dimecres, 28 de gener del 2009

El darrer SOCC d'aquest hivern


Diumenge passat, dia 25, vaig fer el darrer SOCC d'aquest hivern. Va ser el de Sant Hilari, camí de Vallclara. El vent encara bufava a estones, però ni molt menys amb la intensitat dels dies anteriors. Temperatures baixes, rondant els 2 o 3 graus positius. Pel que fa als ocells, la impressió general va ser de que hi havia força moviment d'ocells.


Encara força mallerenga petita (Parus ater), algunes cantant al sol. No tinc clar si aquesta població es desplaça a cotes més baixes, ja que les he trobat al llarg dels anys durant tot l'hivern i en condicions climàtiques força severes. És una espècie molt freqüent a les plantacions de coníferes. Contràriament, el nombre total de bruel (Regulus ignicapillus) ha estat força més baix que en altres censos d'hivern, al igual que el de cargolet (Troglodytes trodlodytes), amb presència testimonial, tot i que és un reproductor molt comú a la zona. Menys reietons (Regulus regulus) que en el cens de desembre. Destaca la presència d'uns pocs exemplars de mallerenga d'aigua (Parus palustris) al final del recorregut, ja en plena fageda.


Dels fringílids cal esmentar la nombrosa presència de pinsà vulgar (Fringilla coelebs) al llarg de tot el recorregut. Destaca l'estol trobat al principi d'aquest, on s'hi barrejaven mitja dotzena de pinsans mecs (Fringilla montifringilla) i més d'una desena de sits negres (Emberiza cia), que s'alimentaven en una petita plantació de plançons de coníferes. També hi han estat presents petits grups de lluers (Carduelis spinus), alimentant-se en les pinyes o volant en petits grups. També en vol vaig detectar diversos grups de trencapinyes (Loxia curvirostra), i un exemplar mascle cantant en la part alta d'un roure.
Potser ha sigut el cens en que he contactat amb més grives (Turdus viscivorus), tot i que amb prou feines n'he comptabilitzat mitja dotzena. Cap contacte amb tord comú (Turdus philomelos) i presència constant però baixa de merla (Turdus merula) al llarg de l'itinerari. Tan sols un únic pit-roig (Erithacus rubecula), en una zona de vivers.

Fotografia de Maite Garrigós

Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar

  Doñana No hi ha futur sense Doñana. No es coneix la llum fins que no coneixes Doñana. No he conegut cap espai natural més fascinant natura...