Anellament científic d'ocells: blauet, de la Selva al Cantàbric

Informació facilitada per Gabriel de Jesús.

DATOS DE ANILLAMIENTO __________________________________________________________
Especie .................................:Martín pescador, Alcedo atthis

Sexo .....: Desconocido
Edad .....: Ave en su primer año de vida
Fecha de Anillamiento ..........: 21/06/2009 - En el día
Lugar de Anillamiento ...........: MAS TERRATS, SUSQUEDA GIRONA Coordenadas ........................: 41.59N 02

DATOS DE RECUPERACIÓN
Fecha de Recuperación .......: 09/08/2009 - En el día
Lugar de Recuperación ........: RIA DE VILLAVICIOSA ASTURIAS ESPAÑA Coordenadas ........................: 43.28N 05.
Distancia: 671 Km

Dirección: 287 grados(WNW )

Tiempo: 49 días

Resum ornitològic juliol 2010

A les darreres dades de reproducció d'aquesta temporada s'uneix els primers contactes amb espècies migradores en pas postnupcial, majoritàriament limícols detectats en les principals zones humides de la comarca (desembocadura del Tordera i estany de Sils).

Ànec collverd (Anas platyrhynchos)
divendres 9 juliol 2010, 9 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera, llocada nova de femella amb 7 polls

Perdiu roja (Alectoris rufa)
divendres 23 juliol 2010, 4 individus, Desembocadura de la Tordera, Blanes, Javier Romera Cabrera, 1 femella adult i 3 polls

Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
dijous 22 juliol 2010, 3 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
divendres 9 juliol 2010, 14 individus immadurs, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Martinet menut (Ixobrychus minutus)
Citacions a les dues zones de reproducció coneguda a la comarca. A l'estany de Sils sembla ser que es confirma l'èxit en l'envol de polls una temporada més.
dissabte 17 juliol 2010, fins 4 individus, Estany de Sils, Guillem Saguer Parés, Antoni Abad
dilluns 26 juliol 2010, 1 individu femella, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Martinet de nit (Nycticorax nycticorax)
Dades de les zones de nidificació més importants conegudes a la comarca.
divendres 16 juliol 2010, 3 individus, 2 adults i un immadur, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera
dissabte 17 juliol 2010, 12 individus, 7 immadurs i 5 adults, Estany de Sils, Guillem Saguer Parés, Antoni Abad

Agró blanc (Egretta alba)
dijous 29 juliol 2010, 1 individu, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Cigonya blanca (Ciconia ciconia)
dijous 1 juliol 2010, 1 individu, Estany de Sils, Antoni Mariné Sanz

Aligot vesper (Pernis apivorus)
Dades de l'interior i de la plana que, per les dates, podrien correspondre a exemplars en territoris de nidificació.
diumenge 4 juliol 2010, 1 individu, Susqueda, Josep Ramoneda
divendres 9 juliol 2010, 1 individu, Llagostera, PonÇ Feliu
diumenge 18 juliol 2010, 1 individu, Riudarenes, Alfons Delgado-Garcia

Milà negre (Milvus migrans)
Sembla que es perfiles tres zones de nidificació d'aquesta espècie a la comarca: l'estany de Sils, el tram baix de la Tordera i la zona entre Cassà de la Selva i l'abocador de Llagostera.
dimarts 6 juliol 2010, 1 individu, Estany de Sils, Javier Romera Cabrera
dijous 8 juliol 2010, 1 individu, Riells i Viabrea, David Caballé Ferrán
dissabte 10 juliol 2010, 2 individus, Cassà de la Selva, PonÇ Feliu
dissabte 24 juliol 2010, ≥6 individus, un d'ells de 1er any, Abocador de Solius, Llagostera, Carlos Alvarez-Cros

Voltor comú (Gyps fulvus)
diumenge 4 juliol 2010, 2 individus, Susqueda, Josep Ramoneda

