Imagineu-vos un planeta amb uns casquets polars d’una gran extensió, un planeta pràcticament cobert per glaç i neu (una Terra Bola de Neu, com anomenen alguns geòlegs al planeta Terra i què sembla que seria l’estat més habitual del nostre planeta). Un món de gel excepte una estreta franja equatorial on les temperatures són suficientment altes com per no permetre les glaçades i on la majoria de precipitacions són en forma líquida.
Grans extensions de selva, sabanes i aiguamolls ocupen la major part d’aquesta extensió equatorial. En ella hi troben condicions favorables la majoria de les espècies de fauna i flora del planeta. Al llarg de milers d’anys, les condicions climàtiques, geològiques i geotèrmiques canvien gradualment, permetent un canvi de clima, amb temperatures més altes i un ambient en general més càlid. La franja verda antigament circumscrita a l’equador es va eixamplant, apareixen noves extensions descobertes de glaç i neu on proliferen plantes, líquens i molses, què, alhora, permeten l’aparició i la multiplicació de insectes i altres invertebrats. Els ocells també arriben, provinents de les zones selvàtiques i de sabana, atrets per l’abundància d’aliment. La neu i el glaç continuen la seva retirada, deixant cada cop més zones propícies per al desenvolupament d’ecosistemes productius i cada cop més allunyades de l’equador. I els ocells cada cop es desplacen més lluny, per aprofitar aquestes explosions de nutrients, i aprofiten per reproduir-se. Quan les condicions ambientals no són tan propícies i disminueixen o desapareixen els nutrients, els ocells tornen al seu origen.
Ja teniu les migracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada