dimecres, 30 de setembre del 2009
Observacions Santa Coloma de Farners
22 de setembre 1 durbec (Coccothraustes coccothraustes) en vol cap al N
23 setembre una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) de mida mitjana a la riera de Sta. coloma i un blauet (Alcedo atthis)
29 setembre ,aprofitant una termica, 3 aligots comuns (Buteo buteo), 2 esparvers vulgars (Accipiter nisus), mascle i femella i 1 xoriguer (Falco tinnunculus) mascle
Observador: Gerard Dalmau
Falcó camaroig (Falco vespertinus)
Un exemplar mascle observat ahir a Cassà de la Selva, a l'entrada del nucli urbà.
Observadora: Maite Garrigós
Observadora: Maite Garrigós
diumenge, 27 de setembre del 2009
Observacions ornitològiques 27-09-09
La llacuna principal contínua seca. Només hi ha cert moviment de cueretes blanques (Motacilla alba) i rossinyols verds (Cettia cetti).
Als prats del cavalls, dos bernats pescaires (Ardea cinerea), dos aligots comuns (Buteo buteo) i mitja dotzena de cornelles (Corvus corone).
Un astor (Accipiter gentilis) sobrevola la zona i s'endinsa a la pollancreda.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
Als prats del cavalls, dos bernats pescaires (Ardea cinerea), dos aligots comuns (Buteo buteo) i mitja dotzena de cornelles (Corvus corone).
Un astor (Accipiter gentilis) sobrevola la zona i s'endinsa a la pollancreda.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
Observacions ornitològiques 27-09-09
La llacuna principal contínua seca. Només hi ha cert moviment de cueretes blanques (Motacilla alba) i rossinyols verds (Cettia cetti).
Als prats del cavalls, dos bernats pescaires (Ardea cinerea), dos aligots comuns (Buteo buteo) i mitja dotzena de cornelles (Corvus corone).
Un astor (Accipiter gentilis) sobrevola la zona i s'endinsa a la pollancreda.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
Als prats del cavalls, dos bernats pescaires (Ardea cinerea), dos aligots comuns (Buteo buteo) i mitja dotzena de cornelles (Corvus corone).
Un astor (Accipiter gentilis) sobrevola la zona i s'endinsa a la pollancreda.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
Banyarriquer del faig (Rosalia alpina)
Fotografia: Alfons Delgado-Garcia, Artiga de Lin, Val d'Aran, agost 2006.
dijous, 24 de setembre del 2009
dilluns, 21 de setembre del 2009
Rata d'aigua o rat-buf (Arvicola sapidus)
La rata d'aigua, coneguda més popularment com a rat-buf, és un mamífer propi d'ambients riberencs lligats a basses, estanys, rius i rieres. A la Selva era antigament comuna arreu, però en les darreres dècades sembla haver patit una regressió poblacional i de distribució notable.
Agrairïa qualsevol informació antiga o actual d'aquesta espècie a la comarca de la Selva i a comarques veïnes, per tal de conèixer millor l'estatuts actual d'aquest rossegador.
Podeu contactar directament responent a aquest blog o al meu correu particular (alfonsdg@gmail.com).
Gràcies.
Alfons Delgado-Garcia
Observacions ornitològiques 20-09-09
| * Bernat perscaire. 1 ex. * Ànec collverd. 1 ex. * Àguila pescadora. 1 ex. (migració activa) * Aligot. 3 ex. * Milà negre. 1 ex. (migració activa) * Esparver vulgar. 1 ex. * Xoriguer comú. 1 femella * Abellerol. 1 ex. * Cotxa blava. 1 ex. * Bitxac rogenc. 5 ex. * Boscarla de canyar. 1 ex. * Mosquiter de passa. 15 ex. * Papamosques gris. 1 ex. * Capsigrany. 1 jove Observador: Miquel Vall·llosera |
Observacions ornitològiques 20-09-09
| * Bernat perscaire. 1 ex. * Ànec collverd. 1 ex. * Àguila pescadora. 1 ex. (migració activa) * Aligot. 3 ex. * Milà negre. 1 ex. (migració activa) * Esparver vulgar. 1 ex. * Xoriguer comú. 1 femella * Abellerol. 1 ex. * Cotxa blava. 1 ex. * Bitxac rogenc. 5 ex. * Boscarla de canyar. 1 ex. * Mosquiter de passa. 15 ex. * Papamosques gris. 1 ex. * Capsigrany. 1 jove Observador: Miquel Vall·llosera |
diumenge, 20 de setembre del 2009
dijous, 17 de setembre del 2009
Arpella vulgar (Circus aeruginosus), nova espècie nidificant a l'estany de Sils?
