dimecres, 30 d’agost de 2006

Conservació: la plana de la Selva

La plana de la Selva

La plana és, sens dubte, el més degradat i el que pateix més agressions de tots els espais naturals de la comarca.

Històricament, les vies de transport i les rutes comercials han passat pels espais menys dificultosos i de més fàcil accés, i la plana de la Selva n'és un clar exemple. Orientada de nord a sud, i formant part de la Depressió litoral catalana, la plana ha estat tradicionalment una via d'entrada i de sortida de la Península Ibèrica.

Aquesta ciscumstància queda ben palesa actualment. Només cal observar sobre el mapa els traçats de la Nacional II, de l'Autopista A7, de la línia de ferrocarril i de les noves infraestructures que estan en projecte o ja en execució.

Als impactes que suposen aquestes infrastructures hi hem d'afegir el desmesurat urbanisme dels municipis implicats, la majoria dels quals han redactat o estat redactant plans urbanístics en vistes a un creixement poblacional fictici i exagerat, no només pel que fa a habitatges sino també a espais industrials i d'equipaments.

Malgrat tot, aquest espai és també un dels més interessants pel que fa a biodiversitat i encara compte amb hàbitats i espècies d'alt valor conservacionista, algunes de les quals estan considerades d'interès prioritari per la Unió Europea.

A la plana de la Selva hi podem trobar hàbitats tan interessants com els boscos de ribera, els prats de dall de terra baixa, les praderies inundables, els estanys temporals i les rouredes relictuals.
Exemple d'aquests espais són els estanys de Sils i les basses de Riudarenes, els prats de Sant Sebastià, a Caldes, els prats d'Esclet i de l'Iern, a Cassà, els turons de Maçanet, la riera de Vallcanera, la riera de Santa Coloma, la riera de Pins i el rec Clar.
Cap d'aquests espais es troba sota una figura de protecció, excepte els estanys de Sils, els turons de Maçanet i la riera de Santa Coloma que es troben agrupat en un sol EIN (Espai d'Interès Natural), amb la manca de protecció efectiva que això comporta.

Pel que fa als valors faunístics, cal esmentar que part dels municipis de Sils, Riudarenes, Vidreres i Caldes han estat catalogats com a "Zona de especial interés para los reptiles y amfibios" per la "Sociedad Española de Herpetología".
Els estanys de Sils i altres zones humides compten amb més de 200 espècies d'aus citades, i en alguns indrets de la plana on es conserven els prats de pastura, els erms i els conreus de secà tradicionals, encara hi trobem espècies reproductores tan interessants com el torlit (Burhinus oedicnemus), el gaig blau (Coracias garrulus), el mussol banyut (Asio otus) i el picot garser petit (Dendrocopos minor).

Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...