Arpella vulgar (Circus aeruginosus)
dissabte 10 juliol 2010, 1 individu, Observatori Vell, Sils, Joan Ventura, probable primera dada en pas postnupcial

Xoriguer comú (Falco tinnunculus)
diumenge 4 juliol 2010, ≥5 individus, Susqueda, Josep Ramoneda
dimarts 6 juliol 2010, Sils, Javier Romera Cabrera, localitzat el niu a un forat d'una estructura de formigó

Falcó pelegrí (Falco peregrinus)
diumenge 4 juliol 2010, 3 individus, Santa Coloma de Farners, Alfons Delgado-Garcia, reclamant, en vol direcció oest a quarts de deu del vespre. Semblen tots de la mateixa envergadura.

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)
divendres 9 juliol 2010, 3 individus, 2 són polls, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera
diumenge 18 juliol 2010, ≥7 individus, 5 són polls, Estany de Sils, Eva Bravo Barrera

Fotja vulgar (Fulica atra)
diumenge 11 juliol 2010, 1 individu, Estany de Sils, Joan Ventura

Corriol petit (Charadrius dubius)
En destaca les dades de reproducció a la desembocadura de la Tordera, on les mesures preses sense l'ajut de les administracions han demostrat tenir un èxit impecable. El grup observat a Sils podria correspondre a exemplars en migració o a ocells reproductors i nascuts en zones properes. dimarts 6 juliol 2010, 9 individus, Sils, Javier Romera
dimarts 13 juliol 2010, 9 individus, 5 són de 1er any, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera
dijous 22 juliol 2010, 51 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera , 27 adults i 24 immadurs

Territ menut (Calidris minuta)
dissabte 24 juliol 2010, 1 individu, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Territ variant (Calidris alpina)
dimarts 27 juliol 2010, 1 individu, Desembocadura de la Tordera, David Caballé Ferrán

Gamba roja vulgar (Tringa totanus)
dimarts 27 juliol 2010, 2 individus, Desembocadura de la Tordera, David Caballé Ferrán

Gamba verda (Tringa nebularia)
divendres 9 juliol 2010, 2 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Xivita (Tringa ochropus)
dijous 29 juliol 2010, 1 individu, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera
diumenge 18 juliol 2010, 1 individu, Estany de Sils, Eva Bravo Barrera

Valona (Tringa glareola)
divendres 9 juliol 2010, 2 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Xivitona (Actitis hypoleucos)
dilluns 5 juliol 2010, 1 individu, Riells i Viabrea, David Caballé Ferrán, escoltada de nit
divendres 9 juliol 2010, 1 individu, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera
dissabte 10 juliol 2010, 3 individus, Riudarenes, Javier Romera Cabrera
dimarts 13 juliol 2010, 11 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Gavina corsa (Larus audouinii)
diumenge 4 juliol 2010, 2 individus, Abocador de Solius, Llagostera, Carlos Alvarez-Cros
dimarts 13 juliol 2010, 120 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Fumarell carablanc (Chlidonias hybrida)
diumenge 11 juliol 2010, 2 individus, Estany de Sils, Joan Ventura

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)
Interessant dada de reproducció d'una espècie molt críptica de la qual s'obtenen poques dades de reproducció segura
dimarts 13 juliol 2010, ≥2 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera, cobant aparentment 1 o 2 polls, a l'interior del riu prop de la desembocadura.

Ballester (Apus melba)
diumenge 4 juliol 2010, ~30 individus, Susqueda, Josep Ramoneda

Gaig blau (Coracias garrulus)
Probablement es tracti d'un ocell en migració postnupcial, però no es pot descartar que sigui nascut o reproductor a la zona.
dilluns 26 juliol 2010, 1 individu, Penedes, Llagostera, PonÇ Feliu

Oreneta de ribera (Riparia riparia)
dijous 29 juliol 2010, 2 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera, primeres en pas postnupcial

Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
divendres 16 juliol 2010, ≥200 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera, dormidor al canyissar

Cuereta groga (Motacilla flava)
Dades de l'únic punt de la comarca conegut on es reprodueix l'espècie.
divendres 16 juliol 2010, 50 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera, Dormidor al canyissar, gairebé totes joves de l'any.

