dissabte, 26 de desembre de 2009

Picasoques blau (Sitta europaea)



















































Pocs ocells forestals tan vistosos i atractius des del punt de vista etològic com el picasoques blau. Aquest petit passeriforme insectívor que guarneix soques amb la seva presència és un habitant típic dels boscos madurs, ja siquin planifolis o de coníferes.

Està especialment adaptat a buscar el seu aliment resseguint els troncs dels arbres desplaçant-se de dalt cap a baix (mentre que el raspinell (Certhia brachydactila) ho fa pujant des de baix).

El niu acostuma a ubicar-ho en forats d'arbres, ja siguin naturals o fets pels picots. Sovint acondicionen l'entrada als seus nius afegint-hi fang, amb la qual cosa aconsegueixen fer-la més estreta i menys accessible a depredadors.

Malgrat el que pugui semblar als més profans, el picasoques blau no és pas una espècie escassa, ans al contrari, és un ocell força freqüent a la Vall del Llémena, especialment allà on hi ha arbres d'una certa grandària i longevitat. És habitual en boscos de ribera, alzinars i fagedes.

Accepta força bé les caixes-niu i s'apropa a les menjadores, o sigui que els que vulgueu gaudir de la seva presència d'una forma més propera (si viviu prop de boscos o parcs urbans) ja sabeu el que heu de fer.

Fotografies: Isidre Cos
Text: Alfons Delgado-Garcia
Publica un comentari a l'entrada

Primers migradors en pas postnupcial

De fet ja fa un parell de setmanes que s'evidencia la migració postnupcial o de tardor. Els primers senyals, els més evidents són la mar...