dijous, 30 d’octubre del 2008

VOLEM ELS ÓSSOS AL PIRINEU



Copieu i Envieu un correu electrònic al Síndic d'Aran, Francesc Boya, amb el següent missatge:

.
-
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

DIMONIVERMELL ha dit...

Hola, m'agradat molt els teus blogs, malgrat tot en aquesta noticia, evidenment et respecto i us respecto a tots els que so així. Malgrat tot a mi no hem fa pas massa gràcia aìxò de tenir osos a les montanyes del Pirineu per que sí.
Crec que aquestes reintroduccíons, han d'estar d'acord amb la gent qui hi viurà al seu costat, i si ells no els hi agrada, doncs buscar un altre lloc.
Hem sento especialment resentit, després de totes les noticies aparegudes als mitjans de comunicació, on en alguns, s'ens ha dit que si tots paguem, volem anar al pirineu a veure els osos. Home, deu ni dor no, de la mateixa manera, jo voldria anar a Barcelona a les seves platjes i poder veure la reserva natural de taurons catalans, no et fot. O també m'agradaira donar una volta per Collserola i poder veure l'abitat dels lleons, i serps veninosses en perill d'extinció. Segurament aquestes coses no agradarien als habitants pròxims a Collserola, de la mateixa manera que no agrada als habitants pròxims a l'os.

Pot pensar que no m'estimo els animals, doncs no estas massa etivocat, ting 10 gossos, 14 gats i 8 peixets, jajjaj. Fins fa 10 anys, 400 ovelles i 30 baques, només a tall d'informació. d'aquesta manera pots entendre els meus gustos per els animals.

Atentament

Un perinecs emprenyat per la gent que impossa coses sense consultar amb el territori. Ah, un altre dia et parlaré del meravellòs PARCA NATURAL DE L'ALT PIRINEU, que molts dels que hi viuen i vivim, encara no sabem quines ventatges en treurem, però de prohibicions i que les sabes.

Una abraçada company i endavant amb els teus blogs que són molt bons.

Josep

6:01 a. m.
Alfons ha dit...

Hola, Josep

En primer lloc, gràcies per deixar el teu comentari. Estic amb tu en que a mi també m'agradaria veure llops a Collserola, per exemple, o que deixessin en pau el delta del Llobregat i ampliessin l'aeroport de Barcelona per un altre costat. També m'agradaria, per exemple, que a la plana de la Selva, on visc, deixessin de fer polígons i urbanitzacins que després queden buits i conservessin els camps de conreu, les feixes i les aus estepàries. De tot això també em queixo, si fas un cop d'ull als blogs també ho veuras, però malauradament no ens fan gaire cas. Per mi els ossos al Pirineu signifiquen que encara hi pot haver una natura íntegra i salvatge a prop de casa, una natura que, malauradament, anem perdent cada dia que passa.
En parlarien molt, i segurament treuriem moltes noves perspectives si ens seguessim a xerrar. Crec que les dues posicions tenen molt a escoltar dels altres. Jo no soc urbanita, soc de poble i sempre ho seré.
Estic també amb tu en que les coses s'han fet molt malament des d'un principi, i que s'haurien d'haver presentat d'una altre manera. També opino que molts mitjans de comunicació presenten la notícia com sols els urbanites la poden veure, i que "criminalitzen" als que no pensen com ells.
Malauradament el model territorial cada cop és més centralitzat i tot es veu des d'una perspectiva barcelonina, entenent la resta del territori com un jardí, un magatzem o una caseta de segona residència pels que són de Barcelona i àrea metropolitana.

Moltes gràcies pels comentaris dels blogs i, de nou, gràcies pel teu comentari. M'ha agradat que ho fessis.

Salut i fins la propera.

Alfons

10:10 a. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...