Papamosques gris (Muscicapa striata)
dilluns 12 juliol 2010, 1 individu, Urbanització Can Pons, Arbúcies, Josep Bernatallada Serrat

Escorxador (Lanius collurio)
diumenge 4 juliol 2010, 1 individu, Susqueda, Josep Ramoneda

Capsigrany (Lanius senator)
Interessants dades en territoris de cria d'una espècie cada cop més escassa a la comarca.
divendres 16 juliol 2010, 1 individu, Sant Feliu de Buixalleu, David Caballé Ferrán, gorg d'en Perxistor
diumenge 18 juliol 2010, 1 individu, Veïnat de Massabé, David Caballé Ferrán, polls cridant
dimecres 28 juliol 2010, 1 individu, Breda, David Caballé Ferrán

Cornella negra (Corvus corone)
diumenge 4 juliol 2010, ~25 individus, Susqueda, Josep Ramoneda

Pardal roquer (Petronia petronia)
L'antiga extracció d'àrids, ara abandonada, sembla constituïr-se en un punt important pel que fa a la reproducció de l'espècie a la comarca.
dissabte 31 juliol 2010, ≥25 individus, Veïnat de Massabé, Sils, David Caballé Ferrán

Teixidor capnegre (Ploceus melanocephalus)
divendres 23 juliol 2010, 3 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Bec de corall senegalès (Estrilda astrild)
dijous 22 juliol 2010, 14 individus, Desembocadura de la Tordera, Javier Romera Cabrera

Font: dades pròpies i www.ornitho.cat

Sils engegarà la neteja dels marges de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/21/sils-engegara-aquesta-setmana-neteja-dels-marges-sequia/427005.html

Un cop desbrossada, l'ACA ja podrà realitzar la millora del drenatge interior, com estava previst


SILS JORDI VERA
Sils engegarà aquesta propera setmana la neteja dels marges de la sèquia de la localitat per deixar-la en les millors condicions perquè després l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) n'adeqüi tota la part interior, és a dir, el drenatge, com ja estava previst. L'any passat, l'ACA ja va drenar un tram d'uns 1.300 metres de la mateixa sèquia i es va comprometre a fer-ne un de nou per aquest any. Segons l'alcalde, l'actuació està prevista que es dugui a terme entre el 15 d'agost i el 15 de novembre, que són els tres mesos de termini que dóna el PEIN.

El drenatge, però, no s'iniciarà fins que l'Ajuntament no realitzi la neteja dels marges. L'Ajuntament es va comprometre amb l'ACA, que des del consistori es faria el desbrossament dels marges i de l'interior, per contra, se'n faria càrrec la Generalitat. La neteja exterior, doncs, la faran les persones de la brigada municipal. "Aquesta setmana es realitzarà la neteja dels marges, que és l'aportació a què es va comprometre el municipi amb l'ACA", va afirmar l'alcalde de la localitat, Martí Nogué. Des del consistori estan a l'espera que l'ACA netegi tota la part interior, perquè l'aigua pugui circular amb més facilitat.

El tram, on està previst que tant l'ACA com el consistori hi realitzin l'actuació, és d'uns 1.300 metres i va des del pont de Puigcadús fins al passadís de Can Poll a tocar el nucli de Sils. Es tracta d'una actuació per evitar futures inundacions, com les que hi va haver fa pocs dies i d'altres de més importants, com les que va patir el municipi fa uns 20 anys, en què la sèquia no va poder absorbir l'aigua i el nucli va quedar tot negat. "L'ACA millorarà el drenatge per afavorir el pas de l'aigua per la riera. Això és molt important per evitar possibles inundacions, ja que totes les aigües pluvials de Sils aboquen directament a la sèquia", va explicar Nogué. Tot i l'actuació encara faltarà feina: "Encara quedarà més trams per millorar, però el compromís d'aquest any era fer-ho fins aquí", va afegir.