El retorn del rapinyaire d'estany
Aquesta darrera primavera membres de l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han observat el que podria ser el primer intent de nidificació d'arpella vulgar (Circus aeruginosus) a la comarca de la Selva en les darres dècades. Malgrat no s'ha pogut constatar la reproducció, la presència continua, amb anades i tornades, d'una parella d'aquesta espècie en un punt concret d'una massa de canyís situada en una zona amb poques interferències humanes sembla indicar que podrien haver intentat la nidificació. Aquest fet suposaria el primer indici de nidificació d'aquesta espècie en temps actuals a la comarca de la Selva.
L'arpella vulgar és un rapinyaire escàs i considerat com a prioritari per les lleis mediambinetals europees.
A Catalunya la població nidificant es localitza només en dues zones: les àrees d'aigüamolls de l'Empordà i els embassaments de la plana de Lleida, tot i que algunes parelles aïllades es reproduexien més o menys regularment en altres punts, com ara el delta del Llobregat (http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CIRAER). A la comarca de la Selva l'arpella vulgar és un migrador regular i relativament freqüent tant durant el pas de priavera com en el de tardor.
La dada de Sils, doncs, malgrat que enguany no ha estat prou concreta, és esperançadora, ja que obra una porta al retorn d'aquesta espècie amenaçada, augmentant encara més els valors naturals d'aquest espai.
El cas del martinet menut
Les sospites de nidificació a Sils d'ocells escassos i protegits no són una novetat. Fa algunes temporades que es sospitava de la presència com a reproductor del martinet menut (Ixobrychus minutus), i ja l'any passat es va poder constatar aquest fet (http://estanydesils.blogspot.com/2008/07/el-martinet-menut-ixobrychus-minutus.html). Enguany també s'ha comprovat la reproducció d'aquesta espècie a la zona.
Les característiques de l'hàbitat i la presència d'alguns sectors on les molèsties de caire antròpic són baixes constitueixen factors determinants per a l'establiment com a nidificants d'aquestes i altres espècies de requeriments tan particulars.
Una mala temporada?
Una primera anàlisi de les dades obtingudes durant la temporada de reproducció del 2009 sembla apuntar a una davallada en els efectius reproductors d'algunes espècies. Les tasques de manteniment en ple període reproductor sobre la mota i altres indrets sensibles, l'eliminació a socarrel de vegetació a la sèquia i la presència de persones i animals domèstics, bàsicament gossos, han fet desaparèixer nius i han provocat l'abandonament d'alguns territoris i niuades.
Algunes de les espècies afectades han estat l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el balquer (Acrocephalus arundinaceus), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el rossinyol bord (Cettia cetti). Malgrat tot, en determinades zones la població d'algunes d'aquestes espècies sembla mantenir-se i fins i tot augmentar, tal és el cas del balquer i de la boscarla de canyar.
Algunes de les actuacions a prendre per tal d'evitar fracassos reproductors en aquestes i altres espècies i evitar molèsties a la fauna i flora en general podrien ser:
- Evitar determinats treballs de manteniment en èpoques i indrets crítics
- Delimitar i informar dels accessos a l'Estany, restringint el pas en les àrees més sensibles
- Evitar la presència de gossos deslligats en qualsevol època de l'any
- Conscienciar i informar als visitants sobre la importància de la seva actitud quan visiten l'espai
El seguiment dels ocells nidificants a l'estany de Sils és un projecte emmarcat en el seguiment de fauna vertebrada que l'associació Orchis està realitzant en aquest espai natural.
Alfons Delgado-Garcia
Naturalista i president de l'associació OrchisFotografies: Carlos Sanz, CENEAM-OAPN-MARM
Arpella vulgar (Circus aeruginosus), nova espècie nidificant a l'estany de Sils?
El retorn del rapinyaire d'estany
Aquesta darrera primavera membres de l'associació Orchis, Naturalistes de la Selva i l'Alt Maresme, han observat el que podria ser el primer intent de nidificació d'arpella vulgar (Circus aeruginosus) a la comarca de la Selva en les darres dècades. Malgrat no s'ha pogut constatar la reproducció, la presència continua, amb anades i tornades, d'una parella d'aquesta espècie en un punt concret d'una massa de canyís situada en una zona amb poques interferències humanes sembla indicar que podrien haver intentat la nidificació. Aquest fet suposaria el primer indici de nidificació d'aquesta espècie en temps actuals a la comarca de la Selva.
L'arpella vulgar és un rapinyaire escàs i considerat com a prioritari per les lleis mediambinetals europees.
A Catalunya la població nidificant es localitza només en dues zones: les àrees d'aigüamolls de l'Empordà i els embassaments de la plana de Lleida, tot i que algunes parelles aïllades es reproduexien més o menys regularment en altres punts, com ara el delta del Llobregat (http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=CIRAER). A la comarca de la Selva l'arpella vulgar és un migrador regular i relativament freqüent tant durant el pas de priavera com en el de tardor.
La dada de Sils, doncs, malgrat que enguany no ha estat prou concreta, és esperançadora, ja que obra una porta al retorn d'aquesta espècie amenaçada, augmentant encara més els valors naturals d'aquest espai.
El cas del martinet menut
Les sospites de nidificació a Sils d'ocells escassos i protegits no són una novetat. Fa algunes temporades que es sospitava de la presència com a reproductor del martinet menut (Ixobrychus minutus), i ja l'any passat es va poder constatar aquest fet (http://estanydesils.blogspot.com/2008/07/el-martinet-menut-ixobrychus-minutus.html). Enguany també s'ha comprovat la reproducció d'aquesta espècie a la zona.
Les característiques de l'hàbitat i la presència d'alguns sectors on les molèsties de caire antròpic són baixes constitueixen factors determinants per a l'establiment com a nidificants d'aquestes i altres espècies de requeriments tan particulars.
Una mala temporada?
Una primera anàlisi de les dades obtingudes durant la temporada de reproducció del 2009 sembla apuntar a una davallada en els efectius reproductors d'algunes espècies. Les tasques de manteniment en ple període reproductor sobre la mota i altres indrets sensibles, l'eliminació a socarrel de vegetació a la sèquia i la presència de persones i animals domèstics, bàsicament gossos, han fet desaparèixer nius i han provocat l'abandonament d'alguns territoris i niuades.
Algunes de les espècies afectades han estat l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d'aigua (Gallinula chloropus), el balquer (Acrocephalus arundinaceus), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el rossinyol bord (Cettia cetti). Malgrat tot, en determinades zones la població d'algunes d'aquestes espècies sembla mantenir-se i fins i tot augmentar, tal és el cas del balquer i de la boscarla de canyar.
Algunes de les actuacions a prendre per tal d'evitar fracassos reproductors en aquestes i altres espècies i evitar molèsties a la fauna i flora en general podrien ser:
- Evitar determinats treballs de manteniment en èpoques i indrets crítics
- Delimitar i informar dels accessos a l'Estany, restringint el pas en les àrees més sensibles
- Evitar la presència de gossos deslligats en qualsevol època de l'any
- Conscienciar i informar als visitants sobre la importància de la seva actitud quan visiten l'espai
El seguiment dels ocells nidificants a l'estany de Sils és un projecte emmarcat en el seguiment de fauna vertebrada que l'associació Orchis està realitzant en aquest espai natural.
Alfons Delgado-Garcia
Naturalista i president de l'associació OrchisFotografies: Carlos Sanz, CENEAM-OAPN-MARM
Born to travel
Join EuroBirdwatch in your country!
http://www.birdlife.org/news/news/2009/09/eurobirdwatch.html
BirdLife International, Wellbrook Court, Girton Road
Cambridge CB3 ONA, United Kingdom
----------------------------------------------------------------------------
dimecres, 16 de setembre del 2009
Noguerola (Pistacia terebinthus)
Noguerola (Pistacia terebinthus), en castellà Cornicabra, parenta del Llentiscle. Ës una anacardiàcia propia de la Mediterrània. La beina que forma no és el fruit sino que està produida per un paràssit.
Està considerada rara a Catalunya, però té una distribució per tot el país.
Fotografies: Lluís Llagostera (la Cellera de Ter)
Identificació i informació: Josep Barnés
dilluns, 14 de setembre del 2009
La Revista Catala d'Ornitologia (RCO) ja té blog
La Revista Catala d'Ornitologia (RCO) ja te blog:
En aquest blog es publicaran ressenyes curtes dels articles que vagin sent acceptats per ser publicats a la RCO. Amb això es pretén augmentar la visibilitat de la RCO i la rapidesa de difusió dels estudis que es publiquen a la RCO.
Això beneficiarà al mateix temps als lectors de la RCO, als autors i a la RCO en si mateixa.
IX JORNADAS DE LA SECEM
IX Jornadas de la SECEM
Bilbao, 4 a 7 de diciembre de 2009
Ya está abierto el plazo para la inscripción y la presentación de comunicaciones a las IX Jornadas de la SECEM, que se celebrarán en Bilbao, del 4 al 7 de diciembre de 2009. Estamos preparando un sitio web específico para las Jornadas en el que se incorporará toda la información que vaya surgiendo y donde se podrán formalizar las inscripciones y remitir los resúmenes de las comunicaciones on-line . En cuanto esté operativo os indicaremos su dirección.
http://www.secembilbao09.com/
Bilbao, 4 a 7 de diciembre de 2009
Ya está abierto el plazo para la inscripción y la presentación de comunicaciones a las IX Jornadas de la SECEM, que se celebrarán en Bilbao, del 4 al 7 de diciembre de 2009. Estamos preparando un sitio web específico para las Jornadas en el que se incorporará toda la información que vaya surgiendo y donde se podrán formalizar las inscripciones y remitir los resúmenes de las comunicaciones on-line . En cuanto esté operativo os indicaremos su dirección.
http://www.secembilbao09.com/
Falciot pàl·lid (Apus pallidus)
Dos exemplars en vol sobre la platja Gran de Tossa.
Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado
Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado
dijous, 10 de setembre del 2009
Curs d'educador ambiental
T'AGRADA LA NATURA? T'AGRADA L'EDUCACIÓ AMBIENTAL?
DES D'EL RASPINELL T'OFERIM UNA GRAN OPORTUNITAT: PODRÀS FER EL CURS
D'EDUCADOR AMBIENTAL A GIRONA.
DES D'EL RASPINELL T'OFERIM UNA GRAN OPORTUNITAT: PODRÀS FER EL CURS
D'EDUCADOR AMBIENTAL A GIRONA.
Aquest curs s'adreça a totes aquelles persones que vulguin dedicar-se
a l'educació ambiental, ja sigui de forma professional, com a afició,
o que simplement vulguin ampliar els seus coneixements en aquest camp.
El contingut barreja els coneixements teòrics amb les eines de treball
més utilitzades en l'educació ambiental.
TEMARI:
BLOC I: L'educació ambiental
BLOC II: Geologia
BLOC III: Ecosistemes
BLOC IV: Fauna
BLOC V: El factor humà
BLOC VI: Projectes d'educació ambiental
DATES: Del 3 al 26 de novembre de 2008. Les sortides seran els
dissabtes 14 i 21.
HORARI: Els dimarts i dijous de 19 a 22 h. Els dissabtes de 10 a 14 h.
LLOC: Factoria Cultural Coma Cros de Salt
PREU: 250 euros. Inclou assegurança d'accidents i de responsabilitat
civil. Les sortides de camp es faran amb els vehicles particulars dels
participants.
INSCRIPCIÓ: Cal que us inscriviu enviant un missatge a info@elraspinell.com.
CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ: Les Facultats d'Educació i Psicologia, de
Lletres (no s'atorguen crèdits per als estudiants de Filosofia i
Història de l'art), de Ciències (no s'accepta pels estudiants de
Ciències Ambientals), de Ciències Econòmiques i Empresarials i de
Turisme reconeixen tres crèdits de lliure elecció per als estudiants
que hi assisteixin i obtinguin el certificat d'apte d'un examen
escrit.
dimecres, 9 de setembre del 2009
La caza dejó en 2007 veintiún muertos por disparos y más de 860 heridos
http://www.diariovasco.com/20080102/al-dia-sociedad/caza-dejo-2007-veintiun-20080102.html
SAN SEBASTIÁN. DV. La escalada de muertes por accidente de caza empañó las cifras de siniestralidad del año pasado. Una veintena de cazadores fallecieron a lo largo de 2007 por disparos de escopeta o rifle, según informan desde la Federación Española de Caza (FECA). El doble de la media anual de los últimos años que ronda entre las 9 y 11 víctimas mortales en accidentes de caza. «Es una cifra pésima», declaraba el presidente de la FECA, Andrés Gutiérrez Lara. Para él, 2007 pasará a la historia como un año «nefasto» en cuanto al número de accidentes. Su preocupación ahora es reducir estas cifras y emprender una campaña para extremar las medidas de seguridad en actividades cinegéticas. Por comunidades autónomas, Extremadura, Castilla-La Mancha y Castilla y León fueron las más golpeadas por esta lacra.
Las cifras se perfilan como más alentadoras en el caso de los heridos. Mutuasport, la mayor aseguradora de cazadores del Estado, cuantifica en 863 las lesiones acaecidas. Trece de ellas provocaron la invalidez de los afectados con amputaciones parcial de miembros o lesiones en los ojos. Sin embargo, según las estadísticas de la mutua, que aglutina 220.000 pólizas de responsabilidad civil y otras 430.000 de daños propios, son 1.049 siniestros menos que en 2005, cuando se registraron cerca de los 2.000 casos, un descenso del 55 %.
Las estadísticas arrojan datos significativos sobre el tipo de lesiones durante la caza. Entre los asegurados por Mutuasport, hasta el pasado 10 de diciembre, el 64% de las lesiones se englobaban dentro de las heridas recuperables que incluyen esguinces, torceduras, caídas y traumatismos, entre otros. En cuanto a las heridas en los ojos, tan sólo se contabilizaban 11 casos.
Para Andrés Gutiérrez Lara, presidente de la Federación Española de Caza, la información sobre seguridad que reciben los cerca de 600.000 federados en todo el Estado ha contribuido a reducir el número de siniestros. En el caso de las lesiones oculares, la campaña para promover el uso de gafas de seguridad realizada hace seis años logró reducir en un 90% este tipo de incidentes.
Gutiérrez Lara apunta, además, que el 85% de los accidentes son producidos por cazadores sin federar. España sigue siendo el único país de la Unión Europea en el que no se exige federarse. En el caso de las víctimas mortales, matiza que tan sólo el 30% de ellas formaba parte de la federación que preside.
Aunque la gran mayoría se debió a disparos fortuitos de compañeros e incluso familiares, en varias ocasiones se produjo al disparárseles el arma contra su propio cuerpo; rebotar contra alguna piedra u objeto;obstruirse el cañón y acabar reventando en el cazador; caer al suelo y dispararse el arma, o después de que el perro de caza, en un momento de descanso, tocara el gatillo.
Sin repercusión penal
Tras insistir en que «una vida vale más que todas las cacerías del mundo», el vicepresidente de la Oficina Nacional de la Caza (ONC) y presidente de la Asociación para la Defensa del Cazador y Pescador (Adecap) del País Vasco, Juan Antonio Sarasketa, interpreta que el número de accidentes no es tan alarmante teniendo en cuenta que existe más de un millón de cazadores en todo el territorio español. En otras palabras, «sale más gente a cazar los domingos que aficionados a disfrutar de los partidos de fútbol». Sin embargo, el millón de armas de fuego que se mueven cada fin de semana dispara al año tres millones de balas y 150 millones de cartuchos que dispersan unos 60.000 millones de perdigones.
La imprudencia es la principal causa de este tipo de accidentes. En el 99% de los casos, según Sarasketa, ocurren en batidas y monterías de caza mayor. Además de tratarse de zonas con vegetación frondosa y escasa visibilidad, la peligrosidad se incrementa con el uso de escopetas y rifles de cartuchos metálicos. En el otro extremo, las víctimas en la práctica de especies menores se convierten en una excepción, ya que los perdigones suelen tener poca efectividad a más de 50 metros.
Cada una de las muertes son consideradas accidentes sin repercusión penal, salvo que las investigaciones demuestren lo contrario, y su consecuencia civil obliga al pago de una indemnización a los familiares de la víctima que determina el juez. La remuneración oscila entre los 210.000 y 350.000 euros, dependiendo de cada compañía de seguros y de la cuota contratada. La indemnización por daños propios asciende hasta los 84.000 euros.
SINIESTROS
Fallecidos: Más de 20 muertos por armas de fuego, en su mayoría de disparos desafortunados de compañeros de caza, salvo dos transeúntes -un vecino de Vilalba (Lugo) que caminaba junto a su esposa y otro en Yeste (Albacete) mientras recolectaba setas-, y algunos por sus propias escopetas. La mayor parte se registró en las provincias de Extremadura, Castilla-La Mancha y Castilla y León.
Inválidos: Al menos 13 personas sufrieron un accidente con resultado de invalidez, entre ellas uno como gran inválido.
Lesiones: 846 casos registrados en Mutuasport. El 64% de las heridas son recuperables.
Otros daños: 427 daños a coches por animales, disparos y otras causas, 32 perros de caza muertos o heridos y 61 daños a otros animales o cosas.
Seguros: Los de responsabilidad civil a terceros oscilan entre el pago de 210.000 y 350.000 euros, dependiendo de la cuota contratada, en caso de muerte. La indemnización por daños propios ronda los 84.000 euros.
SAN SEBASTIÁN. DV. La escalada de muertes por accidente de caza empañó las cifras de siniestralidad del año pasado. Una veintena de cazadores fallecieron a lo largo de 2007 por disparos de escopeta o rifle, según informan desde la Federación Española de Caza (FECA). El doble de la media anual de los últimos años que ronda entre las 9 y 11 víctimas mortales en accidentes de caza. «Es una cifra pésima», declaraba el presidente de la FECA, Andrés Gutiérrez Lara. Para él, 2007 pasará a la historia como un año «nefasto» en cuanto al número de accidentes. Su preocupación ahora es reducir estas cifras y emprender una campaña para extremar las medidas de seguridad en actividades cinegéticas. Por comunidades autónomas, Extremadura, Castilla-La Mancha y Castilla y León fueron las más golpeadas por esta lacra.
Las cifras se perfilan como más alentadoras en el caso de los heridos. Mutuasport, la mayor aseguradora de cazadores del Estado, cuantifica en 863 las lesiones acaecidas. Trece de ellas provocaron la invalidez de los afectados con amputaciones parcial de miembros o lesiones en los ojos. Sin embargo, según las estadísticas de la mutua, que aglutina 220.000 pólizas de responsabilidad civil y otras 430.000 de daños propios, son 1.049 siniestros menos que en 2005, cuando se registraron cerca de los 2.000 casos, un descenso del 55 %.
Las estadísticas arrojan datos significativos sobre el tipo de lesiones durante la caza. Entre los asegurados por Mutuasport, hasta el pasado 10 de diciembre, el 64% de las lesiones se englobaban dentro de las heridas recuperables que incluyen esguinces, torceduras, caídas y traumatismos, entre otros. En cuanto a las heridas en los ojos, tan sólo se contabilizaban 11 casos.
Para Andrés Gutiérrez Lara, presidente de la Federación Española de Caza, la información sobre seguridad que reciben los cerca de 600.000 federados en todo el Estado ha contribuido a reducir el número de siniestros. En el caso de las lesiones oculares, la campaña para promover el uso de gafas de seguridad realizada hace seis años logró reducir en un 90% este tipo de incidentes.
Gutiérrez Lara apunta, además, que el 85% de los accidentes son producidos por cazadores sin federar. España sigue siendo el único país de la Unión Europea en el que no se exige federarse. En el caso de las víctimas mortales, matiza que tan sólo el 30% de ellas formaba parte de la federación que preside.
Aunque la gran mayoría se debió a disparos fortuitos de compañeros e incluso familiares, en varias ocasiones se produjo al disparárseles el arma contra su propio cuerpo; rebotar contra alguna piedra u objeto;obstruirse el cañón y acabar reventando en el cazador; caer al suelo y dispararse el arma, o después de que el perro de caza, en un momento de descanso, tocara el gatillo.
Sin repercusión penal
Tras insistir en que «una vida vale más que todas las cacerías del mundo», el vicepresidente de la Oficina Nacional de la Caza (ONC) y presidente de la Asociación para la Defensa del Cazador y Pescador (Adecap) del País Vasco, Juan Antonio Sarasketa, interpreta que el número de accidentes no es tan alarmante teniendo en cuenta que existe más de un millón de cazadores en todo el territorio español. En otras palabras, «sale más gente a cazar los domingos que aficionados a disfrutar de los partidos de fútbol». Sin embargo, el millón de armas de fuego que se mueven cada fin de semana dispara al año tres millones de balas y 150 millones de cartuchos que dispersan unos 60.000 millones de perdigones.
La imprudencia es la principal causa de este tipo de accidentes. En el 99% de los casos, según Sarasketa, ocurren en batidas y monterías de caza mayor. Además de tratarse de zonas con vegetación frondosa y escasa visibilidad, la peligrosidad se incrementa con el uso de escopetas y rifles de cartuchos metálicos. En el otro extremo, las víctimas en la práctica de especies menores se convierten en una excepción, ya que los perdigones suelen tener poca efectividad a más de 50 metros.
Cada una de las muertes son consideradas accidentes sin repercusión penal, salvo que las investigaciones demuestren lo contrario, y su consecuencia civil obliga al pago de una indemnización a los familiares de la víctima que determina el juez. La remuneración oscila entre los 210.000 y 350.000 euros, dependiendo de cada compañía de seguros y de la cuota contratada. La indemnización por daños propios asciende hasta los 84.000 euros.
SINIESTROS
Fallecidos: Más de 20 muertos por armas de fuego, en su mayoría de disparos desafortunados de compañeros de caza, salvo dos transeúntes -un vecino de Vilalba (Lugo) que caminaba junto a su esposa y otro en Yeste (Albacete) mientras recolectaba setas-, y algunos por sus propias escopetas. La mayor parte se registró en las provincias de Extremadura, Castilla-La Mancha y Castilla y León.
Inválidos: Al menos 13 personas sufrieron un accidente con resultado de invalidez, entre ellas uno como gran inválido.
Lesiones: 846 casos registrados en Mutuasport. El 64% de las heridas son recuperables.
Otros daños: 427 daños a coches por animales, disparos y otras causas, 32 perros de caza muertos o heridos y 61 daños a otros animales o cosas.
Seguros: Los de responsabilidad civil a terceros oscilan entre el pago de 210.000 y 350.000 euros, dependiendo de la cuota contratada, en caso de muerte. La indemnización por daños propios ronda los 84.000 euros.
Teixidor daurat (Euplectes afer) a Santa Coloma
Ahir, 08-09-09, es va poder observar un mascle de teixidor daurat dirigint-se a un preajocador de pardals (Passer sp.). Es tracta de la primera observació coneguda a la localitat i a l'interior de la comarca.
