L'alzina surera del costat de casa s'ha farcit de bruels (Regulus ignicapillus). És curiós constatar com fa setmanes que les mallarengues blaves (Cyanistes caeruleus) i les carboneres (Parus major) semblen haver desaparegut. Ni tan sols s'acosten a les menjadores. El seu lloc l'ocupen ara bruels i alguns mosquiters comuns (Phylloscopus collybita).
M'imagino a tots aquests ocells seguint un itinerari predeterminat i desconegut per nosaltres, voltant per parcs, jardins i arbredes en una cerca incessant d'aliment, les postes d'invertebrats amagades a l'envers de les fulles, els artròpodes aletargats entre les esquerdes i fisures de l'escorca i les abundants baies dels cireres d'arboç, els grèvols i les heures. Probablement unes espècies i altres es complementen en la seva recerca i una troba aliment allà on l'habilitat i la morfologia de l'altra no hi arriba. Competeixen per l'aliment? Sí, però ho fan de tal manera que s'evita en gran mesura el conflicte. De fet, són molt habituals els grups mixtes de mallerengues, sílvids i altres petits insectívors que es desplacen junts, augmentant així les possibilitats de trobar aliment. Són més a repartir, però també són més buscant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada