Resultats censos d'aus aquàtiques hivernants: Estanys de Sils

 Aquí trobareu els resultats dels censos d'aquest 2014 i d'anys anteriors. Com podreu constatar, els dos darrers anys el total d'espècies i de nombre d'exemplars ha minvat notablement.

Informació facilitada per en Joan Ventura

Cliqueu aquí per accedir a les dades.

Han tallat l'arbre

Han tallat l’arbre. Un lledoner centenari i solitari on, ja fa massa anys, un nen una mica feréstec però en el fons sensible i de bon cor, que voltava pels afores del poble amb bici i uns binocles de plàstic penjats al coll va descobrir, meravellat, el seu primer durbec. L’arbre que no dominava, sinó que enriquia un horitzó de camps i de petites hortes on els diumenges les famílies passaven llargues jornades treballant el tros, xerrant, rient, somrient i compartint viandes i beure sota l’ombra de l’arbre amable, on els més petits observàvem l’anar i venir de gafarrons, cardines i verdums, que amagaven els nius entre les branques més fines, allà on no podien arribar els depredadors de pèl. A la tardor, l’arbre era una font d’or, de fulles daurades sobre un tronc fosc, enorme i imponent, però sempre amable i conciliador. Ara era refugi encara d’ocells, ja no tants ni tan diversos, i cada nit era l’ajocador d’un aligot vingut qui sap d’on.

Fa poc, algú amb criteri dubtós va decidir que, abandonats els horts i desapareguda la gent que els treballava, els terrenys podien servir per construir-hi no se sap ben bé què. Posar ciment i totxo allà on hi havia hagut barreges de colors i flors impossibles d’imitar. Però la cobdícia, en uns temps esclavitzats, se’n riu d’aquestes decisions, i ningú hi va voler gastar-se diners per edificar. Els camps es van cedir a algú, que també amb criteri dubtós, ha decidit eliminar marges i sembrar, aprofitant el més mínim racó. I es veu que el lledoner, el vell arbre, li feia nosa.

Han tallat l’arbre. Per guanyar dos metres quadrats de conreu, han tallat l’arbre. Dos putos metres quadrats. El seu cos esquarterat, apilonat ordenadament en un marge, amb la soca sagnant al sol. Una soca que costarà d’arrencar, que es resistirà com un fantasma a marxar. Volia afegir una imatge, però no he sigut capaç. Ara em fa pena, molta pena, no haver-lo fotografiat quan encara era viu, dret i amable, oferint ombra i vida, sense demanar res a canvi.

Han tallat l’arbre. Un arbre que no va ser mai meu, o potser sí que ho va ser sempre.

Slow Birding. Moviments

L'alzina surera del costat de casa s'ha farcit de bruels (Regulus ignicapillus). És curiós constatar com fa setmanes que les mallarengues blaves (Cyanistes caeruleus) i les carboneres (Parus major) semblen haver desaparegut. Ni tan sols s'acosten a les menjadores. El seu lloc l'ocupen ara bruels i alguns mosquiters comuns (Phylloscopus collybita).

M'imagino a tots aquests ocells seguint un itinerari predeterminat i desconegut per nosaltres, voltant per parcs, jardins i arbredes en una cerca incessant d'aliment, les postes d'invertebrats amagades a l'envers de les fulles, els artròpodes aletargats entre les esquerdes i fisures de l'escorca i les abundants baies dels cireres d'arboç, els grèvols i les heures. Probablement unes espècies i altres es complementen en la seva recerca i una troba aliment allà on l'habilitat i la morfologia de l'altra no hi arriba. Competeixen per l'aliment? Sí, però ho fan de tal manera que s'evita en gran mesura el conflicte. De fet, són molt habituals els grups mixtes de mallerengues, sílvids i altres petits insectívors que es desplacen junts, augmentant així les possibilitats de trobar aliment. Són més a repartir, però també són més buscant.

 

Indicis de canvi percebuts pels ratpenats

Diversos exemplars de com a mínim dues espècies de quiròpters en vol aquesta tarda gens freda sobre les hortes i jardins. Una d'elles molt probablement és del gènere Pipistrellus, l'altre ho desconec. Era mida més gran, amb cua evident i acabada en punta i ales llargues. Podria tractar-se de Myotis, pero es pura especulacio.

Comencem el Big Year 2014 al 'local patch'

Una passejada pel parc de Sant Salvador, amb fred però amb sol.

Molts túrdids (merla, tord comú i pit-roig) i sílvids (tallarol de casquet) a les heures, alimentant-se del seus fruits. Ja hi ha un picot garser gros que tamborineja en una acàcia i un de petit que reclama constantment. Picasoques blau, raspinells, mallerengues carbonera, blava i petita, gaig i algún durbec. Als espais oberts, pardals comuns i xarrecs, cotxes fumades i titelles. A la riera, cueretes torrenteres i blanques.

Urte berri on, Hegaztiak !