Observador: Alfons Delgado-Garcia
Observador: Alfons Delgado-Garcia
dimarts, 8 de setembre del 2009
Pla territorial de les comarques gironines
Accediu aquí a la informació i a la documentació:
http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/90903consultadeplansterritorials.jsp
http://www10.gencat.cat/gencat/AppJava/cat/actualitat2/2009/90903consultadeplansterritorials.jsp
Observacions ornitològiques 31-08-09
1 Ànec blanc (Tadorna tadorna)
≥7 Martinets blancs (Egretta garzetta)
≥7 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Territ menut (Calidris minuta)
≥6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
≥7 Martinets blancs (Egretta garzetta)
≥7 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Territ menut (Calidris minuta)
≥6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Observador: Quim Vilagran
Observacions ornitològiques 31-08-09
1 Ànec blanc (Tadorna tadorna)
≥7 Martinets blancs (Egretta garzetta)
≥7 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Territ menut (Calidris minuta)
≥6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
≥7 Martinets blancs (Egretta garzetta)
≥7 Bernats pescaires (Ardea cinerea)
1 Territ menut (Calidris minuta)
≥6 Becs de corall senegalesos (Estrilda astrild)
Observador: Quim Vilagran
dilluns, 7 de setembre del 2009
Aligots vespers (Pernis apivorus)
Diumenge 06-09-09 una vuitantena d'aligots vespers (Pernis apivorus) en migració sobre Santa Coloma de Farners.
Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós
Observadors: Alfons Delgado-Garcia i Maite Garrigós
Algunes observacions a la Crosa de Sant Dalmai, 05-09-09
Com a més destacat:
1 aligot comú (Buteo buteo)
> 20 abellerols (Merops apiaster)
> 20 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
> 30 orenetes cuablanaques (Delichon urbicum)
> 1 oreneta cuarogenca (Hirundo daurica)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
Observadors: Alfons Delgadfo-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
1 aligot comú (Buteo buteo)
> 20 abellerols (Merops apiaster)
> 20 orenetes vulgars (Hirundo rustica)
> 30 orenetes cuablanaques (Delichon urbicum)
> 1 oreneta cuarogenca (Hirundo daurica)
1 falcó pelegrí (Falco peregrinus)
1 picot garser petit (Dendrocopos minor)
Observadors: Alfons Delgadfo-Garcia, Maite Garrigós i Farners Delgado
dijous, 3 de setembre del 2009
Masies de les Guilleries i el Collsacabra
Un interessant i treballat blog sobre els masos i masies de les serres interiors de la Selva i comarques veïnes.
http://llbalasch.blogspot.com/
http://llbalasch.blogspot.com/
Flamencs (Phoenicopterus roseus)
Ahir dimecres 02-02-09, un estol de sis flamencs en vol baix i nocturn sobre Santa Coloma, direcció SE.
Observadors: Alfons Delgado i Maite Garrigós
dimecres, 2 de setembre del 2009
Més falcons urbans
Ahir, 1 de setembre, una femella de falcó pelegrí sobrevolant la plaça Farners, a Santa Coloma, un ajocador d'estornells i de pardals i sovintejat pels coloms domèstics.
Aquest estiu està resultant molt habitual observar falcons sobre el nucli urbà de Santa Coloma. Probablement ocupen algun dels territoris de cria propers situats a les Guilleries.
Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado
Aquest estiu està resultant molt habitual observar falcons sobre el nucli urbà de Santa Coloma. Probablement ocupen algun dels territoris de cria propers situats a les Guilleries.
Observadors: Alfons Delgado, Maite Garrigós i Farners Delgado
dimarts, 1 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
-
CLASSE MAMMALIA ORDRE INSECTIVORA Família Soricidae Musaranya cua-quadrada ( Sorex araneus ) Espècie de requeriments eurosiberians. La seva ...
-
És el bruel ( Regulus ignicapilla ). Aquesta diminuta joia alada que guarneix les branques dels arbres és l'ocell més diminut del cont... -
Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...
