Aquesta temporada està sent bona per a l'arboç (Arbutus unedo). Les flors d'aquesta ericàcia, emergides l'any passat, s'han convertit en fruit després d'un any madurant, just quan s'obren les noves flors de la temporada.
A aquestes alçades de l'hivern ja en queden força menys que no fa pas un parell de mesos. Tords, merles, gaigs, mallerengues, tallarols i altres aus, a més de ratolins de bosc, rates cellardes, mosteles, guineus, gorjablancs, senglars i un llarg llistat de fauna vertebrada i invertebrada han estat aprofitant aquest rebost natural i temporal que són les cireres d'arboç.
Els fruits madurs contenen petites quantitats d'alcohol, res de perjudicial, però que serveix per a que un cop fermentats puguin servir per elaborar begudes alcohòliques. També es poden utilitzar per fer confitures i mermelades. La seva denominació científica, Arbutus unedo, fa referència al fet de que els fruits poden ser contraindicats si se'n menja més d'un (unum edo, en menjo només un), una creença del tot injusticable.
L'arboç acostuma a ser més freqüent en sòls silícics, i es desenvolupa força bé encara que sigui a l'interior de suredes o alzinars, tot i que prefereix zones més aclarides i assolellades, com ara màquies i altres zones de matollar mediterrani de muntanya.
Fotografia: Isidre Cos
1 comentari:
Moltes gràcies per aquesta explicació! Tot passejant amb el gos n'hem trobat i no sabíem res més que el nom...
Publica un comentari a l'entrada