Durant l'estiu hem mantingut les menjadores per a ocells al pati de casa, sabent que únicament els pardals comuns, i alguna cuereta blanca de tant en tant, hi farien acte de presència. De pardals s'hi apleguen sovint més d'una vintena d'exemplars, amb polls que volen però que encara són alimentants pels progenitors (invariablement, les femelles).
Les menjadores també atreuen, com és lògic, a altra tipus de fauna, sempre invertebrada. Lepidòpters, algun coleòpter i, sobretot, himenòpters, amb majoria absoluta de formigues.
Un fet curiós és l'especial poder d'atracció que tenen les formiques sobre els dragons (Tarentola mauritanica). Aquests s'acosten a les menjadores a qualsevol hora del dia, sempre coincidint amb la major freqüentació per part de les formigues. Exemplars juvenils però també adults s'afanyen a devorar-les quan aquestes es concentren sobre alguna resta de menjar, saltant des dels testos propers o perseguint-les pel terra.
Un altra qüestió que teniem pendent, també relacionada amb la nostra intenció d'aportar aliment suplementari als dragons, era proporcionar-los una font d'aliment durant la nit. El mètode és ben senzill, només calia un llum encès per a que les arnes, les formiques alades i altres insectes s'hi acostessin irremeiablement atrets. La qüestió era no fer una despesa elètrica innecessària. Això ho vam aconseguir col·locant un fanalet amb una petita placa solar que carregava la bateria durant el dia i que s'engegava automàticament en arribar el vespre.
El fanalet, amb aparença d'espelma i disposat estratègicament entre le vegetació, vora les jardineres on es refugien els dragons, ha estat un èxit, i ara és habitual observar exemplars de diverses edats en la seva àrea d'influència, capturant tota mena d'invertebrats i disminuïnt les poblacions de pugons i de mosqueta blanca que ens atacaven les tomaqueres i carbassoneres.
Les menjadores també atreuen, com és lògic, a altra tipus de fauna, sempre invertebrada. Lepidòpters, algun coleòpter i, sobretot, himenòpters, amb majoria absoluta de formigues.
Un fet curiós és l'especial poder d'atracció que tenen les formiques sobre els dragons (Tarentola mauritanica). Aquests s'acosten a les menjadores a qualsevol hora del dia, sempre coincidint amb la major freqüentació per part de les formigues. Exemplars juvenils però també adults s'afanyen a devorar-les quan aquestes es concentren sobre alguna resta de menjar, saltant des dels testos propers o perseguint-les pel terra.
Un altra qüestió que teniem pendent, també relacionada amb la nostra intenció d'aportar aliment suplementari als dragons, era proporcionar-los una font d'aliment durant la nit. El mètode és ben senzill, només calia un llum encès per a que les arnes, les formiques alades i altres insectes s'hi acostessin irremeiablement atrets. La qüestió era no fer una despesa elètrica innecessària. Això ho vam aconseguir col·locant un fanalet amb una petita placa solar que carregava la bateria durant el dia i que s'engegava automàticament en arribar el vespre.
El fanalet, amb aparença d'espelma i disposat estratègicament entre le vegetació, vora les jardineres on es refugien els dragons, ha estat un èxit, i ara és habitual observar exemplars de diverses edats en la seva àrea d'influència, capturant tota mena d'invertebrats i disminuïnt les poblacions de pugons i de mosqueta blanca que ens atacaven les tomaqueres i carbassoneres.
3 comentaris:
Quina bona idea que dones en aquesta entrada. El fanalet aquest, del mateix color també el tinc jo i no havia pensat en aquest ús. Ara mateix el poso amb les meves plantetes.
Les piles de compost també atreuen força els dragons, atrets per la quantitat d'invertebrats (també formigues, però suposo que sobretot les mosquetes).
Una pregunta, quin tipus de formigues venen a casa vostra? A casa només tenim les argentines, malauradament, i semblen poc apetitoses...
Tenim les 2 espècies de dragó, però.
Gràcies, Susss. Que hi hagi sort.
Anna, m'estic mirant quines espècies són, crec que n'hi ha dues, el que sembla segur és que no són argentina (de moment). Els dragons les capturen molt freqüentment. És més, diria que els exemplars més joves de dragó en depenen força. Com a mínim són els que sovintegen més la zona i les segueixen activament caminant per terra. Quina sort tenim les dues espècies de dragó. Aquí l'Hemydactilus queda a uns quants quilòmetres, al litoral.
Salutacions a tothom.
Publica un comentari a l'entrada