de cranc americà (Procamburus clarkii), sembla que està servint com a punt de posta no només als amfibis sino també als odonats.

A la fotografia s'observa un mascle de la libèl·lula Sympetrum fonscolombii, freqüent aquest estiu a la zona de l'estany.

Agraïments: a Ricard Martí per la determinació de l'espècie.

Fotografia: Alfons Delgado-Garcia

Costa Rica: ... i Heliconius

A banda de les espectaculars Morpho, un dels gèneres més característics i ben representats dels lepidòpters ropalòcers (papallones diürnes) a les selves tropicals són les Heliconius. Són papallones molt atractives i realment freqüents. Les seves larves s'alimenten de les plantes del gènere Passiflora, espècies enfiladisses que donen fruits carnosos molt dolços, entre els que hi trobem el conegut maracuià.

A l'Arenal vam poder fotografiar aquest exemplar que hem identificat com a Heliconius ismenius. La fotografia la vam aconseguir el darrer matí que passejàvem per la selva que quedava als darreres de l'hotel. Un matí gris, extremadament xafogós i amb una atmòstera carregada dels sons estridents dels insectes.

Costa Rica: ... i Heliconius

A banda de les espectaculars Morpho, un dels gèneres més característics i ben representats dels lepidòpters ropalòcers (papallones diürnes) a les selves tropicals són les Heliconius. Són papallones molt atractives i realment freqüents. Les seves larves s'alimenten de les plantes del gènere Passiflora, espècies enfiladisses que donen fruits carnosos molt dolços, entre els que hi trobem el conegut maracuià.

A l'Arenal vam poder fotografiar aquest exemplar que hem identificat com a Heliconius ismenius. La fotografia la vam aconseguir el darrer matí que passejàvem per la selva que quedava als darreres de l'hotel. Un matí gris, extremadament xafogós i amb una atmòstera carregada dels sons estridents dels insectes.

Xatracs a la gola de la Tordera

És època de pas de larolimícoles, fet constatable al litoral i a algunes zones de l'interior, com ara els estanys de Sils. A la gola de la Tordera en Xavier Romera va tenir ocasió d'observar i fotografiar aquests exemplars de xatrac comú (Sterna hirundo), curroc (Sterna nilotica) i xatrac becllarg (Sterna sandvicensis).

Kenya: l'entrada als Aberdares

El primer dia de safari ens vam dirigir fins a les muntanyes Aberdares, una àrea selvàtica de muntanya. L’accés al parc és prou singular, després de creuar la porta principal per l’única carretera que hi condueix, on vam poder observar els primers impales (Aepycerus melampus) i papions canins (Papio anubis), arribàvem a l’establiment principal. Es tractava d’un gran edifici de fusta, envoltat de jardins connectats per caminets que conduïen fins als petit bungalows on s’allotjaven els clients.

El nostre programa de viatge incloïa el dinar en aquest establiment, on havíem de deixar tot l’equipatge, excepte l’estrictament necessari per després endinsar-nos en la selva i arribar fins al refugi on passaríem la nit, a l’interior del parc.

Era tan fàcil observar la fauna del lloc, que fins i tot des del porxo on dinàvem era factible fotografiar-les. Malgrat el dia núvol i una mica ventós, va ser fàcil reconèixer fins a una vintena d’espècies d’ocells, i alguns mamífers tan esquerps (en teoria), com alguns antílops selvàtics.

De dalt a baix: Monticola saxatilis (merla roquera, l’únic amb nom en català), Motacilla aguimp (una cuereta africana) i Colius striatus (el "pájaro ratón").

Kenya: l'entrada als Aberdares

El primer dia de safari ens vam dirigir fins a les muntanyes Aberdares, una àrea selvàtica de muntanya. L’accés al parc és prou singular, després de creuar la porta principal per l’única carretera que hi condueix, on vam poder observar els primers impales (Aepycerus melampus) i papions canins (Papio anubis), arribàvem a l’establiment principal. Es tractava d’un gran edifici de fusta, envoltat de jardins connectats per caminets que conduïen fins als petit bungalows on s’allotjaven els clients.

El nostre programa de viatge incloïa el dinar en aquest establiment, on havíem de deixar tot l’equipatge, excepte l’estrictament necessari per després endinsar-nos en la selva i arribar fins al refugi on passaríem la nit, a l’interior del parc.