Sils engegarà la neteja dels marges de la sèquia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2010/08/21/sils-engegara-aquesta-setmana-neteja-dels-marges-sequia/427005.html

Un cop desbrossada, l'ACA ja podrà realitzar la millora del drenatge interior, com estava previst


SILS JORDI VERA
Sils engegarà aquesta propera setmana la neteja dels marges de la sèquia de la localitat per deixar-la en les millors condicions perquè després l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) n'adeqüi tota la part interior, és a dir, el drenatge, com ja estava previst. L'any passat, l'ACA ja va drenar un tram d'uns 1.300 metres de la mateixa sèquia i es va comprometre a fer-ne un de nou per aquest any. Segons l'alcalde, l'actuació està prevista que es dugui a terme entre el 15 d'agost i el 15 de novembre, que són els tres mesos de termini que dóna el PEIN.

El drenatge, però, no s'iniciarà fins que l'Ajuntament no realitzi la neteja dels marges. L'Ajuntament es va comprometre amb l'ACA, que des del consistori es faria el desbrossament dels marges i de l'interior, per contra, se'n faria càrrec la Generalitat. La neteja exterior, doncs, la faran les persones de la brigada municipal. "Aquesta setmana es realitzarà la neteja dels marges, que és l'aportació a què es va comprometre el municipi amb l'ACA", va afirmar l'alcalde de la localitat, Martí Nogué. Des del consistori estan a l'espera que l'ACA netegi tota la part interior, perquè l'aigua pugui circular amb més facilitat.

El tram, on està previst que tant l'ACA com el consistori hi realitzin l'actuació, és d'uns 1.300 metres i va des del pont de Puigcadús fins al passadís de Can Poll a tocar el nucli de Sils. Es tracta d'una actuació per evitar futures inundacions, com les que hi va haver fa pocs dies i d'altres de més importants, com les que va patir el municipi fa uns 20 anys, en què la sèquia no va poder absorbir l'aigua i el nucli va quedar tot negat. "L'ACA millorarà el drenatge per afavorir el pas de l'aigua per la riera. Això és molt important per evitar possibles inundacions, ja que totes les aigües pluvials de Sils aboquen directament a la sèquia", va explicar Nogué. Tot i l'actuació encara faltarà feina: "Encara quedarà més trams per millorar, però el compromís d'aquest any era fer-ho fins aquí", va afegir.

Falcó mostatxut (Falco subbuteo)

Un exemplar en vol cíclic sobre el cas urbà de Santa Coloma de Farners, empaitat per hirundínids, el 19 d'agost. La migració postnupcial d'ocells ja és patent des de fa dies.

Observador: Alfons Delgado

Oreneta cuarogenca (Cecropis daurica)

Un exemplar, mínim, el 15 d'agost a l'entrada del parc de Sant Salvador, a Santa Coloma de Farners, juntament a orenetes vulgars i orenetes cuablanques. Suposadament exemplars en migració i probablement la primera citació al municipi.

Observadors: Alfons Delgado i Maite Garrigós

Les tempestes d'agost inunden i desborden

Del blog, "Sils, com més serem més riurem".

http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/08/09/aiguat/

Les tempestes d'agost inunden i desborden

Del blog, "Sils, com més serem més riurem".

http://silsdelaselva.wordpress.com/2010/08/09/aiguat/

Menjadores també per a dragons

Durant l'estiu hem mantingut les menjadores per a ocells al pati de casa, sabent que únicament els pardals comuns, i alguna cuereta blanca de tant en tant, hi farien acte de presència. De pardals s'hi apleguen sovint més d'una vintena d'exemplars, amb polls que volen però que encara són alimentants pels progenitors (invariablement, les femelles).

