dimarts, 19 de gener de 2016

Notes de camp: neix el dia a Andújar


Sortida de sol a la Sierra de Andújar. Mentre espero que la resta de la família acabi de despertar-se i llevar-se m'assec en una gandula al porxo de la casa on ens estem per gaudir de la curta estona de frescor del dia i d'aquesta albada serrana. La llum va guanyant espais molt lentament, il·luminant en primer lloc les capçades de les alzines sureres, els pins i els eucaliptus que predominen a la petita urbanització, fronterera amb la gran massa forestal mediterrània que s'estén al voltant. De l'interior d'aquestes capçades emeten ja crits les abundants garses blaves, els rabilargos, que d'aquí a pocs minuts ja estaran buscant aliment al terra, al voltant de la petita piscina d'on la nit anterior vam estar salvant d'un ofegament segur a multitud d'invertebrats que s'hi atansaven atrets per les llums dels fanals. Les garses s'afanyaran a aprofitar els que no van superar el trauma o els que han quedat massa dèbils per fugir. Amb ells també baixaran alguns gaigs i unes poques garses comunes, molt més escasses aquí que els seus exòtics parents. Tots ells marxaran escandalitzats quan ens hi acostem nosaltres, per comprovar que no hi ha a l'aigua cap bestiola que necessiti la nostra ajuda. Els dies anteriors havíem auxiliat a gripaus corredors, escarabats rinoceronts, llangardaixos ocel·lats i fins i tot alguna petita serp blanca.

Fins fa poca estona encara se sentien xots cantant i un llunyà gamarús cap al nord, cap a la Sierra, i la coral de rossinyols ha estat espectacular, la més nombrosa que he sentit mai. Quan el sol ja ha assolit una alçada mínima com per il·luminar tènuement el terra m'acosto a observar els rastres que les corredisses nocturnes dels mamífers han deixat sobre la sorra fina en la petita explanada que hi ha a l'entrada de la casa. Hi trobo línies de petites petjades dels rosegadors que han creuant ràpidament la clariana. També hi ha rastres de guilla i de teixó pràcticament solapats i acostant-se molt a la casa, probablement atrets per alguna oloreta interessant provinent de la cuina o del pati on hi tenim temporalment les escombraries.

Escolto els primers cants dels oriols, també molt abundants, algunes merles, grives i els primers tallarols capnegres, que d'aquí a pocs minuts seran majoria simfònica. Una família de raspinells arriba al til·ler de fulla ampla de davant la casa, plantat suposadament amb la intenció de dotar d'un mínim d'ombra l'explanada. Em quedo immòbil. Els tinc a tocar. Emeten reclams curts i aguts mentre es persegueixen pel tronc, desapareixent i apareixent mentre s'enfilen fent espirals al voltant de la soca.

Un capsigrany arriba discretament i s'atura sobre la tanca de filat metàl·lic de la piscina. No triga a ser descobert per les garses blaves, que el persegueixen durant uns metres fins fer-lo fora dels seus dominis. Poc metres més enllà, entre les petites oliveres de la finca veïna, uns quants conills de bosc es retiren a l'espessor del matollar, buscant defugir del sol i dels depredadors. El sol ja és suficientment alt i una àguila calçada de morfo clar ha decidit enlairar-se lentament, descrivint cercles molt amplis sense deixar de mirar mai al terra.

Ara esmorzarem i planejarem com passar les hores de màxima calor. Hi haurà temps per a una ruta més o menys cultural, un bany a la piscina i una llarga migdiada després de dinar, per estar frescos i descansats quan arribi al vespre, i poder-nos endinsar en les fascinants muntanyes mediterrànies que ens esperen.

 

Publica un comentari a l'entrada