Era tan fàcil observar la fauna del lloc, que fins i tot des del porxo on dinàvem era factible fotografiar-les. Malgrat el dia núvol i una mica ventós, va ser fàcil reconèixer fins a una vintena d’espècies d’ocells, i alguns mamífers tan esquerps (en teoria), com alguns antílops selvàtics.

De dalt a baix: Monticola saxatilis (merla roquera, l’únic amb nom en català), Motacilla aguimp (una cuereta africana) i Colius striatus (el "pájaro ratón").

Butlletí Naturalista Juny 2007

El podeu trobar, juntament als números anteriors, a:
http://es.groups.yahoo.com/group/butlleti_naturalista/

Cabirols a la Selva

L'expansió del cabirol (Capreolus capreolus) a la Selva i la resta de comarques gironines és un fet. Els alliberaments al PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, al PN del Montnegre-Corredor i al Cap de Creus, units a les característiques reproductores d'aquesta espècie han fet que actualment es trobi prou ben repartida a tot el nord-est de Catalunya, des del Pirineu fins al prelitoral (Gavarres), passant per la plana de la Selva (estanys de Sils i turons de Maçanet).
Aquesta fotografia va ser presa el 6 d'agost per en Toni Pereira a Fogars de la Selva.

Costa Rica: Volcans

Costa Rica es troba en l'anomenat cinturó de foc del Pacífic, on es troben la majoria de volcans del planeta. Dels 112 volcans que formen el conjunt de serralades que vertebren el pais (Talamanca, Volcánica Central, Tilarán i Guanacaste), una desena es troben actius amb diferents intensitats.

El volcà Arenal (a la fotografia) es troba a la serralada de Guanacaste i té una alçada de 1632 metres, formant un con quasi perfecte. Es considerava inactiu fins al 1968, quan una violenta sèrie d'explosions va obrir tres cràters nous a diferents alçades. Actualment és el volcà més actiu del pais i un dels més actius del món.

Els vessaments de la colada més activa produeixen núvols de gas fàcilment observables durant el dia, moment en que, amb una mica d'atenció, també es poden observar roques magmàtiques rodolant. Aquest fenòmen, però, és molt més evident durant la nit, quan també es poden observar amb tota facilitat les llargues línies de magma ardent que baixen lentament per les faldes del volcà, com si fossin les ferides obertes d'una muntanya negra i amenaçadorament enfurismada.

Costa Rica: Volcans

Costa Rica es troba en l'anomenat cinturó de foc del Pacífic, on es troben la majoria de volcans del planeta. Dels 112 volcans que formen el conjunt de serralades que vertebren el pais (Talamanca, Volcánica Central, Tilarán i Guanacaste), una desena es troben actius amb diferents intensitats.

El volcà Arenal (a la fotografia) es troba a la serralada de Guanacaste i té una alçada de 1632 metres, formant un con quasi perfecte. Es considerava inactiu fins al 1968, quan una violenta sèrie d'explosions va obrir tres cràters nous a diferents alçades. Actualment és el volcà més actiu del pais i un dels més actius del món.

Els vessaments de la colada més activa produeixen núvols de gas fàcilment observables durant el dia, moment en que, amb una mica d'atenció, també es poden observar roques magmàtiques rodolant. Aquest fenòmen, però, és molt més evident durant la nit, quan també es poden observar amb tota facilitat les llargues línies de magma ardent que baixen lentament per les faldes del volcà, com si fossin les ferides obertes d'una muntanya negra i amenaçadorament enfurismada.

Novetats: Cigonya negra a Sils

Com a mínim des del 3 d'agost s'està observant un juvenil de cigonya negra (Ciconia nigra) a l'estany de Sils. La presència d'aquesta espècie a la zona és relativament habitual durant els dos passos migratoris, amb exemplars que hi romanen durants alguns dies.

Fotografia: Enric de Roa

Orquídies i ropalòcers a la Barroca, Vall de Llémena

Determinació d'espècies i fotografies: Miquel Boix
Maig i juny del 2007

Gymnadenia conopsea

Thymelicus acteon

Orchis coriophora ssp. fragans

Coenonympha arcania

Anacamptis pyramidalis

Coenonympha pamphilus

Orchis coriophora ssp. fragans

Thymelicus acteon

Serapias lingua

Nou intent de nidificació de teixidor capnegre

EL 3 d'agost en Xavier Romera va poder observar i fotografiar dues femelles de teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus) contruint dos nius a la zona de Todera. A la mateixa zona s'observà una altra femella i un mascle molt territorial.

Es tracta d'un nou intent de nidificació d'aquesta espècie a la zona.