Les menjadores també atreuen, com és lògic, a altra tipus de fauna, sempre invertebrada. Lepidòpters, algun coleòpter i, sobretot, himenòpters, amb majoria absoluta de formigues.

Un fet curiós és l'especial poder d'atracció que tenen les formiques sobre els dragons (Tarentola mauritanica). Aquests s'acosten a les menjadores a qualsevol hora del dia, sempre coincidint amb la major freqüentació per part de les formigues. Exemplars juvenils però també adults s'afanyen a devorar-les quan aquestes es concentren sobre alguna resta de menjar, saltant des dels testos propers o perseguint-les pel terra.

Un altra qüestió que teniem pendent, també relacionada amb la nostra intenció d'aportar aliment suplementari als dragons, era proporcionar-los una font d'aliment durant la nit. El mètode és ben senzill, només calia un llum encès per a que les arnes, les formiques alades i altres insectes s'hi acostessin irremeiablement atrets. La qüestió era no fer una despesa elètrica innecessària. Això ho vam aconseguir col·locant un fanalet amb una petita placa solar que carregava la bateria durant el dia i que s'engegava automàticament en arribar el vespre.

El fanalet, amb aparença d'espelma i disposat estratègicament entre le vegetació, vora les jardineres on es refugien els dragons, ha estat un èxit, i ara és habitual observar exemplars de diverses edats en la seva àrea d'influència, capturant tota mena d'invertebrats i disminuïnt les poblacions de pugons i de mosqueta blanca que ens atacaven les tomaqueres i carbassoneres.

Continuen els esforços per a protegir el cranc autòcton a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, sota la coordinació de l'empresa ECOTONS, estudia les poblacions de cranc autòcton, que són molt reduïdes. La campanya d'enguany servirà per comprovar la presència de cranc autòcton a les localitzacions ja identificades, fer recerca de nous nuclis de població i localitzar zones que puguin acollir noves poblacions de cranc autòcton translocades. També es continuarà fent el control del cranc senyal amb el suport de la guarderia de l'Espai Natural i dels agents locals.

El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes) és una espècie de crustaci autòctona que des de els anys 70 ha vist com les seves poblacions es reduïen fins a situar-la en la categoria de vulnerable. Aquesta davallada ha estat deguda en un principi per la degradació progressiva del seu hàbitat i desprès, per la proliferació d'altres espècies de cranc introduïdes, principalment el cranc de riu roig americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pascifastacus lentiscus).

Aquestes espècies, a part d'esdevenir una competència directe amb el cranc autòcton, són portadores d'una malaltia d'origen fúngic, l'afanomicosi, mortal per al 100% dels crancs autòctons.

Els estudis realitzats des del 2008 des de l'Espai Natural de Guilleries-Savassona i coordinats per l'empresa ECOTONS han obert la llum sobre les reduïdes poblacions de cranc autòcton que resten a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona i de la distribució actual de les espècies de cranc introduïdes.

També es va iniciar el control del cranc senyal a la Riera Major, on la població amenaça directament a petites localitzacions de cranc autòcton. Les mostres genètiques recollides també racionalitzaran la selecció d'individus per realitzar futures traslocacions, i així recuperar poblacions en habitats on ha desaparegut.

Font de la informació
Espai Natural de les Guilleries-Savassona

Detecten i investiguen la presència de caçadors furtius d'astors al Parc Natural del Montseny . 3/8/10

Detecten i investiguen la presència de caçadors furtius d'astors al Parc Natural del Montseny . 3/8/10: "Detecten i investiguen la presència de caçadors furtius d'astors al Parc Natural del Montseny
L’Actualitat del Baix Montseny 3/8/10
.

.
Dins el programa de seguiment dels nius de rapinyaires, tècnics del Parc Natural del Montseny han detectat enguany l'expoliació de diversos nius d'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis), espècie protegida pel fet d'estar en situació de perill. El parc ja està portant a terme accions per trobar als furtius que actuen a la zona.

El biòleg que coordina el programa de seguiment de nius de rapinyaires del Montseny, Jordi Baucells, amb la implicació de tota la guarderia del parc, ha detectat recentment l'espoliació de dos nius d'astor. L'espoliació de nius és una acció penada per llei.

Els tècnics i la guarderia han constatat que els nius d'astor són repetidament espoliats per furtius que molt probablement es dediquen a comercialitzar-los per fer falconeria. A primers de juliol varen espoliar dos dels nius més emblemàtics, que tenien 2 i 4 polls. L'equip va constatar que havien pujat dalt dels arbres on hi ha les plataformes per extreure directament els polls del niu.

D'altra banda, el Parc Natural ha superat l'auditoria de seguiment que s'ha de passar per les certificacions Q, la marca de qualitat en la gestió de l'ús públic del parc. El 24 de març es va realitzar l'auditoria de la gestió del sistema de qualitat, que va obtenir una nota alta (8,9 sobre 10), segons va saber el parc el 23 de juliol. El sistema de qualitat en la gestió dels equipaments i serveis d'ús públic (Q de Qualitat), es va implantar el 2004 al Parc i s'ha anat renovant els anys 2006 i el 2008.

Enguany l'auditoria ha estat més dificultosa ja que s'ha implantat la Norma UNE 187002. Així, els tècnics del parc han hagut de canviar tota la documentació per equiparar-se a la legislació europea.

El Parc Natural del Montseny també ha començat a treballar per implantar la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) amb una primera sessió de treball oberta a entitats i persones vinculades al territori i a la gestió del turisme. La CETS suposa el reconeixement a un procés per definir un programa de turisme sostenible per al territori. Això suposa una planificació turística que faci compatible la conservació del territori amb les activitats de les empreses turístiques. La sessió va comptar amb una cinquantena d'assistents i hi van ser representades 35 entitats, incloent-s'hi administracions, empreses i consorcis dedicats a la promoció del turisme. Aquests han de consensuar una diagnosi entre els agents implicats en la gestió del turisme.

Durant la sessió es van analitzar aspectes com ara la tipologia de visitants, la gestió del patrimoni natural i cultural, els mecanismes de control de la qualitat turística, el tipus de negocis turístics així com la repercussió econòmica del turisme. Sant Hilari Sacalm acollirà a finals de setembre la segona reunió del Fòrum.

.
Detectats i perseguits caçadors furtius de falcons al Montseny
Diari de Girona 3/8/10
.

ARBÚCIES ESTEVE PUIG
Han estat detectats i perseguits caçadors furtius de falcons per la zona del Montseny. Tècnics i guardes del Parc Natural han constatat que els nius d'astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) són repetidament espoliats per persones que amb aquestes aus intenten obtenir un rendiment econòmic al comercialitzar-les per fer falconeria.

A principi d'aquest mes de juliol en van ser robats a dos dels nius més emblemàtics dos i quatre pollets. L'equip va comprovar que els caçadors furtius havien pujat dalt dels arbres on hi ha les plataformes per extreure directament els pollets del niu. Aquestes accions il·legals han estat detectades per Jordi Baucells, biòleg que coordina el programa de seguiment de nius de rapinya del Montseny.

Tenint en compte que es tracta d'una espècie protegida pel fet de trobar-se en perill d'extinció, s'ha posat en marxa per part de les diputacions de Barcelona i Girona, que gestionen les seves respectives demarcacions territorials del Parc Natural, un servei de vigilància per descobrir i, posteriorment, intentar detenir els que atempten contra el medi natural i més concretament la fauna d'aquesta zona sotmesa a protecció especial i reconeguda mundialment en ser declarada per la Unesco Reserva de la Biosfera.

"